Connecta amb nosaltres

Societat

La ubicació del centre d’emergències, en entredit

Publicat

on

Oriol Adán / Ada Colau ha rebut la negativa de l’oposició socialista i d’entitats veïnals i esportives, que volen el Palau d’Esports com un equipament esportiu públic per a la ciutat i el barri

17 d’agost, malauradament, aquest dia quedarà gravat per sempre a la memòria de tots els barcelonins com un dels capítols més negres de la ciutat després del greu atemptat terrorista a La Rambla de Barcelona. La gravetat i el desconcert general van provocar, entre altres coses, que l’Ajuntament accelerés el projecte de creació d’un nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències.

La idea amb la que treballava el consistori era, i continua sent, la d’aprofitar les instal·lacions del Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, tancat des de fa prop de 2 anys, per ubicar-hi aquest nou centre d’emergències, però l’alcaldessa Ada Colau s’ha topat amb la negativa de diferents entitats i associacions veïnals del Poble-sec, els quals no volen perdre un equipament d’aquest tipus. També l’antic soci de Colau al govern de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, s’ha oposat a la proposta de l’alcaldessa, malgrat haver participat activament, aleshores com a segon tinent d’alcalde, en el naixement d’aquest projecte.

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

Debat polític

El 22 de desembre, en el darrer plenari del Consell Municipal de 2017, el líder del Grup Socialista va demanar a l’alcaldessa recuperar l’activitat esportiva del Palau d’Esports, enlloc d’aprofitar les instal·lacions per situar-hi el nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències de Barcelona. “Donar un us esportiu al Palau d’Esports sembla una redundància i una obvietat, però malauradament alguns anuncis que s’han fet per part del govern van en direcció contrària”, explicava Collboni.

L’alcaldessa va aclarir que aquest “és un projecte que es ve treballant des de fa molt de temps, però després dels atemptats es va fer públic, mostrant-lo com un acord de la Junta local de seguretat, de consens amb la Generalitat de Catalunya i la delegació de l’Estat”, destacant el fet que mai s’ha rebut cap proposta alternativa al projecte proposat pel seu partit, Barcelona en Comú.

Colau, a més, va explicar que “la sala conjunta de comandament que tenim ara mateix és obsoleta i necessita ser actualitzada, amb nous equipaments que estiguin a l’alçada d’una ciutat global com és Barcelona i les seves necessitats de seguretat”, motiu pel qual un nou centre d’emergències és una necessitat prioritària per a Barcelona i “que no pot esperar”. Malgrat coincidir en la necessitat d’un centre d’aquest tipus, Collboni va criticar la manca de comunicació de Colau amb la gent del barri: “La decisió va ser fruit de la improvisació i es va fer d’esquena als veïns del Poble-sec, del districte de Sants-Montjuïc i de les federacions esportives”. 

Reunió amb el veïnat

Palau_Esports_interior-1

Reunió de les entitats i associacions amb Collboni al Centre Cívic El Sortidor

El passat dijous 11 de gener, Collboni també es va reunir amb la Coordinadora d’Entitats, associacions de veïns i diverses entitats del barri al Centre Cívic El Sortidor, per parlar obertament del Palau d’Esports. En termes generals, tots van coincidir en què aquesta instal·lació ha de ser un equipament esportiu de ciutat, però també per a altres activitats, i el barri també n’ha de treure profit, sempre amb preus raonables. Miquel Carrillo, secretari de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, explica que “si només se li donés un ús esportiu, el barri guanyaria una part d’equipaments esportius, però també perdria altres capacitats que poden donar aquestes instal·lacions, com qualsevol festa d’alguna entitat o grup de veïns”. Així, segons Carrillo, l’Associació no és partidària de remodelar el Palau d’Esports per situar-hi el centre d’emergències, ja que “tant el barri com la ciutat perdrien un equipament que sempre ha estat per a la gent. A més, hi ha altres llocs molt més adients per ubicar aquest servei que no pas treure un equipament d’un barri on, precisament, tenim mancança d’equipaments”.

Entitats esportives

Per la seva banda,  el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enviar una carta a l’alcaldessa en nom de totes les federacions esportives a les que representa, exposant un seguit de raons per les que el Palau d’Esports ha de recuperar els usos esportius. En l’escrit, Esteva fa referència a l’antiguitat de la instal·lació esportiva i la importància que ha tingut en l’esport de la ciutat, ja que fins a la construcció del Palau Sant Jordi aquest havia estat l’únic pavelló públic d’aquestes característiques a Barcelona. A més, Esteva també destaca que el Palau Municipal d’Esports està catalogat com a bé d’interès urbanístic dins el patrimoni de la ciutat, pel que si es fa qualsevol modificació a l’edifici, aquest ha de mantenir la volumetria, la façana i els elements interiors d’interès, a més de donar-li un ús justificat d’acord amb la seva història.

De recinte esportiu a teatre musical

El Palau Municipal d’Esports es va construir l’any 1955 amb motiu dels Jocs del Mediterrani, celebrats a Barcelona aquell mateix estiu. Va ser el primer pavelló de les seves característiques fins que el FC Barcelona va aixecar el Palau Blaugrana a finals de 1971. El Palau d’Esports va estar molt relacionat amb l’esport de la cistella, esdevenint la seu permanent de la desapareguda secció de bàsquet del RCD Espanyol als anys 80. També va acollir alguns partits de la segona fase del Mundial de Bàsquet d’Espanya 1986. Allà, l’Espanya d’Epi, Villacampa o Nacho Solozábal es va enfrontar al Brasil del mític jugador Oscar Schmidt o a l’equip de la Unió Soviètica, liderat per Arvydas Sabonis. Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 es va construir el Palau Sant Jordi, que ràpidament trauria el protagonisme esportiu al Palau d’Esports. No obstant això, durant les Olimpíades el Palau d’Esports va acollir la competició de gimnàstica rítmica i diversos partits de voleibol. A mitjans dels anys 90, l’activitat esportiva es va anar traslladant al Sant Jordi, i el Palau d’Esports va centrar-se en espectacles musicals i teatre. Així, l’any 2000 es va remodelar per adequar el recinte a les noves necessitats, rebatejant-se com a Barcelona Teatre Musical i formant part de la Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre Lliure, el Grec, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. Alguns dels darrers esdeveniments importants que va acollir abans de tancar les portes van ser la V i VI gala dels Premis Gaudí, presentats respectivament per Andreu Buenafuente i Àngel Llàcer.

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.