Connecta amb nosaltres

Esports

El Palau Sant Jordi, reminiscències del passat

El complex, programa a la seva agenda una cinquantena de concerts i només un esdeveniment esportiu

Publicat

on

Considerat la joia de l’Anella Olímpica de Barcelona, el complex dissenyat per l’arquitecte Arata Isozaki gairebé ha aparcat els seus orígens esportius. De fet, el Palau Sant Jordi és d’un dels exemples més clarividents de com la cultura i les activitats de masses han engolit els enfrontaments de pilota. O des d’un altre punt de vista: de com el futbol ha aconseguit captar el gruix de les persones que fins fa uns anys seguien el món poliesportiu. A dia d’avui, quin esdeveniment a pista coberta aconseguiria omplir les seves 16.500 localitats amb certa regularitat? Difícil torbar alguna resposta més enllà de la música.

Només cal fer una repassada a tota l’agenda del Palau Sant Jordi i del Sant Jordi Club per observar com els esports s’han reduït a la mínima expressió al recinte. De la cinquantena d’activitats programades fins al proper 7 de juny, només hi ha una que té relació amb la competició: el XX Supercross&Freestyle de Barcelona, que se celebrarà el dissabte 17 de novembre a la tarda. La resta d’esdevenimenst corresponen a concerts, activitats de circ o de dansa i teatre per als grans públics.

El passat

Tot i que l’imaginari popular situa els inicis de les competicions al Palau Sant Jordi pels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, s’ha de tenir en compte que el recinte va començar a funcionar dos anys abans amb multitud d’espectacles esportius i culturals. Sí, aleshores ja es programaven concerts, tot i que l’agenda l’acostumava a marcar tot allò que tingués relació amb l’esport. De fet, el primer gran esdeveniment resulta curiós de recordar i avui dia segurament ompliria les xarxes socials de bromes i muntatges: l’Open McDonald’s. Un antic torneig internacional de bàsquet que organitzaven conjuntament l’NBA i la FIBA, el qual prenia el nom del seu patrocinador principal: la cadena americana d’hamburgueses McDonald’s.

Conversió a la cultura

Per contra, el darrer espectacle esportiu va ser gairebé una prova d’enginyeria esportiva prèvia, ja que la pista va acollir una piscina desmuntable i feta a mida per als Campionats del Món de Natació que es van celebrar a Barcelona el 2013. Tot i això, però, per aquelles dates la cultura ja havia guanyat la partida als seus orígens esportius.

Mai ningú ha criticat aquesta conversió per un motiu més que clarivident. A diferència d’altres capitals que han acollit uns Jocs Olímpics, la ciutat ha aconseguit treure un rendiment a la seva Anella. O dit d’una altra manera, Barcelona no ha caigut en la desgràcia de comptar al cap dels anys amb recintes olímpics com els de Sarajevo, Atenes o Beijing. Aquí, l’entusiasme esportiu s’ha transformat en música i espectacles.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Esports

Montjuïc: de la Fórmula 1 a la reducció dels cotxes

Part de la història de la muntanya està marcada per la circulació de vehicles pel seu interior; un fet que va tocar el seu cim amb les curses del circuit clausurat l’any 1975

Publicat

on

Al llarg d’aquestes darreres setmanes el Govern del Districte de Sants-Montjuïc ha desvetllat les línies d’actuació en les que començarà a treballar i que queden vertebrades al Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc. Tota una sèrie d’idees treballades i reflexionades amb els actors privats i associatius de l’elevació natural, entre les quals en destaca una proposta significativa: la reducció del pas dels vehicles privats per la muntanya mitjançant el redimensionament d’alguns vials i l’increment de l’espai per als vianants i altres mitjans de transport alternatius.

Què suposarà aquest projecte? Doncs un nou canvi paradigmàtic en la relació de la muntanya amb la benzina. Un binomi que té els seus orígens en la mateixa Exposició Internacional de 1929, la qual ja va dotar a Montjuïc d’àmplies avingudes per celebrar competicions de motor. En aquest sentit, s’ha de posar de relleu que no seria fins anys més tard que s’oficialitzaria el traçat. Des del 25 de juny 1933 amb la celebració de la quarta edició del Gran Premi Penya Rhin (una de les més importants d’Europa) el circuit va adoptar el nom de “Copa Barcelona”. Tota una definició urbana que serviria per encarrilar el certàmens que acolliria el traçat urbà fins al 1936.

L’esclat de la guerra

Com succeiria a tots els sectors relacionats amb l’oci, l’inici de la Guerra Civil espanyola suposaria la suspensió automàtica de totes les competicions que es desenvolupaven a la muntanya. A més, amb la instauració del franquisme, Montjuïc només conservaria el Gran Premi d’Espanya de motociclisme fins al 1975, ja que la Fórmula 1 seria traslladada al nou circuit de Pedralbes. Un cop dur pels fans del traçat de la muntanya màgica que no tornarà a sentir les derrapades dels vehicles sobre el seu asfalt fins l’any 1968.

La Diada de Monserrat de 1975, però, seria la darrera jornada de cotxes de competició entre les seves zones verdes. En la volta 26, l’aleró de Rolf Stommelen sortiria catapultat a la recta de l’estadi olímpic i posaria fi a la vida de cinc espectadors i a la història dels circuits urbans. Si bé des d’aleshores només s’han dut a terme curses nostàlgiques de l’època, amb el nou paquet de mesures quedarà en mans de l’actual govern preservar sobre el mapa el traçat històric o esborrar-lo parcialment. Les negociacions amb els veïns i els operadors dictaran sentència.

