Connecta amb nosaltres

Política

Barcelona en Comú consolida la majoria al barri

La fuga de vots dels comuns cap a les files socialistes resulta insuficient pels ‘sorpassos’. JxCAT s’estavella mentre que populars i cupaires deixen de tenir representació al Districte

Publicat

on

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.

Política

EDITORIAL | L’orgull de ser, l’orgull de viure junts

Publicat

on

Per

La setmana de l’Orgull LGTBIQ+ és molt més que una celebració: és un crit de llibertat, un espai de resistència i una oportunitat per recordar que el respecte a la diversitat és un pilar irrenunciable d’una societat justa. En un món on els discursos d’odi i la intolerància encara troben ressò, aquesta setmana és un recordatori de la necessitat de defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. És un moment per visibilitzar la lluita d’un col·lectiu que ha hagut de superar estigmes, discriminacions i violències, però també per celebrar els avenços i la riquesa que aporta la diversitat a les nostres comunitats.

Malauradament, el 2025 ens trobem encara amb veus que alimenten l’odi, sigui per ignorància o per interessos polítics. Aquests discursos no només ataquen persones concretes, sinó que erosionen el teixit social, sembrant divisió i por. Per això, l’Orgull no és només una festa, sinó una reivindicació que hauria de ser inqüestionable: el dret a ser qui ets i a estimar qui vulguis. Aquest missatge, que sembla obvi, encara no està plenament assumit. És intolerable que en ple segle XXI hi hagi qui qüestioni drets fonamentals o promogui narratives que estigmatitzen. El respecte a la diversitat no és negociable; és una condició bàsica per a la convivència.

Les Festes Majors, com la del Poble-sec a finals de juliol, tenen un paper clau en aquest context. Aquestes celebracions, amb els seus correfocs, concerts i activitats veïnals, són espais on la comunitat es troba, es reconeix i es reforça. Són moments de convivència on les diferències es dilueixen en l’alegria col·lectiva, on el barri esdevé un espai d’acollida i de diàleg. La Festa Major del Poble-sec, amb la seva energia vibrant i la seva arrel comunitària, és un exemple perfecte de com la cultura i la tradició poden teixir vincles entre persones diverses. En aquest sentit, comparteix l’esperit de l’Orgull: ambdues celebracions creen comunitat, trenquen barreres i promouen la inclusió a través de la festa i la participació.

Cal que l’Orgull i les Festes Majors siguin espais segurs i oberts per a tothom. La lluita contra l’odi i la intolerància no s’acaba amb una setmana de banderes multicolor o uns dies de festa al barri. És un compromís diari. Que l’Orgull i les festes del barri siguin el mirall d’una societat que avança, unida, cap a un futur sense odi.

Continua llegint

Política

Georgina Lázaro (Junts): “El Govern suspèn al Poble-sec: paraules buides davant una situació real”

Publicat

on

Per

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

Continua llegint

Política

EDITORIAL | El patrimoni cultural, trepitjat per disputes polítiques

Publicat

on

Per

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024