El Poble-sec es manté fidel a Barcelona en Comú. Així es desprèn dels resultats de les eleccions municipals d’aquest 28-M després que la formació encapçalada per Ada Colau s’imposés de forma estèril a la falda de Montjuïc. La raó: els resultats a escala de ciutat, on ha caigut de la 2a a la 3a posició respecte als darrers comicis, li posen molt difícil revalidar l’alcaldia per la via dels pactes electorals. De fet, malgrat que els comuns han fet del barri un autèntic bastió electoral, en realitat, municipals rere municipals, cada vegada assoleixen captar menys paperetes.

Si s’analitzen de manera correlativa els resultats electorals d’aquest 2023 amb problemàtiques compartides entre barris, el Poble-sec caldria ubicar-lo en el sac dels barris afectats per les dinàmiques del segle XXI (població històricament treballadora + habitatge impossible + turistificació). Una agrupació on s’ubicarien també Sant Antoni, el Poblenou, Sants o el Gòtic. En tots aquests casos, el seu veïnat també ha apostat per mantenir en el càrrec a Colau.

Ara bé, el suport a qui fins avui dia ha sigut alcaldessa ha sigut sostingut per part dels poblesequins? No. Si bé en els comicis de 2015 la irrupció de Barcelona en Comú es va atorgar una de cada tres paperetes del barri, en aquest 2023 els comuns han perdut gairebé un miler de suports respecte fa vuit anys i 500 respecte fa quatre. Malgrat tot, percentualment han aconseguit millorar els resultats de 2019: de seduir al 28,1% del veïnat han passat al 28,5%.

Collboni passa per davant de Xavier Trias

Si bé a Barcelona els resultats s’auguraven ajustats (al final Xavier Trias ha guanyat la cursa electoral, malgrat ser el candidat amb un menor nombre d’enquestes a favor), en el cas del Poble-sec les diferències entre partits han sigut més destacades. Per una banda, el PSC pràcticament no ha aconseguit escurçar distàncies amb els comuns, però el que sí que ha sabut fer és incrementar el percentatge d’electors que els han donat suport (del 17,9% al 19,4%). Ara bé, en realitat aquest increment percentual està vinculat sobretot a la caiguda de la participació, ja que en nombres absoluts els socialistes han assolit mobilitzar pràcticament el mateix electorat que el 2019 (i fins i tot han perdut un centenar de paperetes pel camí).

En canvi, la candidatura que sí que ha sabut capgirar la dinàmica de les enquestes ha sigut la de Xavier Trias. Mentre que Junts l’any 2019 només va sumar un 7,3% dels vots amb la candidatura conjunta de Joaquim Forn i Elsa Artadi, aquest 2023 el recosit de diferents escissions de Convergència sota la marca Trias x BCN ha aconseguit doblar els resultats: de 1.051 votants a 2.060 simpatitzants. Un resultat gairebé calcat al que va obtenir l’exalcalde a les polaritzades eleccions de 2015, quan es va enfrontar per primera vegada contra Ada Colau.

Les grans davallades

Que Trias x BCN hagi recuperat la força electoral que havia perdut l’any 2019 al barri, en part, ha sigut a costa d’ERC. L’oposició constructiva dels republicans a l’Ajuntament ha costat al seu veterà candidat, Ernest Maragall, la caiguda en picat dels suports entre els poblesequins: d’obtenir el 22,8% dels vots fa quatre anys, a aplegar el 13% (la meitat dels vots, en nombres absoluts). A més, el resultat d’ERC també cal contextualitzar-lo en l’actual escenari polític: mentre que l’any 2019 el procés independentista estava en el seu punt àlgid i l’alcaldia de la ciutat es va dirimir sota la qüestió nacional, avui dia les mobilitzacions al carrer ja són història, l’agenda política ha deixat d’estar marcada pel sobiranisme i Esquerra ha començat a patir el desgast de governar en solitari a la Generalitat.

Ara bé, el daltabaix del procés no només ha afectat ERC. De fet, el càstig que han rebut els republicans és gairebé un massatge comparat amb les formacions que formaven part de la proposta unionista del francès Manuel Valls. Mentre que Valents ha rebut el suport de l’1,8% dels poblesequins, Ciutadans s’ha quedat absolutament orfe de simpatitzants (només 98 veïns, acèrrims fidels a la formació taronja, han donat suport a la candidatura d’Anna Grau). Una dada que condemna a Ciutadans a la pràctica desaparició, sobretot després d’haver obtingut encara menys suports que BCN ets Tu (124 vots) o el PACMA (141 vots).

