Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec acull el compromís social i cultural del BarnaSants

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda serà l’escenari de set dels més de cent concerts que programa el prestigiós festival de cançó d’autor, que suma la seva dinovena edició

barnasants2

El cantautor valencià Andreu Valor va obrir el meló del festival al barri l’1 de febrer / El3

@molina_jordi / La cançó d’autor del BarnaSants arriba a la seva 19a edició per tornar a reivindicar el dret a la cultura. I ho fa defensat un circuit localista que dóna sentit al nom del certamen, que no sempre havia programat els seus concerts dins les fronteres de Sants, ni tant sols de Sants-Montjuïc. Ara, fins i tot el Poble-sec serà un dels barris esquitxats per l’essència reivindicativa del festival. El Centre Cultural Albareda, necessitat de bons projectes que li donin la dimensió per a la qual va ser projectat, serà l’escenari de set concerts. El primer d’ells, el passat 1 de febrer, a càrrec del cantautor valencià Andreu Valor.

Des d’aquestes declaracions: “el Districte ‘passa’ del BarnaSants”; fins a aquestes altres: “ara comptem amb una implicació clara, no en subvencions directes, però sí en termes logístics”, han passat dos anys. I és que ja des de la passada edició el director del festival, Pere Camps, té la sensació que l’administració de Sants-Montjuïc comença a prendre sensibilitat amb el seu festival. Malgrat la millor relació entre ell i el Districte insisteix que la cultura “no ha tingut mai el suport que seria necessari i encara no és una prioritat per a les administracions”, explica en un moment en què el sector pateix l’acarnissament de l’IVA Cultural.

En paraules del crític musical Jordi Bianciotto, el BarnaSants suposa “alguna cosa més que un festival de cançó: és un búnker ideològic, un espai resistent que té més sentit com més complexes són, any rere any, les condicions ambientals per a la cultura”. Un concepte de cultura entesa, “no com a luxe, ni exclusivament com a indústria, que també, sinó com a servei públic: aliment imprescindible per fer millor una societat; més exigent i menys conformista”. En la mateixa línia es manifesta Camps que defensa l’essència i el cartell del festival: “ara que el símbol nacional ja no és el burro sinó la tisora, és difícil organitzar un festival sense abaixar el nombre de concerts”.

barnasants1

Triptic informatiu del circuit del BarnaSants al CC Albareda / El3

CC Albareda, un èxit o una necessitat?
Que el festival BarnaSants passi pel Poble-sec només es pot considerar com un èxit. Ara bé, cal ubicar aquest fet en un context singular. I és que el Districte encara tenia a la memòria el clar divorci amb el festival de feia dos anys i necessitava oferir alguna cosa més que cartells publicitaris. Què millor que cedir a un preu ajustat un equipament necessitat de projectes com el CC Albareda, que segueix en mans municipals mentre les juntes directives del teixit associatiu i veïnal del barri no arriben a un acord per compartir-ne la gestió.

 “A la darrera edició de BarnaSants el CC Albareda tot just acabava de posar-se en marxa i, de cara a aquesta edició teníem clar que havia de ser un dels escenaris”, explica Núria Girona, que porta les regnes de l’equipament des que es va inaugurar, ara fa un any i dos mesos. D’aquesta manera, el Poble-sec podrà gaudir de fins a set concerts, el primer dels quals ja va omplir la sala del centre. A banda del CC Albareda, el BarnaSants també passarà per dos punts més del Districte, el Casinet d’Hostafrancs i el Koitton Club, amb cinc concerts a cadascun dels locals.

3

Pere Camps, director de BarnaSants / Adrián Romero

Primeres espases i nous talents
El festival suposa un any més un nexe entre generacions. Talents frescos com Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené o Feliu Ventura compartiran cartell amb icones com Maria del Mar Bonet, Paco Ibañez, Joan Isaac, Marina Rossell, Javier Krahe o Pi de la Serra. Tampoc no faltaran cantautors de la talla de Pedro Guerra, Jabier Muguruza, María Inés Ochoa o Vicente Feliú. Enguany, a més, el certamen se sumarà als actes del Tricentenari amb un concert en record del General Moragues i també retrà memòria a Salvador Puig i Antich, Pi de la Serra i Víctor Jara.

