Connecta amb nosaltres

Cultura

25 anys educant en la música al Raval

L’Escola de Músics i JPC celebra un quart de segle oferint un ensenyament actiu per a alumnes de totes les edats, condicions i orígens

Publicat

on

L’any de les Olimpíades van passar moltes coses a la ciutat. Una important transformació urbanística i molts projectes es van gestar en aquell moment, quan el Raval estava en plena metamorfosi. Va ser aquell 1992 quan un grup de joves van decidir emprendre una aventura que va néixer en una aula del Taller de Músics: “Quan vam començar, per la tipologia de l’alumnat i les dificultats d’espai, vam pensar que no duraríem ni un mes, però d’això ja fa 25 anys”, explica en Jordi Farrés, que va començar als seus 22 anys com a professor de piano de la recent estrenada Escola de Músics i avui n’és el director.

Aquesta escola va créixer i aviat l’espai els va quedar petit, aleshores es van instal·lar al carrer de Riera Alta, 10 i 43 i més tard també ho van fer al carrer del Carme, 15-17, on actualment l’Escola de Músics i JPC compta amb 500 alumnes. “El que volem és que la gent pugui fer música sense tenir en compte edats ni límits econòmics, socials o culturals de cap tipus. Volem que la música sigui un llenguatge i que les persones puguin expressar-se lliurement en tots els nivells i estils”, explica el seu director

Una escola molt activa 

Tot i que com a escola compten amb 500 alumnes, també treballen amb més de 2.000 alumnes a 24 centres educatius i casals de gent gran. L’escola té una banda al Raval i al Besós i fan activitats culturals a centres cívics, com concerts, batucades, musicals, corals i conjunts instrumentals.

Amb la voluntat de servei públic, tot i ser una escola privada, treballen per ajudar, mitjançant la música, a la gent gran a millorar el seu estat mental i emocional i també ensenyen als nouvinguts al barri com utilitzar el català a través de la música. Un dels punts forts de l’escola és el projecte Tàndem, que consisteix en impartir classes de diverses matèries però sempre amb el fil conductor de la música per millorar l’èxit escolar.

Per celebrar el seu aniversari han fet un concert a l’Auditori de Barcelona on han repassat la seva trajectòria amb entitats culturals i socials i amb tots els alumnes de l’escola “des dels més petits, de dos anys, fins als més grans”. També van ser presents antics alumnes que ara són grans músics internacionals. Les corals que formen part de l’escola, a més, van fer un concert al Palau de la Música, juntament amb l’Orfeó Català. 

De cara al proper curs, Farrés afirma que la seva intenció és “aconseguir que la música arribi encara a més llocs i que ajudi la gent a sentir-se millor”.

Cultura

Ser qui som

Publicat

on

El naixement d’Indòmita Editorial va ser una de les millors notícies del panorama editorial català de 2022. Aquest segell de Raig Verd Editorial està adreçat al públic juvenil a partir de 12 anys, uns lectors que travessen una etapa plena de curiositats i recerca d’alternatives. Entre les obres més destacades del seu catàleg, hi trobem El castell ambulant, de Diana Wynne Jones; Guia màgica d’autodefensa amb galetes, de T. Kingfisher o Elatsoe, de Darcie Little Badger.

Com tots sabem, l’adolescència és l’època en què tots volem “crear un món millor” i Indòmita és un projecte que cerca “acompanyar el jovent en aquest nou camí” i ajudar-los a despertar les seves consciències, per tal d’estimular-los a desenvolupar un pensament crític que els permeti a convertir-se en veritables actors del seu temps i, per a aconseguir-ho, Indòmita Editorial ens porta aquest mes de juny la magnífica Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, de Sonora Reyes. Nascudi i criadi a Arizona, Reyes és autori d’aquesta divertida història protagonitzada per Yami, una noia lesbiana que haurà d’intentar no enamorar-se de l’atractiva Bo, l’única noia obertament queer de l’escola catòlica on estudien.

Guia per a lesbianes a l’escola catòlica, finalista del prestigiós National Book Award, és una novel·la de debut que va representar una autèntica escriptura catàrtica per a l’escriptori queer Sonora Reyes, sí, però també és una ficció romàntica fresca, intensa i sense relacions tòxiques. Tots aquests elements l’han convertit en la ficció friends to lovers preferida del públic LGTBIQA+, una novel·la plena d’humor en què serem testimonis d’alguns dels processos cabdals de la vida de tot adolescent: la descoberta de la pròpia sexualitat, els primers amors, etc. Així doncs, no us ho rumieu més, visiteu la vostra llibreria més propera i no deixeu passar aquesta oportunitat d’or!

