Connecta amb nosaltres

Política

Barcelona en Comú consolida la majoria al barri

La fuga de vots dels comuns cap a les files socialistes resulta insuficient pels ‘sorpassos’. JxCAT s’estavella mentre que populars i cupaires deixen de tenir representació al Districte

Publicat

on

Victòria agredolça. Barcelona en Comú s’ha tornat a imposar al Poble-sec per una àmplia majoria, però amb una remarcable fuga de vots cap a les files socialistes. Si bé la flamant candidatura del 2015 aleshores va aconseguir doblar en nombre de vots a la seva immediata perseguidora (l’antiga CiU, reconvertida en PDeCAT i reciclada en JxCat), aquest cop ERC ha sigut la que ha posat la por al cos als comuns. A diferència de la resta de Barcelona, però, el resultat dels republicans poblesequins dista de l’obtingut per Ada Colau.

Els veïns i veïnes han castigat la gestió de l’alcaldessa i la regidora Laura Pérez? No ho sembla pas. La formació de l’esquerra transformadora s’ha deixat pel camí 400 sufragis, xifra que resulta més rellevant si es té en compte que la participació va créixer més de cinc punts (59%). Ara, l’electorat no sembla haver fet un vot de càstig. Al final, les fugues que han patit els comuns al barri no tenen res a veure amb les sagnies que ha patit el seu projecte a d’altres barris germans de la ciutat. Mentre que a zones més populars de Barcelona els socialistes han desbancat a Barcelona en Comú i ERC, la pedra que han picat els comuns al Poble-sec ha ajudat a consolidar la seva bossa electoral.

La difuminació del vot útil

Tot i això, per analitzar què ha succeït aquest 26M cal retrocedir quatre anys enrere. Aleshores la campanya electoral es va encarar cap a la dicotomia Trias-Colau. Mentre que el llavors alcalde defensava un Govern molt erosionat per les polítiques aplicades, la formació de l’esquerra alternativa es va saber erigir com el vot útil per aconseguir desnonar als convergents. Aquest 2019, però, la inexistència d’una figura de la dreta a enderrocar ha dissipat la concentració del vot i finalment s’ha diluït entre tres candidatures (dues de les quals amb un perfil nacional molt més marcat que el d’Ada Colau).

Pel flanc partidari de la continuïtat CAT-ESP, els comuns s’han vist perjudicats per l’efecte Pedro Sánchez a les generals. En només un mandat els socialistes han aconseguit tornar-se a situar al centre de les decisions de poder, encara que no han arreplegat el mateix nombre d’escrutinis al Poble-sec que a altres barris amb dinàmiques socials similars (17,9%).  Tot i això, els socialistes s’han situat com a tercera força municipal al barri i han millorat el resultat que van recollir els convergents als darrers comicis. Per l’altra flanc sobiranista, ERC ha sabut capitalitzar el missatge que situa a Barcelona com a capital de la hipotètica República Catalana. Com els socialistes, els liderats per Ernest Maragall també han doblat el nombre de suports respecte l’any 2015.

El fanalet vermell

De ser segona força, a caure en la desgràcia del darrer lloc. JxCAT ha passat a ser la formació amb menys representació al Districte, després de l’adéu de la CUP i el PP. Un cop antisistemes i populars hagin fet les maletes del 104 del carrer de la Creu Coberta, els neoconvergents hauran de fer una reflexió profunda per avaluar què ha fallat. Si bé ERC ha pispat electorat a comuns i cupaires, és evident que els republicans s’han cruspit a JxCAT. Els 1.200 vots que ha perdut la llista encapçalada per Joaquim Forn s’han traspassat íntegrament al projecte d’Ernest Maragall (que teòricament estava molt millor posicionat a la línia de sortida per prendre l’alcaldia a Colau).

L’únic que pot reconfortar a la formació sobiranista representada per Elsa Artadi és la desgràcia aliena: el PP ha deixat d’existir. Amb un enfonsament sense precedents, els populars han superat pels pèls el mig miler de vots a tot el barri (3,7%). Cap a on poden haver marxat els seus infidels? A les files de Barcelona pel Canvi-Ciutadans i VOX. Mentre que aritmèticament la formació taronja continua fagocitant la marca popular, els ultres de VOX s’han quedat molt enrere. Fins i tot a  un vot de distància del PACMA (132 per 133 sufragis respectivament). Pel que fa a Barcelona és Capital, la plataforma de Jordi Graupera ha aconseguit seduir a 442 veïns; lluny de l’expectativa generada a principi de campanya.

