Connecta amb nosaltres

Societat

Amiant, problema omnipresent

Tot i la conscienciació que ha adquirit la societat en els darrers temps, encara queda molt camí per recórrer en l’eliminació d’un potencial perill per a la salut urbana

Publicat

on

En les darreres setmanes els treballadors del metro de Barcelona han fet saltar totes les alarmes. Després de denunciar casos d’afectats per l’amiant present en alguns combois i instal·lacions del suburbà, moltes són les persones que es pregunten per l’afectació que pot tenir aquest material en les seves vides. Abans de tot, però, cal tenir en compte un fet innegable: no per fugir del metro s’està salvaguardat de l’amiant; aquest està present en multitud d’espais del barri, dels edificis i en alguns casos fins i tot, de les canalitzacions. La seva omnipresència no fa més que aixecar interrogants.

Per contextualitzar la presència d’aquest tòxic al Poble-sec i a la resta de barris de la ciutat, cal retrocedir fins a la dècada dels setanta. Aquells van ser els anys del boom constructiu i dels materials de baixa qualitat que acabarien comportant problemes estructurals com l’aluminosi. En el cas del fibrociment, aquest és el resultat de la barreja del ciment pòrland i l’amiant, els quals donaven com a resultat el producte que comercialment es coneix com a uralita. El seu ús no només va estar relacionat amb les plaques ondulades per recobrir sostres aïllants, sinó també per fer canals, dipòsits d’aigua i canalitzacions.

Vist que la seva comercialització resultava econòmica per les classes populars, en poc temps els entorns urbans es van omplir d’aquest material que en bones condicions no presenta cap perill per a la salut dels qui viuen al seu voltant, però que pot ser mortal si es degrada o es trenca. El motiu: tan bon punt es trenca una placa, aquesta allibera microfibres imperceptibles que s’introdueixen a l’organisme de qui la manipula o es troba al seu costat. Una inhalació que en determinats casos acaba en malalties greus com ara l’asbestosi o el mesotelioma, i fins i tot càncers de pulmó.

Retirada complexa

A l’hora de fer desaparèixer la uralita d’un edifici o equipament s’ha de tenir en compte que una errada pot posar al seu manipulador en un seriós perill. Per aquest motiu, resulta imprescindible contractar a una empresa especialitzada en el seu desmuntatge i reciclatge (al Poble-sec hi ha fins a 11 empreses que treballen en la matèria). A més, per eliminar progressivament la seva presència, des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona obliga a la seva retirada (si n’existeix) per concedir les llicències d’obres, mentre que paral·lelament el Consorci de l’Habitatge ofereix ajudes municipals per a la rehabilitació d’edificis que n’inclouen l’eliminació de l’amiant.

Una qüestió que sovint s’ignora són les conseqüències que pot tenir d’aquí a uns anys la seva existència. Si bé la uralita que actualment està present al barri pot tenir un estat òptim, els experts assenyalen que cap al 2024 la major part d’aquest material entrarà en el seu procés de descomposició en exhaurir la seva vida útil. En el cas dels voltants del Poble-sec, el Port de Barcelona ha sigut el punt on més intoxicats s’han registrat per culpa de l’amiant.

El mapa de l’amiant

Encara que sembli sorprenent i la seva instal·lació estigui prohibida des del 2002 per una directiva de la Unió Europea, cap administració pública coneix l’envergadura del problema. Només l’Ajuntament de Barcelona treballa des del passat mes d’octubre en l’elaboració d’un mapa que censarà la quantitat d’amiant que hi ha a la ciutat. Tot i això, els responsables d’aquest projecte són conscients de les dificultats que tenen per determinar el seu abast, ja que el mapa s’està generant a partir de les fotografies per satèl·lit que proporciona Google Maps. Dit d’una altra manera, tots aquells elements d’uralita que no es veuen a vista d’ocell quedaran fora d’aquest cens.

Tal com va denunciar a Betevé el membre de la Comissió de Medi Ambient de la FAVB, Miguel Moreno, el consistori “està fent passar per cens una cosa que no ho és”, ja que no s’especificarà les condicions en què es troba l’amiant ni quedaran registrats els baixants, soterranis o jardineres. En la mateixa línia, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, s’ha mostrat “farta” de “denunciar a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament quan observem obres que no compleixen amb el protocol de retirada de l’amiant”.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

El veïnat de Concòrdia 41, en peu de guerra contra el fons especulador que els vol expulsar

Un grup inversor compra un edifici amb 35 veïns per tornar a vendre els pisos a un preu més elevat: “Estem davant d’una nova Casa Orsola”

Publicat

on

Davant l’atzucac que viu Barcelona per la crisi de l’habitatge, un nou bloc de veïns s’ha unit a la lluita per defensar les seves llars. Es tracta de 35 poblesequins que viuen a l’edifici del carrer de Concòrdia número 41, i que en els últims mesos viuen sota l’amenaça de ser expulsats de casa seva després que hagi adquirit la finca el fons d’inversió Urbe Enginova. Alguns fa 25 anys que hi viuen, com l’Albert, encarregat d’una petita botiga d’artesanies. O la Jackeline, que fa més de 10 anys que resideix a un pis de l’edifici. Tots ells han unit forces i, al costat del Sindicat de Llogateres, pensen resistir a l’especulació.