El PP de Daniel Sirera i la concentració de vot

Després dels mals resultats del PP a les darreres eleccions, aquest 28-M la candidatura de Daniel Sirera finalment sí que ha aconseguit reflotar el vaixell popular. En el cas del Poble-sec, amb uns tímids resultats (7,1% i 755 vots), però en la mateixa línia de Barcelona, on han multiplicat per dos els suports. Per últim, destacar la irrupció de VOX, encara que si s’haurien reproduït els vots que ha rebut la candidatura d’extrema dreta al barri a escala barcelonina, el grup ultra no hauria assolit representació a l’Ajuntament. Els ultres només han rebut el suport de 527 veïns (el 4,2%), mentre que la CUP ha aconseguit el suport d’una vintena més. En tot cas, la candidatura de l’esquerra independentista encara no ha aturat la sagnia de suports que arrossega eleccions rere eleccions i en aquests comicis encara han sumat menys paperetes al barri que el passat 2019 (de 660 a 543).

Les eleccions, en clau local. Tot i que Barcelona sigui ciutat, és evident que resulta essencial poder comptar amb veïns i veïnes de la falda de Montjuïc per defensar els interessos del Poble-sec a la centralitzada plaça de Sant Jaume. Fins a cinc veïns i veïnes del barri formaran part de les paperetes electorals del 28M, però només dues tenen opcions reals d’ocupar una cadira a la Sala de Plens Carles Pi i Sunyer.

Encara que fins fa uns mesos era veïna de Sant Antoni, l’actual tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ja s’ha adaptat plenament a la vida veïnal de l’altra banda del Paral·lel. En el seu cas, i després d’haver rebut l’aval de la militància de Barcelona en Comú per optar a un tercer mandat, Sanz ocuparà la tercera plaça que encapçala l’actual alcaldessa, Ada Colau. En cas de repetir com a regidora (fet que sembla inqüestionable, segons les enquestes), Sanz sumarà a partir del 28-M un quart mandat en la seva trajectòria política (el primer el va fer sota les sigles d’ICV).

Marilén Barceló repetirà per tercera vegada a la cursa electoral i tornarà a ocupar la tercera posició a la papereta que els electors trobaran als col·legis electorals. Després de caure a la sisena posició en els darrers comicis a conseqüència del pacte de Ciutadans amb Barcelona pel Canvi (la formació creada per Manuel Valls), la poblesequina ha fet el salt a l’evolució política de Barcelona pel Canvi, partit que ara rep el nom de Valents. Si bé no totes les enquestes donen representació a Valents, en cas d’aconseguir superar el llindar mínim de vots (el 5%), Marilén Barceló podria optar a entrar a l’Ajuntament.

Eudosio Gutiérrez repeteix a les llistes

Els qui també tindran un veí del Poble-sec a les seves llistes són els socialistes. L’històric peixater de Poble-sec Peix i actual conseller tècnic del Poble-sec, Eudosio Gutiérrez, puja posicions respecte a les darreres municipals i ocuparà el lloc 21 de la llista encapçalada per l’alcaldable Jaume Collboni. De fet, la seva presència a la papereta del PSC no la fa només especial pel fet de ser un comerciant de carrer, sinó per la seva trajectòria a la vida associativa del barri des de fa dècades.

Per últim, destacar que el número 20 de la llista d’ERC l’ocuparà la veïna, activista i administrativa jubilada de la UB, Montse Bartomeus, i que el número 12 de la llista de Ciutadans serà per a David Labrador (actual conseller del Districte de Sants-Monjtuïc per la mateixa formació).

Fins a 24 llistes electorals

Cal tenir en compte que aquests cinc veïns formen part de les formacions polítiques que actualment tenen representació a l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, són més els poblesequins que participaran en les candidatures que es presentaran el proper 28 de maig per aconseguir optar a l’alcaldia (en total es presenten fins a 24 candidatures a la cursa electoral).

Governar la ciutat o, encara que sigui, ser determinants en les futures polítiques de Govern. Amb aquesta intenció han presentat les seves propostes les set formacions polítiques que aquest dilluns 8 de maig han participat en el Debat de les Eleccions Municipals del Poble-sec que ha organitzat el ZONA SEC, amb el suport de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Una exposició de punts de vista que s’ha arribat a allargar fins a tres hores a la sala d’actes del Centre Cívic El Sortidor i que ha servit per calibrar com d’allunyades o properes estan les diferents opcions polítiques respecte als aspectes que afecten el barri.

