Connecta amb nosaltres

Esports

Montjuïc, la muntanya dels ‘runners’

Les sabatilles esportives conquereixen la muntanya màgica

Publicat

on

Montjuïc ple d'atletes i runners / CANDI- FLICKR

Enganxada al mar i amb multitud de desnivells entre els seus 177,7 metres d’alçada, la muntanya de Montjuïc, més enllà de ser un pulmó verd de Barcelona, també és territori esportiu (i no només per l’anella olímpica). Sí, potser l’esperit del 92 omple de motivació als corredors que s’enfilen pels camins que perfilen la muntanya que mor sobre el mar en forma de penya-segat, però és que la zona verda és ideal per resseguir desenes de rutes. De fet, només a Wikiloc (la plana web especialitzada en matèria esportiva) s’hi concentren més d’una vuitantena de circuits que han anat pujant els runners al llarg dels darrers anys.

Entre el ventall, hi ha de tot. Des de mapes per aficionats que volen començar a estrenar les esportives, fins a recorreguts per aquells que es volen posar a prova abans d’alguna competició significativa. Al cap i a la fi, el parc també és camp d’entrenament d’estrelles com Àngel Mancebo, el perruquer del Poble-sec que aprofita sempre que pot per sortir a preparar-se les Ironman’s, o aquells que amb l’esperit de conquerir maratons es recreen amb les marques blaves de l’arribada del coreà Hwang Young-Cho.

Córrer amb la ciutat als peus

Si bé el nostàlgic record evoca a les anelles olímpiques, l’skyline que ressegueixen els esportistes és el d’una ciutat que en 26 anys no ha deixat de transformar-se. El que no ha canviat gaire, però, és el tram de tres quilòmetres de la clàssica Jean Bouin. La cursa encara l’entrenen multitud d’atletes dies abans de dur-se a terme i que, com no podia ser d’una altra manera, any rere any puja a la Font de Gat, un dels punts més reconeguts de l’espai natural.

A nivell pràctic, però, què és el que més valoren els runners? El fet de disposar de nombroses fonts per no haver de preocupar-se per la hidratació, la gran quantitat de desnivells pels qui els agrada fer atletisme de muntanya (i just a tocar de casa), així com trepitjar zones reconegudes com el Palau del MNAC o tenir de fons el Port de Barcelona. Tota una sèrie de motius que situen a la muntanya màgica en el TOP-5 dels espais on anar a desconnectar, sigui a primera hora, a la tarda, o mentre cau el vespre.

Fotografia | Montjuïc, plena d’atletes i runners / CANDI – FLICKR

Esports

Amparo Heredia, una estrella sense reconeixement

La poblesequina ha fet la volta al món sense treure’s els patins i sense deixar de recopilar èxits internacionals

Publicat

on

Veïna de tota la vida del Poble-sec i exalumna de l’Escola Jacint Verdaguer, fa 17 anys que Amparo Heredia ha de fer lloc constantment entre les vitrines de casa seva. El motiu: des que es va posar els patins, no ha deixat de guanyar premis en el món del patinatge artístic sobre gel. A dia d’avui assegura que ja acumula 32 trofeus i 15 medalles; xifres que no deixen de crèixer, però que de ben segur que el públic general desconeix. Ni la premsa esportiva, ni les administracions públiques catalanes han dedicat mai un titular ni una felicitació a Heredia pels seus èxits.

Tal com explica a ZONA SEC, la seva rutina d’entrenament és senzilla: “A les tardes vaig a l’Skating del carrer Roger de Flor, em poso els patins, poso la música als auriculars i preparo el número del següent campionat”. Qualsevol que sàpiga que fa unes setmanes enrere es va penjar el bronze als Winter World Masters Games d’Innsbruck 2020, imaginarà que aquestes sessions les prepara en horari d’entrenament, però no és així. Amb la manca d’instal·lacions esportives, Heredia ha d’entrenar mentre que la resta d’usuaris fan servir la pista d’esbarjo. “Per a mi mai ha sigut cap problema, perquè des que vaig començar ho he fet així”, assenyala.

Sexagenària

El que més sorprén de la trajectòria d’Heredia no és el seu espectacular palmarés, sinò l’edat amb la qual els va començar a acumular. Si bé la gran majoria de professionals accedeixen a les categories de veterans després de passar anys i anys a divisions inferiors, la primera vegada que la poblesequina va trepitjar gel per competir va ser amb 43 anys. “Jo era gimnasta de jove i amb 21 anys vaig començar a patinar sobre gel, però als 26 ho vaig deixar i mai em vaig presentar a cap campionat, va ser en reprendre la pràctica que m’ho van oferir i des d’aleshores que no he parat”.

A dia d’avui Heredia acumula fitxes federatives de les seccions del FC Barcelona, el Club Poliesportiu Puigcerdà, La Nevera de Majadahonda (Madrid) i el Fun on Ice de València. Segons explica, amb el pas dels anys ha vist com cada vegada hi ha més persones que s’interessen pel patinatge artístic sobre gel, sobretot després dels èxits mundials de Javier Fernández. “Gràcies a ell el patinatge ha anat cap amunt i cada vegada és més popular, però encara no és una pràctica gaire reconeguda; a dia d’avui encara hi ha molt més patinadors en altres països que aquí”, expressa.

