Connecta amb nosaltres

Esports

Les fletxes del Fossat de Santa Eulàlia

Tir amb arc, una pràctica minoritària en un escenari històric

Publicat

on

La funció militar del Castell de Montjuïc ja forma part de la història, però tot i així hi ha un submón que gairebé cada dia recupera la seva essència bel·licista (amb evidents diferències, que no es confongui ningú). No, no són ni jugadors de guerres, ni es disfressen per la zona de militars. Són arquers, com els de l’Edat Mitjana, però actualitzats al segle XXI. De fet, poca cosa té a veure l’actual esport amb la tècnica que es feia servir segles enrere. Tot i això, les fletxes que llisquen pel Fossat de Santa Eulàlia continuen sortint propulsades amb el mateix objectiu: fer punteria. Encertar.

Abans d’entrar en matèria, però, cal repassar la història d’una entitat que té la sort d’entrenar en un espai tan simbòlic de la ciutat. El Club Arc Montjuïc va ser fundat el 19 de març de 1984, quan encara Barcelona no havia sigut ni designada com a seu dels Jocs Olímpics del ‘92. La seva ubicació estratègica, però, seria clau per al seu futur vinculat al gran esdeveniment mundial. Al cap i a la fi, un gran nombre de socis del club van col·laborar estretament amb la prova olímpica, ja fos mitjançant la cessió de voluntaris, com a la direcció implícita de la seva gestió.

Des del primer dia

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que una part significativa dels seus fundadors encara segueixen col·laborant amb el club. Tal com assenyalen des de l’entitat, la seva missió actual està centrada en el procés d’expansió de l’agrupació. Un objectiu, però, que no resulta gaire complicat d’aconseguir: la mateixa història els ha posat al lloc que els correspon; ser un dels clubs més reconeguts i respectats de Catalunya i l’Estat espanyol. Una vida activa que no només els ha servit per difondre la marca com a tal, sinó que també els ajuda a atraure monitors i entrenadors de primer nivell.

De fet, alguns d’aquests han resultat essencials per treballar l’esperit social del col·lectiu. En els darrers anys aquesta ànima ha treballat aspectes tan diferents que van des de la recerca històrica del tir amb arc, fins a la investigació per poder integrar a persones amb discapacitats funcionals (com ara treballar el tir amb persones cegues, minusvàlides o amb problemes psicològics). Per últim, s’ha de tenir en compte un aspecte essencial: el Club Arc Montjuïc ha donat vida a un equipament que sovint ha restat oblidat pels barcelonins. Ara, però, el castell gairebé resulta inimaginable sense els seus arquers.

Fotografia | V Copa Barcelona Femenina – XXVII Trofeu Mercè Esportiva / Club Arc Montjuïc

Esports

El Club de Bèisbol i Softbol Barcino, campió de la primera divisió de la Lliga Nacional de Beisbol

Publicat

on

Per

L’equip sènior del C.B.S. Barcino es va proclamar, el passat 3 d’octubre, Campió de la LLiga Nacional de Beisbol de Primera Divisió, celebrada a Valencià i Gandia del 30 de setembre al 3 d’octubre, en vèncer en la semifinal al C.B.S. Barcelona per 2 a 0 i a la final al Tiburones de Màlaga C.B. per 8 a 3.

Dos dels nostres jugadors també van ser guardonats: Daniel Fernández millor llançador i Jonathan Villegues MVP de la final.

Amb aquest gran triomf, el C.B.S. Barcino opta a l’ascens a Divisió Honor en la temporada 2022.
El proper novembre, el Club celebrarà el seu 8è aniversari gaudint d’aquest títol, que s’ha obtingut gràcies a l’esforç, el bon treball i a la companyonia de tècnics, jugadors i directius. A tots ells els animem a seguir endavant per poder assolir més campionats com aquest i continuar amb la promoció dels esports del beisbol i softbol al més alt nivell.

Continua llegint

Esports

El Palau d’Esports, futura seu dels videojocs esportius

Cal tenir en compte que a escala europea la inversió en SportsTech s’ha duplicat entre els anys 2015 i 2019

Publicat

on

Per

De seu pels Jocs Mediterranis de 1955, a sala de concerts, passant per una reconversió formal com a Barcelona Teatre Musical. El Palau d’Esports està encaminat a viure les mateixes vides que un gat i ara l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a concretar quina serà la següent: després d’anys d’abandonament i ser aixopluc de comunitats itinerants de sense sostres, l’edifici es convertirà en un hub d’innovació i tecnologia de l’esport. És a dir, es transformarà en un referent internacional dins del món dels videojocs (Sportstech).

L’inici, a l’Estadi Olímpic

Encara que l’objectiu final és que l’autodenominat Barcelona Sports Tech Hub compti amb el Palau d’Esports com a seu principal, aquest trasllat es preveu per més endavant (d’entrada no té ni calendari). El motiu: les primeres passes que doni el projecte seran a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el qual dedicarà més de mil metres quadrats a una incubadora d’empreses emergents i tot un conjunt de serveis: laboratoris d’innovació corporatius, showrooms de solucions innovadores, un espai de coworking per a persones emprenedores i oficines per a start-ups i PIMES del sector.

