Connecta amb nosaltres

Política

El bloc independentista s’imposa al Poble-sec

La base social sobiranista amb prou feines creix, mentre que els partidaris de la unió entre Catalunya i Espanya disparen la participació

Publicat

on

El Poble-sec és independentista, tot i que l’opció sobiranista no s’ha imposat de forma majoritària. De fet, en aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les urnes no podien ser més clares. Mai abans havien votat tants veïns i veïnes en un procés electoral d’aquestes característiques. El 73,6% dels poblesequins cridats a les urnes han dipositat la seva papereta. I en aquest sentit, l’escrutini ha resultat revelador pels dos blocs que s’enfrontaven entre si al barri: els independentistes han tornat a guanyar, tot i que els constitucionalistes els han retallat distàncies.

Dades rellevants

Un dels factors que resulta més rellevant és la baixa capacitat dels sobiranistes a l’hora d’ampliar la seva base social. En total, només un centenar d’electors s’han sumat a la causa sobiranista, mentre que els constitucionalistes han aplegat més d’un miler de nous votants respecte a les eleccions del 2012. Per aquest motiu, mentre que el bloc independentista ha guanyat el 21D amb el 47,5%, perd suports percentuals respecte fa dos anys (49,1%). Qui se’ls ha embutxacat? Les forces unionistes, que pujen fins al 38,3%.

Ni Ciutadans, ni Junts per Catalunya

L’efecte Inés Arrimadas (C’s), però, no ha assolit l’èxit que ha recollit a la resta de la ciutat de Barcelona, on per primera vegada en la seva història s’ha imposat. De fet, ni la llista del president Carles Puigdemont, sota el paraigües de Junts per Catalunya, ha aconseguit guanyar al Districte. A la falda de Montjuïc els sufragis s’han acabat decantant pel republicanisme d’Esquerra, formació que ha rebut el suport de 7 de cada 10 votants que l’any 2012 van dipositar la papereta de Junts pel Sí.

En aquest sentit, l’empenta d’ERC a la zona sud de la capital catalana ha sigut gairebé unànime. Sants-Montjuïc ha sigut l’únic districte de la ciutat on els republicans s’han imposat. Una victòria que pot venir condicionada principalment per la pèrdua de vots que ha patit la CUP. Els anticapitalistes s’han deixat pràcticament un miler de paperetes pel camí en només dos anys. Mentrestant, els comuns han obtingut un resultat gairebé calcat al de les darreres eleccions i molt llunyà a l’obtingut pel seu cap de llista, Xavier Doménech, en les dues tandes d’eleccions generals al Poble-sec (on va arrassar).

Patacada del PP

Per últim, cal destacar la lleugera crescuda dels socialistes de Miquel Iceta, els quals trenquen una tendència històrica de davallades electorals, fet que els permet situar-se fins i tot per sobre dels comuns, quan aquests en les darreres eleccions del 27-S els van avançar per l’esquerra. Ara bé, qui no avança i només rep el suport de cinc de cada cent poblesquins és el PP, partit que s’enfonsa encara més en el darrer lloc de la taula electoral.

La falda de Montjuïc és d’ERC

Circumstancialment, les enquestes electorals prèvies al 21-D només han encertat els resultats en el que vindria a ser la falda de Montjuïc. Mentre que a Catalunya i Barcelona Ciutadans s’ha imposat a la resta de llistes polítiques, en el cas del Districte de Sants-Montjuïc els republicans han clavat la bandera groga a la banda urbana de la muntanya. De fet, l’emprenta que han deixat sobre el mapa resulta única, ja que la formació taronja ha tenyit la resta del pla barceloní, exceptuant els districtes de l’Eixample i Gràcia, on s’ha imposat Junts per Catalunya.

