Connecta amb nosaltres

Entitats

Màquines contra la humanitat?

Publicat

on

Josep M. Torremorell / Cal començar a plantejar-se seriosament quins han de ser els drets i deures dels robots.

El gener de cada any se celebra a l’antic sanatori de tuberculosos de Davos (Suïssa) el Fòrum Econòmic Mundial. Un dels principals assumptes tractats enguany es relaciona amb els dilemes de la quarta revolució industrial, que ja tenim aquí. Fins a finals del segle XX la tecnologia destruïa llocs de treball, compensats per la creació de més llocs en altres sectors, però a mesura que s’incorporen sistemes d’intel·ligència artificial (IA) a les indústries, ja no és així. Bill Gates, fundador de Microsoft, deia que “les màquines intel· ligents primer ens faran la feina, però la superintel·ligència pot ser un problema”. Sense anar més lluny, l’any passat, un d’aquests sistemes d’IA programat per enviar tuits va haver de ser desactivat quan va embogir i va enviar milers de missatges xenòfobs, racistes i sexistes, basats en el que havia après a la xarxa. 5411844a4b65db98bd39a10e4b44b4b5

Robots i impostos

La més elemental de les qüestions és si els robots que suplantin llocs de treball han de pagar impostos. Un exemple: una cadena de muntatge de cotxes amb 150 operaris, se substitueix per un sistema amb 80 robots i 30 operaris. L’empresa s’estalvia el sou de 120 llocs de treball però, hauria de
cont inuar pagant a la Seguretat Social l’equivalent a 120 llocs de treball? I el subsidi d’atur dels 120 treballadors? O algun altre impost pel mal social que provoca? En el camp de la IA, per exemple, sabem que els cotxes autònoms podrien reduir els morts per accident de trànsit en un 90%, però en alguns casos el cotxe-robot hauria d’optar per estavellar el cotxe, amb risc pels seus ocupants, per poder salvar més vides fora del cotxe. Quin seria el criteri de programació? Minimitzar el nombre de víctimes o protegir els ocupants? Qui paga els danys? El fabricant? El propietari? Una assegurança? Tot això obre molts debats, inclosos els ètics. El Parlament Europeu ha estat el primer del món en fer un esborrany de llei, que preveu, fins i tot, crear la figura de la “persona electrònica”, a més de les existents (física i jurídica), gravar amb impostos els robots, etc.

Actualitat a la pell de brau

Mentrestant, el govern espanyol, mancat tant d’intel·ligència artificial com de natural, continua manipulant el sistema judicial de l’Estat, a través de la fiscalia. És el següent pas després de matar Montesquieu. Sense separació de poders no hi ha estat de dret: el cas Nóos ha demostrat que la justícia no és igual per a tots, i els judicis polítics (que no jurídics) a Mas, Rigau, Ortega i Homs, i els que vindran, demostren la fallida d’un país, del qual cap espanyol en pot ser Cap d’Estat, llevat dels espermatozous o ovaris de la família Borbó. Això no passa ni a Botswana, on qualsevol ciutadà pot ser Cap d’Estat.

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.