L’edifici consta de 14 habitatges i dos locals. Fins ara l’havia gestionat un propietari, que va morir l’any passat. Va ser llavors quan els fills van decidir vendre l’edifici al fons d’inversió, que es dedica a serveis immobiliaris, de reforma, i d’inversió. L’objectiu d’aquest fons és no renovar els contractes de les famílies i revendre els pisos a un preu molt més alt. Els veïns, però, han decidit convertir una situació adversa en una lluita col·lectiva.

 El cas de Concòrdia 41 és un més dels centenars que es reprodueixen arreu de Catalunya en una crisi d’habitatge cada cop més sagnant, però aquest en concret clama al cel perquè podria haver estat aturat per l’Ajuntament amb facilitat, denuncien els inquilins. Va ser el febrer de 2025 quan Urbe Enginova va adquirir l’edifici comprant-lo a un preu irrisori: 1,8 milions d’euros, que són uns 120.000 euros per pis. Des del Sindicat de Llogateres lamenten que l’Ajuntament no exercís el dret de tanteig i retracte per comprar l’edifici. A més, no va fer-ho malgrat que cinc dels 14 habitatges pertanyen a la borsa d’habitatges de lloguer de Barcelona. És a dir, que amb aquesta operació, l’Ajuntament, a banda d’haver perdut un edifici assequible per augmentar el parc de lloguer públic, podria perdre també cinc contractes de lloguer social municipals.

Però el moviment està fet i ara els veïns s’aferren a l’acció conjunta. De moment, han intentat forçar l’obertura d’una mesa negociadora amb la propietat, però aquesta s’hi ha negat en rotund. En una roda de premsa el passat 17 de setembre, alguns dels veïns i membres, tan del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec, van explicar que no han obtingut resposta als correus ni a les trucades, i que fins i tot van visitar l’oficina sense èxit. En canvi, sí que han rebut burofaxos de la propietat per demanar que marxin de casa un cop finalitzi el contracte.

La veu dels afectats

“Hem intentat contactar per terra, mar i aire a la nova propietat. L’única resposta ha estat demanda judicial i diversos burofaxos amenaçadors”, explica l’Albert. Davant la situació d’incertesa, va exigir a l’Ajuntament una actuació per frenar la situació. “Si volem uns barris vius, gent com nosaltres ha de tenir l’oportunitat de quedar-se”, va proclamar.

En la mateixa línia d’apoderament es troba la Jackeline, que lluny d’abaixar els braços, malgrat que ja ha estat avisada que no li renovaven el contracte, ha continuat pagant el lloguer. Per què? És una estratègia impulsada des del Sindicat de Llogateres, el moviment #EnsQuedem, que consisteix a no marxar de casa quan s’acaba el contracte i continuar pagant el lloguer fins que s’arriba a una solució. Així ho faran els veïns de Concòrdia a mesura que es vagin caducant els contractes. L’objectiu és que tots siguin renovats, i no acceptaran cap negociació individual. “Si ens organitzem, podrem guanyar aquestes empreses. Som molts i estem units. Fem una crida a les persones amb lloguer caducat perquè vagin al sindicat del seu barri”, proclama la Jackeline.

Des del Sindicat de Llogateres, la portaveu, Carme Arcarazo, es refereix a aquest cas com una “nova Casa Orsola”, en referència al bloc de veïns de l’Eixample que s’ha convertit en un emblema de lluita contra l’especulació. “Els veïns de Concòrdia 41 són un nou símbol de la ciutat que resisteix i es nega a ser expulsada a poc a poc”, sintetitza. De moment, els veïns es queden i demanen a l’administració accions contundents, més quan el govern de Jaume Collboni ha posat (com a mínim en l’àmbit discursiu) la lluita per l’habitatge com un dels eixos troncals de les seves polítiques.

119.000 contractes de lloguer caducaran aquest curs

El Sindicat de Llogateres denuncia que situacions com aquesta van a l’alça a les principals ciutats catalanes, on rendistes i fons voltor expulsen massivament les llogateres per poder esquivar el topall de preus en la renovació dels contractes de lloguer. Aquest curs que entra serà especialment agressiu, atès que el 2026 finalitzen a Catalunya 119.000 contractes de lloguer (d’acord amb el nombre dels contractes de cinc anys signats durant el 2021) sense tenir en compte aquells que puguin estar en pròrroga. Això significa que milers de llars llogateres podrien ser expulsades davant la manca de mecanismes per protegir la seva estabilitat. També denuncia que el govern del PSC continua infrautilitzant la via del tanteig i retracte per ampliar el parc d’habitatge públic i protegit, tal com ha passat amb Concòrdia 41, deixant totalment desprotegits els llogaters que viuen a les finques. 

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2025