Connecta amb nosaltres

Societat

Un març en clau de dona a l’Albareda

Al Centre Cultural Albareda volem reivindicar el Dia de la Dona Treballadora amb tot un mes de propostes per escoltar, mirar i sentir veus de dones

Publicat

on

El cicle de concerts Amazones porta el dia 15 el col·lectiu Desgenerant el Raval que ens presenta el resultat d’un procés de diàleg i creació conjunta des de l’experiència de ser músic, dona i migrant a Barcelona. El divendres 22 pugen a l’escenari les quatre dones flamenques que formen Laboratoria per compartir amb el públic la seva manera d’entendre el flamenc i els seus límits, incorporant-hi elements com el text, la dramatúrgia, les projeccions o la tecnologia. El 29 serà el torn de la jove cantautora barcelonina Marta Delmont que ens mostrarà el seu propi estil, endinsant-se en atmosferes fosques i complexes, plegades d’arranjaments impecables.

Dins el cicle Musicalment Parlant, el 21 Sarah Ardite ens ajudarà a conèixer una mica més Alice Coltrane, la pianista i compositora nord-americana pionera a introduir l’arpa al món del jazz.

El dissabte 23 Les Cruet, banda del Montseny liderada per Laura Crehuet, presenten el seu segon disc amb un clar segell d’identitat: punk amb ànima melòdica.

Per acabar el mes, el dijous 28 podrem veure en pantalla gran À peine j’ouvre les yeux, ficció que podria ser la realitat de moltes dones, i que en aquest cas mostra el desig personal de descoberta de la Farah, adolescent tunisiana que contraria la voluntat de la seva família.

Societat

La plaça Navas segueix sent un focus de queixes veïnals

A mesura que s’han anat relaxant les mesures imposades per la pandèmia, han augmentat les actuacions incíviques

Publicat

on

Fa uns 5 anys la plaça Navas era un dels principals punts de malestar entre el veïnat del Poble-sec. Ara, després de l’estiu i de molts mesos de pandèmia, la situació no és gaire diferent. Les queixes més repetides són el soroll a les nits, la brutícia i les mostres d’actituds incíviques per part d’alguns dels usuaris de la plaça: “Hi ha petits grups de gent, joves i no tant, que beuen, mengen i posen música al carrer. El problema no és només aquest; és que, a més, deixen totes les restes del seu pícnic a la plaça”, apunta Sergi Gázquez, president de l’Associació de veïns (AVV) del Poble-sec.

Problemes per descansar

També s’han donat alguns episodis de conflictivitat entre els veïns i les persones que passen les nits a la plaça: “Tenim casos de pilotades contra els balcons i fins i tot coets llançats contra les cases de la gent que els ha recriminat l’actitud incívica”, expliquen des de l’AVV. Altres veïns han preferit marxar de la plaça davant de la impossibilitat de descansar especialment durant els mesos de bon temps. És el cas de Quin Navarro, qui hi va viure durant cinc anys i mig: “Donat que vivíem a un cinquè real, vam creure que no notaríem en excés el soroll, però l’experiència ens va demostrar el contrari. A primera hora del matí el terrabastall de les taules de les terrasses, al migdia l’excés de taules completament ocupades fins i tot amb músics amb guitarres, al vespre les terrasses de nou fins al tancament i aleshores els grups de joves fent botellades, amb altaveus, bevent i fumant porros i les màquines de neteja de l’ajuntament a les 3 o 4 fent més soroll”, recorda.

L’actuació del Districte

“Cal actuar de forma preventiva, per això demanem més presència d’agents cívics, tant a Navas com a altres places conflictives del barri”, diu Sergi Gázquez. Pel que fa a la resposta municipal, parlem amb Carolina López, consellera del Disctricte de Sants-Montjuïc que, a més, viu a la plaça Navas: “És cert que la problemàtica ha augmentat a la plaça Navas, com ho ha fet a la resta de la ciutat. A mesura que s’han anat relaxant les mesures imposades per la pandèmia, han augmentat les actuacions incíviques a la plaça i els sorolls”. López atribueix l’increment de queixes al fet que s’han ajuntat dos factors: “Que tots ens hem acostumat ara a un nivell de soroll molt més baix i que l’espai públic s’omple una altra vegada de persones amb moltes ganes i necessitat d’estar al carrer i tenir interacció social”.  La consellera apunta que, davant d’aquestes circumstàncies, s’està fent un esforç per intensificar el servei de neteja de la plaça i que han observat la necessitat d’augmentar la presència de les forces de seguretat a la plaça, “els quals acompanyen els serveis de neteja i fan rondes més sovint, tot i que en algunes ocasions ho fan vestits de paisà”, diu López.

