Connecta amb nosaltres

Societat

La ubicació del centre d’emergències, en entredit

Publicat

on

Oriol Adán / Ada Colau ha rebut la negativa de l’oposició socialista i d’entitats veïnals i esportives, que volen el Palau d’Esports com un equipament esportiu públic per a la ciutat i el barri

17 d’agost, malauradament, aquest dia quedarà gravat per sempre a la memòria de tots els barcelonins com un dels capítols més negres de la ciutat després del greu atemptat terrorista a La Rambla de Barcelona. La gravetat i el desconcert general van provocar, entre altres coses, que l’Ajuntament accelerés el projecte de creació d’un nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències.

La idea amb la que treballava el consistori era, i continua sent, la d’aprofitar les instal·lacions del Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, tancat des de fa prop de 2 anys, per ubicar-hi aquest nou centre d’emergències, però l’alcaldessa Ada Colau s’ha topat amb la negativa de diferents entitats i associacions veïnals del Poble-sec, els quals no volen perdre un equipament d’aquest tipus. També l’antic soci de Colau al govern de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, s’ha oposat a la proposta de l’alcaldessa, malgrat haver participat activament, aleshores com a segon tinent d’alcalde, en el naixement d’aquest projecte.

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

Debat polític

El 22 de desembre, en el darrer plenari del Consell Municipal de 2017, el líder del Grup Socialista va demanar a l’alcaldessa recuperar l’activitat esportiva del Palau d’Esports, enlloc d’aprofitar les instal·lacions per situar-hi el nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències de Barcelona. “Donar un us esportiu al Palau d’Esports sembla una redundància i una obvietat, però malauradament alguns anuncis que s’han fet per part del govern van en direcció contrària”, explicava Collboni.

L’alcaldessa va aclarir que aquest “és un projecte que es ve treballant des de fa molt de temps, però després dels atemptats es va fer públic, mostrant-lo com un acord de la Junta local de seguretat, de consens amb la Generalitat de Catalunya i la delegació de l’Estat”, destacant el fet que mai s’ha rebut cap proposta alternativa al projecte proposat pel seu partit, Barcelona en Comú.

Colau, a més, va explicar que “la sala conjunta de comandament que tenim ara mateix és obsoleta i necessita ser actualitzada, amb nous equipaments que estiguin a l’alçada d’una ciutat global com és Barcelona i les seves necessitats de seguretat”, motiu pel qual un nou centre d’emergències és una necessitat prioritària per a Barcelona i “que no pot esperar”. Malgrat coincidir en la necessitat d’un centre d’aquest tipus, Collboni va criticar la manca de comunicació de Colau amb la gent del barri: “La decisió va ser fruit de la improvisació i es va fer d’esquena als veïns del Poble-sec, del districte de Sants-Montjuïc i de les federacions esportives”. 

Reunió amb el veïnat

Palau_Esports_interior-1

Reunió de les entitats i associacions amb Collboni al Centre Cívic El Sortidor

El passat dijous 11 de gener, Collboni també es va reunir amb la Coordinadora d’Entitats, associacions de veïns i diverses entitats del barri al Centre Cívic El Sortidor, per parlar obertament del Palau d’Esports. En termes generals, tots van coincidir en què aquesta instal·lació ha de ser un equipament esportiu de ciutat, però també per a altres activitats, i el barri també n’ha de treure profit, sempre amb preus raonables. Miquel Carrillo, secretari de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, explica que “si només se li donés un ús esportiu, el barri guanyaria una part d’equipaments esportius, però també perdria altres capacitats que poden donar aquestes instal·lacions, com qualsevol festa d’alguna entitat o grup de veïns”. Així, segons Carrillo, l’Associació no és partidària de remodelar el Palau d’Esports per situar-hi el centre d’emergències, ja que “tant el barri com la ciutat perdrien un equipament que sempre ha estat per a la gent. A més, hi ha altres llocs molt més adients per ubicar aquest servei que no pas treure un equipament d’un barri on, precisament, tenim mancança d’equipaments”.

