Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de ser mare al Poble-sec

Publicat

on

El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

pepi_web

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la seva consulta del CAP Les Hortes (Nou de la Rambla 177) / J.M.

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024