Connecta amb nosaltres

Cultura

L’activisme artístic que vol fer obrir els ulls

L’Associació Teatral Mousiké treballa amb projectes culturals destinats a sensibilitzar la societat respecte a diverses temàtiques

Publicat

on

Mousiké significa l’art de les muses en grec. A l’antiga Grècia, aquest concepte englobava, sense distinció, diferents arts com la poesia, la música i la posada en escena. Mousiké és també el nom d’una associació cultural que va néixer el 1999 de la mà de l’actriu, filòloga i crítica literària Susanna Barranco. Aquesta artista tot terreny del Poble-sec va decidir emprendre un projecte que, amb els anys, s’ha anat desenvolupant fins a convertir-se en el que és ara: un vehicle per promoure la reflexió sobre diverses problemàtiques socials.

L’associació és només una branca del gran arbre que és L’espai La Barranco, que engloba la companyia Susanna Barranco, la productora Barranco Films i la productora de teatre infantil Maquineta. De fet, Mousiké parteix dels documentals que neixen de Barranco Films i genera un espai de debat al voltant de les temàtiques que toquen els diferents treballs audiovisuals.

La vessant pedagògica de l’associació

L’any 2008, Barranco Films estrena el seu primer documental, Ferides, que tractava sobre la violència de gènere. És a partir d’aquest punt quan es comença a desenvolupar la part social de Mousike: “Crec en l’artifici de l’art per l’art i penso que la bellesa, per si mateixa, és transformadora”, explica la creadora d’aquesta associació. Mousiké compta amb una seu al Passeig de Montjuïc, 74 però la seva acció activista es duu a terme a través de debats, cinefòrums i xerrades a universitats, instituts, centres cívics o museus: “Ens dirigim a tot tipus de públic perquè reflexionem sobre temes universals i molt socials, com la diversitat funcional, la violència de gènere, el dret a la identitat, el racisme, la homofòbia…”.

Totes aquestes temàtiques es treballen a partir dels documentals que produeix La Barranco Films. A més, acompanyen les sessions d’una feina pedagògica als instituts, amb dossiers i eines per als alumnes i els professors, per tal que vagin més enllà. I perquè no es tracti només d’un discurs teòric, des de Mousiké “explotem la nostra vessant de teatre, de manera que treballem amb el cos amb exercicis per reflexionar des de diversos llocs”, afegeix Susanna Barranco, qui també creu que “és necessari que els que tenim un altaveu, el fem servir per fer un crit d’alarma i canviar la mirada cap al món que ens envolta”.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Multitud de propostes per viure Sant Jordi al costat de casa

Mentre que al llarg del dia la plaça de la Bella Dorita acollirà la Fira del Llibre, la tarda estarà marcada per la música i les lectures dels jardins de Fabià Puigserver

Publicat

on

Per

Diada de l’amor. Un any més els carrers del Poble-sec es tornaran a omplir de roses i llibres per Sant Jordi. Una jornada que, com ve a ser habitual, torna carregada de propostes culturals, lúdiques i pedagògiques. Tot gràcies a les diverses entitats del barri, les escoles, els centres cívics, els negocis locals i la biblioteca que s’han tornat a posar a treballar de forma conjunta per fer del 23 d’abril el millor dia de l’any.

Mentre que la plaça de la Bella Dorita tornarà a acollir la tradicional Fira del Llibre, la tarda més musical i solidària es viurà als jardins de Fabià Puigserver. En el cas de la primera activitat, a la plaça hi seran més d’una dotzena d’entitats, entre les quals s’hi podrà comptar l’estand del ZONA SEC, on els lectors podran recuperar els exemplars històrics del diari del barri, així com els darrers exemplars del PARAL·LEL OH!.

Cercallibres

D’altra banda, durant tot el matí de 9:30 hores a 12 hores a les escoles del Poble-sec es celebrarà el Cercallibres. En què consistirà? En una sortida en ruta pel barri amb l’objectiu de participar en les propostes organitzades pels diversos espais culturals. En paral·lel, la BiblioMusiCineteca proposarà a les famílies un viatge pels Sant Jordis del món (de 9.30 a 14 hores i de 17 a 19 hores).

Pel que fa a La Raposa, de 9.30 a 12 hores proposaran el taller de còmic “La princesa i el drac marxen volant”, mentre que just al davant del local oferiran les darreres novetats literàries més alternatives d’aquest 2019. En el cas de La Carbonera, les seves responsables fa dies que preparen l’activitat “Cadàver exquisit: esbrinem qui ha mort el drac?” que es durà a terme de 9.30 a 12 hores i just davant de la seva llibreria també recomanaran als veïns quin és el volum que més li escau de regalar per Sant Jordi.

Pel que fa als equipaments, la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix organitzarà de 10 a 12 hores una lectura de contes de dracs d’arreu del món; el Centre Cívic El Sortidor també es dedicarà a recitar contes infantils il·lustrats sobre la igualtat entre dones i homes (de 9.30 a 12 hores); i el Centre Cultural Albareda es dedicarà a les 11 hores al conte “La música més dolça”.

Jardins de Fabià Puigserver

En aquest entorn idíl·lic les principals institucions culturals de la muntanya vendran els seus propis llibres, mentre escalfaran l’ambient amb música en viu, activitats infantils i vermut per als més grans. Hi participaran el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Teatre Lliure, l’Institut del Teatre, el Mercat de les Flors, la Fundació Joan Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, CaixaForum, el Pavelló Mies Van der Rohe i el Museu Olímpic. La venda serà solidària i es destinarà a l’ONG del Poble-Sec Bona Voluntat en Acció per impulsar el seu programa de reforç de lectura.

