El 1988, l’ONU va crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per avaluar la informació científica disponible sobre aquest repte. 234 científics i 14.000 treballs després, aquest agost l’IPCC ha emès el seu darrer i desolador informe. L’única bona notícia és que encara som a temps per aturar el pitjor: allò que podem fer, a més, pot dinamitzar l’economia i crear un món més just per a tots els éssers que vivim al planeta Terra.

Com assenyala l’informe, els esforços contra aquesta crisi no poden reduir-se als canvis individuals: tots i totes estem interpel·lats a actuar, però qui més s’ha de responsabilitzar són els governs i les grans empreses causants de la majoria de les emissions. Tanmateix, és fonamental que comencem els canvis des d’on cadascú i cadascuna pot actuar.

El Poble-sec és un exemple en aquest sentit. El barri no és aliè ni a les conseqüències, cada vegada més visibles, ni a les solucions. Nombroses entitats treballen contra l’emergència climàtica en diferents fronts, com la pobresa energètica, la sobirania alimentària, la reducció dels residus o els drets digitals. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic a la ciutat, puix es tracta d’associacions de barri bolcades en la conscienciació i resiliència del veïnat local.

I què es pot fer? Des del districte de Sants-Montjuïc, hem creat la taula de l’emergència climàtica on qualsevol interessat pot participar. La taula va començar amb un estudi i ara, amb la diagnosi en la mà, desenvoluparem les mesures que permetran els nostres barris reduir la seva petjada i mitigar els efectes. A més, farà tasques de divulgació i oferirà una programació, que s’ha iniciat aquest passat mes de setembre amb una taula rodona sobre transport sostenible.

Ara, passat l’estiu, us trobareu els primers canvis visibles d’aquestes mesures. Un dels principals és el programa Protegim les Escoles, que pacificarà els entorns escolars de tots els centres educatius del barri. No és l’únic. Gràcies al Pla de Barris, avancem en tres projectes més: la renovació del carrer Piquer, la reforma de les Hortes de San Bertran i l’ampliació dels Horts de la Font Trobada. Les obres començaran a principis de 2022.

Aquests exemples són només una pinzellada. L’emergència climàtica és una responsabilitat global que ens afecta a tots. Els canvis que hem d’entomar per fer front a aquest repte canviaran tots els àmbits de la ciutat i la faran més habitable i més humana.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha justificat en el darrer plenari de l’Ajuntament la transformació de la Sala Barts en la futura Casa de la Música de Barcelona. Una transformació que es durà a terme un cop caduqui el contracte de cessió d’ús de l’edifici municipal a la promotora cultural The Project, la qual l’ha gestionat des del 2012. El canvi, però, ja ha despertat dubtes entre els membres del grup municipal de Junts per Catalunya. El seu regidor, Ferran Mascarell, considera que la proposta de l’executiu és “anar enrere”.

“A Barcelona hi ha dotzenes de cases que fan bona música, algunes en el sector privat i altres en el públic, i ara amb aquesta mena d’ideologisme (del Govern Colau) es desprèn que tot el privat és comercial”, ha criticat Mascarell. Al seu parer, “la Sala Barts no ha fet això, ha fet un projecte de caràcter públic força interessant”. Opinió, però, no igual de compartida per l’alcaldessa: “En tant que equipament públic s’ha de complementar l’ús actual, basat en l’explotació comercial, en altres usos que reforcin l’interès general i el valor públic”, ha reblat Colau.

Un concurs públic necessari

En el que Govern i oposició han coincidit és en la necessitat d’elaborar un nou concurs públic, ja que l’actual contracte de cessió d’ús no es pot prorrogar. La raó, l’imperatiu legal. Ja l’any 2016 es va efectuar una pròrroga de la cessió d’ús a The Project per cinc anys i la legislació no permet repetir la fórmula. Però el futur de l’equipament és el que enfronta a totes dues formacions: mentre que per al Govern de Barcelona en Comú i el PSC és necessari “incorporar amb més força la perspectiva pública”, des de Junts interpreten que es deixarà perdre un projecte que funciona i que ha aconseguit revitalitzar el Paral·lel. De fet, la regidora Elsa Artadi assenyalava dies abans que, per fer una Casa de la Música, ara l’Ajuntament ja disposa d’altres espais com El Molino.

Mesos enrere, el president del Taller de Músics, Lluís Cabrera, també dubtava en declaracions a La Vanguardia sobre el sentit de desmantellar l’actual Sala Barts i transformar-lo en un nou concepte d’equipament: “El primer és que s’especifiqui el que entenen com a Casa de la Música; si el model resulta que va millor per una sala com la Muntaner, que està tancada, fes-lo allà i no toquis la Barts”, opinava.

Fotografia | Sala Barts