Continua llegint

Esports

Les fletxes del Fossat de Santa Eulàlia

Tir amb arc, una pràctica minoritària en un escenari històric

Publicat

on

La funció militar del Castell de Montjuïc ja forma part de la història, però tot i així hi ha un submón que gairebé cada dia recupera la seva essència bel·licista (amb evidents diferències, que no es confongui ningú). No, no són ni jugadors de guerres, ni es disfressen per la zona de militars. Són arquers, com els de l’Edat Mitjana, però actualitzats al segle XXI. De fet, poca cosa té a veure l’actual esport amb la tècnica que es feia servir segles enrere. Tot i això, les fletxes que llisquen pel Fossat de Santa Eulàlia continuen sortint propulsades amb el mateix objectiu: fer punteria. Encertar.

Abans d’entrar en matèria, però, cal repassar la història d’una entitat que té la sort d’entrenar en un espai tan simbòlic de la ciutat. El Club Arc Montjuïc va ser fundat el 19 de març de 1984, quan encara Barcelona no havia sigut ni designada com a seu dels Jocs Olímpics del ‘92. La seva ubicació estratègica, però, seria clau per al seu futur vinculat al gran esdeveniment mundial. Al cap i a la fi, un gran nombre de socis del club van col·laborar estretament amb la prova olímpica, ja fos mitjançant la cessió de voluntaris, com a la direcció implícita de la seva gestió.

Des del primer dia

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una part significativa dels seus fundadors encara segueixen col·laborant amb el club. Tal com assenyalen des de l’entitat, la seva missió actual està centrada en el procés d’expansió de l’agrupació. Un objectiu, però, que no resulta gaire complicat d’aconseguir: la mateixa història els ha posat al lloc que els correspon; ser un dels clubs més reconeguts i respectats de Catalunya i l’Estat espanyol. Una vida activa que no només els ha servit per difondre la marca com a tal, sinó que també els ajuda a atraure monitors i entrenadors de primer nivell.

De fet, alguns d’aquests han resultat essencials per treballar l’esperit social del col·lectiu. En els darrers anys aquesta ànima ha treballat aspectes tan diferents que van des de la recerca històrica del tir amb arc, fins a la investigació per poder integrar a persones amb discapacitats funcionals (com ara treballar el tir amb persones cegues, minusvàlides o amb problemes psicològics). Per últim, s’ha de tenir en compte un aspecte essencial: el Club Arc Montjuïc ha donat vida a un equipament que sovint ha restat oblidat pels barcelonins. Ara, però, el castell gairebé resulta inimaginable sense els seus arquers.

Fotografia | V Copa Barcelona Femenina – XXVII Trofeu Mercè Esportiva / Club Arc Montjuïc

Continua llegint

Esports

Montjuïc, la muntanya dels ‘runners’

Les sabatilles esportives conquereixen la muntanya màgica

Publicat

on

Montjuïc ple d'atletes i runners / CANDI- FLICKR

Enganxada al mar i amb multitud de desnivells entre els seus 177,7 metres d’alçada, la muntanya de Montjuïc, més enllà de ser un pulmó verd de Barcelona, també és territori esportiu (i no només per l’anella olímpica). Sí, potser l’esperit del 92 omple de motivació als corredors que s’enfilen pels camins que perfilen la muntanya que mor sobre el mar en forma de penya-segat, però és que la zona verda és ideal per resseguir desenes de rutes. De fet, només a Wikiloc (la plana web especialitzada en matèria esportiva) s’hi concentren més d’una vuitantena de circuits que han anat pujant els runners al llarg dels darrers anys.

Entre el ventall, hi ha de tot. Des de mapes per aficionats que volen començar a estrenar les esportives, fins a recorreguts per aquells que es volen posar a prova abans d’alguna competició significativa. Al cap i a la fi, el parc també és camp d’entrenament d’estrelles com Àngel Mancebo, el perruquer del Poble-sec que aprofita sempre que pot per sortir a preparar-se les Ironman’s, o aquells que amb l’esperit de conquerir maratons es recreen amb les marques blaves de l’arribada del coreà Hwang Young-Cho.

Córrer amb la ciutat als peus

Si bé el nostàlgic record evoca a les anelles olímpiques, l’skyline que ressegueixen els esportistes és el d’una ciutat que en 26 anys no ha deixat de transformar-se. El que no ha canviat gaire, però, és el tram de tres quilòmetres de la clàssica Jean Bouin. La cursa encara l’entrenen multitud d’atletes dies abans de dur-se a terme i que, com no podia ser d’una altra manera, any rere any puja a la Font de Gat, un dels punts més reconeguts de l’espai natural.

A nivell pràctic, però, què és el que més valoren els runners? El fet de disposar de nombroses fonts per no haver de preocupar-se per la hidratació, la gran quantitat de desnivells pels qui els agrada fer atletisme de muntanya (i just a tocar de casa), així com trepitjar zones reconegudes com el Palau del MNAC o tenir de fons el Port de Barcelona. Tota una sèrie de motius que situen a la muntanya màgica en el TOP-5 dels espais on anar a desconnectar, sigui a primera hora, a la tarda, o mentre cau el vespre.

Fotografia | Montjuïc, plena d’atletes i runners / CANDI – FLICKR

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.