Tot i la declaració d’intencions del lema d’enguany, “la pàtria és el poble”, també hi haurà espai per a propostes més allunyades de la cançó més reivindicativa com Mazoni, Andreu Rifé –el popular doctor del serial Polseres Vermelles–, Bikimel, Joan Masdéu i un espectacle especial de Els Catarres. “No es veuen les coses de la mateixa manera si véns d’un ambient on no t’ha faltat res, que si creixes en un context precari i de lluita constant. El que cal tenir clar és que les emocions són revolucionàries, la política està a tot arreu, no cal estar darrere de cap trinxera”, reflexiona Camps. Un any més, el certament tindrà un peu a l’Amèrica Llatina i a Itàlia, també al País Valencià on Alcoi s’estrena com a nova seu. Un concert únic de La Iaia i el concert de comiat d’Obrint Pas a Barcelona també hi seran a un festival que va inaugurar Dani Flaco el passat 1 de febrer i que clausurarà Xavier Baró al Casinet d’Hostafrancs el 14 d’abril. Amb tot, més de 100 concerts durant tres mesos.

Agenda del BarnaSants al CC Albareda 

  • 20 de febrer (20h): El valencià Alberto Montero vindrà a presentar el seu tercer álbum, Puerto Príncipe.
  • 6 de març (20h): Túrnez i Sesé, el quartet especialista en musicar poesia catalana presentarà el seu nou disc Espriu: Amb música ho escoltaries potser millor.
  • 8 de març (20:30h): Sandra Rehder aprofitarà el Dia Internacional de la Dona per oferir un espectacle on destacaran cançons de compositores com Eladia Blázquez i María Elena Walsh.
  • 21 de març (20h): El manresà Albert Palomar ja fa un temps que ha deixat enrere la seva etapa al capdavant de Plouen i presentarà Cor de bou, el seu segon treball en solitari.
  • 28 de març (20h): Amb el seu nou disc, Cançons d’ara, sota el braç, Jordi Montañez també passarà pel festival.
  • 12 de abril (20h): Nit de Trobadors, la banda formada per cantautors cubans, argentins i catalans presentarà el seu nou disc, Ronroneo‪.

Societat

Formació i acollida per a menors estrangers

L’Aula A+A+ vol trencar estereotips sobre els menors estrangers no acompanyats

Publicat

on

La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) tenia –a començaments del 2019– 9.736 infants i adolescents tutelats, un 35% dels quals són migrants que han arribat sols al país, procedents principalment del Marroc, Argèlia i de l’Àfrica subsahariana. Són joves que marxen del seu país d’origen per motius com ara la pobresa, situacions de desestructuració familiar i desprotecció institucional, la guerra o la manca d’oportunitats. Aquestes persones (també denominades MENA, Menors Estrangers No Acompanyats) es troben en una situació de risc pel fet de ser menors, estrangers i no comptar amb referents familiars al territori.

Circuit de protecció de menors

Quan els cossos de seguretat detecten menors no acompanyats, els deriven a fiscalia de menors, des d’on se’ls busca plaça a un centre de primera acollida o a un centre d’acollida. L’equip tècnic que els atén els fa un estudi per conèixer d’on venen i busquen recursos formatius per tal que puguin accedir a un mínim de coneixements. És en aquest moment quan els deriven a les entitats. Al Poble-sec, la Coordinadora d’Entitats compta amb el Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom. Dins d’aquest, l’Aula A+A+ és un projecte específic per atendre la primera acollida a nivell formatiu dels joves sense referents familiars al territori. Entre 2017 i 2018, han atès a 80 joves d’entre 16 i 20 anys, amb els quals s’han fet grups d’alfabetització, d’idiomes i de reforç en el PFI (Procés de Formació i Inserció). L’Aula A+A+ també impulsa el Catalacuina –on els joves aprenen a parlar català amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)  i participen en tallers de cuina saludable– i un casal d’estiu on es combina l’espai de lleure amb sortides diverses i formació.

La integració, feina col·lectiva 

L’Aula A+A+ també organitza activitats de participació perquè els joves s’obrin al barri i a la ciutat: es fan accions amb els castellers, al centre cívic i  participen a la Festa Major. No obstant, tal com explica la tècnica del Pla d’Acollida Poble-sec per a Tothom, Teia Goñi:  “Quan arriben a un país que no és el seu, el que necessiten són eines per poder-se comunicar i coneixements sobre el marc jurídic, administratiu i laboral. Els demanen un esforç d’integració però com a societat d’acollida també hem de posar facilitats”.