Continua llegint

Cultura

‘Sobretaula’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de l’avorriment i de la imaginació…

Publicat

on

Per

De petit em costava no avorrir-me a les sobretaules. No entenia com amb la panxa ben plena, els adults podien posar-se a debatre sobre coses que no arribava a entendre; política, futbol i coses de família. Recordo l’olor de conyac, de cigaló, de cafè. La taula a mig desparar. La boirina d’un cigarro mal apagat en un cendrer infestat de burilles. L’hule amb alguna taca inesborrable. I les veus, a vegades aspres i d’altres apassionades, com de foc.

A mi m’absorbia l’avorriment. Em quedava encaixonat a la cadira i m’entretenia amb qualsevol cosa que arreplegava, perquè no em deixaven marxar de taula. També em donava per barrejar els culs dels gots a mig beure i creava beuratges nous que solien agafar un color tèrbol, com de mar de fons. Una vegada el meu tiet va fer un xarrup accidental a una de les meves pocions, la va escopir a manera d’aspersor i va tacar la paret de casa. A partir de llavors, em van prohibir jugar amb les begudes dels altres o amb qualsevol altra cosa de la taula.

Per superar el tedi, vaig haver de recórrer a un instrument que no sabia ni que existia: la imaginació. La veritat és que va ser una sorpresa adonar-me que la imaginació em vessava del cervell. El cas és que quan l’hora de la sobretaula arribava i m’havia de quedar callat i encaixonat a la cadira, jo fugia i m’endinsava en un nou món que creava sobre la marxa. A vegades viatjava a l’espai i tocava estrelles amb les mans. I m’embrutava amb polsim estel·lar que després utilitzava per fer brodats. Era meravellós cosir sense saber-ne. A l’hivern, quan les sobretaules eren més llargues, jo viatjava als antípodes, a una illa quasi deserta. Dic quasi perquè a vegades em trobava la nena de classe que m’agradava i jugàvem a nedar amb uns taurons que havien decidit fer-se vegetarians. Era curiós, perquè els taurons d’aquella illa anaven evolucionant a cada sobretaula i, un dia, en plena tempesta tropical, van sortir de l’aigua per sentir per primera vegada la pluja repicant contra les seves pells de neoprè.

La darrera vegada que vaig haver de recórrer a la imaginació, jo grimpava una de les muntanyes més altes de l’Himàlaia. Tot anava bé fins que un temporal de neu i vent va arrencar-me del terra i va fer-me voleiar fins a un altre món. Sobtadament, em vaig trobar assegut en una taula recentment desparada, tot sol. Al meu voltant hi havia un munt d’aparells tecnològics: un telèfon intel·ligent, un portàtil, una tauleta i un smart TV. Tots ells m’han mantingut ben ocupat fins ara. Utilitzen reels, notificacions, sèries, fotos i altres argúcies per entretenir-me.

De fet, ara que ja m’he fet gran, encara no he pogut sortir d’aquest nou món. M’he quedat atrapat, com quan em quedava encaixonat a la cadira de la sobretaula. I ja no m’avorreixo, o això crec. Del que n’estic segur és que aquí la imaginació ja no em fa cap falta.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Dagoll Dagom s’acomiadarà dels escenaris amb la darrera versió de ‘Mar i Cel’

Publicat

on

Per

Dagoll Dagom celebra els 50 anys de trajectòria i el seu comiat definitiu dels escenaris amb una nova reposició del musical més emblemàtic de Catalunya: Mar i Cel. Un musical basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. Mar i Cel s’ha representat en tres ocasions (1988, 2004 i 2014) i l’han vist més d’un milió de persones. Aquest 2024, torna l’espectacle mantenint la mateixa ànima original per última vegada. Sembla una conjunció gairebé astral que en el moment que Dagoll Dagom fa 50 anys d’existència i el final de la seva trajectòria, sigui l’any del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. Mar i Cel explica la història d’uns pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar. Un musical sobre la intolerància i la incomprensió entre dos mons: orient i occident. Dues religions eternament enfrontades. Un bella història d’amor impossible entre una noia cristiana i un corsari morisc. Una història amb innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim. Un musical basat en la pirateria de la Mediterrània del segle XVII i en l’expulsió del regne d’Espanya de 300.000 moriscos decretada per Felip III l’any 1609.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024