Connecta amb nosaltres

Esports

Montjuïc: de la Fórmula 1 a la reducció dels cotxes

Part de la història de la muntanya està marcada per la circulació de vehicles pel seu interior; un fet que va tocar el seu cim amb les curses del circuit clausurat l’any 1975

Publicat

on

Al llarg d’aquestes darreres setmanes el Govern del Districte de Sants-Montjuïc ha desvetllat les línies d’actuació en les que començarà a treballar i que queden vertebrades al Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc. Tota una sèrie d’idees treballades i reflexionades amb els actors privats i associatius de l’elevació natural, entre les quals en destaca una proposta significativa: la reducció del pas dels vehicles privats per la muntanya mitjançant el redimensionament d’alguns vials i l’increment de l’espai per als vianants i altres mitjans de transport alternatius.

Què suposarà aquest projecte? Doncs un nou canvi paradigmàtic en la relació de la muntanya amb la benzina. Un binomi que té els seus orígens en la mateixa Exposició Internacional de 1929, la qual ja va dotar a Montjuïc d’àmplies avingudes per celebrar competicions de motor. En aquest sentit, s’ha de posar de relleu que no seria fins anys més tard que s’oficialitzaria el traçat. Des del 25 de juny 1933 amb la celebració de la quarta edició del Gran Premi Penya Rhin (una de les més importants d’Europa) el circuit va adoptar el nom de “Copa Barcelona”. Tota una definició urbana que serviria per encarrilar el certàmens que acolliria el traçat urbà fins al 1936.

L’esclat de la guerra

Com succeiria a tots els sectors relacionats amb l’oci, l’inici de la Guerra Civil espanyola suposaria la suspensió automàtica de totes les competicions que es desenvolupaven a la muntanya. A més, amb la instauració del franquisme, Montjuïc només conservaria el Gran Premi d’Espanya de motociclisme fins al 1975, ja que la Fórmula 1 seria traslladada al nou circuit de Pedralbes. Un cop dur pels fans del traçat de la muntanya màgica que no tornarà a sentir les derrapades dels vehicles sobre el seu asfalt fins l’any 1968.

La Diada de Monserrat de 1975, però, seria la darrera jornada de cotxes de competició entre les seves zones verdes. En la volta 26, l’aleró de Rolf Stommelen sortiria catapultat a la recta de l’estadi olímpic i posaria fi a la vida de cinc espectadors i a la història dels circuits urbans. Si bé des d’aleshores només s’han dut a terme curses nostàlgiques de l’època, amb el nou paquet de mesures quedarà en mans de l’actual govern preservar sobre el mapa el traçat històric o esborrar-lo parcialment. Les negociacions amb els veïns i els operadors dictaran sentència.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esports

Del barri a la muntanya, l’afició inesborrable

El Foment Excursionista de Barcelona està arrelat al Poble-sec des dels seus orígens

Publicat

on

De la falda de Montjuïc als cims més elevats del món. Dels carrers del Poble-sec, als senders i camins més frondosos del territori. En pocs espais s’hi concentra tanta experiència entorn del món del muntanyisme. De fet, el Foment Excursionista de Barcelona és més que una entitat de les centenars que s’hi sumen a la trama urbana. Des del número 6 del carrer de la Creu dels Molers, els apassionats de la natura més salvatge no només planifiquen les seves excursions, sinó que també esdevenen una eina pedagògica pels excursionistes del futur.

“Actualment la gent es llença a la muntanya sense conèixer-la, creuen que amb els millors materials ja es poden calçar les botes i després ens trobem amb les desgràcies que llegim als mitjans de comunicació”, critica el president del Foment Excursionista de Barcelona, Julià Mata. Amb aquesta contundència expressa la seva preocupació pel context que travessa la seva vocació. Entitats com la que ell presideix sempre han sigut les encarregades d’acompanyar als muntanyistes a formar-se i fer les excursions des de la prudència i els coneixements intrínsecs a l’espai natural. Ara, en canvi, Mata assegura observar com un món que sempre se l’ha respectat ha començat a patir per la inexperiència.

Una escola d’excursionistes

“Necessitem que la gent jove assumeixi uns coneixements, perquè la tecnologia no és suficient”, subratlla. Des d’aquest punt de vista, Mata defensa el paper històric que han jugat les entitats excursionistes a l’hora de fer pedagogia. Una tasca que ve de dècades enrere i que ara tampoc vol que comporti cap medalla per ser de les primeres entitats d’aquest caràcter en fundar-se al país: “Vam ser unes quantes a Barcelona, no cal entrar en aquesta qüestió”, resumeix humilment.

