Connecta amb nosaltres

Societat

La ubicació del centre d’emergències, en entredit

Publicat

on

Oriol Adán / Ada Colau ha rebut la negativa de l’oposició socialista i d’entitats veïnals i esportives, que volen el Palau d’Esports com un equipament esportiu públic per a la ciutat i el barri

17 d’agost, malauradament, aquest dia quedarà gravat per sempre a la memòria de tots els barcelonins com un dels capítols més negres de la ciutat després del greu atemptat terrorista a La Rambla de Barcelona. La gravetat i el desconcert general van provocar, entre altres coses, que l’Ajuntament accelerés el projecte de creació d’un nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències.

La idea amb la que treballava el consistori era, i continua sent, la d’aprofitar les instal·lacions del Palau Municipal d’Esports del carrer Lleida, tancat des de fa prop de 2 anys, per ubicar-hi aquest nou centre d’emergències, però l’alcaldessa Ada Colau s’ha topat amb la negativa de diferents entitats i associacions veïnals del Poble-sec, els quals no volen perdre un equipament d’aquest tipus. També l’antic soci de Colau al govern de la ciutat, el socialista Jaume Collboni, s’ha oposat a la proposta de l’alcaldessa, malgrat haver participat activament, aleshores com a segon tinent d’alcalde, en el naixement d’aquest projecte.

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

El Palau d’Esports espera que un acord entre forces polítiques, entitats i associacions li doni una nova vida

Debat polític

El 22 de desembre, en el darrer plenari del Consell Municipal de 2017, el líder del Grup Socialista va demanar a l’alcaldessa recuperar l’activitat esportiva del Palau d’Esports, enlloc d’aprofitar les instal·lacions per situar-hi el nou centre de coordinació de prevenció i gestió d’emergències de Barcelona. “Donar un us esportiu al Palau d’Esports sembla una redundància i una obvietat, però malauradament alguns anuncis que s’han fet per part del govern van en direcció contrària”, explicava Collboni.

L’alcaldessa va aclarir que aquest “és un projecte que es ve treballant des de fa molt de temps, però després dels atemptats es va fer públic, mostrant-lo com un acord de la Junta local de seguretat, de consens amb la Generalitat de Catalunya i la delegació de l’Estat”, destacant el fet que mai s’ha rebut cap proposta alternativa al projecte proposat pel seu partit, Barcelona en Comú.

Colau, a més, va explicar que “la sala conjunta de comandament que tenim ara mateix és obsoleta i necessita ser actualitzada, amb nous equipaments que estiguin a l’alçada d’una ciutat global com és Barcelona i les seves necessitats de seguretat”, motiu pel qual un nou centre d’emergències és una necessitat prioritària per a Barcelona i “que no pot esperar”. Malgrat coincidir en la necessitat d’un centre d’aquest tipus, Collboni va criticar la manca de comunicació de Colau amb la gent del barri: “La decisió va ser fruit de la improvisació i es va fer d’esquena als veïns del Poble-sec, del districte de Sants-Montjuïc i de les federacions esportives”. 

Reunió amb el veïnat

Palau_Esports_interior-1

Reunió de les entitats i associacions amb Collboni al Centre Cívic El Sortidor

El passat dijous 11 de gener, Collboni també es va reunir amb la Coordinadora d’Entitats, associacions de veïns i diverses entitats del barri al Centre Cívic El Sortidor, per parlar obertament del Palau d’Esports. En termes generals, tots van coincidir en què aquesta instal·lació ha de ser un equipament esportiu de ciutat, però també per a altres activitats, i el barri també n’ha de treure profit, sempre amb preus raonables. Miquel Carrillo, secretari de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, explica que “si només se li donés un ús esportiu, el barri guanyaria una part d’equipaments esportius, però també perdria altres capacitats que poden donar aquestes instal·lacions, com qualsevol festa d’alguna entitat o grup de veïns”. Així, segons Carrillo, l’Associació no és partidària de remodelar el Palau d’Esports per situar-hi el centre d’emergències, ja que “tant el barri com la ciutat perdrien un equipament que sempre ha estat per a la gent. A més, hi ha altres llocs molt més adients per ubicar aquest servei que no pas treure un equipament d’un barri on, precisament, tenim mancança d’equipaments”.

