Connecta amb nosaltres

Economia

Cal reformar els plans de pensions

Al Regne Unit, els treballadors reben una part del salari en forma de pla d’estalvi per a la jubilació. A més, poden escollir una gestora pública del pla creada pel govern anomenada Nest

Publicat

on

Fa 25 anys que hi ha plans de pensions a l’Estat espanyol, però ja en fa tres que el seu patrimoni està estancat en uns 110.000 milions d’euros, i des de fa gairebé deu anys no hi entren nous estalviadors. Per això els incentius que, per aquestes dates, la banca ofereix per a contractar-ne estan enfocats només a prendre’s clients els uns als altres. L’Estat no ha complert cap de les 10 recomanacions que l’OCDE li ha fet.

Us en faig cinc cèntims en una atapeïda síntesi: 1) Cal una reforma integral, no pegats com fins ara. 2) Cal desenvolupar els plans d’empresa i sectorials, que només són el 25%. 3) Les comissions dels plans són de les més altes de l’OCDE. 4) El disseny fiscal és deficient. 5) No hi ha estratègies d’inversió (al Regne Unit, per ex., els primers anys no inverteixen en productes de risc). 6) Les gestores no tenen en compte el cicle vital, és a dir, les característiques pròpies de cada treballador. 7) La finalitat del pla és percebre una renda periòdica que complementi la pensió pública i no ser un instrument fiscal. 8) Escassa competència: el 80% de les gestores estan en mans de grups bancaris. 9) Manca d’informació: en molts països de la UE els treballadors reben cada any una estimació de la pensió pública que cobraran quan es jubilin. I 10) No s’han desenvolupat instruments financers per protegir-se de l’augment de la longevitat.

Aportacions als plans
Permeteu-me destacar alguns punts que considero claus: calen més plans d’empresa. Al Regne Unit, els treballadors reben una part del salari en forma de pla d’estalvi per a la jubilació, llevat que s’hi mostrin en contra. A més, poden escollir una gestora pública del pla creada pel govern anomenada Nest. A l’Estat espanyol les aportacions als plans, que desgraven a l’IRPF, son regressives: beneficien més a les rendes altes, que les usen com un instrument fiscal i no per complementar una futura pensió pública. Finalment cal recordar que, encara que la majoria de gestores són de la banca, en cas de fallida del banc, els plans no es perden perquè són fora del balanç.

De qui és la culpa?
Vista la deixadesa de l’Estat espanyol, la millor solució per a un català es crear la nostra pròpia República. Més urgent es fa encara aquesta fugida de la potència colonial espanyola veient com el deep state franquista, que domina el poder des de fa 80 anys, ha aconseguit introduir en les institucions andaluses la fórmula genuïna del feixisme franquista, davant d’un PSOE borbònic que no defensa el seu ideari republicà original i ha estat donant ales al feixisme a Catalunya. Això sí, tenen el cinisme infinit de dir que la culpa és dels catalans, que és com dir que la culpa de l’existència del Ku-Klux-Klan és dels negres, i no s’adonen que tenen un rei feixista, una policia feixista i uns tribunals feixistes.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Economia

Pensions de jubilació i ingressos

Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat per Hisenda és de 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos

Publicat

on

Per

es eleccions del 28A han demostrat la incapacitat dels partits per aportar solucions a “allò que realment importa als ciutadans”, mítica frase que els trifatxes van substituir per l’objectiu exclusiu d’aniquilar Catalunya. Un dels problemes bàsics és el de la viabilitat de les pensions. Només el Pacte de Toledo (1995), avui mort, va posar una mica d’ordre. Vegem el costat de la despesa: el 1995 les pensions suposaven 45.000 milions d’euros/any per a 7,5 milions de pensions; el 2008, a l’inici de la crisi, requerien 100.000 milions per a 9 milions de pensionistes. Enguany, amb un PIB lleugerament superior al del 2008, se superaran els 150.000 milions per a 10,5 milions de pensionistes. Però una cosa és el cost global i una altra les pensions individuals, les més baixes de les quals no garanteixen una vida digna.

