Connecta amb nosaltres

Entitats

Cecilia Bellorín: “Sóc del Poble-sec des d’abans d’arribar al barri, gràcies a Serrat”

Publicat

on

@molina_jordi / Catalana d’adopció, veneçolana de naixement i poblesequina de cor. Cecilia Bellorín (Caracas, 1955) és actriu, poeta, cantant, toca el cuatro —una petita guitarra veneçolana— i, sobretot, una extravertida ànima creativa. La seva trajectòria artística, a l’ombra dels grans teatres, li ha servit per lluitar contra l’estigma de l’immigrant. Esbojarrada i culta a parts iguals, parla amb el seu diari preferit: El ZONA SEC.

entrevista_interior_web

Bellorín amb l’estàtua de Raquel Meller, una de les seves referències / Jordi Molina

 

Un no topa cada dia amb una lectora tan fidel del ZONA SEC…
És el diari del meu barri! Des de fa molts anys que a casa meva només entra el ZONA SEC, que li agafo sempre a la Pili, i EL PAÍS, que compra el meu marit. Si estimes el barri, estimes el seu diari. És així o no!?

Això espero! Ja fa més de vint anys que va arribar al Poble-sec… Què recorda?
Recordo contrast. Molt contrast. Edificis nous, i altres antics. Recordo que em sorprenia molt veure la data d’algunes cases a les façanes. Algunes del 1800! Per mi allò era molt nou, i molt vell a l’hora. Gent acomodada, però sobretot gent humil. Recordo els nervis de qui comença una nova vida amb la seva família, en el meu cas amb el meu marit anglès, en Jimmy, i les meves nenes, avui ja dones i emparellades amb catalans: l’Ana Isabella i la Frances.

Com era aquell Poble-sec de principis dels 90?
Molt Familiar. Un dels primers records que tinc era sortir al balcó i contemplar una gran sardinada popular. Des del primer moment vaig saber que em quedaria aquí. L’ambient popular, el teatre, la muntanya, el mar… Aquest era el meu lloc. De fet, venia d’un lloc molt similar de Veneçuela, també amb el mar de fons.

En l’homenatge a Serrat organitzat per la Bibliomusicineteca, explica que ja era una mica del Poble-sec abans d’arribar…
Serrat sempre ens ha inspirat a tots. Ja a casa meva de Veneçuela ens assèiem a cantar Señora, el Gorrión o Paraules d’amor. Eren part del nostre repertori habitual. Per això dic que sóc del Poble-sec des d’abans d’arribar al barri, gràcies a Serrat. Inclús he pogut coincidir amb ell.

I com va anar la trobada?
Ell sortia d’una tintoreria, al costat del Condal, i el vaig agafar de les mans. Li vaig dir tot el que sentia i va ser un moment meravellós. Una amiga meva sempre fa l’acudit de que, en realitat, no era ell. I que avui hi ha un senyor que corre pel món que un dia va veure com una boja mulata com jo el va assaltar pel carrer.

Quan comença la seva relació amb l’art?
De molt petita. El primer cop que pujo a un escenari va ser amb 11 anys. Vaig pensar que em podria guanyar la vida amb això i vaig tenir la sort que la companyia Rajatabla em va agafar. Així va començar la meva professionalització, a més de diversos tallers.

Soc de POBLE SEC 001_web

Caricatura de Cecilia Bellorín, amant del Poble-sec

 

Quan debutar a l’escena catalana?
A Barcelona vaig debutar gràcies a Pere Sagristà, a l’obra La Nit de Valonges o el Procés de Don Joan. Sempre he fet coses, d’actriu i cantant, també recitant, sense actuar als grans escenaris, però sí fent de tot a diversos locals nocturns, com el London Bar, a més de centres cívics i cases de cultura. Inclús tinc el meu propi espectacle: Coses de Negres or Black is Beautiful.

En aquesta representació fa una crítica als estereotips que pesen sobre els nouvinguts. Aquest 19 de juny (21:30h) al Cafè de les Delícies del Raval la interpreta, un cop més.
Si ets negre, dona i vols ser actriu, el més fàcil és que et donin papers de minyona o de prostituta. No són més que estigmes. En la meva obra miro de desfer això, d’explicar que l’art no entén de colors, ni d’estereotips. En el fons, reivindico el poeta del poble veneçolà, Andrés Eloy Blanco.

T’has sentit mai exclosa al Pole-sec?
Només en dues ocasions m’han tractat malament aquí, al meu estimat barri. Una vegada, en un bar del qual prefereixo no dir el nom, em van negar un tallat. Després vaig demanar un vi blanc. I també em van dir: no!. Al final me’n vaig anar. Al cap d’un temps em van dir que aquell cambrer era un racista. Jo, fins llavors, només vaig creure que era idiota, que és molt millor.

El dia 23 de juny (20h.), Diada de Sant Joan, et veurem al Jamboree
Sí, estic molt il·lusionada i animo a tots els amics del Poble-sec, els veïns i als lectors del ZONA SEC, a que vinguin. Amb Ismael Dueñas al piano, farem jazz i algunes joies del soul dels 70. Una revetlla de Sant Joan ben màgica i inoblidable: San Juan todo lo tiene, San Juan todo lo da!

 

Cecilia, al Poble-sec, en acròstic

Plantado estás barrio mío,
Orgullosa es tu presencia,
Brisas suaves de Montjuïc,
Luces de teatral esencia,
Es “molt trempada” tu gente,
Simpática y “eixerida”,
En ti llevo mucha vida,
Como tú no hay más nada.

 

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024