Sense reconeixements

Tot i portar el seu nom per diversos podis europeus, la patinadora només ha tingut una breu enhorabona en un diari valencià i una felicitació pública al portal web de la Federació Valenciana d’Esports d’Hivern, arran dels triomfs en els Campionats del Món. Un desinterès per part dels mitjans de comunicació que tampoc li preocupa, ja que el seu objectiu és gaudir del que fa: “Fins que el meu cos no digui prou, no em plantejo penjar els patins”.

Continua llegint

Esports

El Paral·lel acollirà l’èxtasi de la Cursa de la Mercè

Els corredors hauran de seguir una bona estratègia si volen acabar el recorregut amb un temps satisfactòri

Publicat

on

Per

Potser la Cursa de La Mercè no és la cursa més popular ni la que més atletes concentra a la ciutat. Si més no, és la prova esportiva dedicada a la patrona de Barcelona i que tot veí de la ciutat voldria guanyar alguna vegada. Un esdeveniment carregat d’emoció que tornarà a viure el seu cim a les portes del Poble-sec. Mentre que l’avinguda de Maria Cristina farà d’espai de sortida i arribada dels corredors, el recorregut habitual farà que tots aquests gaudeixin de baixada i i s’asfixiïn amb la pujada de l’avinguda el matí del 29 de setembre (atenció circulació!).

El dorsal de la 41a edició de la prova de 10 quilòmetres tornarà a tenir un cost simbòlic de cinc euros; diners que posteriorment l’organització destinarà a un projecte social. Pel que fa al recorregut, cal tenir en compte que el Paral·lel serà la via on l’estratègia dels atletes quedarà més en evidència. Un error de càlcul en la resta de carrers podria provocar fallida en els darrers esforços, ja que la via fa una intensa pujada per les cames (encara que a primer cop d’ull no sembli que sigui per tant).

EL FULL DE RUTA

Els experts recomanen no anar massa ràpid en els primers metres del circuit, tot i que la primera baixada convidi a llençar-se a les primeres posicions. Tal com aconsellen, un cop s’arribi al carrer de Calàbria el millor seria mantenir un ritme constant per després poder fer la Gran Via a la velocitat que cadascú acostumi a entrenar-se (no ho sembla en cotxe, però arribar fins a la plaça de Tetuán a peu pot fer-se un món amb la calor estival). La baixada pel passeig de Sant Joan tampoc hauria de motivar gaire als corredors, tot i que convdi a apretar cames. El motiu: qui premi l’accelerador després ho acabarà pagant car.

La ronda de Sant Pere i el carrer de Sepúlveda seran les primeres proves del cotó per observar si realment s’ha fet cas de les recomanacions dels experts. No és el mateix sortir amb les cames fresques i fer baixades i trams rectes, que enfilar els darrers quilòmetres en lleugera i constant rampa. Es pot arribar a fer mortal, adverteixen. Només Viladomat permetrà donar un respir a uns atletes que acabaran maleint l’avinguda del Paral·lel. Girar a peu pla per l’avinguda de Maria Cristina ja no els ajudarà a recuperar els segons perduts si no s’han seguit bé les marxes del recorregut.

ELS NÚMEROS

A l’edició anterior, un total de 9.246 corredors van aconseguir completar el recorregut de 10 quilòmetres de la popular cursa que serveix com a avantsala a les festes de Barcelona. El corredor marroquí Mourad El Bannouri (La Sansi), amb un temps de 29:34, i la corredora barcelonina Miriam Ortíz, amb un registre de 35:52, es van imposar al primer esglaó del podi.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Esports

L’equip femení de criquet busca revalidar el títol

Una dotzena d’alumnes del Consell de Cent formen part de l’equip

Publicat

on

Per

Integració i competició són sinònims a la pista esportiva de l’Institut Consell de Cent. Després de guanyar la primera Lliga Femenina de Criquet Sala 2018, l’equip integrat per dotze alumnes del centre educatiu vol tornar a alçar-se amb el campionat. L’objectiu final, però, totes saben que és compartit: fer esport, fomentar la cohesió social i ser exemple per a la resta de la ciutadania.

La lliga femenina de criquet forma part d’un projecte educatiu que aborda l’esport com una eina d’enriquiment, visibilització i altaveu de les comunitats que el practiquen. Cal tenir en compte que si bé aquest no és un esport amb gaire tradició a Barcelona, moltes de les noves famílies sud-asiàtiques que hi arriben ja han començat a transmetre la seva passió per la seva pràctica. De fet, el més interessant del conjunt poblesequí és la participació tant de les noies nouvingudes com de les que ja eren del barri.

Més enllà de la pilota

Per tal de treballar la integració des de tots els vessants, el projecte batejat amb el nom de Criquet Jove a BCN també té la col·laboració de diferents entitats del territori i dels educadors de carrer, sota el paraigua que han creat la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), el CEAi i el Districte de Sants-Montjuïc. De fet, cal recordar que la llavor del projecte Criquet Jove a Barcelona es va sembrar en el curs 2009-2010, a partir d’un estudi del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAI) als comerços regentats per població pakistanesa al Poble-sec.

Per tal d’analitzar la rellevància que està prenent la lliga de criquet femenina a nivell municipal, només cal repassar la llista de convidats a la darrera final que es va disputar entre la Trinitat vella i el Raval (on les segones es van alçar amb el trofeu). A banda de les jugadores presents dels equips del Besòs i del Poble-sec, algunes autoritats municipals de l’Ajuntament, com la Comissionada d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament, Lola López, o fins i tot el Cònsol de Pakistan, Imran Ali i Khayyam, es van desplaçar al Poliesportiu de les Tres Xemeneies per fer l’entrega dels guardons.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.