Connecta amb nosaltres

Entitats

“Cal passar de la participació formal a la participació real”

Publicat

on

Entrevista a l’Itziar González, exregidora de Ciutat Vella i impulsora de Parlament Ciutadà

e3

L’exregidora anima a les associacions de veïns a deixar d’assistir als plenaris del Districte / Fotos: Ana Inés Falcone

@molina_jordi / L’activista Itziar González (Barcelona, 1967) reflexiona sobre el nou rol que haurien de jugar les associacions de veïns i retrata un canvi de lideratge en la crítica social. Ens ho explica dies després d’haver presentat Parlament Ciutadà (@ParlaCiutada), un espai de trobada entre diferents col·lectius i lluites que fan “política real” més enllà de les fronteres de les institucions. Les mateixes institucions de les quals va dimitir després de tres soferts anys com a regidora de Ciutat Vella (2007-2010), sota el mandat de Jordi Hereu. Aquest proper diumenge dia 24 (17h.) participarà en un debat a l’Ateneu Rebel del Poble-sec organitzat per l’Assemblea de Barri.

Molts encara et recorden per la teva dimissió com a regidora, tipa de les dinàmiques de la política formal.
Vaig dimitir perquè  em vaig oposar a l’hotel del Palau de la Música. Pensava -i segueixo pensant- que el més important era preservar la confiança dels veïns i veïnes. Els polítics han de ser clars, exemplars, coherents i no haurien de donar motius per sospitar d’ells. Vivim en un període de putrefacció de la nostra democràcia i cal prendre posicions clares. Quines polítiques cal impulsar quan tenim persones al llindar del suïcidi perquè ho han perdut tot, mentre que, impunement, capital internacional d’origen mafiós va comprant els nostres habitatges?

Nous col·lectius assemblearis han agafat el relleu de les associacions de veïns tradicionals en termes de bel·ligerància davant el poder.
La funció de crítica d’aquests nous grups i dels ateneus és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns dels anys 60 i 70, que mereixen un reconeixement. I el meu el tenen tot. Ara bé, les associacions de veïns van perdre independència després del disseny del sistema de participació formal que va impulsar l’Ajuntament democràtic de Barcelona. El poder les va desactivar a força de generar dinàmiques clientelars. Això va suposar que les persones més crítiques es desentenguessin del teixit associatiu tradicional, farts d’aquest subtil control.

Quin nou paper haurien de tenir?
Penso, i així ho he fet saber a la FAVB, que cal avançar cap a una nova funció. La seva maduresa i experiència els permet exercir un paper complementari al que fan les noves formes d’associació. Però per fer-ho, cal reciclar-se i redefinir protagonismes. Un primer pas fonamental és el d’abandonar l´actual sistema formal de participació de l’Ajuntament.

Les veus preparades?
Sí, però no a totes. L’Associació de Veïns del Raval, per exemple, amb un veí de Poble-sec  al capdavant, en Pep Garcia, segurament no. Però estem en un moment en què cal situar-se. I, com a mínim, servirà per identificar els que estan per la democràcia real i els que no.

Alguns poden pensar que cal tenir un peu al carrer i un altre a les institucions.
Les associacions han de ser conscients que, en molts casos, són la millor coartada de l’Ajuntament. No se les consulta sobre temes importants, com la marina de luxe, el front marítim o el monocultiu turístic de la ciutat. Cal canviar la participació formal per la participació real. Assumir que el lideratge de crítica el tenen uns altres col·lectius i començar a treballar plegats. Però abans, deixem d’assistir als plenaris del Districte.

e2Després de patir en la teva pròpia pell les limitacions de la política més institucional, impulses Parlament Ciutadà, un espai comú entre lluites i col·lectius.
Per a mi, aquest és l’únic camí que he trobat per a poder recuperar la meva dimensió política i de construcció col·lectiva cap a una societat post-capitalista. És fonamental indagar en noves maneres d’organitzar-nos políticament i ser una ciutadania molt més activa pel que fa a la tutela i cura dels nostres drets. Nosaltres diem: si el nostre cervell te dos hemisferis, perquè no pensar que la nostra democràcia necessita de dos hemicicles?

El Parlament actual no és prou ciutadà?
Engegar una política de retallades sense consultar la ciutadania no és només anti-democràtic, sinó que és caspós i propi de l’Antic Règim. Són les mobilitzacions massives per a la desobediència civil les que estan fent realment una acció d’aturador i de denúncia davant dels abusos de l’Executiu.

La construcció d’un nou estat pot ser un bon marc polític per refer la democràcia?
Personalment, no sóc gaire partidària de la construcció d’estats, tal i com ara es conceben. Prefereixo parlar de la construcció i empoderament de la ciutadania i de les comunitats polítiques. Arribarem a l’estat propi quan fem allò que ens és propi: autogovernar-nos i decidir conjuntament els nostres reptes com a societat igualitària, justa i humana.

Quina reflexió feu del procés sobiranista que marca l’agenda política i mediàtica del país?
La tasca de mobilització ciutadana i de transversalitat política de l’ANC és més important, significativa i valuosa que la que fan els partits sobiranistes. El potencial de l’ANC és gran perquè té latent una voluntat de refundació del contracte social. No es tracta només de ser, sinó de ser millor del que som. Catalunya no se separarà, s’avançarà a la resta d’estats europeus en millores democràtiques i en defensa del bé comú. Parlament Ciutadà pot ser l’eina per saber quin país volem.

Enllaços relacionats:
En busca d’una participació ciutadana real, 22 d’octurbe

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.