Connecta amb nosaltres

Societat

Ángel Mancebo, un triatleta al carrer Blai

Publicat

on

La seva teràpia contra el desamor l’ha portat a ser sots-campió d’Espanya del Triatló Ironman, una de les proves físiques més exigents que existeixen

Mancebo3

Angel Mancebo, a l’interior de la seva perruqueria del carrer Blai / Fotos: Adrián Romero

@molina_jordi / Si no li ha tallat els cabells en alguna ocasió, potser l’ha vist córrer per la muntanya de Montjuïc. Ángel Mancebo (Barcelona, 1961) compagina la direcció de la seva perruqueria del carrer Blai amb l’atletisme, la bicicleta i la natació, les tres disciplines que integren un Triatló. En el cas de la modalitat Ironman, les distàncies parlen per si soles: la nedada consta de 3.86 km., el recorregut en bicicleta de 180 km. i la marató de 42.2 km.

La seva passió per l’esport li ve de lluny. De més jove, Mancebo havia militat a les files de diversos clubs de futbol (com la UE Sants, l’Atlètic La Palma o la UE Poble-sec), però a poc a poc va anar trobant el seu lloc a les proves de fons. Després de convertir-se en un habitual de les maratons –ha corregut les de Nova York, París, Madrid i Barcelona—fa tres anys va patir una ruptura sentimental que seria clau a la seva trajectòria esportiva. “Sentia un gran buit després del meu divorci i necessitava ocupar com més estones millor”, explica Mancebo, a qui les maratons se li van quedar curtes i va optar per l’Ironman com a teràpia. “Plorava mentre corria, i superar les diferents marques em servia, alhora, per superar el meu dol sentimental”.

Mancebo1

Mancebo es va proclamar sots-campió d’Espanya de l’Ironman (2012), modalitat V2

Després del seu debut a l’Ironman de Lanzarote (2011), es va proclamar sots-campió d’Espanya a l’edició celebrada a Calella (2012) en la modalitat V2 —de 50 a 54 anys—. Ara, el triatleta es torna a preparar per a l’edició a l’illa lunar d’aquest mes de maig. “És una prova molt dura, més encara amb les condicions climàtiques de Lanzarote, un 20% dels companys es queden pel camí”, assevera Mancebo que té previst viatjar a les Canàries amb les seves dues filles i la seva nova parella, “les tres maries a qui dedico les meves petites victòries”, diu.

Un home d’ofici
Molt abans que el carrer Blai fos la rambla del Poble-sec, l’Ángel Mancebo ja treballava a la mateixa perruqueria que suma 34 anys, un dels negocis més veterans del carrer. Entre els estris propis de qualsevol barberia es poden trobar petits tresors com medalles, bambes amb les que ha corregut maratons i, fins i tot, una fotografia amb Leo Messi. Quan acaba el torn, cap a quarts de dues, arrenca a córrer des del barri i fins a l’hotel Vela, i torna abans no toquin les quatre de la tarda, quan torna a posar-se la bata. Segueix l’entrenament a la muntanya de Montjuïc, abans de capbussar-se a les Picornell, quan plega. Amb tot, suma més de 14h setmanals d’entrenament que alimenten la seva resistència que, combinada amb la precisió d’un veterà perruquer, forgen la seva personalitat. Superació en estat pur.

Mancebo2

El mes de maig torna medir les seves forces a l’Ironman de Lanzarote

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.