Entitats esportives

Per la seva banda,  el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va enviar una carta a l’alcaldessa en nom de totes les federacions esportives a les que representa, exposant un seguit de raons per les que el Palau d’Esports ha de recuperar els usos esportius. En l’escrit, Esteva fa referència a l’antiguitat de la instal·lació esportiva i la importància que ha tingut en l’esport de la ciutat, ja que fins a la construcció del Palau Sant Jordi aquest havia estat l’únic pavelló públic d’aquestes característiques a Barcelona. A més, Esteva també destaca que el Palau Municipal d’Esports està catalogat com a bé d’interès urbanístic dins el patrimoni de la ciutat, pel que si es fa qualsevol modificació a l’edifici, aquest ha de mantenir la volumetria, la façana i els elements interiors d’interès, a més de donar-li un ús justificat d’acord amb la seva història.

De recinte esportiu a teatre musical

El Palau Municipal d’Esports es va construir l’any 1955 amb motiu dels Jocs del Mediterrani, celebrats a Barcelona aquell mateix estiu. Va ser el primer pavelló de les seves característiques fins que el FC Barcelona va aixecar el Palau Blaugrana a finals de 1971. El Palau d’Esports va estar molt relacionat amb l’esport de la cistella, esdevenint la seu permanent de la desapareguda secció de bàsquet del RCD Espanyol als anys 80. També va acollir alguns partits de la segona fase del Mundial de Bàsquet d’Espanya 1986. Allà, l’Espanya d’Epi, Villacampa o Nacho Solozábal es va enfrontar al Brasil del mític jugador Oscar Schmidt o a l’equip de la Unió Soviètica, liderat per Arvydas Sabonis. Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992 es va construir el Palau Sant Jordi, que ràpidament trauria el protagonisme esportiu al Palau d’Esports. No obstant això, durant les Olimpíades el Palau d’Esports va acollir la competició de gimnàstica rítmica i diversos partits de voleibol. A mitjans dels anys 90, l’activitat esportiva es va anar traslladant al Sant Jordi, i el Palau d’Esports va centrar-se en espectacles musicals i teatre. Així, l’any 2000 es va remodelar per adequar el recinte a les noves necessitats, rebatejant-se com a Barcelona Teatre Musical i formant part de la Ciutat del Teatre juntament amb el Teatre Lliure, el Grec, l’Institut del Teatre i el Mercat de les Flors. Alguns dels darrers esdeveniments importants que va acollir abans de tancar les portes van ser la V i VI gala dels Premis Gaudí, presentats respectivament per Andreu Buenafuente i Àngel Llàcer.

Societat

L’hort comunitari: un projecte sostenible i veïnal

L’entitat juvenil del barri gestiona l’espai ubicat a la Font Trobada del Passeig de l’Exposició

Publicat

on

D’espai buit a espai amb vida social. L’associació juvenil de barri, Joves Units del Poble-sec ha començat a recollir els fruits de la bona gestió de l’hort de la Font Trobada, situat al Passeig de l’Exposició. La raó: aquest no només proporciona producte fresc, sinó que també s’ha convertit en un espai de trobada i col·laboració per a les famílies del barri.

El responsable de l’hort, Athos Martínez, reconeix que el projecte ha creat un gran vincle entre els veïns. “Li dediquem temps i esforç, però tot és recompensat perquè passem una bona estona tots plegats. Tal com destaca, “els que més gaudeixen són els petits, ja que poden jugar i aprendre coses noves de la natura”. Des de l’organització assenyalen que ja tenen llista d’espera per a poder participar, motiu pel qual han començat a treballar en un segon hort “per ampliar la capacitat i oferir més espai als interessats”.

Un espai per a tothom

Aquest projecte, segons Martínez, és molt més que un lloc per cultivar aliments; és un punt de trobada que fomenta la cohesió social i el benestar comunitari. De fet, demostra que la unió entre veïns pot transformar un petit espai en un gran motor de canvi. El darrer 13 d’agost, l’hort va ser presentat als participants del centre Sant Joan de Déu Serveis Socials, que van rebre com una oportunitat l’opció d’involucrar-se en aquest projecte.