Política

Adeu 2021, benvingut Any Nou

Publicat

on

Per

Acaba 2021, un any postpandèmic molt dur en el que ens hem enfrontat a moltes incerteses causades per la Covid-19. I arriba 2022, carregat amb l’esperança de deixar enrere el malson de la malaltia i les restriccions. Un any en què confiem ens podrem oblidar de les quarantenes i tornar a trobar somriures a l’altre costat dels taulells.

Enguany, la pandèmia no ha sigut l’únic problema del barri. Des de juny, en acabar el toc de queda, les veïnes i veïns hem patit botellots i sorolls al carrer. Els usos de l’espai públic han canviat i s’han intensificat. Davant d’aquesta situació, el govern ha apostat per millorar i reforçar els serveis de neteja amb el pla Cuidem Barcelona i un pressupost de 70 milions. Abans d’aquesta inversió, Barcelona ja liderava la despesa pública en neteja, amb 105 euros per habitant.

També hem patit greus conflictes de convivència. Fa només uns dies que, per fi, ha acabat el malson dels veïns del carrer Piquer, on els Mossos d’Esquadra han desallotjat un narcolocal. Encara que la justícia tenia eines suficients per fer un desallotjament cautelar, aquest ha arribat després de vuit mesos i greus molèsties veïnals. Tota la solidaritat i suport a les veïnes que han patit un conflicte cronificat durant mesos.

Conseqüències positives

Per sort, la pandèmia també ens ha portat bones notícies. Gràcies a la inversió del Pla de Barris, el 2021 hem dissenyat la reforma dels nous Jardins de les Hortes de Sant Bertran, la reforma del carrer Piquer i l’ampliació de l’hort de la Font Trobada amb el veïnat. El darrer trimestre de l’any, a més, han començat dos processos participatius que definiran grans canvis futurs fonamentals per al Poble-sec, en dos espais emblemàtics: Fira de Montjuïc i Tres Xemeneies.

La pandèmia també ens ha portat conseqüències positives.La reivindicació de l’espai públic per a usos veïnals ha arribat per quedar-se i per això, sis escoles del barri han augmentat la vorera i han guanyat seguretat per a les entrades i sortides. El 2022, continuem treballant amb la comunitat educativa per millorar els espais que s’han creat enguany i millorarem l’entorn de sis escoles més.

A més, 2021 ha sigut un any de forta inversió en el manteniment dels edificis escolars. La qualitat de l’educació pública implica estudiar en condicions dignes. Per això, només a l’estiu hem invertit 32 milions en reformes als centres educatius. No ens hem aturat aquí i estem fent millores en les escoles Bosc de Montjuïc i Poble-sec amb un pressupost superior a mig milió d’euros.

Per al 2022 tenim un desig: que s’acabin els malsons i ens arribin noves alegries al Poble-sec. Hem demanat als Reis Mags que ens portin menys desigualtats i la regulació dels lloguers.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc per Barcelona En Comú

Continua llegint

Política

De la ciutat educadora als barris on aprendre en comunitat

Publicat

on

Per

Educar i aprendre és una qüestió que excedeix el currículum i l’aula. Amb aquest missatge tan aparentment simple, però tan poderós, vam inaugurar al novembre el nou pati de l’escola Francesc Macià, al barri d’Hostafrancs. Aquest esdeveniment, que pot semblar petit en l’agenda quotidiana del districte, és un símbol de la nova ciutat que volem construir.

Un model on guanyem espais per a les persones i per a wla comunitat, per crear una ciutat que té en compte a les famílies i les seves necessitats. En facilitar espais més segurs i amables per les generacions de demà, la ciutat aposta pel seu futur. Pensem espais i carrers on es pot passejar, fer esport i compres amb la tranquil·litat que dóna l’absència de cotxes, com passa cada cap de setmana a Creu Coberta i carrer de Sants. On els barris giren al voltant d’eixos de vianants com ara Rector Triadó i Torre d’en Damians, que inaugurem aviat, també al barri d’Hostafrancs. On les veïnes, a través dels pressupostos participatius, defineixen amb l’administració la pacificació de Sants Antic.