A diferència dels debats on participen els alcaldables de cada candidatura, en què els retrets entre ponents acostumen a marcar el ritme de l’esdeveniment i les crítiques constructives són pràcticament inexistents, en el debat del Poble-sec la tendència s’ha invertit. Sí, els estira-i-arronses també han coexistit sobre l’escenari i en més d’una ocasió el moderador ha hagut de posar pau (sobretot entre ponents i públic assistent), però val a dir que l’acte ha servit, sobretot, per prendre nota sobre quines receptes volen aplicar les formacions a les problemàtiques del Poble-sec.

Dos tarannàs

El debat, dividit en dues parts, ha servit per fer palesa l’existència dels blocs dreta-esquerra. Mentre que els primers (C’s, Valents, PP) han centrat les seves ponències en la necessitat d’incrementar els cossos policials, l’ús de la llei i la necessitat d’aplicar mà dura contra els okupes i els incívics, entre d’altres; els ponents d’esquerres (Comuns i ERC) han apostat per resoldre les problemàtiques des de l’arrel social, la inversió pública i la dotació de drets als més vulnerables.

Mentrestant, Georgina Lázaro, ponent de la candidatura Trias per Barcelona –abans Junts– ha optat per una postura més centrista i remarcar que les polítiques de l’actual executiu no han funcionat. I, pel que fa a Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), aquest ha hagut de fer ús del seu temps en demostrar, amb dades i radiografies de ciutat, com les crítiques de l’oposició són, al seu parer, desmesurades.

Serra exhibeix l’experiència que aporta governar

Malgrat que el debat no ha tingut ni vencedors ni derrotats, cal posar de relleu que Marc Serra ha sabut sortir airós de les crítiques i, a més, presumir d’obra de Govern al Poble-sec. Tot plegat, per l’experiència que aporta haver governat el districte aquests darrers quatre anys i el fet de tenir el barri completament apamat per la seva experiència associativa. Un coneixement que, en canvi, s’ha trobat a faltar en altres ponents, als quals en determinats moments se’ls ha notat que han hagut d’omplir els dos minuts que disposaven amb tot de retòrica política i oratòria generalista. En aquest sentit, el símil més rellevant l’ha representat Albert Batlle (PSC-Units per Avançar), un primera espasa i gat vell de la política, però desorientat en el camp de les minúscules problemàtiques del barri.

Malgrat no viure tampoc al Poble-sec, Jordi Castellana (ERC i veí de Les Corts) ha sabut preparar fil per randa el debat, fet que l’ha ajudat a mostrar-se hàbil i astut en les controvèrsies pròpies del territori. Un coneixement de les matèries que també l’ha sabut evidenciar José Antonio Calleja (PP), qui malgrat haver restat allunyat de la representació política a l’Ajuntament aquest mandat (el seu partit no va aconseguir representació al Districte), s’ha mostrat en plena forma, ha sabut fer gala dels seus coneixements de com funciona el consistori i ha representat la seva opció política com un partit allunyat de les estridències polítiques, assenyat i amb programa propi. Pel que fa a David Labrador, el ponent de Ciutadans s’ha sentit més còmode conforme ha avançat el debat i s’ha desmarcat del guió de partit, a la vegada que ha sabut jugar la carta de veí del Poble-sec.

L’estira-i-arronsa

La nota més desgavellada del debat l’ha aportat Miguel Martínez (Valents), qui ha optat per tenir un discurs més oportunista i allunyat del rigor polític, circumstància que ha provocat que Marc Serra afirmés que “se’ns ha colat l’extrema dreta al debat”. De fet, el mateix Martínez no ha deixat de burxar al regidor durant bona part del debat fins al punt de mostrar-se satisfet de ser titllat d’ultradreta i fins i tot des de la moderació se li ha hagut de parar els peus més d’una vegada després d’atiar a una part del públic, que ha titllat de “subvencionats”.

En qualsevol cas, totes les formacions s’han conjurat a respectar els plantejaments urbanístics vigents al Poble-sec (com les Tres Xemeneies) i posar fil a l’agulla en aquells projectes que s’arrosseguen des de fa mandats (com la Casa de la Premsa o dotar d’un ús l’edifici de la Seguretat Social).