Continua llegint

Cultura

EDITORIAL: Sant Jordi, Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Publicat

on

Per

Un debat que sovint apareix al voltant de la Diada de Sant Jordi és si aquesta jornada realment hauria de ser la Diada Nacional de Catalunya. Cal avançar que aquesta proposta no ha de menystenir en cap cas la rellevància social i política de l’11 de setembre, però sembrar l’interrogant és completament legítim. Només s’ha de tenir en compte les sensacions que generen una jornada i l’altra a la societat catalana: mentre que una és la commemoració d’un succés històric, l’altra és la celebració de l’amor i la cultura.

Per poder dotar d’una major perspectiva mundial a la Diada de Sant Jordi, just l’any 2017 els responsables polítics estatals i nacionals van arribar a un acord per plantejar a la Unesco la possibilitat d’incorporar la Diada de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tota una aposta per trencar el sostre de vidre, sense arribar a desvirtuar, una de les jornades anuals que més s’estimen els catalans. Només cal posar blanc sobre negre: Sant Valentí sempre ha quedat eclipsat pel dia de la rosa i el llibre.

Més enllà de suposar un reconeixement mundial al 23 d’abril català, el fet d’incorporar Sant Jordi al catàleg de la Unesco també permetria dinamitzar un sector econòmic que encara està predisposat a apostar per la cultura, i més concretament, per la lectura. Només cal passejar pels carrers del Poble-sec per adonar-se’n de com els llibres han tornat a entomar el protagonisme en alguns locals que semblaven destinats a l’oci recreatiu.

Davant d’aquesta dinàmica en positiu, cal reclamar als responsables polítics i actors econòmics que tornin a entomar la candidatura de Sant Jordi a la Unesco. Si bé la proposta continua en peu, només cal repassar les agendes i les hemeroteques per observar com el que l’any 2016 va ser una primera idea i al 2017 una candidatura, ara al 2019 ha quedat en res més que fotografies del passat. Resulta vital recuperar aquell esperit de treball en xarxa per aconseguir no només el reconeixement mundial, sinó per generar noves dinàmiques a una festa que cada any inunda els carres de llibres i roses.

Encara que d’entrada no pugui semblar possible, s’ha de tenir en compte que la Festa del Llibre ha evolucionat amb el pas dels anys i encara podria evolucionar més. Més enllà d’imaginar la possibilitat que sigui jornada festiva en un futur, cal tenir present que en realitat la Diada no sempre ha estat lligada al patró de Catalunya. Impulsada per l’editor Vicent Clavel per promoure el llibre a Catalunya, la primera Diada va ser el 7 d’octubre de 1927. Dos anys després els llibreters van sortir un 23 d’abril, i l’èxit va propiciar el canvi de data, per tal de coincidir amb la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Per tant, a l’origen no hi havia ni roses ni cavallers.

Aquest èxit, però, ni molt menys ha d’esborrar del mapa totes aquelles persones que es dediquen any rere any a fer possible la Diada. Només cal tenir en compte un fet que fins i tot supera la màgia de la tradició: regalar un llibre o una rosa qualsevol dia genera més il·lusió que no pas el dia 23.
A tots els lectors, feliç Diada i que cada dia sigui Sant Jordi.

Continua llegint

Cultura

Després del centenari

Publicat

on

El passat 2018 es va celebrar el centenari de Maria Aurèlia Capmany i, com bé recordareu, vam tenir l’ocasió de “felicitar l’autora” gràcies a la reedició de Quim/Quima, per part de Males Herbes (ZONA SEC nº 168). Si en aquella ocasió vaig presentar-vos una obra amarada del record de l’Orlando de Virginia Woolf, avui us volia presentar la reedició d’una obra més personal encara, Pedra de toc (Comanegra), la crònica d’un temps entreteixida pels múltiples interessos de l’autora.

Si l’any del centenari Capmany va cloure’s oficiosament amb la presentació de la plaquette de Pedra de toc (editada per Laie Edicions, amb una selecció de textos i un pròleg de Jordi Coca), i l’acte oficial de cloenda no va tenir lloc fins el passat 21 de gener al Mercat de les Flors, ara ens hem de felicitar perquè el seu centenari tingui continuïtat amb aquesta iniciativa de l’editorial Comanegra: l’edició en un sol volum de Pedra de toc, incloent-hi els fragments censurats pel franquisme i amb un pròleg de Julià de Jòdar que inclou un petit homenatge a les exiliades i a les preses polítiques catalanes.

Així, el lector actual tindrà per fi accés als dos volums de Pedra de toc publicats per Nova Terra (1970 i 1974); un veritable tresor que conté les constants ideològiques i intel·lectuals de l’autora: “la lluita per la llibertat, l’antifranquisme, la defensa de la llengua, la denúncia de la prudència, l’oportunisme i el possibilisme burgesos, l’expressió de la resistència [i] el sentit de la història”, per dir-ho amb les paraules de la comissària de l’Any Capmany, Marta Nadal. Un llibre, a mig camí entre l’assaig, la crònica d’un temps i les memòries vitals, per gaudir dels pensaments de Maria Aurèlia Capmany, per molts, la nostra Simone de Beauvoir.

JORDI LLAVORÉ

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.