Connecta amb nosaltres

Entitats

Sílvia Olmo: “Hem de tenir l’oportunitat de decidir quin tipus de cultura volem”

Publicat

on

Entrevista a Silvia Olmo, productora de la mostra “‘Cultura up to you’

SilviaOlmo _red

La Silvia Olmo al centre cultural Albareda/ Eva Macia

@Marta_Tello/ Aquests mes ens hem volgut apropar als joves creadors que intenten fer-se lloc en el món de la cultura, i per fer-ho hem entrevistat la Silvia Olmo (Capellades, 1988), productora de “Cultura up to You”. Una mostra de projectes culturals emergents que al mes de juny celebrarà la segona edició al centre cultural Albareda. El projecte té com a base el crowdfunding en directe. A través del blog culturauptoyou.wordpress.com tothom pot conèixer els projectes presentats i mitjançant la campanya de Verkami donar-los suport econòmic. L’aportació que hagi fet cada mecenes es canviarà per fitxes que cadascú entregarà el dia de la mostra, el 7 de juny, als artistes que més li agradin.

Com va sorgir la Mostra “Cultura Up To You”?

Darrera som un grup de noies que sortim d’un màster. En una de les assignatures de projecte final ens demanaven que muntéssim un esdeveniment i vam fer una mostra de projectes petits, que no tinguessin gaire visibilitat. Vam començar a contactar amb tots els centres i aquí (Albareda) feia poc que havien obert i la Núria (directora de l’equipament) va quedar encantada i ens ho va posar molt fàcil.

L’objectiu de la mostra és impulsar les noves creacions, donar visibilitat a la cultura i facilitar el seu finançament. Com veus la cultura a Barcelona?

El tema cultural està molt difícil per començar de zero. Sobretot a nivell de producció. Hi ha 3 ó 4 grans empreses que ho maneguen tot. Sí que fan coses molt xules, però a la gent que vol fer coses més petites se les mengen. A més, és difícil perquè hi ha poques ajudes, llavors és quan hem d’inventar-nos coses com el Verkami en directe, o anar demanant favors i suplicant els contactes que ens donin un cop de mà. Però en general està malament, sobretot si tens en compte el 21% d’IVA en cultura, que només et posa més traves a l’hora de fer algo. Sempre diuen que s’han de fer coses com emprenedors i dius “vale, sóc emprenedor. Em donaràs els diners per ser emprenedor?” Ser emprenedor és molt maco i la teoria és molt bonica, però clar, d’on treus els diners?

Potser com vosaltres.

Sí, s’ha de començar una mica així, per amor a l’art. Si la cosa funciona, perfecte, i sinó, mentre tinguem temps i ganes ho continuarem fent… De moment no hi ha beneficis per a nosaltres, però estem contentes.

Ara que el tema de les subvencions és tan complicat, creus en el mecenatge a llarg termini?

Avui en dia si tens un projecte que comença és una de les poques alternatives que tens. El crowdfunding està mol bé, l’única por que tinc és que es pugui cremar perquè tothom l’utilitza. S’ha posat de moda. El que cal és que realment hi hagi gent que vulgui ser mecenes. Has de tenir un bon projecte i saber moure’t molt bé. El tema del mecenatge al final serà la substitució de les antigues subvencions, que ara ja són préstecs.

Com valores la primera edició?

Considero que va anar bastant bé. Van venir 10 projectes i el que es va emportar menys es va endur 50eur. Tenint en compte que és un projecte que comença, és petit, tenim els recursos que tenim… que vinguin 10 projectes i el que s’emporta menys s’emporta 50eur. per venir una estona, doncs està molt bé. La idea és que si venen més projectes, venen més amics d’aquesta gent, s’inverteix més i els projectes s’emporten més diners.

Abans de presentar-se a la Mostra, aquests artistes havien intentat donar impuls als seus projectes d’una altre manera?

Un dels requisits és que no hagin obtingut cap subvenció. Tot i que són projectes petits i és difícil que optin a subvencions. L’any passat teníem projectes que venien de màsters també i hi havia gent que porta molts anys fent coses en el món de la cultura, però que estaven traient projectes nous, que intentaven col·locar-los en algun lloc per presentar-los o per impulsar-los una mica. No és que vingui gent que no hagi fet mai res, sinó que venen projectes nous o que no fa molt que s’han presentat.

Quin impuls creus que la Mostra pot donar a aquests projectes a llarg termini?

Nosaltres l’any passat proposàvem, i aquest any ho tornarem a proposar, que a part de participar amb finançament, s’intercanviïn idees. Sobretot ens interessa que si ve gent del món de la cultura, i venen diferents projectes de molts tipus, que es puguin crear col·laboracions entre ells. La idea és fer una mena d’espai de reunió. Al final, queda lleig dir-ho, però vens a vendre el teu projecte. Tots volem guanyar calers amb el que fem.

L’any passat vau assolir l’objectiu de Verkami. Quines perspectives econòmiques teniu per enguany?

No gaire més. L’any passat demanàvem 750eur. I aquest any demanem 50eur més per no anar tant apurades, però realment els diners que nosaltres necessitem invertir són per si hem de llogar material, perquè el centre ens ho dóna tot a nivell tècnic. El Verkami és també una plataforma de difusió i si la gent compra fitxes a Verkami està d’alguna manera obligat a venir, t’assegures que hi haurà un mínim de públic.

En aquesta segona edició, quins projectes esteu rebent?

En tenim de bastants molt xulos i de diferents. Tenim d‘art urbà, una exposició de fotografia, dansa… serà més variat que l’any passat.

Quina repercussió pot tenir aquesta acció d’un dia?

La idea dels centres és sobretot que serveixin com a plataformes de llançament, per donar-te a conèixer. Evidentment no et faràs famós en un centre cívic o cultural, però sí que et coneixerà gent. No viuràs dels centres cívics, però sí són una plataforma per donar-te a conèixer, sempre pots tenir una primera oportunitat.

Què vol dir “Cultura up to you”?

És una mica “la cultura depèn de tu”. Hem arribat al punt que amb tantes coses que ens ofereixen, cal que ens asseiem un moment i diguem “vale, jo vull que existeixi una cosa així”. Si jo vull que això existeixi, haig de mirar què puc fer. Prendre una mica partit en la decisió de quin tipus de cultura volem. Convertir-nos una mica en productors. Si a mi m’agrada el teatre, perquè no puc ajudar-lo o donar la meva opinió? Per això el crowdfuding en directe. Tu vens aquí i veus els projectes i si hi ha un grup de teatre que t’agrada… pots fer que això tiri endavant. Hem de tenir l’oportunitat de decidir quin tipus de cultura volem.

Notícies relacionades:

La mostra ‘Cultura up to you’ escalfa motors

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.