Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec acull el compromís social i cultural del BarnaSants

Publicat

on

El Centre Cultural Albareda serà l’escenari de set dels més de cent concerts que programa el prestigiós festival de cançó d’autor, que suma la seva dinovena edició

barnasants2

El cantautor valencià Andreu Valor va obrir el meló del festival al barri l’1 de febrer / El3

@molina_jordi / La cançó d’autor del BarnaSants arriba a la seva 19a edició per tornar a reivindicar el dret a la cultura. I ho fa defensat un circuit localista que dóna sentit al nom del certamen, que no sempre havia programat els seus concerts dins les fronteres de Sants, ni tant sols de Sants-Montjuïc. Ara, fins i tot el Poble-sec serà un dels barris esquitxats per l’essència reivindicativa del festival. El Centre Cultural Albareda, necessitat de bons projectes que li donin la dimensió per a la qual va ser projectat, serà l’escenari de set concerts. El primer d’ells, el passat 1 de febrer, a càrrec del cantautor valencià Andreu Valor.

Des d’aquestes declaracions: “el Districte ‘passa’ del BarnaSants”; fins a aquestes altres: “ara comptem amb una implicació clara, no en subvencions directes, però sí en termes logístics”, han passat dos anys. I és que ja des de la passada edició el director del festival, Pere Camps, té la sensació que l’administració de Sants-Montjuïc comença a prendre sensibilitat amb el seu festival. Malgrat la millor relació entre ell i el Districte insisteix que la cultura “no ha tingut mai el suport que seria necessari i encara no és una prioritat per a les administracions”, explica en un moment en què el sector pateix l’acarnissament de l’IVA Cultural.

En paraules del crític musical Jordi Bianciotto, el BarnaSants suposa “alguna cosa més que un festival de cançó: és un búnker ideològic, un espai resistent que té més sentit com més complexes són, any rere any, les condicions ambientals per a la cultura”. Un concepte de cultura entesa, “no com a luxe, ni exclusivament com a indústria, que també, sinó com a servei públic: aliment imprescindible per fer millor una societat; més exigent i menys conformista”. En la mateixa línia es manifesta Camps que defensa l’essència i el cartell del festival: “ara que el símbol nacional ja no és el burro sinó la tisora, és difícil organitzar un festival sense abaixar el nombre de concerts”.

barnasants1

Triptic informatiu del circuit del BarnaSants al CC Albareda / El3

CC Albareda, un èxit o una necessitat?
Que el festival BarnaSants passi pel Poble-sec només es pot considerar com un èxit. Ara bé, cal ubicar aquest fet en un context singular. I és que el Districte encara tenia a la memòria el clar divorci amb el festival de feia dos anys i necessitava oferir alguna cosa més que cartells publicitaris. Què millor que cedir a un preu ajustat un equipament necessitat de projectes com el CC Albareda, que segueix en mans municipals mentre les juntes directives del teixit associatiu i veïnal del barri no arriben a un acord per compartir-ne la gestió.

 “A la darrera edició de BarnaSants el CC Albareda tot just acabava de posar-se en marxa i, de cara a aquesta edició teníem clar que havia de ser un dels escenaris”, explica Núria Girona, que porta les regnes de l’equipament des que es va inaugurar, ara fa un any i dos mesos. D’aquesta manera, el Poble-sec podrà gaudir de fins a set concerts, el primer dels quals ja va omplir la sala del centre. A banda del CC Albareda, el BarnaSants també passarà per dos punts més del Districte, el Casinet d’Hostafrancs i el Koitton Club, amb cinc concerts a cadascun dels locals.

3

Pere Camps, director de BarnaSants / Adrián Romero

Primeres espases i nous talents
El festival suposa un any més un nexe entre generacions. Talents frescos com Cesk Freixas, Pau Alabajos, Meritxell Gené o Feliu Ventura compartiran cartell amb icones com Maria del Mar Bonet, Paco Ibañez, Joan Isaac, Marina Rossell, Javier Krahe o Pi de la Serra. Tampoc no faltaran cantautors de la talla de Pedro Guerra, Jabier Muguruza, María Inés Ochoa o Vicente Feliú. Enguany, a més, el certamen se sumarà als actes del Tricentenari amb un concert en record del General Moragues i també retrà memòria a Salvador Puig i Antich, Pi de la Serra i Víctor Jara.

Tot i la declaració d’intencions del lema d’enguany, “la pàtria és el poble”, també hi haurà espai per a propostes més allunyades de la cançó més reivindicativa com Mazoni, Andreu Rifé –el popular doctor del serial Polseres Vermelles–, Bikimel, Joan Masdéu i un espectacle especial de Els Catarres. “No es veuen les coses de la mateixa manera si véns d’un ambient on no t’ha faltat res, que si creixes en un context precari i de lluita constant. El que cal tenir clar és que les emocions són revolucionàries, la política està a tot arreu, no cal estar darrere de cap trinxera”, reflexiona Camps. Un any més, el certament tindrà un peu a l’Amèrica Llatina i a Itàlia, també al País Valencià on Alcoi s’estrena com a nova seu. Un concert únic de La Iaia i el concert de comiat d’Obrint Pas a Barcelona també hi seran a un festival que va inaugurar Dani Flaco el passat 1 de febrer i que clausurarà Xavier Baró al Casinet d’Hostafrancs el 14 d’abril. Amb tot, més de 100 concerts durant tres mesos.

Agenda del BarnaSants al CC Albareda 

  • 20 de febrer (20h): El valencià Alberto Montero vindrà a presentar el seu tercer álbum, Puerto Príncipe.
  • 6 de març (20h): Túrnez i Sesé, el quartet especialista en musicar poesia catalana presentarà el seu nou disc Espriu: Amb música ho escoltaries potser millor.
  • 8 de març (20:30h): Sandra Rehder aprofitarà el Dia Internacional de la Dona per oferir un espectacle on destacaran cançons de compositores com Eladia Blázquez i María Elena Walsh.
  • 21 de març (20h): El manresà Albert Palomar ja fa un temps que ha deixat enrere la seva etapa al capdavant de Plouen i presentarà Cor de bou, el seu segon treball en solitari.
  • 28 de març (20h): Amb el seu nou disc, Cançons d’ara, sota el braç, Jordi Montañez també passarà pel festival.
  • 12 de abril (20h): Nit de Trobadors, la banda formada per cantautors cubans, argentins i catalans presentarà el seu nou disc, Ronroneo‪.

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024