On ha guanyat Ciutadans, però? A la Font de la Guatlla i a totes dues Marines (les quals inclouen el barri de la Zona Franca). De fet, s’ha de posar de relleu el sentiment constitucionalista d’aquests territoris, on el bloc unionista s’ha imposat amb el 54% dels sufragis i on fins i tot el PP ha passat per sobre de la CUP. Pel que fa a la resta del districte, aquest ha passat a ser un feu d’Esquerra rellevant, ja que en cap barri l’anomenada Llista del President ha aconseguit desbancar la papereta encapçalada per Oriol Junqueras.

Política

EDITORIAL: L’esperit de la vaga de la Canadenca

Publicat

on

Per

Tot i no publicitar-se gaire als grans mitjans de comunicació, el passat 5 de febrer la Vaga de la Canadenca complia 100 anys del seu inici. Un aniversari d’una de les victòries obreres més importants del s. XX, que a l’actual segle sembla haver caigut en l’oblit. Gràcies a aquella lluita del proletariat, impulsada pels anarquistes de la CNT, la classe treballadora va aconseguir tenir un dret reconegut que actualment s’hauria de considerar essencial: la jornada laboral de 8 hores.

La fita, però, dia rere dia queda menystinguda per bona part dels sectors empresarials. Al cap i a la fi, l’explotació laboral continua a l’ordre del dia; la pressió sobre el treballador és la mateixa, però maquillada amb càrrecs sense valor tangible; i els anglicismes emmascaren la precarietat de determinades feines. Què s’ha perdut en el transcurs d’aquests 100 anys que ha permès aquesta situació? Segurament, el sentiment de classe.

La darrera crisi econòmica va ser capaç de demostrar com la classe mitjana, en un tres i no res, podia baixar un, dos i tres esglaons en la seva condició social. Feia anys que acomiadar algú no resultava tan econòmic per l’empresari com ho és ara, per ja no parlar de l’enginyeria de contractes a temps parcials que se signen diàriament als departaments de recursos humans. Tot plegat, ha generat una nova classe social: els treballadors que, tot i tenir nòmina, són pobres.

Davant d’aquesta circumstància, cal tenir present la història. Aquella història que, potser de forma interessada, el mal-anomenat progrés ha volgut fer oblidar. La Vaga de la Canadenca va començar tot just quan aquesta empresa (avantpassada de FECSA), va decidir abaixar els sous del personal de facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. L’empresa, com també acostumen a fer algunes avui dia, va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

El dia 5 de febrer la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. Entre altres qüestions, la seva victòria: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats. Tot un exemple de lluita, que si ara no es pren com a referència, farà que costi dècades recuperar els drets que ja s’han perdut i que estan en vies de perdre’s.

Continua llegint

Política

Ernest Maragall es reuneix amb el veïnat del barri

Presa de contacte amb els futurs votants

Publicat

on

En el marc de la campanya per les eleccions municipals, el passat 18 de gener l’alcaldable Ernest Maragall i el conseller del Districte per ERC, Jordi Fexas, es van trobar al Centre Cívic El Sortidor amb una cinquantena de veïns del Poble-sec que van voler exposar diverses temàtiques que afecten el barri, així com algunes propostes per millorar-lo. “Volem parlar de veritat amb el Poble-sec, que ens expliqueu els vostres problemes, els projectes que necessiteu i com us imagineu el Poble-sec del futur”, deia Jordi Fexas en començar la seva intervenció. A la reunió no hi va faltar el president de la Coordinadora Antoni Reig, veïns i diversos representants del teixit associatiu del barri, que van aprofitar l’ocasió per mostrar el seu malestar davant del que, consideren, és “un barri de segona” per diversos motius.

