Connecta amb nosaltres

Política

El bloc independentista s’imposa al Poble-sec

La base social sobiranista amb prou feines creix, mentre que els partidaris de la unió entre Catalunya i Espanya disparen la participació

Publicat

on

El Poble-sec és independentista, tot i que l’opció sobiranista no s’ha imposat de forma majoritària. De fet, en aquestes darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les urnes no podien ser més clares. Mai abans havien votat tants veïns i veïnes en un procés electoral d’aquestes característiques. El 73,6% dels poblesequins cridats a les urnes han dipositat la seva papereta. I en aquest sentit, l’escrutini ha resultat revelador pels dos blocs que s’enfrontaven entre si al barri: els independentistes han tornat a guanyar, tot i que els constitucionalistes els han retallat distàncies.

Dades rellevants

Un dels factors que resulta més rellevant és la baixa capacitat dels sobiranistes a l’hora d’ampliar la seva base social. En total, només un centenar d’electors s’han sumat a la causa sobiranista, mentre que els constitucionalistes han aplegat més d’un miler de nous votants respecte a les eleccions del 2012. Per aquest motiu, mentre que el bloc independentista ha guanyat el 21D amb el 47,5%, perd suports percentuals respecte fa dos anys (49,1%). Qui se’ls ha embutxacat? Les forces unionistes, que pujen fins al 38,3%.

Ni Ciutadans, ni Junts per Catalunya

L’efecte Inés Arrimadas (C’s), però, no ha assolit l’èxit que ha recollit a la resta de la ciutat de Barcelona, on per primera vegada en la seva història s’ha imposat. De fet, ni la llista del president Carles Puigdemont, sota el paraigües de Junts per Catalunya, ha aconseguit guanyar al Districte. A la falda de Montjuïc els sufragis s’han acabat decantant pel republicanisme d’Esquerra, formació que ha rebut el suport de 7 de cada 10 votants que l’any 2012 van dipositar la papereta de Junts pel Sí.

En aquest sentit, l’empenta d’ERC a la zona sud de la capital catalana ha sigut gairebé unànime. Sants-Montjuïc ha sigut l’únic districte de la ciutat on els republicans s’han imposat. Una victòria que pot venir condicionada principalment per la pèrdua de vots que ha patit la CUP. Els anticapitalistes s’han deixat pràcticament un miler de paperetes pel camí en només dos anys. Mentrestant, els comuns han obtingut un resultat gairebé calcat al de les darreres eleccions i molt llunyà a l’obtingut pel seu cap de llista, Xavier Doménech, en les dues tandes d’eleccions generals al Poble-sec (on va arrassar).

Patacada del PP

Per últim, cal destacar la lleugera crescuda dels socialistes de Miquel Iceta, els quals trenquen una tendència històrica de davallades electorals, fet que els permet situar-se fins i tot per sobre dels comuns, quan aquests en les darreres eleccions del 27-S els van avançar per l’esquerra. Ara bé, qui no avança i només rep el suport de cinc de cada cent poblesquins és el PP, partit que s’enfonsa encara més en el darrer lloc de la taula electoral.

La falda de Montjuïc és d’ERC

Circumstancialment, les enquestes electorals prèvies al 21-D només han encertat els resultats en el que vindria a ser la falda de Montjuïc. Mentre que a Catalunya i Barcelona Ciutadans s’ha imposat a la resta de llistes polítiques, en el cas del Districte de Sants-Montjuïc els republicans han clavat la bandera groga a la banda urbana de la muntanya. De fet, l’emprenta que han deixat sobre el mapa resulta única, ja que la formació taronja ha tenyit la resta del pla barceloní, exceptuant els districtes de l’Eixample i Gràcia, on s’ha imposat Junts per Catalunya.

On ha guanyat Ciutadans, però? A la Font de la Guatlla i a totes dues Marines (les quals inclouen el barri de la Zona Franca). De fet, s’ha de posar de relleu el sentiment constitucionalista d’aquests territoris, on el bloc unionista s’ha imposat amb el 54% dels sufragis i on fins i tot el PP ha passat per sobre de la CUP. Pel que fa a la resta del districte, aquest ha passat a ser un feu d’Esquerra rellevant, ja que en cap barri l’anomenada Llista del President ha aconseguit desbancar la papereta encapçalada per Oriol Junqueras.

