Connecta amb nosaltres

Societat

L’altre dèficit fiscal

Publicat

on

Josep M Torremorell / És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país

A primers de desembre, el departament d’Economia de la Generalitat ocupada va donar a conèixer que el dèficit fiscal amb l’administració central de l’Estat ocupant va ser de 15.493 milions d’euros el 2013 i de 16.570 milions el 2014, xifres que representen, respectivament, el 8% i el 8,4% del PIB català. Unes dades escandaloses que no van tenir el ressò mediàtic que mereixien. Sembla que és “normal” l’espoli que pateix el nostre país, però esperem que tenir presos polítics ostatges de l’Estat espanyol no acabi esdevenint també un fet “normal”.  Economia_166

Una aportació del 0,8%

Però hi ha un altre dèficit no menys escandalós. Recentment, el Ministerio de Economía ha fet públic que el 2014 Catalunya va aportar a la Unió Europea (UE) 1.699 milions més dels que va rebre (el 0,8% del PIB). Crida l’atenció que aquest dèficit el 2012 era de 859 milions d’euros, així com que l’Estat és un receptor net d’ajudes, que representen el 0,5% del PIB espanyol. És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país. La nostra aportació del 0,8% del PIB és més gran que la dels països que més aporten: Holanda (0,4% del PIB), Alemanya (0,3%), Suècia (0,3%) i Regne Unit (0,2%). És l’Estat espanyol qui reparteix les ajudes i així resulta, per exemple, que dels 5.000 milions d’ajudes agràries, 1.600 milions són per Andalusia, 900 per Castella i Lleó, 750 per Castella-La Manxa, 530 per a Extremadura, 450 per a Aragó, 325 per a Astúries i 310 per a Catalunya. Si ho mirem per treballador del sector primari, els catalans reben 7.661 euros/any, a Castella-La Manxa reben 21.360 euros/any per treballador, 19.458 a Extremadura i 15.493 a Madrid. A més, la UE es troba contínuament amb fraus, com el de l’empresari agrícola de Castella-La Manxa que rebia subvenció per terrenys cultivables que eren en realitat una pista de motocròs. 

Premsa espanyola tòxica

En un altre ordre de coses, si heu estat capaços de llegir recentment la premsa espanyola sense caure malalts enverinats per la toxicitat que conté, es constata que els arguments que utilitza contra Catalunya són exactament els mateixos que esgrimia a finals del segle XIX contra la independència de Cuba. Fixeu-vos què li deia Miguel d’Unamuno, un basc no nacionalista, a José Martínez Ruíz, “Azorín”, l’escriptor valencià en llengua castellana, en una carta que li va adreçar el 14 de maig del 1907: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. 111 anys després, pels voltants de la Zarzuela i de la Moncloaca hi continuen vivint els mateixos Homo neanderthalensis, incapaços d’evolucionar. 

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024