Inseguretat i mancances

La majoria de les queixes del veïnat estaven relacionades amb la brutícia al barri, la inseguretat, el clima d’incivisme a algunes places i els problemes d’urbanisme que afecten molts carrers. A banda, també es va remarcar la necessitat de comptar amb més escoles bressol públiques al barri, més residències per a les persones grans i espais per a les entitats culturals. Pel que fa al Pla Paral·lel, Maragall va explicar que el seu principal objectiu és el d’evitar l’expulsió veïnal i el monocultiu d’oci i que vol revitalitzar la zona i protegir el comerç local. Un altre dels temes calents al barri és el del futur de la muntanya de Montjuïc; en aquest sentit l’alcaldable es va proposar “resoldre el contacte entre el Poble-sec i la Fira de Montjuic, ja que aquesta zona pot ser una font de reactivació important per al barri”.

També va fer visible el seu interès per fomentar els espais de coworking a la zona, ja que això, sota el seu punt de vista, podria promoure l’ocupació. A la reunió no van faltar queixes en relació a les autoescoles, també es va sol·licitar la creació d’un poliesportiu al barri i es va demanar una major regulació pel que fa al carril bici del Paral·lel. Altres temes importants, però, com el sensellarisme, els desnonaments o els problemes d’habitatge al barri es van tocar molt superficialment i de ben segur caldrà seguir mantenint el contacte per tal d’elaborar el pla d’actuació que el barri necessita.

Continua llegint

Política

EDITORIAL: Més transport públic, més tramvia

Publicat

on

Per

Aquest mes de gener el ple de l’Ajuntament de Barcelona tornarà a votar la connexió de dues de línies actuals de tramvia per la Diagonal. Tota una nova oportunitat per acabar de teixir una xarxa que fa més d’una dècada que es va posar en marxa i que encara a dia d’avui està dividida per només 3,8 quilòmetres de distància. Els responsables polítics tornen a tenir en la seva mà apostar pel transport públic o enquistar un obra d’interès general a mig acabar i que des de fa anys també reclamen els municipis veïns.

La unió dels tramvies no només és un projecte de gran transcendència per a Barcelona, sinó que també suposarà acostar tota la població de l’àrea metropolitana a la capital. Si bé algunes veus assenyalen que aquest servei es pot substituir per una flota d’autobusos interurbans elèctrics, val a dir que l’aposta pel tramvia no ha de xocar amb aquesta alternativa. Tot al contrari: ambdós models es poden complementar i millorar.

Per aquest projecte lluiten des de fa anys la multitud d’entitats que integren la plataforma Units pel Tram: des d’entitats veïnals fins a associacions en defensa del medi ambient i la qualitat de l’aire, passant per sindicats o centres acadèmics. De fet, poques vegades abans s’ha produït el fet que les quatre universitats públiques de Barcelona, UB, UPC, UPF i UOC s’hagin posat d’acord per oferir-se com a mediadores amb l’objectiu de defensar i aprovar el projecte.

L’àrea metropolitana no pot esperar més i Barcelona incompleix any rere any les normes europees de qualitat de l’aire i les recomanacions de l’OMS per culpa de les emissions dels vehicles privats. No fer res tindrà un cost en morts i qualitat de vida: anualment ja moren prop de 3.500 persones a l’àrea metropolitana per culpa de la contaminació, segons els estudis científics. Per aquesta raó, la promoció del transport públic ha de ser indiscutible.

Cal recordar, que la interconnexió de tramvies per la Diagonal s’ha acceptat com la millor solució per la majoria dels municipis veïns i de tots els grups parlamentaris, excepte el PP. De fet, més enllà de fer la unió completa del tramvia en superfície, l’obra també hauria de permetre reorganitzar el sistema d’autobusos que travessa la Diagonal.

Davant d’aquesta circumstància, remarcar que la mobilitat sostenible no ha de ser una qüestió partidista, sinó una aposta per la modernitat, l’accessibilitat universal, la lluita contra el canvi climàtic i l’estalvi energètic.
En mans dels regidors i regidores queda posar una pedra en el camí contra la contaminació, les morts prematures, les sancions de la Unió Europea i el des-col·lapse un servei de bus que, elèctric o no, triga una hora a recórrer la Diagonal.

Fotografia | Michał Kwaśniak

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.