Connecta amb nosaltres

Entitats

“Els més pobres estan al marge de les polítiques socials”

Publicat

on

Entrevista a Teresa Crespo, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

Teresa_Crespo_2

Teresa Crespo, a la seu d’ECAS / Foto: Ana Inés Falcone

@molina_jordi / La satisfacció de la Teresa Crespo (Mataró, 1944) pel desè aniversari d’ECAS no amaga la preocupació per la situació social del país. Ho resumeix amb claredat i contundència:  “un país pot ser més pobre, però no més desigual”. Davant la creixent distància entre les rendes més altes i les classes populars, la presidenta d’aquesta federació denuncia el tipus de societat que estem construint i les retallades que ha patit, però no paït, el Tercer Sector.

Els rics s’han fet més rics i els pobres, més pobres. En això, Espanya i Catalunya són iguals.
Les dades dels darrers dos anys ens diuen que a Espanya i Catalunya ha crescut la desigualtat. En situació de crisi, caldria repartir millor la riquesa i no aprofitar aquesta greu conjuntura econòmica per incrementar la desigualtat. El que més ens preocupa a ECAS és que, segons les dades de l’enquesta de Condicions de Vida, les darreres polítiques socials han beneficiat més als sectors benestants que no pas als més necessitats. Avui, els més pobres es troben al marge de les polítiques socials.

Com és possible?
Les famílies més pobres estan rebutjant beques perquè, sovint, s’han de fer càrrec d’un copagament que no poden assumir. És el cas de les beques menjador, per exemple. L’administració assumeix una part, però la que recau a les famílies no la pot cobrir tothom. El mateix ha passat en l’ajut a les famílies amb fills a càrrec. Abans era una prestació garantida i ara hi ha un topall que depèn de la renda. Podríem parlar també de la creixent vulnerabilitat dels immigrants, de com s’ha restringit l’accés al PIRMI o dels límits de la llei de dependència.

Les retallades han colpejat amb duresa el Tercer Sector.
En els darrers tres anys, el volum de retallades del Govern ha estat molt important. Per què no hem fet accions més decidides en contra de l’economia submergida? S’ha posat l’accent a les polítiques de retallades i no s’han centrat esforços fer pagar més a qui més té. Programes socials que estaven funcionant han desaparegut. L’administració ha cregut que allò que no era obligatori, no calia fer-ho. S’han eliminat serveis complementaris en un moment en què les entitats ens trobem amb més gent necessitada d’atenció. Menys recursos, però més demanda. Una contradicció que ha generat angoixa, però també solidaritat.

En temps de crisi, som més solidaris?
Segurament ja no veiem tan lluny els pobres. De vegades, els tenim a casa, són família o amics propers. Potser això ha ajudat a sensibilitzar més la gent, almenys així ho hem viscut nosaltres. Sovint ens diuen que, tot i no poder donar gaire, avui més que mai volen ajudar. La situació, però, és dramàtica.

Teresa_Crespo_1

ECAS ha sumat enguany el seu desè aniversari / Foto: Ana Inés Falcone

Hem arribat a la situació actual per una manca de valors?
Sí, però també de drets. Abans dels valors, vénen els drets. I, avui dia, el dret a una vida digna s’ha diluït en una economia capitalista que busca el benefici individual. Hem de treballar perquè es facin economies pel bé comú. Sinó, difícilment tindrem una societat justa, equitativa i on la pobresa no vagi augmentant.

Creu que un estat propi resoldria el problema?
Des d’ECAS no ens decantem per cap posició. Representem a més de 90 entitats i creiem que cadascuna ha de tenir la percepció de la situació que li sembli. El que sí que pensem és que s’estan produint una sèrie de situacions entre l’Estat i el Govern que compliquen l’aprofundiment en les polítiques socials i l’obtenció de recursos per impulsar-les.

Com diu, ECAS aplega una norantena d’entitats a les quals hi ha prop de 8.500 professionals i uns 7.500 voluntaris atenent més de 795.000 persones anualment. Objectius a curt termini?
Seguir sent útils a les entitats. Potenciar-les i apoderar-les. Seguir al costat de la gent que ho necessita i ser capaços d’incidir políticament. Potser ens cal insistir a fer més aliances. Tenir capacitat de resposta comuna i oferir més serveis a l’abast de totes les entitats. ECAS encara ha de créixer molt en aquesta capacitat de fer xarxa.

I a llarg termini?
Avançar cap a un país més just i més solidari socialment parlant. L’objectiu de l’Agenda de Lisboa ens deia que l’any 2020 hauríem d’haver reduït un 10% la pobresa a la UE. Això ja és una utopia. No hauria de ser tan complicat reduir un 10%. Però, lluny d’aconseguir-ho, han augmentat les diferències.

La bona notícia és la lluita dels moviments socials i el treball del Tercer Sector. ECAS compleix 10 anys donant veu als que gairebé mai se’ls escolta.
Vam començar sense saber on arribaríem i amb fortes tensions. Era un moment en què el tercer sector estava en ple procés d’estructuració. Hi havia una sèrie d’entitats que no tenien representativitat a les federacions que hi havia aleshores i van sorgir diverses iniciatives, tres principalment. ECAS és el fruit de l’esforç i del consens de totes aquestes plataformes incipients. Una unió que podria haver sortit bé o malament, però que a dia d’avui ens ha donat coherència. A tots ens unia l’objectiu de lluitar per una societat més justa i igualitària.


Per veure el documental complet, clica aquí

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.