Connecta amb nosaltres

Societat

Amiant, problema omnipresent

Tot i la conscienciació que ha adquirit la societat en els darrers temps, encara queda molt camí per recórrer en l’eliminació d’un potencial perill per a la salut urbana

Publicat

on

En les darreres setmanes els treballadors del metro de Barcelona han fet saltar totes les alarmes. Després de denunciar casos d’afectats per l’amiant present en alguns combois i instal·lacions del suburbà, moltes són les persones que es pregunten per l’afectació que pot tenir aquest material en les seves vides. Abans de tot, però, cal tenir en compte un fet innegable: no per fugir del metro s’està salvaguardat de l’amiant; aquest està present en multitud d’espais del barri, dels edificis i en alguns casos fins i tot, de les canalitzacions. La seva omnipresència no fa més que aixecar interrogants.

Per contextualitzar la presència d’aquest tòxic al Poble-sec i a la resta de barris de la ciutat, cal retrocedir fins a la dècada dels setanta. Aquells van ser els anys del boom constructiu i dels materials de baixa qualitat que acabarien comportant problemes estructurals com l’aluminosi. En el cas del fibrociment, aquest és el resultat de la barreja del ciment pòrland i l’amiant, els quals donaven com a resultat el producte que comercialment es coneix com a uralita. El seu ús no només va estar relacionat amb les plaques ondulades per recobrir sostres aïllants, sinó també per fer canals, dipòsits d’aigua i canalitzacions.

Vist que la seva comercialització resultava econòmica per les classes populars, en poc temps els entorns urbans es van omplir d’aquest material que en bones condicions no presenta cap perill per a la salut dels qui viuen al seu voltant, però que pot ser mortal si es degrada o es trenca. El motiu: tan bon punt es trenca una placa, aquesta allibera microfibres imperceptibles que s’introdueixen a l’organisme de qui la manipula o es troba al seu costat. Una inhalació que en determinats casos acaba en malalties greus com ara l’asbestosi o el mesotelioma, i fins i tot càncers de pulmó.

Retirada complexa

A l’hora de fer desaparèixer la uralita d’un edifici o equipament s’ha de tenir en compte que una errada pot posar al seu manipulador en un seriós perill. Per aquest motiu, resulta imprescindible contractar a una empresa especialitzada en el seu desmuntatge i reciclatge (al Poble-sec hi ha fins a 11 empreses que treballen en la matèria). A més, per eliminar progressivament la seva presència, des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona obliga a la seva retirada (si n’existeix) per concedir les llicències d’obres, mentre que paral·lelament el Consorci de l’Habitatge ofereix ajudes municipals per a la rehabilitació d’edificis que n’inclouen l’eliminació de l’amiant.

Una qüestió que sovint s’ignora són les conseqüències que pot tenir d’aquí a uns anys la seva existència. Si bé la uralita que actualment està present al barri pot tenir un estat òptim, els experts assenyalen que cap al 2024 la major part d’aquest material entrarà en el seu procés de descomposició en exhaurir la seva vida útil. En el cas dels voltants del Poble-sec, el Port de Barcelona ha sigut el punt on més intoxicats s’han registrat per culpa de l’amiant.

El mapa de l’amiant

Encara que sembli sorprenent i la seva instal·lació estigui prohibida des del 2002 per una directiva de la Unió Europea, cap administració pública coneix l’envergadura del problema. Només l’Ajuntament de Barcelona treballa des del passat mes d’octubre en l’elaboració d’un mapa que censarà la quantitat d’amiant que hi ha a la ciutat. Tot i això, els responsables d’aquest projecte són conscients de les dificultats que tenen per determinar el seu abast, ja que el mapa s’està generant a partir de les fotografies per satèl·lit que proporciona Google Maps. Dit d’una altra manera, tots aquells elements d’uralita que no es veuen a vista d’ocell quedaran fora d’aquest cens.

Tal com va denunciar a Betevé el membre de la Comissió de Medi Ambient de la FAVB, Miguel Moreno, el consistori “està fent passar per cens una cosa que no ho és”, ja que no s’especificarà les condicions en què es troba l’amiant ni quedaran registrats els baixants, soterranis o jardineres. En la mateixa línia, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, s’ha mostrat “farta” de “denunciar a la Guàrdia Urbana i a l’Ajuntament quan observem obres que no compleixen amb el protocol de retirada de l’amiant”.

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Per

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

El Pla de Barris activa un programa d’activitats extraescolars artístiques i cientifico-tecnològiques

Publicat

on

Per

Continua llegint

Societat

Un salt en el temps

Publicat

on

Per

Aquest estiu, sense excessiva repercussió ni bombos ni platerets, l’astronomia ha fet un salt tecnològic històric saltant a una nova era. El famós telescopi espacial Hubble (orbitant a uns 500 kms d’alçada), ha estat substituït pel nou James Webb (JWST), i aquest ja ha assolit el ple funcionament. La diferència és abismal i totalment tecnològica. Mentre Hubble funcionava captant llum visible a través de potents lents de 2,5 metres de diàmetre, el nou  radiotelescopi està format per un conjunt de miralls i lents de 6 metres de diàmetre i que capten llum infraroja, la llum que emeten amb més força estels i galàxies. Aquest espectre de la llum resulta invisible pels nostres ulls, però el JWST el transforma en imatges visibles. La distància també és un factor importantíssim, JWST està més allunyat, a 1,5 milions de Kms de la terra. Amb aquest nou sistema podem veure objectes estel·lars i zones de l’univers abans inobservables com ara nebuloses de pols o galàxies llunyanes. Els resultats no han trigat a arribar i han estat més espectaculars del que esperàvem.

Cercant l’origen de l’univers

L’objectiu del telescopi, però, no és només identificar noves galàxies i estels. La gran missió és viatjar en el temps i investigar l’origen de l’univers. La immensitat del cosmos és tal que la velocitat en què viatja la llum resulta extremadament lenta per recórrer aquestes distàncies. Per aquest motiu, el telescopi i també nosaltres mirant el cel nocturn, estem veient la llum que aquests objectes van emetre fa milions d’anys, és a dir, estem veient el seu passat. D’aquesta manera, utilitzant la gran potència del radiotelescopi es vol intentar captar llum i imatges d’objectes emeses poc després del Big Bang, és a dir, imatges properes a l’origen de l’univers per saber més sobre ell i el seu origen, fa 13.800 milions d’anys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021