Actualment el Foment compta amb multitud de socis, molts dels quals conserven el carnet de quan els pares els van apuntar de ben petits. L’equip, però, no treballa només en una única àrea. “La riquesa és la quantitat d’activitats que s’hi fan”, destaca el seu president. A dia d’avui l’entitat està dividida en diverses seccions, com ara senderisme, muntanya, escalda o esquí; en les quals alguns dels seus associats són capdavanters. La filosofia dels associats, però, asseguren que sempre és i sempre serà la mateixa: “Gaudir”.

Fotografia | Foment Excursionista de Barcelona

Continua llegint

Esports

Montjuïc acull el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats

Per primera vegada Barcelona acull un fòrum internacional de debat per potenciar l’activitat física entre els seus ciutadans

Publicat

on

Per

L’epicentre de l’esport del ’92 s’ha convertit durant dos dies en el punt de reflexió i inquietuds de l’activitat física urbana: l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha acollit aquest darrer mes de març el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha tingut com a objectiu resoldre els interrogants que desperta el futur de l’esport a les trames urbanes més densificades.

És pot practicar atletisme pels carrers? Hi ha suficients espais per jugar a pilota? Les instal·lacions esportives són accessibles als ciutadans? Per poder nodrir d’idees i respostes al fòrum, les jornades han comptat amb més de 60 ponents i 600 congressistes, que han participat en sis conferències i cinc taules de debat: equipaments esportius, espai públic, ciutats esportives, esport i governança i grans esdeveniments. Ítems que d’entrada poden resultar abstractes, però que un cop es materialitzen en propostes prenen una important rellevància en el dia a dia dels ciutadans.

Perspectiva de gènere

L’esdeveniment es va inaugurar amb la ponència a càrrec de l’acadèmic i escriptor britànic Greg Clark, mentre que el punt final el va posar la taula rodona “Gènere i esport”. Què si va plantejar? Doncs aspectes tan essencials com si es té en compte la perspectiva de gènere en l’organització d’esdeveniments esportius a les grans ciutats.

Per últim, destacar que és la primera vegada que Barcelona acull un fòrum internacional de debat on persones expertes de diferents àmbits vinculats a l’esport i/o l’acció municipal posen en comú les seves inquietuds i perspectives per establir línies d’actuació. Tot plegat, amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’activitat física i l’esport a les grans ciutats.

Continua llegint

Esports

El canvi de nom del Museu Olímpic, bloquejat

Franquista o impulsor dels Jocs del ‘92?

Publicat

on

Museu amb honors a un franquista; museu dedicat a qui va avalar els Jocs Olímpics a Barcelona. La dicotomia sobre què fer amb el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch continua latent. Si bé des del govern de l’alcaldessa Ada Colau mai s’ha amagat la voluntat de retirar el nom de Samaranch a l’equipament, fonts municipals admeten que algunes de les forces polítiques de l’oposició no acaben de veure amb bons ulls la modificació.

Tal com recorden des del consistori, “en aquest mandat s’ha fet una revisió crítica sense precedents dels noms i símbols franquistes a la ciutat”. Tot i això, el cas de Samaranch bordeja la fulla de la navalla. Franquista declarat, en l’època fosca va ocupar càrrecs rellevants a l’administració pública. Tota una trajectòria que després li va servir fins a escalar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec des del qual pronunciaria la famosa sentència: els Jocs Olímpics se celebrarien À la ville de… Barcelona!.

Controvèrsia política

Si bé la ciutat fins i tot ha decidit engegar un litigi estratègic contra els crims franquistes a la ciutat, el cas de Samaranch sembla tenir un tractament diferenciat. De fet, segons quines lectures se’n facin ni sembla haver estat implicat a la dictadura. Ara bé, tampoc serà per la voluntat de l’actual executiu municipal. Segons destaquen, la seva intenció sempre “ha estat el canvi de nom del museu”, però aquesta decisió “no depèn de forma exclusiva del govern de la ciutat de Barcelona”, asseguren.

Qui ha de moure fitxa? Segons l’equip dels comuns, la resta de les administracions implicades i formacions polítiques de l’Ajuntament. “S’haurien de posar a treballar en una proposta de consens per canviar-ne el nom”, apunten. Des de la sala de màquines del Govern local, però, asseguren tenir tota la feina enllestida per dur a terme el canvi de nom. Només cal tenir en compte la contundència amb què el govern ja va eliminar la dedicatòria a Samaranch d’una de les escultures de Joan Mora que hi ha ubicades a l’entrada de l’Ajuntament. Vist això, en cas d’arribar a un acord, el nom del museu podria canviar gairebé d’un dia per l’altre.

Fotografia |  CATI MAYOL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.