Josep M. Torremorell / Cal començar a plantejar-se seriosament quins han de ser els drets i deures dels robots.
El gener de cada any se celebra a l’antic sanatori de tuberculosos de Davos (Suïssa) el Fòrum Econòmic Mundial. Un dels principals assumptes tractats enguany es relaciona amb els dilemes de la quarta revolució industrial, que ja tenim aquí. Fins a finals del segle XX la tecnologia destruïa llocs de treball, compensats per la creació de més llocs en altres sectors, però a mesura que s’incorporen sistemes d’intel·ligència artificial (IA) a les indústries, ja no és així. Bill Gates, fundador de Microsoft, deia que “les màquines intel· ligents primer ens faran la feina, però la superintel·ligència pot ser un problema”. Sense anar més lluny, l’any passat, un d’aquests sistemes d’IA programat per enviar tuits va haver de ser desactivat quan va embogir i va enviar milers de missatges xenòfobs, racistes i sexistes, basats en el que havia après a la xarxa.
Robots i impostos
La més elemental de les qüestions és si els robots que suplantin llocs de treball han de pagar impostos. Un exemple: una cadena de muntatge de cotxes amb 150 operaris, se substitueix per un sistema amb 80 robots i 30 operaris. L’empresa s’estalvia el sou de 120 llocs de treball però, hauria de
cont inuar pagant a la Seguretat Social l’equivalent a 120 llocs de treball? I el subsidi d’atur dels 120 treballadors? O algun altre impost pel mal social que provoca? En el camp de la IA, per exemple, sabem que els cotxes autònoms podrien reduir els morts per accident de trànsit en un 90%, però en alguns casos el cotxe-robot hauria d’optar per estavellar el cotxe, amb risc pels seus ocupants, per poder salvar més vides fora del cotxe. Quin seria el criteri de programació? Minimitzar el nombre de víctimes o protegir els ocupants? Qui paga els danys? El fabricant? El propietari? Una assegurança? Tot això obre molts debats, inclosos els ètics. El Parlament Europeu ha estat el primer del món en fer un esborrany de llei, que preveu, fins i tot, crear la figura de la “persona electrònica”, a més de les existents (física i jurídica), gravar amb impostos els robots, etc.
Actualitat a la pell de brau
Mentrestant, el govern espanyol, mancat tant d’intel·ligència artificial com de natural, continua manipulant el sistema judicial de l’Estat, a través de la fiscalia. És el següent pas després de matar Montesquieu. Sense separació de poders no hi ha estat de dret: el cas Nóos ha demostrat que la justícia no és igual per a tots, i els judicis polítics (que no jurídics) a Mas, Rigau, Ortega i Homs, i els que vindran, demostren la fallida d’un país, del qual cap espanyol en pot ser Cap d’Estat, llevat dels espermatozous o ovaris de la família Borbó. Això no passa ni a Botswana, on qualsevol ciutadà pot ser Cap d’Estat.