Connecta amb nosaltres

Entitats

Francesc Blanco: “Un món sense llibres seria un món diferent, distant, un món pitjor”

Publicat

on

Entrevista a Francesc Blanco, veí del barri i autor de la novel·la ‘Proyecto XI’

interior_2_ok (2)

L’escriptor i veí del barri, Francesc Blanco, presenta ‘Proyecto XI’ / Fotos: Jordi Molina

@molina_jordi / Una tarda de juliol de 1977, Francesc Blanco (Barcelona, 1965) va iniciar la lectura de Cien años de soledad, de García Márquez, assegut als carrers del Poble-sec. Des d’aleshores, va començar a ser escriptor. Gairebé 40 estius després, els mateixos racons són l’escenari de la seva primera novel·la: Proyecto XI, un thriller que s’endinsa al cor del Poble-sec més misteriós.

El periodista i humorista, Juan Carlos Ortega, autor del pròleg del seu llibre, explica que no ha pogut deixar de llegir la seva novel·la des que la va començar…. Què li ha donat perquè parli així de bé de vostè?

[Riu] Crec que ell mateix et respon en el propi pròleg, utilitzant el seu genial sentit de l’humor, diu: “No sé cuál va a ser la suerte que corra esta novela, pero si en el mundo hubiera justicia se vendería a millones, y su autor podría regalarme un piso por haber sido su primer lector entusiasmado…”

Proyecto XI és el seu primer llibre, què l’ha fet llançar-se al món de l’escriptura?

Sóc economista i la meva carrera professional sempre ha estat dins del món de l’empresa. Però fa anys vaig patir una tragèdia: la sobtada mort d’un germà. Si la vida és un tren en marxa, en aquell moment el meu vagó es va aturar. Vaig mirar al meu voltant i el que vaig veure no em va agradar: no era feliç. Aleshores vaig recuperar un vell somni de la infància, escriure. Així va néixer Proyecto XI.

L'autor de la novel·la a la cafeteria-llibreria de l'Espai Capra

L’autor de la novel·la a la cafeteria-llibreria de l’Espai Capra

Ho va deixar tot per l’escriptura?

Tenia 40 anys, ara ja en tinc 50. La feina en una multinacional et converteix en una persona rígida, molt metòdica… El meu entorn, aleshores vivia a Madrid, es basava en les aparences. La pèrdua del meu germà em va fer reaccionar. Va ser tan dur que em va ajudar a relativitzar-ho tot. Vaig canviar de professió, però també de vida: vaig tornar a Barcelona, em vaig divorciar i tornar a casar, i fins i tot ara tinc una nena de dos anys.

Si hagués de sintetitzar la novel·la, com la descriuria?

És un llibre de misteri, pretén entretenir. La podríem definir com una novel·la negra amb elements esotèrics. L’escèptic periodista Jon Vivaldi desapareix al carrer Poeta Cabanyes, mentre realitza un reportatge en què pretén desemmascarar el frau de l’ocultisme. Els seus col·laboradors, un equip integrat per detectius, informàtics i experts en altres especialitats, el busquen seguint un laberint de pistes que transcorren al Poble-sec.

I pel camí topen amb en Bastian…
Sí, un nen capaç de predir el futur utilitzant les novel·les. Ell serà clau per relacionar la desaparició d’en Jon amb un estrany assassinat comès en l’any 1974.

El Poble-sec, deia l’enyorat González Ledesma, és un barri literàriament inspirador…

Per descomptat. A diferència d’altres professions, el procés de formació d’un escriptor comença molt aviat. Els llibres de la infància i l’adolescència són fonamentals, i en el meu cas em van marcar per sempre. Aquelles lectures les vaig fer en aquests carrers, en aquestes places. Com a escriptor vaig néixer aquí.

L’autor, a l’escala del seu pis d’infantesa, on succeeix part de l’acció

L’autor, a l’escala del seu pis d’infantesa, on succeeix part de l’acció

En concret al carrer Poeta Cabanyes, on comença l’acció… Quin record en té?

Vaig tenir una infància feliç, i guardo grans records d’aquells anys. En aquella època el Poble-sec era un barri humil, de gent treballadora. El meu pare treballava en una fàbrica i els veïns tenien professions similars. Hi havia un arrelat esperit cooperatiu, molt de caliu i respecte. Un pot canviar de religió, tendències polítiques o fins i tot equip de futbol, però mai allò que és. La veritat, no sóc capaç de imaginar Proyecto XI fora d’aquest barri.

Durant la trama hi ha referències a novel·les com La historia interminable o Cien años de soledad. Creu que un lector novell pot seguir sense problemes la història?

Per descomptat. La història de l’art és plena de anècdotes entretingudes i divertides. I em venia de gust relatar algunes, però sempre en estil planer, lluny de les complicades i avorrides dissertacions d’acadèmics. Bona part dels personatges de Proyecto XI, que són qui les expliquen, són lectors normals, gent que estima els llibres. Un món sense llibres seria un món diferent, un món distant, un món en definitiva pitjor.

El llibre barreja el món de la investigació, el periodisme i, sobretot, el del més enllà. Hi creu en aquest tipus de misteris?

Sí. És cert que en el món de l’ocultisme hi ha gent fraudulenta que enganya, com a tot arreu, només hem de mirar al nostre voltant: polítics, economistes, institucions… Però entre tota aquesta palla també hi ha gra. Jo mateix he tingut experiències inexplicables en què m’he inspirat per escriure Proyecto XI.

Què diu ara!?

El problema és que quan un explica històries d’aquest tipus la gent es pensa que estàs penjat. Però el cert és que en una ocasió, fent sexe amb la meva dona al llit, em vaig sentir súper segur, molt poderós. De sobte, ella em va preguntar, “qui ets?”. Tenia un altre aspecte físic, era un home gran, vell, però atractiu. Ella estava espantada però, a l’hora, sabia que no li faria mal.

Em pren el pèl?

No. De fet, al cap d’un temps em va passar una situació semblant, també fent sexe, però al revés: qui va canviar d’aspecte era l’altra persona.

Per quan una segona novel·la?

Hi ha una segona part latent de Proyecto XI. I tinc més idees, de fet moltes més que temps que escriure-les. Aviat et podré respondre amb més concreció a aquesta pregunta.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024