Connecta amb nosaltres

Política

Polítiques continuïstes i recuperació d’antics projectes per al barri

Barcelona en Comú buscarà reforçar les seves línies d’actuació i materialitzar una obra de Govern que actualment resulta difícil de percebre a peu de carrer

Publicat

on

Arriba l’hora de la realitat. Després d’una campanya electoral que ni de bon tros va començar dues setmanes abans de la jornada electoral del 26M (alguns potser fixarien la data fa quatre anys enrere), la ciutat ja té les bases d’un nou Govern municipal. I per què les bases? Doncs perquè a data de publicar aquest exemplar encara no està clar quin serà el repartiment de càrrecs i districtes entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes Catalans (PSC). L’únic que el ciutadà sap és que Ada Colau repetirà mandat amb una plaça de Sant Jaume que no li posarà les coses gens fàcils.

Tot i això, és obvi que en aquest mandat l’executiu tindrà unes responsabilitats més repartides que en els darrers quatre anys. De comptar amb onze regidors, a créixer fins als 18. Un fet numèric que ajudarà a treballar en més matèries i, teòricament, complir més a fons amb el programa electoral. Sí, amb totes aquelles promeses que sonen en campanya (i que després curiosament al programa sempre van precedides de condicionals o verbs abstractes que impedeixen mesurar fins on s’han arribat a executar).

Llegir tots dos programes electorals i analitzar el seu encaix de coalició resulta teòricament senzill. Mentre que els comuns portaven les seves idees organitzades per matèries i barris, el text que va presentar el PSC era tot un al·legat que no citava al Poble-sec ni una sola vegada en les seves 65 pàgines. D’entrada, però, el que ofereix el nou Govern municipal és continuisme respecte al mandat anterior: habitatge, polítiques socials, sostenibilitat, etc. Línies que ja van engegar en els darrers quatre anys i que d’ara endavant s’hauran de materialitzar.

Habitatge

Per tal de resoldre l’emergència habitacional, la principal força de govern proposa incrementar del 30% al 50% la reserva d’obra nova per l’habitatge assequible al Poble-sec. Segons recorden, en el mandat anterior es va aprovar la modificació urbanística que obliga a destinar un 30% del sostre de les noves promocions i les grans rehabilitacions a habitatge protegit. “Una mesura que resulta clau perquè veïns i veïnes puguin viure als barris, especialment aquells més amenaçats per l’especulació i la gentrificació”. Al Poble-sec, però, pocs solars queden buits per aixecar noves finques i complir amb aquest 50%.

Davant d’aquesta circumstància, l’executiu proposa “estudiar nous àmbits per ubicar habitatge públic i assequible, com per exemple La Canadenca al front marítim del Poble-sec”. Amb aquest projecte també es pretendria “donar continuïtat al nou passeig del Peudemont”, que ha de connectar la façana marítima del Poble-sec i la Marina, amb la Font de la Guatlla. També hi ha el compromís de generar nous habitatges en els sectors de l’edifici de les Tres Xemeneies o la Fira; així com la creació d’una Oficina d’Habitatge pròpia per al barri.

Urbanisme

Tot i que en els darrers anys pràcticament no s’ha avançat res en la matèria, els comuns tornen a repescar el projecte que ha de finiquitar “les puntes del Paral·lel amb una proposta participada”. A més, asseguren que vetllaran perquè el Pla Director de la Muntanya de Montjuïc sigui una realitat per tal que tingui una major biodiversitat, una accessibilitat en transport públic més eficaç i millors itineraris per pujar-hi a peu.

D’altra banda, una de les places que sembla que acabarà remodelada d’aquí a uns mesos serà la de Margarida Xirgu, tot seguint una sèrie de criteris per millorar la convivència entre usuaris i veïns. Tal com han promès, a les places  es començaran a instal·lar urinaris portàtils, es promourà l’ús cívic de l’espai públic (però sense especificar com), s’adaptaran els jocs infantils per guanyar ombres i es millorarà el nombre d’espais per a gossos.