La primera partida econòmica que ha reservat l’Ajuntament de Barcelona per al Barcelona Sports Tech Hub compta amb més de tres milions d’euros. Una important quantitat, però, que fa curt amb l’objectiu final: 23 milions d’euros de pressupost. En aquest cas, els responsables municipals ja han avançat que per assolir l’esmentada xifra hauran de necessitar l’aportació d’empreses privades que creguin en el projecte dels esports digitals.

Una oportunitat de futur

Encara que es tracti d’un sector àmpliament desconegut per la població, la carta de presentació de Barcelona no és pas dolenta. Tot al contrari: la ciutat és la quarta del món més fortament associada amb l’esport (Ranking Burson Cohn & Wolfe), només superada per Nova York, Londres i Los Angeles. A banda de grans actius reconeguts a escala internacional, com el FC Barcelona o el llegat dels Jocs Olímpics, més d’un miler d’entitats fomenten l’esport en diferents àmbits i compten amb una àmplia xarxa d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva. En paral·lel, l’informe SportTechX assenyala que ja hi ha més de 300 start-ups Sportstech a la ciutat i tampoc s’ha d’oblidar la irrupció d’oportunitats que han obert els eSports (els esports electrònics s’han convertit en un fenomen de masses mundial, amb esdeveniments que acumulen milions d’espectadors en línia).

El valor dels SportsTech

Per contextualitzar el paper que pot jugar la nova incubadora de l’Estadi Olímpic i la hipotètica seu del Palau d’Esports, cal tenir en compte que a escala europea la inversió en SportsTech s’ha duplicat entre els anys 2015 i 2019. El seu valor se situa en 7,6 milions d’euros a tot el món i a Espanya representa l’1,1% de l’ocupació total. Segons el Global Power City Index, elaborat per l’Institut d’Estratègies Urbanes del Japó, Barcelona està posicionada com la 21a ciutat més competitiva del món, i el sisè ecosistema emergent del món i el tercer d’Europa.

Continua llegint

Esports

Amparo Heredia, una estrella sense reconeixement

La poblesequina ha fet la volta al món sense treure’s els patins i sense deixar de recopilar èxits internacionals

Publicat

on

Veïna de tota la vida del Poble-sec i exalumna de l’Escola Jacint Verdaguer, fa 17 anys que Amparo Heredia ha de fer lloc constantment entre les vitrines de casa seva. El motiu: des que es va posar els patins, no ha deixat de guanyar premis en el món del patinatge artístic sobre gel. A dia d’avui assegura que ja acumula 32 trofeus i 15 medalles; xifres que no deixen de crèixer, però que de ben segur que el públic general desconeix. Ni la premsa esportiva, ni les administracions públiques catalanes han dedicat mai un titular ni una felicitació a Heredia pels seus èxits.

Tal com explica a ZONA SEC, la seva rutina d’entrenament és senzilla: “A les tardes vaig a l’Skating del carrer Roger de Flor, em poso els patins, poso la música als auriculars i preparo el número del següent campionat”. Qualsevol que sàpiga que fa unes setmanes enrere es va penjar el bronze als Winter World Masters Games d’Innsbruck 2020, imaginarà que aquestes sessions les prepara en horari d’entrenament, però no és així. Amb la manca d’instal·lacions esportives, Heredia ha d’entrenar mentre que la resta d’usuaris fan servir la pista d’esbarjo. “Per a mi mai ha sigut cap problema, perquè des que vaig començar ho he fet així”, assenyala.

Sexagenària

El que més sorprén de la trajectòria d’Heredia no és el seu espectacular palmarés, sinò l’edat amb la qual els va començar a acumular. Si bé la gran majoria de professionals accedeixen a les categories de veterans després de passar anys i anys a divisions inferiors, la primera vegada que la poblesequina va trepitjar gel per competir va ser amb 43 anys. “Jo era gimnasta de jove i amb 21 anys vaig començar a patinar sobre gel, però als 26 ho vaig deixar i mai em vaig presentar a cap campionat, va ser en reprendre la pràctica que m’ho van oferir i des d’aleshores que no he parat”.

A dia d’avui Heredia acumula fitxes federatives de les seccions del FC Barcelona, el Club Poliesportiu Puigcerdà, La Nevera de Majadahonda (Madrid) i el Fun on Ice de València. Segons explica, amb el pas dels anys ha vist com cada vegada hi ha més persones que s’interessen pel patinatge artístic sobre gel, sobretot després dels èxits mundials de Javier Fernández. “Gràcies a ell el patinatge ha anat cap amunt i cada vegada és més popular, però encara no és una pràctica gaire reconeguda; a dia d’avui encara hi ha molt més patinadors en altres països que aquí”, expressa.

Sense reconeixements

Tot i portar el seu nom per diversos podis europeus, la patinadora només ha tingut una breu enhorabona en un diari valencià i una felicitació pública al portal web de la Federació Valenciana d’Esports d’Hivern, arran dels triomfs en els Campionats del Món. Un desinterès per part dels mitjans de comunicació que tampoc li preocupa, ja que el seu objectiu és gaudir del que fa: “Fins que el meu cos no digui prou, no em plantejo penjar els patins”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021