Entitats esportives

Per la seva banda,  el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enviar una carta a l’alcaldessa en nom de totes les federacions esportives a les que representa, exposant un seguit de raons per les que el Palau d’Esports ha de recuperar els usos esportius. En l’escrit, Esteva fa referència a l’antiguitat de la instal·lació esportiva i la importància que ha tingut en l’esport de la ciutat, ja que fins a la construcció del Palau Sant Jordi aquest havia estat l’únic pavelló públic d’aquestes característiques a Barcelona. A més, Esteva també destaca que el Palau Municipal d’Esports està catalogat com a bé d’interès urbanístic dins el patrimoni de la ciutat, pel que si es fa qualsevol modificació a l’edifici, aquest ha de mantenir la volumetria, la façana i els elements interiors d’interès, a més de donar-li un ús justificat d’acord amb la seva història.

De recinte esportiu a teatre musical

El Palau Municipal d’Esports es va construir l’any 1955 amb motiu dels Jocs del Mediterrani, celebrats a Barcelona aquell mateix estiu. Va ser el primer pavelló de les seves característiques fins que el FC Barcelona va aixecar el Palau Blaugrana a finals de 1971. El Palau d’Esports va estar molt relacionat amb l’esport de la cistella, esdevenint la seu permanent de la desapareguda secció de bàsquet del RCD Espanyol als anys 80. També va acollir alguns partits de la segona fase del Mundial de Bàsquet d’Espanya 1986. Allà, l’Espanya d’Epi, Villacampa o Nacho Solozábal es va enfrontar al Brasil del mític jugador Oscar Schmidt o a l’equip de la Unió Soviètica, liderat per Arvydas Sabonis. Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 es va construir el Palau Sant Jordi, que ràpidament trauria el protagonisme esportiu al Palau d’Esports. No obstant això, durant les Olimpíades el Palau d’Esports va acollir la competició de gimnàstica rítmica i diversos partits de voleibol. A mitjans dels anys 90, l’activitat esportiva es va anar traslladant al Sant Jordi, i el Palau d’Esports va centrar-se en espectacles musicals i teatre. Així, l’any 2000 es va remodelar per adequar el recinte a les noves necessitats, rebatejant-se com a Barcelona Teatre Musical i formant part de la Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre Lliure, el Grec, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. Alguns dels darrers esdeveniments importants que va acollir abans de tancar les portes van ser la V i VI gala dels Premis Gaudí, presentats respectivament per Andreu Buenafuente i Àngel Llàcer.

Societat

Una xarxa de suport per a joves vulnerables

Punt de Referència és una associació sense ànim de lucre que ofereix acompanyament a joves extutelats a través de programes de mentoria

Publicat

on

El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars. El primer que cal remarcar és que un menor d’edat pot estar sota tutela per motius diversos: ja sigui perquè ha viscut un procés migratori o també poden ser joves que han nascut i viscut aquí, però, per motius diversos, no tenen família propera que pugui fer-se càrrec d’ells. Davant d’aquesta realitat, l’associació Punt de Referència va néixer l’any 1997 per oferir acompanyament i suport al col·lectiu de jovent vulnerable que ha d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota tutela.

18 anys i molts reptes 

A Punt de Referència treballen amb joves que es troben en diferents situacions: “Tenim joves en l’última fase de tutela (a partir dels 16 anys) i extutelats que ja han fet la majoria d’edat. Aquests últims són persones que deixen de tenir els recursos que ofereix un centre, sobretot els residencials, i que, a partir dels 18 anys, tenen el repte d’emancipar-se”, explica la Berta Roig, tècnica de l’entitat.

Aquestes persones tenen més dificultats a l’hora d’emancipar-se que la resta de joves de la seva edat perquè, amb només 18 anys, han de trobar un habitatge, una feina que els permeti pagar aquest habitatge i, si poden, formar-se. “Les ajudes i recursos residencials depenen de cada cas, però són petites ajudes econòmiques i la majoria no són a llarg termini”, diu la Berta.

Punt de Referència compta amb quatre pisos assistits, però com diuen des de l’entitat “són poques places i estan reservades per a joves que ens deriva la DGAIA, ja que n’hi ha moltíssims en llista d’espera”.

Suport emocional

El punt fort de l’associació són els programes de mentoria social: “Vinculem una persona jove a una persona voluntària que es converteix en la seva mentora, en una persona de referència per al jove. Des d’aquí supervisem la relació i formem als joves i als voluntaris”, explica la Berta.

