Connecta amb nosaltres

Entitats

“Els cines independents hem d’estar molt atents al que fan els artistes visuals”

Publicat

on

Entrevista al director de la sala Zumzeig

Marta Tello/ Esteban Bernatas (Barcelona, 1973) és el director i programador de Zumzeig, el nou cinema-bistrot (carrer Béjar, 53). Aquest espai, obra de l’arquitecta Rosa Bassols, és una aposta per la cultura en un moment difícil pel sector; i suposa una renovació en la manera d’entendre les sales de cinema.

Esteban Bernatas

Esteban Bernatas en un moment de l’entrevista/ Ana Inés Falcone

Tenies clar des del principi que volies un cinema-bistrot.

Idealment volia tenir dues pantalles i fer restaurant. Però si havien de ser dues sales sense el lloc comunitari, preferia tenir una pantalla i un bar. Crec que fa una combinació bonica, un lloc diferent. Quan estàs anant a aquests espais estàs deixant els calers en un projecte. Un talladet te’l prens aquí i estàs fent la teva aportació a que es faci cine independent.

Vas trobar el local al 2009 i has estat 4 anys per posar-lo en marxa.

Per fer una sala has de passar tantes proves… està complicat. Crec que s’haurien de crear llicències que ja contemplin cine amb un bar, o llibreria amb un bar… que se simplifiqui una mica, perquè s’ha de fer un paperam terrible.

Potser per què és una proposta nova?

Crec que sí. Si arriba un senyor o una senyora amb un projecte, facilita-li la vida una mica. Al final tot surt i hem de donar les gràcies. Però en els temps que estem, al 2013, amb una crisi de cavall, hauríem de tenir una mica de sensibilitat. La informació triga tant en arribar-te, que és desesperant. No és que no estigui bé com es fa, són els temps els que són un problema. Hauríem de mirar la política cultural de Berlin. Veus que la cultura porta diners. Mirem-ho també des d’aquesta banda i agilitzem-ho.

Com et vas atrevir a posar en marxa el cinema ara que estan tancant tantes sales?

Ho tenia molt clar des del principi. Al 2007-2008 era el moment de fer una cosa com aquesta aquí. Vaig decidir que Barcelona m’agradava molt i que volia posar tot l’esforç en aquest projecte.

Per què vas triar aquesta zona?

M’agrada la idea de ciutats que puguin estendre’s. Durant la Mostra de Venècia de Cine del 2008 vam anar a escoltar a la gent que estava a la Confederació Internacional de Cinemes d’Arts i d’Assaig, que tenia sales a Europa però també a fora. Una de les coses que justament vaig aprendre va ser que pots permetre arriscar-te una mica, perquè és com una sorpresa, i pot brillar una mica més. Si et poses al costat d’una altre sala ets una sala més, que també està bé, perquè unifiques, com a Paris, la capital mundial del cine d’autor. Però també està bé si decideixes enfocar-ho d’una altra manera i et poses a un barri com Sants, molt inquiet, amb joventut molt viva i amb molt associacionisme.

Pot ser que el Zumzeig atregui altres propostes culturals

Espero que sí. Fer un cine, encara que no sigui un gran cine amb moltíssim pantalles i  butaques, és un gest important. Comporta una notícia, un esdeveniment cultural i és un gest fort.

Com sorgeix el nom?

Zumzeig és un so oscil·latori que puja i baixa. Pot ser el so de les abelles, el de les ones del mar, el d’una màquina, un so inquietant… A mi m’agradava la idea d’un so que escampa al voltant seu. Que t’arriba. Fer una referència auditiva, més que visual. És una onomatopeia catalana que m’agrada molt i té la peculiaritat que si ho separes una mica sembla alemany. És divertit.

Ofereixes una selecció de pel·lícules molt cuidada, que programes amb un temps major de l’habitual.

Sí, i això és molt important. Tant el boca-orella com combatre “l’estrenatitis”, que és una cosa molt d’aquí que és passar una peli d’autor i si a la setmana no va, fora. La peli d’autor ve d’un distribuïdor petit i potser té un públic al que ha d’arribar a poc a poc. Has de mirar de mantenir-la més setmanes i potser no posar-la tantes vegades, deixar que el boca-orella funcioni.

Què més ens espera al Zumzeig?

Ens agradaria desenvolupar l’art vídeo, que són obres fetes per artistes que han estat exposades a centres d’art. El cines que volem ser independents hem d’estar molt atents al que fan els artistes visuals, perquè no mirar-ho és com no viure al s. XXI. Cada mes volem portar una obra que descol·loqui una mica pels que no tinguin costum. Espero que els agradi i els aporti algo.

Al Zumzeig faciliteu el diàleg amb els directors de les pel·lícules.

És l’anima del projecte, que sigui un lloc viu. Donar la paraula. Que la gent pugui fer preguntes. Això sí és bonic. Com als festivals de cine. Ara una pel·lícula la pots veure a casa. Has d’oferir un lloc. El Zumzeig no és un cine, és un lloc.

Aquest seria el contrapunt a les descàrregues

Si tu tractes el públic com a consumidor aquest pensa: “si tinc que consumir aquesta peli, ja la consumeixo a casa, i me la descarrego del Torrent o d’on sigui”. Aquí no et pots descarregar el Zumzeig. Et prens una cervesa, un suc de taronja i veus una molt bona peli. I és tot això. Això no t’ho descarregues. Crec que el camí no ha estat encertat els darrers anys potser perquè només es pensava en la peli. Estan tancant molts cines perquè són una mica una màquina de fer pasta. Entres per aquí, surts per un passadís blanc amb neons… Crec que això s’està pagant.

Heu tingut un bon ressò a les xarxes socials

Estem molt contents perquè ha sortit bé. Crec que per tres coses: el projecte està bé, el projecte és diferent, i el context general fa que sorprengui encara més que s’obri una sala. Aquesta fórmula ha fet que la gent respongués.

Com veus el futur?

El nivell europeu és el que m’interessa més. Em veig d’aquí 10 anys muntant una distribució europea. Que el Zumzeig es pogués associar amb una sala de Toulouse, de Lisboa… però simplificar-ho com quan qualifiques una pel·lícula. Ara qualifiques una pel·lícula a Espanya i la pots distribuir a tota Espanya; si la qualifiques a Andorra, la distribueixes a Andorra; però si pots qualificar una peli a nivell europeu tens un camp més ampli. Crec que els cines petits guanyarien si això fos possible algun dia, però políticament implicaria bastants canvis.

Sala de projeccions

Sala de projeccions/ Ana Inés Falcone

Bistrot

Bistrot/ Ana Inés Falcone

 

Sala Zumzeig

Sala Zumzeig/ Ana Inés Falcone

Esteban Bernatas

Esteban Bernatas durant l’entrevista a la zona bistrot del Zumzeig/ Ana inés Falcone

 

Noticies relacionades

Zumzeig, un nou cinema-bistrot a Sants-Montjuïc

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.