Connecta amb nosaltres

Societat

Els bandarres s’emporten la quarta edició del Premi Poble-sec

Publicat

on

La colla castellera del barri obté aquest reconeixement “per portar el nom del Poble-sec més enllà de les seves fronteres”

DSC_0340_web

Els Castellers, a Torredembarra. Fotos: Castellers

Abans que els Castellers del Poble-sec descarreguessin a la Vila de Gràcia el seu primer ‘carro gros’, el jurat del ‘Premi Poble-sec’ ja havia decidit atrorgar-los el guardó. I és que va ser l’actuació a Torredembarra, on els bandarres van guanyar el Concurs7, la que va convèncer els responsables d’un premi que ja suma la seva quarta edició.

L’entrega del premi es farà demà dissabte 30 de novembre durant el sopar que organitza la Coordinadora d’Entitats per tancar l’any amb el teixit associatiu del barri. “El primer any, l’entrega es va fer en el marc de la 20a Mostra d’Entitats, però a partir del segon es va considerar més adient fer-ho en el sopar d’entitats”, explica el president de la Coordinadora, Josep Guzmán, que recorda l’essència del premi: “intentem fer un reconeixement a una persona, entitat o col·lectiu que dugui el nom de Poble-sec més enllà del barri, generant sentiment d’orgull i pertinença”.

Des del 2010, any en què es va instaurar el certamen, els guanyadors han estat de perfils diversos. El grup La Salseta del Poble-sec (2010), l’escriptor Francesc Gonzalez Ledesma (2011) i l’escola Anna Ravell (2012) són els precedents dels Castellers del Poble-sec, que culminen un any farcit de bones notícies amb el reconeixement del seu barri. El diari ampliarà aquesta informació amb les impressions dels guanyadors a l’edició en paper corresponent al mes de desembre

Societat

El Raval s’acomiada de Maria Casas

Il·lustradora, activista i apassionada de la cultura popular, va ser guardonada aquest any amb la Medalla d’Honor de la Ciutat

Publicat

on

El passat 3 d’octubre va morir Maria Casas, una veïna coneguda i molt apreciada al Raval, el barri que la va veure néixer i on va desenvolupar la seva tasca com a difusora de la cultura i els moviments veïnals, convertint-se en part de la història del barri i de la ciutat: “La Maria unia el passat amb el present, era la flama viva de la força de les xarxes de solidaritat que han construït el barri. I també era el nus de l’ordit entre entitats, entre veïnat, el punt que equilibrava i unia”, recorda Enric Canet, del Casal dels Infants.

Feia només uns mesos que havia rebut la Medalla d’Honor de la Ciutat per la seva implicació en la vida social del Raval i per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica del barri, a través de projectes com El meu Raval, memòria fotogràfica o Raval, 6.000 anys d’història, sobre el passat neolític del barri i dels seus primers pobladors.

Tot un referent del Raval

En l’àmbit personal, veïns i entitats del barri la recorden com “una bona amiga dels veïns, voluntariosa, perseverant, encuriosida… En definitiva, una persona especial que feia batre amb molta força el cor del Raval”, tal com expliquen des del Casal de Barri Folch i Torres, entitat on va deixar una forta empremta. Maria Casas també era la presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval, des d’on la defineixen com “una dona lluitadora i defensora dels veïns del Raval, que va denunciar les mancances de qualitat de vida d’aquells que viuen al barri”. La Maite Roca, d’aquesta associació, també remarca el seu tarannà tranquil i pacient i diu que “era escoltada per la majoria de polítics, als quals els demanava que es reconegués la memòria històrica del Raval i que fos visible per als veïns i per a la resta de la ciutat”.

Treballadora incansable, era autora de la columna Històries del Raval al diari del barri, des d’on se la recorda com “una amiga que feia una tasca de difusió fantàstica”, tal com explica el seu director, Javier Alegría. Les persones que la van conèixer la presenten com una persona humil i lluitadora, que es va convertir “en la custòdia de la memòria del barri, gràcies a la seva bonica mania d’anar recopilant fotografies i retalls de premsa que permetessin explicar com va ser el Raval des dels records i les històries de les famílies del barri”, com diu Juan Pedro Diotaiuti, de la fundació Tot Raval.

Continua llegint

Societat

El Poble-sec per la Marató

Publicat

on

Per

Els Amics de la Plaça Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec organitzem, per onzè any consecutiu, diverses activitats per tal de col·laborar amb la Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació contra el càncer.

Dijous dia 13
Centre Cívic El Sortidor, plaça del Sortidor, 12, a les 20 hores, concert del grup vocal The SoundDreamers.

Divendres dia 14
Escola Mossèn Jacint Verdaguer, carrer Lleida, 32, a les 20 hores, espectacle de màgia amb el Màgic Andreu.

Dissabte dia 15
Parròquia de Santa Madrona, carrer Tapioles, 10, a les 18.00 hores, actuació de diversos grups corals.

Diumenge dia 16
A la plaça Santa Madrona, A partir de les 11 hores, hi haurà un munt d’activitats: xocolatada, jocs infantils, sardanes, country, colla de diables, tabalers, botifarrada popular, balls tradicionals… i la Tómbola Solidària, amb productes cedits pels comerciants del barri i altres entitats col·laboradores i també amb manualitats elaborades pel veïnat. Tothom tindrà premi! Us hi esperem!!!

Amics de la Plaça de Santa Madrona

Continua llegint

Societat

EDITORIAL: La marxa pel clima

Publicat

on

Per

Colom / Lali Masriera - Flickr

El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.

Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.

El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).

Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.

En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.

Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.

Fotografia | Lali Masriera – Flickr

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.