Continua llegint

Societat

Recullen olives de Montjuïc per impulsar la ciutat ‘‘comestible’’

Cooperasec i Som la Clau impulsen un projecte que reivindica les oportunitats que aporten els cultius dins de la ciutat

Publicat

on

La pagesia urbana ha arribat al Poble-sec. En el marc del projecte Cuinem el canvi, les entitats Cooperasec i Som la Clau han impulsat aquest setembre una recollida d’olives per tal de demostrar que a la ciutat també es pot plantar i treure’n profit alimentari de l’entorn natural. “En la nostra primera acció vam anar a collir olives a Montjuïc que, si s’haurien deixat, s’haurien perdut i haurien acabat embrutant els carrers”, explica la coordinadora de Som la Clau, Chiara Monterotti.

En total les nou persones que van participar en l’acció van recollir uns cinc quilos aproximadament i aquest darrer cap de setmana, amb motiu de la Fira d’Economia Social i Solidària que s’ha celebrat a la plaça del Sortidor, han celebrat un taller per adobar-les. De fet, consideren que l’activitat en el seu conjunt no només ha servit per recollir aquest valuós fruit, sinó també per compartir idees en relació amb una futura ciutat ‘‘comestible’’.

Adquisició de nous hàbits

“Vam tenir la sort que ens va acompanyar la periodista i escriptora Pilar Sampietro, qui ha publicat el llibre La Ciutat comestible, el qual defensa com resulta de positiu plantar arbres i plantes a la ciutat que siguin comestibles i complementin l’alimentació de la ciutadania”, explica Monterotti. “En països del nord d’Europa els ajuntaments acostumen a cedir solars per cultivar aliments i creiem que aquí podríem traslladar un hàbit que aniria més enllà dels horts urbans”.

En aquesta línia, recopila tots els factors positius que aporta comptar amb un hortet no només per a la generació d’aliments de qualitat, sinó també per “la salut física i mental que aporta, a la qual cal sumar la salut social si es tracta d’un hort comunitari”. “Potser ara mateix poden semblar idees hippis, però en una projecció de 10, 20, o 50 anys pot esdevenir una solució als problemes que pot suposar una manca d’aliments o la generació d’emissions en el seu transport”.

Continua llegint

Societat

Els poblesequins del futur

Veïns amb un nivell educatiu més alt, volàtils, amb més poder adquisitiu i avesats a les professions digitalitzades

Publicat

on

Imaginar-se com serà el Poble-sec d’aquí deu, vint, trenta o fins i tot cinquanta anys pot resultar inversemblant. Si bé els demògrafs de tot el món no són capaços de posar-se d’acord en quina és la població màxima que pot arribar a habitar el planeta Terra, encara resulta més complicat predir el perfil de poblesequí que viurà a la falda de Montjuïc. La qüestió no gira al voltant de quantitats, perquè segons els experts el nombre d’individus es mantindrà estable. El quid més rellevant i enrevessat se situa en les migracions.

“Si fer una projecció a escala de ciutat ja és molt difícil, fer-ho a escala de barri encara ho és més perquè ha de predir com evolucionaran les migracions internacionals o locals”, avança l’investigador de la UAB al Departament de Geografia i al Centre d’Estudis Demogràfics, Toni López.  “Existeixen dos elements que encara fan més difícil la projecció al Poble-sec, perquè si als anys seixanta podíem imaginar que els habitants del nou barri de Montbau serien pràcticament els mateixos cinquanta anys després pel fet que la immensa majoria eren propietaris, el Poble-sec en aquest aspecte és completament diferent i això és determinant de cara al futur”.

