Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de ser mare al Poble-sec

Publicat

on

El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

pepi_web

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la seva consulta del CAP Les Hortes (Nou de la Rambla 177) / J.M.

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint

Societat

“Aprofitem els aliments”: menys malbaratar, més aprofitar

Cada família a Catalunya llença 63 kg de menjar per any i la Generalitat impulsa una campanya per millorar els hàbits de compra i consum

Publicat

on

Per

Les llars catalanes van llençar a les escombraries més de 173.000 tones d’aliments l’any passat. Són 63 kg de menjar per llar que mai van arribar al plat. Aquesta pèrdua té un cost econòmic enorme: 902 milions d’euros en total, és a dir, 330 euros per família i 112 euros per persona. Encara més: tot aquest menjar podria nodrir prop de 275.000 persones durant un any. Les dades formen part de l’estudi sobre el malbaratament alimentari a les llars de Catalunya encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i elaborat pels centres de recerca CREDA i IRTA.

Per revertir aquesta situació, el Govern posa en marxa la quarta edició de la campanya “Aprofitem els aliments”. Cada petit gest compta: aprofitar les sobres, planificar millor les compres i conservar correctament els aliments són accions que, multiplicades per tota la societat, poden marcar la diferència. Però el malbaratament no s’origina només a les llars: sino que es produeix al llarg de tota la cadena alimentària —des del camp fins als punts de venda— per causes tan diverses com la climatologia, els criteris estètics, el desajust entre la oferta i la demanda. Per això, la lluita contra el malbaratament requereix la implicació de tots els actors, des dels productors fins als consumidors.

“Aprofitem els aliments”

La campanya del Govern s’emmarca al voltant del 29 de setembre, Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, i compta amb la col·laboració i participació del sector de la restauració, la Fundació Espigoladors, la Plataforma Aprofitem els Aliments, l’Oficina Conjunta per l’Alimentació Sostenible així com d’altres entitats i organitzacions del sector agroalimentari.

La campanya d’enguany ofereix els àpats Gastrorecup, la Marató d’Espigolades i el Gran Dinar d’Aprofitament Alimentari, que aquest any tindrà lloc a Vic.

Restaurants contra el malbaratament

Els àpats Gastrorecup se celebra del 30 de setembre al 31 d’octubre amb una idea clara: el menjar que sobra pot convertir-se en un plat deliciós, demostrant que la creativitat a la cuina és una eina poderosa contra el malbaratament.

L’edició d’enguany reuneix 65 restaurants gastronòmics de Catalunya. Hi participaran 31 establiments a Barcelona, 7 a Tarragona, 13 a Lleida i 14 a Girona, oferint-hi menús que sensibilitzen sobre la importància de l’aprofitament dels aliments i les pràctiques sostenibles en la restauració.

Jornada de Gastrorecup al restaurant de l’Hotel Pessets de Sort (Lleida). Autor: Departament d’Agricultura

Marató d’espigolades

El dissabte 4 d’octubre arriba la 5a Marató #JoEspigolo, amb espigolades simultànies a diferents punts de Catalunya: Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Alt Empordà. L’any passat, els participants van recuperar 12.128 kg d’aliments, destinats a entitats socials. L’espigolament consisteix a collir fruites i verdures dels camps que han estat descartades del circuit comercial, però que encara són perfectes per al consum.

D’altra banda, el diumenge 5 d’octubre tindrà lloc el Gran Dinar d’Aprofitament a Vic, que reunirà unes 400 persones per gaudir d’un àpat gratuït preparat amb aliments recuperats. Els xefs d’Osona Cuina lideraran la jornada, que inclourà tallers, cuina en directe i una parada de fruites i verdures espigolades.

A més, en el marc de les festes de la Mercè 2025 i la Fira de Sant Miquel de Lleida, s’organitzaran activitats de sensibilització sobre la prevenció del malbaratament als serveis de distribució gratuïta d’aliments.

Quins aliments es malbaraten més a les llars?

Les fruites i les verdures encapçalen la llista, amb un 22% i un 21% del total malbaratat respectivament. Els productes d’origen animal —carn, peix, ous i làctics— sumen un 22%. Entre els aliments cuinats, les amanides representen un 12,5%, els plats de pasta un 12,4% i els plats de carn i peix gairebé un 10%. La pasta i l’arròs, juntament amb els llegums, també són dels més desaprofitats. Un 16% del malbaratament es deu a l’aspecte físic dels aliments, mostrant que sovint rebutgem productes simplement perquè no semblen “perfectes”.

Causes del menjar llençat a casa?

Els hàbits de consum de la població són una de les principals causes de malbaratament alimentari a les llars: incorrecta planificació de la compra, mala gestió de les dates de consum preferent i les dates de caducitat, l’absència de reaprofitament i la quantitat d’aliments cuinats sobrants, així com el rebuig de productes per l’aspecte físic.

De fet, cada català llença de mitjana 21,56 kg anuals de menjar a l’any. Del total d’aquests aliments, s’ha estimat que el 70% dels aliments llençats són aliments no cuinats. I només un 16% dels consumidors reconeix que malbarata. La majoria subestima la quantitat real que llença, especialment productes animals com la carn i els embotits.

Impacte ambiental

Pel que fa a l’impacte ambiental sobre el planeta, el malbaratament alimentari, transformat en emissions de CO₂, equival a 21.716 vols de 200 passatgers de Barcelona a Brussel·les. Concretament, el malbaratament genera 462 milions de kg de CO₂ equivalents, l’equivalent a les emissions anuals de 73.000 persones.

La campanya “Aprofitem els aliments” s’emmarca dins de l’Estratègia Alimentària de Catalunya 2024-2028 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que té com a finalitat avançar cap a un model alimentari més sostenible, transformador i fonamentat en l’economia circular a Catalunya.

Imatge principal:  Campanya “Aprofitem els Aliments”, iniciativa impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per reduir el malbaratament alimentari

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024