@Marta_Tello/ Jordi Pérez (1978, Ripoll) és el director artístic de ‘La Vilella’. Un espai per les arts escèniques on es fa formació, investigació, creació i exhibició, que es va posar en marxa a l’octubre de 2013 a una antiga fàbrica de sifons, al passeig de l’Exposició.

Jordi Pérez, Director artístic de ‘La Vilella’/ Eva Macia

En què consisteix el projecte de ‘La Vilella’?

Sorgeix sobre tot d’una inquietud artística. Fa 10 anys vam néixer com a companyia (cía. Sargantana). Portàvem 5 anys en un altre espai on fèiem investigació i es va començar a obrir formació per actors professionals i a fer una mica de mostra de projectes. Buscàvem un lloc on fer créixer tot això. La idea d’associació crec que és el que més s’acosta a la filosofia de treball. Tothom que entra pot ser soci, pot valorar, aportar idees i pot dir-nos realment el que pensa sobre el que s’està fent. Estàvem veient que la gent no va al teatre, però per què no hi va? Hem intentat posar els preus barats per veure si és realment això el que frena la gent o és que no l’interessa el que es fa. Intentem programar el que nosaltres creiem que hauria de ser una proposta diferent.

Com us veieu en aquest nou espai?

L’edifici és una eina, és un lloc on poder treballar a gust i on poder seguir avançant. Un lloc on poder veure altres companyies com treballen i que els altres, si volen, puguin veure com treballem nosaltres. I un lloc on poder intercanviar amb el públic.

A nivell d’associació, quina és la vostra relació amb altres entitats?

Hem començat a obrir-nos al barri, a associacions i entitats que no tinguin res a veure amb el teatre, però que sí tinguin a veure amb el tema de l’obra, per veure si els interessa i els aporta coses noves. Vam anar a veure la Coordinadora i vam contactar amb els Artistes Plàstics de Poble-sec. Hem fet coses conjuntes amb l’escola de fotografia CFD, i amb la Bibliomusicineteca.

Com us moveu en termes de promoció i preus?

Volíem treballar el boca-orella. L’únic lloc on som és al ‘Tr3SC’. I es parla de nosaltres al ‘Time out’, ‘teatrebarcelona.com’, ‘Teatralnet’. Llocs on la gent vagi a mirar coses de teatre, però intentem no fer Atrapalos perquè acabes obligat a pujar el preu de les entrades per poder fer ofertes bones després. L’entrada són 12eur. i un cop ets soci són 10eur. Si ets soci i a més ets de l’associació d’actors, i per tant ets actor professional, l’entrada val 6eur. Nosaltres entenem que un actor aprèn si també veu altres actors treballant. Així que el mateix fem amb les escoles que estan associades i tenen el carnet d’estudiant d’interpretació: paguen 8eur. enlloc de 10eur

 Sou autogestionables i treballeu sense subvencions

Sí. És un risc. Estem intentant veure què passa. Per filosofia hem intentat unes quantes coses diferents a la majoria de teatres i veurem com evoluciona. Ara farà 3 mesos que vam obrir i el nivell de socis va pujant, ja portem 240-250.

De vegades les subvencions també són perilloses, si comptes amb que cada any te les donin.

Nosaltres de moment estem sense subvenció. Fa 10 anys que funcionem i no hem tingut mai. Tal com estan plantejades ara, em sembla més interessant no ser-hi. Potser d’aquí uns mesos ens faci falta perquè això és un monstre que s’ha de pagar, però la idea és que el que fem sigui prou interessant perquè la gent vingui i l’interessi pagar. Hem de ser capaços de crear un públic que no hi és. Al públic se l’ha acostumat a veure coses d’entreteniment, de divertimento… cada cop menys culturals. Si  fas números, un actor aquí, si la nit és bona, s’emporta 9eur. Un cop descomptat l’entrepà i els dos bitllets de metro, veus que està treballant gratis. Per això el públic ha de ser conscient del que costa: cada 20-30eur. dels que paga al Teatre Nacional, hi ha 80 extres que fica la Generalitat. Potser és un suport la llei del mecenatge. A França, per exemple, si et fas mecenes d’un espai, el 60% del que aportes quan declares t’ho retornen. És una manera de subvencionar el que la gent té ganes de subvencionar.

Creus en la fórmula del mecenatge?

No sé si és el millor, però és una opció. El que sí està clar és que les subvencions, tal com estan ara, no funcionen. Projectes que segur van començar fa molts anys com a idea artística, acaben en una rutina. La subvenció t’adorm, més que no t’ajuda a seguir creant.

Què cal fer perquè la gent vingui al teatre?

Estem intentant trobar propostes de gent que tingui necessitat d’explicar i de parlar. Que no siguin propostes per necessitat d’ensenyar o per necessitat de treballar, sinó per necessitat  artística, d’expressar. I de qualitat. Després intentem escollir temes sobre els que creiem que la gent està parlant al carrer. ‘Ball d’hivern’, per exemple, parla de xarxes socials, però també del 1714 i d’aquest adormiment que portem tots a dintre.

Com et sents millor, com actor, director…

Per a mi tot forma part de la mateixa cosa. Tinc necessitat de fer preguntes de les inquietuds que veig, que sento, del que m’indigna… m’emprenya que estiguem tots adormits i que no ens despertem. Necessito plantejar aquest emprenyament per veure si la gent pensa igual o passa. Com a personatge em va bé perquè em fico en una altre visió que no és la meva. A nivell personal, m’omple.

Quin tipus d’espectacles programeu a La Vilella?

Anem alternant. Fem 4-5 setmanes d’un espectacle de teatre, 1 ó 2 de dansa i 1 proposta internacional. Aquest és el desig. La proposta internacional no és sempre possible per un tema econòmic. Quan venen propostes internacionals, per intentar assumir part del cost, aquesta gent fa workshops per contactar amb professionals.

Un dilluns al mes fem una cosa que es diu ‘Fractals’. Ajuntem tres disciplines artístiques diferents. Convidem a gent de cada disciplina que no es coneguin de res, arriben aquí a les 7 de la tarda, els donem un tema i tenen dues hores per muntar un espectacle. A les 9 ve el públic i ho veu. Hem unit percussió, poesia i acrobàcia; vam ajuntar un violí barroc amb un disc-jockey, tres ballarins….

Esteu en algun altre projecte?

L’any vinent, si tenim prou propostes, la idea és que al final de temporada podem presentar als socis la programació de l’any següent, però no estarà tota tancada. La idea és que hagi forats amb espectacles preseleccionats, perquè els propis socis votin què els interessa, i els més votats siguin el que es programin. Així els impliquem i tenim l’opció de veure què és el que interessa a la gent, del que nosaltres creiem que ha d’haver en un teatre.

Façana de ‘La Vilella’/ Eva Macia

Zona d’exposicions/ Eva Macia