El mentor voluntari ofereix suport en diversos aspectes, sobretot de caire emocional. És algú amb qui el jove pot comptar per realitzar gestions i per a les coses més petites del dia a dia (algú en qui confiar, algú amb qui celebrar el seu aniversari…).

Qualsevol persona pot ser voluntària i formar part d’algun dels programes de mentoria. En tenen tres de programes: Referents; Atenea –més centrat en l’acompanyament en el procés formatiu– i GR16-18, només per a joves que encara estan tutelats. En aquest últim, el jove té un mentor assignat, però es troben de forma grupal per fer activitats al voltant de la fotografia. En tots els casos es tracta de projectes que duren gairebé un curs i la persona voluntària es compromet a quedar amb el jove com a mínim dues hores a la setmana.  Actualment l’entitat treballa amb un centenar de persones voluntàries i amb 179 joves.

Per a més informació: www.puntdereferencia.org. I al carrer de Sant Antoni Abat, 10.

Continua llegint

Societat

Comença la campanya de recollida d’aliments i joguines

Publicat

on

Del 14 de novembre al 15 de desembre tindrà lloc, un any més, la campanya Nadal Solidari al Poble-sec. Durant tot un mes, es recolliran aliments bàsics, productes d’higiene personal i material escolar nou per a les persones més desfavorides. Hi ha diversos punts de recapte, com les parròquies, la Biblioteca Francesc Boix, Bona Voluntat en Acció i la Bibliomusicineteca, entre altres. A més, del 16 al 30 de desembre, els Reis Solidaris recolliran jocs, joguines i material escolar nous als mateixos punts de recapte. L’objectiu de la campanya és superar les bones xifres de l’any passat, quan es van aconseguir 1.275 kgs de menjar, productes d’higiene, material escolar i regals de reis per a més de 296 infants del barri.

Torna la Marató de TV3

Com també és habitual, algunes entitats del barri promouen activitats per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany se centra en les malalties minoritàries. La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies organitza un partit de futbol entre l’APA Poble Sec i la Penya Blaugrana, i després un dinar a la Casa del Mar, a més de sortejos i bingos per recollir diners. Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec també preparen activitats que aviat donaran a conèixer a través de la web de la Coordinadora d’Entitats. L’any passat es van recaptar 3.250 euros per a la Marató entre totes les activitats solidàries organitzades al barri.

Continua llegint

Societat

Nit al ras per visibilitzar la problemàtica de les persones sense llar

A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa

Publicat

on

Amb la voluntat de sensibilitzar la població sobre què significa viure al carrer, Arrels organitza Intempèrie, una marató d’espectacles i experiències que tindrà lloc el dissabte 23 de novembre a la plaça de Margarida Xirgu a partir de les 16 h i fins l’endemà quan surti el sol. Aquest acte pretén posar sobre la taula la situació de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona i la “invisibilitat i vulneració de drets que pateixen”, diuen des de la fundació. L’objectiu de la trobada també passa per compartir un espai lúdic i de reflexió per a persones de totes les edats on intercanviar punts de vista amb persones que saben què suposa viure al carrer. Amb les col·laboracions i donacions es vol garantir una llar a 200 persones amb les quals treballa Arrels.

15 hores a la Intempèrie

Durant la trobada, hi haurà lloc per a la reflexió amb l’exposició fotogràfica La poètica del mirall, de Juan Lemus; la mostra Vides inacabades i Antígona, un espai de reflexió interactiu. Però també hi haurà lloc per a la música, amb actuacions d’Itaca Band, The Penguins i Cesck Freixas, entre altres. A més, hi haurà actuacions teatrals com l’espectacle Tou com un peluix de Martademarte&Cia; diverses propostes de microteatre; contacontes i tallers infantils per als més petits. A mitjanit, qui ho vulgui podrà quedar-se a dormir a la intempèrie per donar suport a la causa.

Una situació alarmant

Les dades parlen per elles mateixes: durant els darrers 12 mesos han mort 54 persones que vivien o havien viscut al carrer. Els més joves tenien només 31 anys. Tal com indiquen des d’Arrels, la mitjana d’edat de les persones que han mort era de 56 anys, 26 menys que la resta de la població de Barcelona.

Més info i reserva d’entrades a: www.intemperie.org

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.