Política

Sants 3 Ràdio organitzarà el debat electoral del Districte

Publicat

on

Municipals a la vista. Tal com ha confirmat Sants 3 Ràdio al ZONA SEC, la ràdio local ja treballa per oferir als veïns i veïnes el debat electoral del Districte de Sants Montjuïc. L’esdeveniment tindrà lloc a l’Auditori de les Cotxeres de Sants el proper dilluns 6 de maig (19 hores) i comptarà amb la presència dels alcaldables a la ciutat de Barcelona, acompanyats pels seus regidors de referència del Districte.

Per tal d’aconseguir la major participació veïnal possible, l’organització cedirà el torn de preguntes a les entiTats dels barris. D’aquesta manera, associacions com el Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la Unió d’Entitats de la Marina, o l’Associació de Veïns de Font de la Guatlla podran exposar les seves qÜestions i inquietuds als potencials alcaldes de Barcelona.

Fotografia | Sants3Ràdio

Continua llegint

Política

ZONA SEC organitzarà el debat electoral del Poble-sec

Publicat

on

Per

Quatre anys després, ZONA SEC, el diari del Poble-sec, tornarà a organitzar el debat electoral del barri al Centre Cívic El Sortidor. L’esdeveniment tindrà lloc el proper 17 de maig a la sala d’actes, entre les 18.30 i les 20.30 hores, i desitja comptar amb totes les veus dels grups municipals que componen actualment l’Ajuntament de Barcelona. Per tal de fer un debat amè, fluid i que no es perdi en les divagacions i en les paraules buides, aquest mitjà de comunicació ja pot anunciar que prepara un format tancat i concret, en què tots els portaveus de les formacions polítiques s’hauran d’esforçar a deixar clar les seves propostes. Com no podia ser d’una altra manera, l’acte estarà obert a tot el veïnat del barri i del Districte de Sants-Montjuïc.

Fotografia | Debat de les darreres eleccions municipals

Continua llegint

Política

EDITORIAL: L’esperit de la vaga de la Canadenca

Publicat

on

Per

Tot i no publicitar-se gaire als grans mitjans de comunicació, el passat 5 de febrer la Vaga de la Canadenca complia 100 anys del seu inici. Un aniversari d’una de les victòries obreres més importants del s. XX, que a l’actual segle sembla haver caigut en l’oblit. Gràcies a aquella lluita del proletariat, impulsada pels anarquistes de la CNT, la classe treballadora va aconseguir tenir un dret reconegut que actualment s’hauria de considerar essencial: la jornada laboral de 8 hores.

La fita, però, dia rere dia queda menystinguda per bona part dels sectors empresarials. Al cap i a la fi, l’explotació laboral continua a l’ordre del dia; la pressió sobre el treballador és la mateixa, però maquillada amb càrrecs sense valor tangible; i els anglicismes emmascaren la precarietat de determinades feines. Què s’ha perdut en el transcurs d’aquests 100 anys que ha permès aquesta situació? Segurament, el sentiment de classe.

La darrera crisi econòmica va ser capaç de demostrar com la classe mitjana, en un tres i no res, podia baixar un, dos i tres esglaons en la seva condició social. Feia anys que acomiadar algú no resultava tan econòmic per l’empresari com ho és ara, per ja no parlar de l’enginyeria de contractes a temps parcials que se signen diàriament als departaments de recursos humans. Tot plegat, ha generat una nova classe social: els treballadors que, tot i tenir nòmina, són pobres.

Davant d’aquesta circumstància, cal tenir present la història. Aquella història que, potser de forma interessada, el mal-anomenat progrés ha volgut fer oblidar. La Vaga de la Canadenca va començar tot just quan aquesta empresa (avantpassada de FECSA), va decidir abaixar els sous del personal de facturació. Què van fer els empleats? Assessorar-se al Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT. L’empresa, com també acostumen a fer algunes avui dia, va respondre amb l’acomiadament de vuit treballadors.

El dia 5 de febrer la resta del personal de Facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, i així van continuar, tot i els acomiadaments en massa i l’empresonament de fins a 3.000 treballadors al Castell de Montjuïc. De res van servir les pressions dels mitjans de comunicació contraris a la vaga i l’amenaça del capità general de Catalunya, Milans del Bosch, a militaritzar als treballadors majors de 21 anys i menors de 31 (sota pena de 4 anys de presó).

La solidaritat i la unitat entre els treballadors va acabar doblegant a la direcció de l’empresa i les autoritats estatals. Entre altres qüestions, la seva victòria: una jornada laboral de 8 hores i la reincorporació dels acomiadats i empresonats. Tot un exemple de lluita, que si ara no es pren com a referència, farà que costi dècades recuperar els drets que ja s’han perdut i que estan en vies de perdre’s.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.