Connecta amb nosaltres

Entitats

Raons Públiques: “L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic”

Publicat

on

Entrevista a Javier Fraga, arquitecte i urbanista de l’associació Raons Públiques

raons3_web

El proper 26 d’abril, Raons Públiques convoca un debat a les 11h al CC El Sortidor, per reflexionar sobre el futur dels barris Poble-sec i Sant Antoni arran la reforma del Paral·lel / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / A la frontera entre la crítica radical i l’anhel transformador es troba Raons Públiques (c/ Concòrdia, 30), una associació d’urbanisme que treballa per apropar a la ciutadania la gestió i el disseny dels seus barris. L’arquitecte Javier Fraga (Santiago de Compostela, 1982) ens fa de portaveu d’un col·lectiu que acaba de guanyar el XIII premi Barcelona Associacions de l’Ajuntament de Barcelona pel projecte ‘Fem comunitat transformant el pati de l’escola’.

És paradoxal que us lliurés el premi l’Ajuntament, la diana de tots els vostres dards…
L’Ajuntament ha contractat els nostres serveis per a alguns projectes i sap com som. Pel fet que ens contracti no evita que fem la nostra feina, que és precisament criticar. Però també creiem que és insuficient quedar-se en la crítica i no proposar. Mirem d’aprofitar els espais que ens cedeixen per poder introduir canvis, petits però efectius.

Aquest matís us diferencia d’altres col·lectius d’activistes, com Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri…
Hem parlat molt amb ells sobre el tema i tenim posicions diferents. Ells consideren que no hi ha lloc al diàleg amb les institucions, mentre que nosaltres creiem que per aconseguir algun canvi cal dialogar, encara que de vegades el diàleg comporti cedir. Cal ser radicals en els principis, però pragmàtics en les accions.

Participem prou els veïns en el disseny i la construcció urbanística de la ciutat?
Tots els mecanismes tradicionals, com els consells de barri o les comissions de seguiment, han demostrat tenir un abast molt limitat. Són mecanismes de legitimació, no de decisió. Les noves formes de fer política des de l’associacionisme i el cooperativisme estan desbordant les vies que l’administració tenia previstes. La ciutadania reclama el seu dret a decidir i ja no ens serveixen consultes aïllades, a l’estil del referèndum sobre la Diagonal.

El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, un dels màxims defensors del Pla Paral·lel, va ser l’encarregat de lliurar el premi. Quina anàlisi feu d’aquesta remodelació?
Està molt condicionada per les aliances que va prendre l’Ajuntament des d’un principi. És un projecte impulsat per una entitat privada, la Fundació El Molino (FEM), i com a tal té interessos privats, totalment legítims. Però si l’Ajuntament, que hauria de ser el guardià de l’interès públic, decideix aliar-se amb una entitat d’aquest tipus, acabarà defensant uns interessos no necessàriament públics. Si l’aliança s’hagués pres amb una altra associació, o s’haguessin recollit altres interessos o necessitats, hagués sortit un projecte diferent.

La reforma pren sentit si analitzem el Pla d’Usos de Ciutat Vella i la idea de connectar el port amb la Fira …
És una avinguda que connecta punts neuràlgics de gran escala, de dos quilòmetres de llarg, molt important a nivell metropolità. Es podria treballar tenint en compte les necessitats dels barris que travessa, però la política de l’Ajuntament ja ha deixat clar quin tipus de ciutat vol. El que hem vist amb la bombolla immobiliària, ho veiem ara amb el turisme, l’única cistella on es posen tots els ous. L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic.

raons2_web

Javier Fraga, davant del diploma del XIII Premi Barcelona Associacions / Ana Inés Falcone

Cal posar control a l’activitat privada…
El carrer Blai és un bon exemple del que passa si no ho fem. Avui és un parc temàtic monopolitzat per les terrasses. Caldria començar per regular aquestes coses. Per exemple, la Coordinadora d’Entitats vol un Pla d’Usos per al Poble -sec. I pot ser una solució, però alerta, un pla d’usos pot ser horrible, com és el cas de Ciutat Vella. Dependrà de quins criteris obeeixi.

Una de les conseqüències d’aquest model de ciutat és el risc que els barris populars caiguin en un procés de gentrificació
És una manera de fer ciutat que respon a una estratègia molt estructurada. Es deixa caure un barri, es deixa que s’empobreixi i les classes poc atractives per al capitalisme se substitueixen per una capa social més preparada per al consum i els interessos del mercat. Hi ha molta gent que veu aquest procés com una cosa bona. Entenen que és una transformació cap a una ciutadania millor.

Però la pobresa no desapareix , es desplaça…
És com treure els bancs de les places perquè els pobres no els puguin fer servir per dormir. Potser no dormiran a la plaça, però està clar que no desapareixen. En aquest cas passa el mateix , però el que es desplaça és el conflicte.

Aquest govern actua de manera diferent de com ho feia l’anterior?
Aquest almenys s’ha tret la careta. Ells saben que Barcelona està en venda i la vendran als qui la comprin més cara. Hi ha un vídeo d’Antoni Vives en què explica que Barcelona és el millor lloc per comprar. Te la venc bé i barata, ens ve a dir. I així ha estat: Parc Güell, Castell de Montjuïc, Vodafone Bicing…

Amb això vols dir que anteriors governs eren més hipòcrites…
No sé fins a quin punt tenien capacitat de controlar els interessos que volen sobre Barcelona. Aquesta ciutat és una peça dins d’un tauler que excedeix per complet a les capacitats municipals. Des d’una defensa fèrria d’allò públic, com la que va fer Itziar González, amb uns principis molt clars, incompatibles amb la mercantilització de la ciutat, sí que es podrien canviar les coses

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024