Connecta amb nosaltres

Societat

Jam Circus incrementa l’oferta cultural del Poble-sec

Publicat

on

El Jam Circus (c. / Margarit, 44) és un club social, una associació d’art, un espai de trobada on hi té cabuda gairebé de tot, però sobretot l’energia positiva

jam_circus

Aquest espai de creació va obrir el passat 1 de març al carrer Margarit

@hlennna / El Diego i la Isabel són dos germans colombians que, juntament amb el Max, parella de la Isabel, van decidir fa poc mes d’un any posar en marxa una associació que fomentés l’art de la diversió, que fes servir el riure com a mitjà de comunicació, els vincles, l’amistat. Pocs mesos més tard, van aconseguir un local que els va semblar perfecte, al carrer Margarit 44. Tots tres es van traslladar des de Madrid a un dels barris que consideren “amb més tradició artística” de Barcelona i van iniciar les obres de reforma. Amb paciència, dedicació i bon gust, el passat 1 de març van inaugurar Jam Circus.

Jam Circus no és un bar però el Max és un especialista cocteler. Tampoc no és un museu, però alberga exposicions. Tampoc no és un teatre, tot i que compta amb un escenari. Jam Circus és un club social, una associació d’art, un espai de trobada on hi té cabuda gairebé de tot, però sobretot l’energia positiva. Durant els matins, al local s’hi imparteixen tallers de teatre còmic, de bufons contemporanis, de contacontes o taller d’improvisació, mentre que als vespres Jam Circus esdevé espectacle: l’escenari se cedeix a músics, monologuistes o actors, l’espai és obert a tothom: “Hi ha qui no són artistes professionals però que mereixen de la mateixa manera poder donar-se a conèixer com qualsevol altre”, ens expliquen. Qualsevol proposta artística és ben rebuda.

La inauguració va comptar amb la participació de col·laboradors i talleristes i amb l’exposició d’Alex Caso, el pintor més veterà del carrer Margarit. Des de la seva obertura, però, les propostes artístiques s’han anat renovant gaire setmanalment i pel local han passat monologuistes com Sergio Arrospide, s’han ofert concerts com el de Till April o Da Costa, i s’han presentat exposicions com la de Kalamarta.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.