Equipaments

Per últim, el nou equip de Govern assegura que treballarà en la finalització de l’escola bressol del carrer Roger i posarà en marxa una segona (tot i que encara no s’ha decidit a on). Una circumstància que es repeteix amb el futur Palau d’Esports, el qual sembla que d’entrada no serà una realitat fins al següent mandat. Abans, segurament obrirà la Casa de Premsa.

Fotografies | Ajuntament de Barcelona

Política

Georgina Lázaro (Junts per Barcelona): ‘Les festes majors i les festes tradicionals, un tresor col·lectiu’

Publicat

on

Per

La preservació i recuperació de les festes majors suposa la defensa de la identitat dels nostres barris, ja que són una expressió “viva” cultural i social de primer ordre. Però són molt més que una celebració, són un moment en què els veïns es reuneixen per reforçar els lligams socials. Com deia a l’inici, la importància de les festes rau en aquest paper de conservació de la identitat cultural. Són un dels patrimonis immaterials més preuats.

Al Poble-sec tenim la sort de comptar amb un veïnatge bolcat en mantenir ben vives les tradicions. Enguany celebrarem la 3a edició de la Festa de Santa Madrona, una festa recuperada gràcies a entitats com l’orgull Poblesequí, CERHISEC i l’Associació de Veïns del Poble-sec. La història de Santa Madrona, patrona del barri i també de Barcelona, és poc coneguda, però posa de manifest l’amor de la santa per la seva ciutat. 

Aquesta mateixa estima és la que ha portat a les entitats a recuperar i visibilitzar la festa i sobretot el seu missatge. És una fortuna tenir entitats que treballen per difondre la memòria històrica. Conèixer les arrels i els orígens del barri és estimar-lo, és reforçar el sentiment de pertinença entre els veïns i és crear una xarxa de suport i solidaritat que perdura més enllà dels dies de festa.

Cal posar en valor la tasca que fan els voluntaris i col·laboradors de les associacions i entitats organitzadores. Precisament per aquest motiu des de Junts per Barcelona vam presentar a l’Ajuntament una proposició (que va ser aprovada), on demanàvem el compromís del govern del PSC amb el patrimoni immaterial que suposen les festes majors. Aquest compromís es concretava en: (1) Crear un espai de treball amb totes les entitats i associacions organitzadores per facilitar la logística i la gestió de les festes (ús de l’espai públic, normativa aplicable, tràmits administratius…) per treballar les necessitats i aportar solucions als reptes plantejats.  (2) Crear una cartera pública de continguts programables per les festes majors de la ciutat. (3) Millorar el finançament. (4) Posar en valor el caràcter cívic, comunitari i tradicional de les festes.  

Alhora les festes són una oportunitat per generar arrelament amb les persones nouvingudes, una oportunitat per explicar la història i identitat del barri i per viure i valorar la identitat local. Són un reflex de la història, la cultura i els valors d’una comunitat, i una eina poderosa per enfortir els vincles socials, promoure el benestar i mantenir viva la identitat col·lectiva. 

Aprofito les últimes línies per reivindicar Santa Madrona com a patrona de Barcelona, conjuntament amb Santa Eulàlia i la Mercè i per reclamar major suport per part de l’administració pública a les festes majors. Garantir-ne el finançament i el suport logístic és una responsabilitat pública ineludible que beneficia tota la societat. 

Continua llegint

Política

EDITORIAL | Contra la manipulació, rigor i educació històrica

Publicat

on

Per

En ple segle XXI, ens trobem davant d’un problema alarmant: la feblesa de la memòria col·lectiva i l’exaltació dels discursos que ataquen les idees fonamentals de solidaritat, comunitat i pluralitat de les democràcies occidentals.