Tal com exposa López, l’heterogeneïtat de l’habitatge al barri, amb pisos grans, petits, antics, reformats i, sobretot, amb un mercat de lloguer amb molt de pes, generarà “una rotació molt més elevada de la població, sobretot si tenim en compte que els lloguers caduquen”. “Podem intuir com serà el perfil del veí d’aquí a cinc anys, però d’aquí 40 ja és més complicat; de fet, no sabem si els qui hi viuen ara seguiran residint al Poble-sec d’aquí a deu anys”. Tot plegat, per l’efecte porta de Barcelona: “És un barri on tradicionalment s’han instal·lat els fluxos migratoris i potser la població va estabilitzar-se als vuitanta i noranta”.

Les migracions del segle XXI

La muntanya russa, però, començaria amb l’inici del nou mil·lenni: “Quan es va reactivar l’arribada de població nouvinguda que va substituir la que ja va començar a desaparèixer”. Si bé en aquest cas el perfil de migrant era una persona menys instruïda i amb un menor poder adquisitiu, a partir del 2010 tot va canviar: “Hem tingut molta arribada i rotació, però aquest cop amb veïns amb una instrucció educativa més elevada; si l’any 2001 un de cada quatre nouvinguts tenien estudis universitaris, deu anys després ja eren la meitat”, analitza l’expert.

L’efecte que va comportar l’arribada d’aquests nous poblesequins formats i vinguts de països amb rendes més altes va generar un segon efecte en el teixit socioeconòmic: la gentrificació. Un prototip de veí que López considera que anirà a més, tot i que el defineix com a “efímer” per la seva alta volatilitat residencial. “Potser el Poble-sec no es convertirà en un barri on visquin professionals molt qualificats, perquè el mercat de l’habitatge és més aviat de pisos petits i no en molt bones condicions, però compta amb dos elements que els resulten molt interessants: les zones verdes de Montjuïc, encara més apreciades arran la pandèmia, i la seva centralitat dins la ciutat”.

El repte del futur

La substitució progressiva i reiterada de la població tampoc és cap sorpresa. Mentre que a Barcelona el 27% del veïnat és nascut a l’estranger, al Poble-sec el percentatge representa el 42%. “L’any 2017 vam tenir el pic dels fluxos migratoris i ara suposem que, amb la Covid-19, s’han refredat una mica, però el percentatge encara té marge per créixer”, opina. Un dels factors a tenir en compte en aquesta qüestió és la rehabilitació de les finques. Davant la impossibilitat que tenen alguns propietaris d’assumir les reformes integrals de les comunitats verticals, els experts no descarten la reactivació de les operacions de venda d’edificis a grans empreses especialitzades en el lucre immobiliari.

“En els darrers anys hem recopilat informació de determinades immobiliàries que feien inversions en aquesta zona de Barcelona i ens vam adonar com l’avantatge de la centralitat del Poble-sec i els preus més baixos respecte a la resta de Barcelona han afavorit un procés de gentrificació i substitució social molt intens”, afegeix el també investigador de la UAB i veí del barri, Miguel Solana. Quin és el reclam d’aquestes agències? “L’estil de vida, el veïnat… Així és com venen aquestes rehabilitacions d’habitatges a l’estranger”, analitza. Una circumstància que encara es recargola més en aquells casos que afecten finques senceres, “on es fa una expulsió del veïnat i se substitueix per tota una població amb més capacitat econòmica”, sintetitza Solana.

Tot i els esforços d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona per generar habitatges que mantinguin l’arrelament de la població local, ambdós experts consideren que les polítiques d’habitatge, per ser efectives, requereixen de molts més anys de tradició per ser realment efectives. “Al final sabem que el Poble-sec ha sigut un tradicional punt d’arribada a Barcelona, però la pregunta que ens hem de fer ara és cap a on avançarà aquesta comunitat veïnal’’, planteja l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. “Més enllà del fenomen d’Airbnb… Com aconseguirem que aquesta població més transeünt s’arreli, potencií la convivència, faci cohesió social i vertebri el barri a través d’entitats?”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.