Amb 350 jugadors i jugadores aquesta temporada, el CE APA Poble-sec no té intencions de decréixer. Ans al contrari, tal com assenyala el seu president, Joan Munt, la intenció és que l’any vinent es creïn dos nous equips: un cadet i un altre juvenil. No és que a la falda de Montjuïc el futbol torni a cotitzar en alça, sinó que a parer de l’entitat, la direcció esportiva ha començat a donar els seus fruits. Tot just fa una dècada que van decidir contractar a professionals al capdavant de les banquetes i això s’ha traduït en un creixement sostingut d’equips (tot i la ressaca econòmica).
Si bé la professionalització del sistema de joc ha empès cap amunt el prestigi de l’entitat, cal posar de relleu que la filosofia del club es manté intacta: “Qualsevol nen que vingui jugarà, ja sigui a l’A, al B o al C”, assegura Munt. Una forma d’entendre l’esport des del seu vessant més integrador, el qual veuen perillar des de l’entitat. “El 95% dels nostres ingressos són les quotes; després paguem 45.000 euros pel lloguer anual de les instal·lacions a l’Ajuntament i després només ens donen una subvenció de 3.000 euros; fins i tot els nostres amateurs paguen per jugar, en comptes de cobrar”, lamenta Munt.
Un sentiment d’abandonament econòmic al qual afegeix la pressió econòmica de la Federació envers el futbol base. “La institució, en comptes de repartir entre quatre els drets de la televisió, el que hauria de fer és revertir aquests diners en el futbol base i acabar amb la sagnia de les fitxes federatives dels jugadors”, considera el president del club. “Ara mateix ens estan asfixiant”, revela qui alhora lamenta els nous horaris del futbol professional: “El futbol espectacle ens està fent molt mal, i un dels principals motius és que els partits s’han passat a donar a la televisió al migdia; aquest horari sempre ha sigut del futbol base i amateur”, reivindica Munt.
Quina és la incompatibilitat que hi veuen a aquesta circumstància els equips de barri? “La gent aleshores ja no s’acosten a veure els nostres partits perquè veuen futbol per la televisió; aquells clubs que necessiten fer taquilla se n’estan anant a norris perquè en comptes de veure la Gramanet, el Júpiter o El Prat prefereixen quedar-se veient la primera o segona divisió”. Cal destacar, però, que la competència en el futbol base no és només piramidal on els de dalt aixafen els de baix, sinó que també existeixen estira-i-arronses entre entitats esportives de l’àrea metropolitana.
En aquest sentit, des del CE APA Poble-sec denuncien les pràctiques “chupacabras” de diferents clubs, els quals “s’emporten als jugadors a mitja temporada, prometen als pares l’oro i el moro, i després els fan fora”, assenyala Munt. “Això cada vegada va a més, només l’any passat ens van marxar tres que l’any vinent ja sabem que tornaran; al cap i a la fi els ha passat el que ens esperàvem”, revela el president del club. Tot i això, no sempre la dinàmica és aquesta. Segons explica, “la pena és que alguns per vergonya o per pena ja no tornen i deixen de jugar al futbol”.