La solució són els ingressos

Solen apuntar-se dues causes per aquest increment: l’augment de l’esperança de vida i, per tant, de la taxa de dependència (població de més de 66 anys sobre la població en edat laboral), que ha passat del 22% el 2008 al 27% actual i, en segon lloc, la baixa taxa de natalitat d’1,3 fills per dona, molt lluny de la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona. Les solucions no són al costat de la despesa, com allargar l’edat de jubilació o augmentar la natalitat, sinó del costat dels ingressos. De veritat creuen els trifatxes que fomentar la natalitat és la solució, alhora que posen traves a la immigració? Dins de 20 anys molts dels llocs de treball futurs estaran ocupats per robots. Quan els sous-tifa actuals no arriben ni per pagar l’habitatge, es pot permetre una parella tenir fills o un pla de pensions privat? Diners n’hi ha: el frau fiscal estimat pel ministeri d’Hisenda és d’uns 69.000 milions d’euros anuals i les grans empreses gairebé no paguen impostos. D’altra banda, sous més alts, com reivindiquen els armilles grogues francesos permetrien cotitzar més per pagar pensions o estalviar per al futur. En resum, la clau és en la distribució de la renda i la riquesa, en el costat dels ingressos. Seguir com ara només du al col·lapse.

La via morta

Mentre segueix la farsa a la Sala Pinotxo del Tribunal Suprem, el poli bo del 155 ha guanyat les eleccions als polis dolents del 155. Però sense desobediència civil (exemple: l’1 d’octubre) entrem en via morta. Mentre no deixem els lliris per a les floristes, la presa de pèl de l’oligarquia borbònico-franquista, amb un suposat “diàleg” que no vol, continuarà ben viva i és el mantra escollit pel poder per continuar vexant el poble català. Esperem que ERC no es converteixi en la Convergència del segle XXI. Ja comença a fer-se real la frase “Que la prudència no ens faci traïdors” de Jordi Carbonell (1924-2016) pronunciada l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Recicla Tecnologia. Els consells del tècnic del barri

Publicat

on

Per

Recicla Tecnologia ocupa un local de 100 m2 a Creu dels Molers, 30 on el Javier i el Christian han fet bona la filosofia de l’empresa que consisteix en reparar, reciclar i donar una segona vida als aparells electrònics (portàtils, mòbils, altaveus, tablets, pantalles de televisió, etc…). També són pioners en la recuperació d’equips mullats. En aquestes línies ens ofereixen el següent consell de manteniment: ‘‘De cara a l’estiu és aconsellable revisar el nostre ordinador. Amb la temperatura ambient a l’alça, el nostre ordinador també s’escalfa i pateix. Quan la temperatura del processador arriba als 100º cal que sonin les alarmes. Els símptomes que calen valorar són que vagi lent i que el ventilador faci molt soroll’’.

Porteu-lo als tècnics del barri, a Recicla Tecnologia i amb un pressupost de 35 euros per als portàtils us faran un correcte manteniment i equilibraran la temperatura del vostre aparell.

La ideologia de l’empresa és una lluita constant contra l’obsolescència programada i el consumisme desmesurat de productes electrònics. “El reciclatge és el present, no pas el futur, ja fem tard amb el canvi climàtic. I el 50% de la població encara ha de prendre consciència i adonar-se que no es poden llençar les piles ni els aparells electrònics”, remarca Javier Pizarro.

Continua llegint

Economia

Periodisme i bicicletes

Volata és una revista i un local social

Publicat

on

Al carrer de Magalhaes, 54 hi ha un local on s’hi practica el culte al ciclisme des de la vessant més periodística. Tot va començar fa cinc anys, quan dos periodistes i un productor audiovisual van decidir associar-se per crear Volata, un projecte editorial que edita una revista de cultura ciclista dins del moviment slow journalist: reportatges cuinats a foc lent, articles en profunditat, fotografies de qualitat… tot enfocat en el món del ciclisme i el periodisme esportiu.

Un punt de trobada

Un cop posada en marxa la revista calia trobar un local on establir-se, un espai social que seria la seu del Club Ciclista, que s’emmarca dins del projecte, i que serviria com a penya i com a lloc de trobada per als amants del ciclisme. Van trobar aquest local al Poble-sec i fa tres mesos van obrir les portes: “Aquest espai ens permet reunir-nos i organitzar-hi propostes: hi fem presentacions de llibres, visionat de pel·lícules o de carreres, etc’’. ‘‘És un lloc on podem desenvolupar en viu alguns els continguts de la revista, hi ha un diàleg constant entre allò que tractem al paper i el que passa dins de l’espai”, explica l’Olga Ábalos, una de les sòcies.

A més de la revista, el club i el local, des de Volata han posat en marxa un projecte de podcasts temàtics on comenten les diferents etapes del Tour de França i compten amb diferents convidats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.