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per netejar el solar de Piquer

El consistori argumenta que el sistema és molt garantista amb el fet d’entrar en una finca privada i que el procés burocràtic és lent

Publicat

on

Coloms, rates i paneroles. Aquestes són les plagues que pateixen els veïns de la finca abandonada i mig ensorrada que s’ubica al número 10 del carrer de Piquer. Un malson que no ha fet més que agreujar-se aquest darrer estiu, però que no sembla tenir solució ni a curt ni a mig termini. “Cada vegada hi ha més misèria”, relata la veïna de la finca, Maria Martínez. Tal com recorda, aquest petit infern es va començar a cuinar fa 20 anys, quan l’edifici-taller va quedar tancat. L’abandonament, però, no ha fet més que anar a pitjor des que fa cinc anys enrere es va ensorrar el pati.

Un especulador
Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, la finca és propietat d’una persona que no fa més que pressionar a l’administració pública perquè li canviï la qualificació del solar. La raó: actualment allà només pot construir un equipament (com una escola o una residència), mentre que el propietari, amb qui ZONA SEC ha estat incapaç de contactar, voldria aixecar habitatge. “Ell vol especular, per això intenta pressionar amb l’estat del solar”, apunta Gàzquez.
Pressions creuades

Des del consistori apunten que “de manera continuada s’està requerint al privat la seva obligació de mantenir el solar net i en condicions”, expliquen fonts municipals. De fet, “davant els reiterats incompliments”, el consistori ja l’ha sancionat amb sis multes coercitives, les quals sumen un total de 8.000 euros. “A mitjans de juny es va fer el darrer intent d’entrada a domicili notificat prèviament a la propietat, però ni aquesta, ni cap representant es van presentar a la cita”, expliquen les mateixes fonts.

Una tardor insuportable
Si bé l’estiu ja ha sigut un infern, amb l’arribada de la tardor els problemes no es resoldran pas. “Amb la pluja això empitjorarà; l’aigua no troba la manera de sortir, es queda estancada i, de mica en mica, es filtrarà una vegada més a les finques col·laterals”, detalla Martínez.

“Hi ha famílies tenen les parets de les habitacions negres per culpa de la humitat”, afegeix. De fet, entre els afectats no només hi ha els veïns: els usuaris d’una residència de gent gran i els hostes d’un hotel també han de conviure amb aquest interior d’illa. “No entenem que la propietat privada sigui més important que el benestar de tots aquests veïns”, denuncia Jordi Llordella, també afectat per Piquer, 10.

Dues vies per resoldre el problema
La primera de les solucions suposaria l’entrada subsidiària dels equips municipals per netejar el solar i enretirar la runa. La segona es tractaria de la compra o l’expropiació directa, amb l’objectiu d’aprofitar l’avinentesa que el solar pot encabir algun dels equipaments que des de fa anys reclamen les entitats veïnals del Poble-sec. Si bé la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va assegurar en el darrer Consell de Barri que aquesta segona via “no està descartada”, també va emfatitzar que a dia d’avui els tècnics treballen en relació amb la primera.

Els veïns, desesperats amb l’Ajuntament
Tot i la predisposició de Gil a posar fil a l’agulla, el pas dels mesos sense veure cap resposta administrativa ha començat a desesperar als veïns. “Crec que no estan fent res, estic molt enfadada amb l’Ajuntament, des del Consell de Barri que no s’han posat en contacte amb ningú”, denuncia Martínez, qui assegura que, malgrat portar 40 anys en el seu pis, “cada dia” es planteja marxar. Per la seva banda, Llordella es mostra desesperat: “Sembla que la prioritat de l’Ajuntament no és el benestar dels veïns, sinó la Copa Amèrica o asfaltar corrents el passeig de Gràcia perquè corri la Fórmula 1”.

Gil admet que “és difícil d’entendre”, però insisteix en el fet que “el procés és lent”. “El sistema és molt garantista i no podem entrar en un lloc privar i netejar si no fem bé tots els passos”, afegeix. Malgrat tot, els veïns continuen sense entendre com que encara no s’ha presentat la documentació al jutjat. “Hem parlat amb gent d’altres ajuntaments i ens han admès que són processos lents, però que en dos o tres mesos aquesta documentació ja es pot tenir recolpilada”, destaca Llordella.