Des de l’Aula també alerten del perill de les etiquetes: “Dins dels (mal) anomenats MENA hi ha molts perfils i no convé generalitzar. Hi ha joves que malviuen fora del sistema de protecció i que no volen entrar a centres d’acollida, però també hi ha joves que fan un procés d’acollida totalment normatiu, que estudien, que han après català i castellà, que han aconseguit els papers i que estan treballant”.

Continua llegint

Societat

Sant Pere Claver guardonat amb el Premi Sants-Montjuïc 2018

També premis per a Marina Viva i Montserrat Gili

Publicat

on

El passat dijous 21 de febrer es va celebrar la 27a edició dels Premis Sants-Montjuïc, uns guardons que reconeixen –des del 1992– la tasca de persones, entitats i col·lectius del districte. La cerimònia va tenir lloc a la sala de plens de la seu del Districte i va comptar amb la presència de Montserrat Ballarín (presidenta del Consell del Districte) i de la regidora del Districte, Laura Pérez. En la categoria de reconeixement personal, la premiada va ser Montserrat Gili, per tota una vida destinada a difondre la cultura popular i per la seva implicació en la Festa Major del barri de Sants. La Marina Viva va rebre el premi a la innovació per promoure activitats com On ets Marina?, un concurs de dibuix on hi van participar 582 infants i que tenia per objectiu trobar la nova identitat del barri. Per últim, el premi al reconeixement col·lectiu va recaure sobre la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat del Poble-sec.

70 anys de trajectòria 

Enguany, els guardons han volgut reconèixer els 70 anys de trajectòria de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, una entitat compromesa en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual que treballa al costat de persones amb risc d’exclusió social i col·lectius vulnerables com els infants, els adolescents, les persones sense llar i les persones migrades.

El gerent de Sant Pere Claver, Carlos Descalzi, explica que el premi ha estat una gran sorpresa i que n’estan molt agraïts: “Per a nosaltres rebre aquest guardó és molt important. Sempre hem estat una entitat molt compromesa amb el barri i amb la comunitat. De fet, tenim molta presència al districte i el creixement que hem anat fent durant tots aquests anys l’hem fet al territori”. Certament, els set equipaments amb els quals compta l’entitat formen part del districte. L’acte d’entrega dels premis va comptar amb l’actuació del Cor Jove de la Coral Sant Medir i va acabar amb un petit refrigeri a càrrec de la Fundació Canpedró.

Continua llegint

Societat

L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà peatonal

El final de les obres coincidiria amb el Centenari de l’Exposició Universal

Publicat

on

Pacte signat. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fira de Barcelona, entre d’altres institucions, han arribat a un acord anomenat Univers Montjuïc per reformular els recintes de la Fira i així poder encabir esdeveniments més grans i amb necessitats més concretes. En total, el projecte comportarà una inversió total de 380 milions d’euros entre els espais de Barcelona i L’Hospitalet, així com la conversió en zona de vianants de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

Pacificació de l’entorn

Segons ha avançat l’alcaldessa Ada Colau, el canvi servirà per “recuperar” la muntanya de Montjuïc, ja que la pacificació del sector servirà per apropar als ciutadans fins al pulmó verd a peu i posar bastons a les rodes dels cotxes. El pla preveu tallar el trànsit de Maria Cristina i desviar els cotxes pel carrer de la Guàrdia Urbana que es perllongarà amb l’objectiu de donar-lis sortida. Pel que fa a les obres al complex firal, l’acord afecta el pavelló número 2, al qual s’accedeix mitjançant el carrer de Lleida, per construir habitatge públic, mentre que el palau d’Alfons XII es reciclarà per fer un auditori i el de Victòria Eugènia acollirà un espai cultural.

El final de l’obra per al 2029

El fet que el projecte toqui diverses branques i suposi una inversió tan gran de diners també comportarà un calendari més dilatat en el temps. De fet, tot el projecte que implica a les ciutats de Barcelona i de l’L’Hospitalet no estarà finalitzat fins al 2029. Casualitat? No. Les administracions públiques han volgut fer coincidir el final de l’obra amb el Centenari de l’Exposició Universal de 1929, esdeveniment que va suposar la transformació de l’esplanada de Montjuïc i de la mateixa muntanya en si.

Per poder fer possible l’acord, totes les institucions signants del protocol hauran de fer els seus deures. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, posar en marxa un nou pla urbanístic global, el qual afectarà superfícies que actualment ocupen recintes com el MNAC, els entorns dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla, o el mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fotografia | Fira de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.