Connecta amb nosaltres

Societat

Contra la feminització de la pobresa

A la Torre hi han viscut quatre famílies: dones migrants soles, dones amb fills menors i totes elles en situació de vulnerabilitat social

Publicat

on

Les dades parlen per si soles: només un 11% de les dones poden accedir soles a pagar el lloguer d’un pis, davant d’un 34% en el cas dels homes. “Així és com es produeixen situacions d’infrahabitatge, amuntegament o ocupació davant el temor al sensellarisme o altres situacions de dependència econòmica, condició especialment adversa per a les dones”, tal com expliquen des de la plataforma Fem Llars Feministes,  formada per diferents grups d’habitatge de tota la ciutat que s’organitzen per treballar en una línia d’habitatge i feminisme.

Ocupació el 8 de març

En aquest context de feminització de la pobresa sorgeix una acció portada a terme pel Comitè de Vaga Feminista del passat 8 de març: l’ocupació d’un bloc de pisos buit des de feia dos anys al carrer de la França Xica, “es tracta d’una proposta per visibilitzar que les dones són les més afectades per la violència immobiliària. Al barri hi ha molta especulació, s’expulsa a les veïnes i és molt difícil pagar els lloguers perquè els preus són desorbitats”, diu la Maria, que forma part del Comitè.

Així és com la Torre Feminista, el nom amb què s’ha batejat aquest bloc, esdevé tot un símbol contra la violència habitacional, que colpeja amb especial intensitat a les dones i sobretot a les dones soles, migrants i amb fills menors al seu càrrec. “Reivindiquem que la llar és un lloc on descansar, on lloc des del qual arrelar-se a un barri i crear comunitat”, expliquen les impulsores de l’acció.

Un futur incert

A la Torre hi han viscut un total de quatre famílies: dones migrants soles, dones amb fills menors i totes elles en situació de vulnerabilitat social. Una de les persones que van ocupar l’edifici és la Maribel Aurea Martínez, una dona equatoriana nacionalitzada a Espanya que va recórrer al Sindicat de Barri del Poble-sec quan va haver de marxar del barri perquè no li renovaven el contracte de lloguer: “Ens van fer fora del pis on vivia amb la meva filla i em vaig veure obligada a marxar lluny de l’escola de la meva filla i de tota la vida que havíem construït aquí”, explica. La Maribel ha viscut durant un mes a la Torre, amb la seva filla i amb les altres tres famílies que es troben, com ella, en una situació difícil: “No és que vulguem viure gratis, és una manera de cridar l’atenció, de visibilitzar la necessitat d’un lloguer social. Jo soc una dona sola, amb una filla adolescent i una nòmina de 500 euros. Com puc arribar a final de mes i pagar un pis?”.

La propietat ha interposat una denúncia i actualment l’edifici es troba amb una ordre de desallotjament cautelar tot i que, des del Comitè de Vaga, expliquen que estan fent negociacions. La Maribel i les altres companyes estan dormint a pisos d’emergència del Sindicat de Barri, però saben que és només una solució temporal.

Continua llegint

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.