Cada cop és més fàcil que el discurs revisionista penetri en el debat públic, dilueixi fets històrics i posi en perill els fonaments de la democràcia. A les escoles, els plans d’estudi no sempre donen prou espai a la reflexió històrica, i les xarxes socials s’omplen de desinformació que banalitza tragèdies humanes. Ara, amb l’abandonament massiu de la plataforma X (abans Twitter), es fa evident com la desinformació i la manca de control sobre la veracitat dels continguts han erosionat la confiança en aquests espais de debat.

Aquest fenomen no és casual ni circumstancial. La manca de regulació efectiva i el desinterès de moltes corporacions per garantir la veracitat de la informació han convertit les xarxes socials en espais on la manipulació i la postveritat campen lliurement. Quan una plataforma com X perd un gruix genys menyspreable d’usuaris a causa d’una gestió deficient i la proliferació de discursos d’odi i desinformació, no només desapareix un espai de debat, sinó també un canal important de transmissió de coneixements i d’intercanvi d’idees.

Dependrà de nosaltres, com a societat, fomentar un esperit crític i construir espais de debat on la veritat històrica no pugui ser tergiversada ni manipulada. Cal promoure iniciatives que reforcin l’educació històrica i retornar l’autoritat social als mitjans de comunicació que apostin pel rigor, el contrast i la contextualització dels fets.

La societat no pot permetre que la memòria es debiliti. La transmissió del passat és clau per a un futur just i conscient. Cal reivindicar espais de debat veraç, fomentar l’educació i fer front a la manipulació dels fets. Si oblidem, correm el risc de repetir els errors del passat i de perdre el llegat que ens van deixar les generacions anteriors.

Fem un exercici col·lectiu. No com un mer record, sinó com una eina per construir una societat més justa i compromesa amb la veritat; una veritat que no pot quedar sotmesa als interessos efímers de les xarxes socials ni als designis dels algoritmes. Només a través d’un compromís actiu amb la veracitat podrem assegurar-nos que els errors del passat no es repeteixin en el futur.

Continua llegint

Política

Jess González substitueix a Marc Serra al capdavant de la presidència del Districte

Publicat

on

El regidor de Barcelona en Comú, Marc Serra, ha celebrat aquest desembre el seu darrer plenari com a president del Districte de Sants-Montjuïc. El seu lloc l’ocuparà a partir d’ara la també regidora dels comuns, Jessica González, després de rebre el suport de la majoria de consellers del ple. Amb el seu comiat, Serra tanca una etapa a la primera fila política del districte, primer com a regidor sota l’alcaldia d’Ada Colau i fins ara com a president.

La marxa de Marc Serra és fruit de la reorganització interna de Barcelona en Comú, després de la sortida d’alguns regidors, com ara la mateixa Ada Colau. A partir d’ara el regidor es traslladarà com a regidor adscrit al districte de Gràcia i assumirà noves responsabilitats a la plaça de Sant Jaume. “Des de la part personal em fa molta pena deixar aquest districte; he estat molt fortament vinculat no només com a regidor executiu, sinó com a veí i en el seu teixit associatiu”.

Respecte a la seva tasca el darrer any i mig com a president del Districte, Serra ha admès que se li ha fet difícil veure’s obligat a mossegar-se la llengua en molts plenaris i audiències públiques (el seu paper aleshores era més aviat de moderador). “No poder emetre opinions personals crec que m’ha anat bé a nivell personal per explorar l’autocontenció”, ha confessat.

 Ara el càrrec de presidenta l’assumeix Jess González, qui ha desenvolupat la seva trajectòria a Ciutat Vella. En qualsevol cas, ha recordat que el seu compromís és “col·lectiu” i ha celebrat “la diversitat veïnal i la pluralitat del teixit cultural, comercial i de mitjans de comunicació que expliquen la realitat del districte”.

Malgrat ser una votació secreta, González tenia tots els números de sortir escollida com a presidenta del districte, derivat del repartiment de les presidències que van fer Comuns, PSC, ERC, Junts i PP a principis del mandat. Tanmateix, un dels vots anònims ha estat en blanc i un segon en favor del regidor candidat de VOX, De Oro Pulido.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024