Diversos projectes

Amb aquest fil conductor a la mà, dissenyem projectes molt demandats per la comunitat educativa: la transformació dels patis i la protecció dels entorns escolars. Tots els centres educatius de Sants comptaran aviat amb un entorn més protegit i més segur, que permet a famílies i nens arribar a l’escola amb tranquil·litat, inclús en bicicleta, com fa el Bicibús al districte de l’Eixample.

Tanmateix, l’objectiu de projectes com Protegim les escoles, els camins escolars o el bicibús, no és només la seguretat. També volem crear espais de trobada amb la comunitat i, per tant, oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola. Un objectiu compartit amb el projecte Transformem els patis, amb el qual reverdim els patis de les escoles i els compartim amb el veïnat, per obrir els centres al teixit associatiu dels barris i facilitar sinergies. A les dues escoles que ja han dissenyat i transformat el seu pati als nostres barris, la Ramon Casas i la Francesc Macià, enguany se sumen tres escoles més: Jacint Verdaguer, Gayarre i Enric Granados.

Al districte de Sants-Montjuïc, hem convertit aquesta màxima de transformar els espais i posar-los al servei de la comunitat educativa en la prioritat del govern. Educar a les noves generacions és la tasca principal dels centres educatius, però amb la transformació de Barcelona en una ciutat educadora, els barris, els carrers i la comunitat esdevenen eines poderoses d’aprenentatge extracurricular que posem al servei de tothom.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona En Comú

Continua llegint

Política

“L’emergència climàtica és una responsabilitat global”

Publicat

on

Per

El 1988, l’ONU va crear el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per avaluar la informació científica disponible sobre aquest repte. 234 científics i 14.000 treballs després, aquest agost l’IPCC ha emès el seu darrer i desolador informe. L’única bona notícia és que encara som a temps per aturar el pitjor: allò que podem fer, a més, pot dinamitzar l’economia i crear un món més just per a tots els éssers que vivim al planeta Terra.

Com assenyala l’informe, els esforços contra aquesta crisi no poden reduir-se als canvis individuals: tots i totes estem interpel·lats a actuar, però qui més s’ha de responsabilitzar són els governs i les grans empreses causants de la majoria de les emissions. Tanmateix, és fonamental que comencem els canvis des d’on cadascú i cadascuna pot actuar.

El Poble-sec és un exemple en aquest sentit. El barri no és aliè ni a les conseqüències, cada vegada més visibles, ni a les solucions. Nombroses entitats treballen contra l’emergència climàtica en diferents fronts, com la pobresa energètica, la sobirania alimentària, la reducció dels residus o els drets digitals. Es tracta d’un ecosistema gairebé únic a la ciutat, puix es tracta d’associacions de barri bolcades en la conscienciació i resiliència del veïnat local.

I què es pot fer? Des del districte de Sants-Montjuïc, hem creat la taula de l’emergència climàtica on qualsevol interessat pot participar. La taula va començar amb un estudi i ara, amb la diagnosi en la mà, desenvoluparem les mesures que permetran els nostres barris reduir la seva petjada i mitigar els efectes. A més, farà tasques de divulgació i oferirà una programació, que s’ha iniciat aquest passat mes de setembre amb una taula rodona sobre transport sostenible.

Ara, passat l’estiu, us trobareu els primers canvis visibles d’aquestes mesures. Un dels principals és el programa Protegim les Escoles, que pacificarà els entorns escolars de tots els centres educatius del barri. No és l’únic. Gràcies al Pla de Barris, avancem en tres projectes més: la renovació del carrer Piquer, la reforma de les Hortes de San Bertran i l’ampliació dels Horts de la Font Trobada. Les obres començaran a principis de 2022.

Aquests exemples són només una pinzellada. L’emergència climàtica és una responsabilitat global que ens afecta a tots. Els canvis que hem d’entomar per fer front a aquest repte canviaran tots els àmbits de la ciutat i la faran més habitable i més humana.

CAROLINA LÓPEZ

Consellera del Districte de Sants-Montjuïc

Continua llegint

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021