Malgrat que des de l’Ajuntament al·leguen que “la sol·licitud d’entrada es demanarà a principis de setembre”, en total els veïns de Piquer 10 acumulen gairebé un any d’espera.

El problema trigarà a resoldre’s
Tal com han confirmat fonts municipals a ZONA SEC, l’Ajuntament encara no ha presentat la demanda judicial per poder fer l’entrada a la finca. Un retard burocràtic en què els veïns posen el passat novembre com a punt de partida, quan la regidora Raquel Gil es va comprometre a posar fil a l’agulla. Tanmateix, alguns veïns, com María Martínez, recorden que ja van traslladar el problema a l’alcalde Jaume Collboni quan encara ni s’havien celebrat les eleccions i aquest se’ls va comprometre a resoldre la qüestió.

No debades, ara des de l’Ajuntament apunten que, un cop es presenti la demanda judicial, caldrà esperar a l’autorització del jutge per “poder accedir a l’espai, avaluar quina actuació de neteja hi cal fer i el cost”. Posteriorment, i un cop es determini com s’ha de procedir, el consistori haurà de notificar primer al propietari sobre què ha de fer. “En cas que no se’n faci càrrec, malgrat estar-hi obligat per llei, caldrà fer una nova petició judicial d’entrada per poder actuar el districte subsidiàriament”, relaten les mateixes fonts. Pel que fa a l’expropiació o compra, aquesta només s’ha començat a estudiar.

Continua llegint

Societat

Editorial | Un nou equipament municipal, la solució per a Piquer 10

Publicat

on

Per

Els veïns de la finca del carrer de Piquer número 10 conviuen des de fa anys amb un solar en absolut estat d’abandonament. Una situació que no fa més que agreujar-se dia rere dia i que posa de relleu les incapacitats del sistema per protegir el benestar veïnal. En aquest cas, tal com es desenvolupa al reportatge de la pàgina 3, els veïns han de conviure permanentment amb plagues de coloms, rates i paneroles. Si bé ja van denunciar la situació fa gairebé un any, l’Ajuntament a hores d’ara s’ha limitat a multar i requerir a la propietat que netegi el que no ha netejat en 20 anys. La raó: l’únic objectiu del privat és construir habitatges en una parcel·la on ha d’anar un equipament.

Si bé el sistema és i ha de ser garantista, també ha de ser àgil a l’hora de protegir els interessos de la majoria social per sobre de la propietat privada. En cas contrari, l’administració pública passa a ser un llast per a la vida de les persones i un escut per als qui només volen satisfer els seus interessos personals sense cap mena de moral.
No s’entén com que els serveis jurídics de l’Ajuntament encara no han presentat la demanda judicial per poder entrar a la finca. Sobretot, no s’entén que el Govern municipal no hagi pressionat abans al propietari a fer alguna cosa i que el consistori s’hagi hagut de començar a moure un cop els veïns han denunciat que la situació ja és insostenible.

És rellevant recordar que aquests són els mateixos veïns que fa dos anys van patir l’incendi del local ubicat al número 14, on s’aparcaven i es carregaven les bateries dels bicitaxis que posteriorment el mateix Ajuntament va decidir prohibir. Si bé aleshores els veïns també van presentar múltiples queixes sobre l’activitat que es duia a terme, fins que no es va produir la desgràcia que l’activitat no va cessar.

Piquer 10 avui dia concentra tots els problemes que afligeixen el Poble-sec, però amb astúcia política i lideratge, aquesta parcel·la pot passar de ser l’epicentre de l’abandonament de les polítiques públiques, a un referent. Al cap i a la fi, si l’executiu municipal es decideix a comprar o expropiar el solar, no només solucionarà la vida als veïns, sinó que també els podrà recompensar amb algun dels equipaments que les entitats veïnals i culturals reclamen des de fa anys. Precisament, el de Piquer ha de ser un dels pocs solars que queden disponibles al barri per aixecar un nou edifici municipal.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024