L’equip sènior del C.B.S. Barcino es va proclamar, el passat 3 d’octubre, Campió de la LLiga Nacional de Beisbol de Primera Divisió, celebrada a Valencià i Gandia del 30 de setembre al 3 d’octubre, en vèncer en la semifinal al C.B.S. Barcelona per 2 a 0 i a la final al Tiburones de Màlaga C.B. per 8 a 3.

Dos dels nostres jugadors també van ser guardonats: Daniel Fernández millor llançador i Jonathan Villegues MVP de la final.

Amb aquest gran triomf, el C.B.S. Barcino opta a l’ascens a Divisió Honor en la temporada 2022.
El proper novembre, el Club celebrarà el seu 8è aniversari gaudint d’aquest títol, que s’ha obtingut gràcies a l’esforç, el bon treball i a la companyonia de tècnics, jugadors i directius. A tots ells els animem a seguir endavant per poder assolir més campionats com aquest i continuar amb la promoció dels esports del beisbol i softbol al més alt nivell.

De seu pels Jocs Mediterranis de 1955, a sala de concerts, passant per una reconversió formal com a Barcelona Teatre Musical. El Palau d’Esports està encaminat a viure les mateixes vides que un gat i ara l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a concretar quina serà la següent: després d’anys d’abandonament i ser aixopluc de comunitats itinerants de sense sostres, l’edifici es convertirà en un hub d’innovació i tecnologia de l’esport. És a dir, es transformarà en un referent internacional dins del món dels videojocs (Sportstech).

L’inici, a l’Estadi Olímpic

Encara que l’objectiu final és que l’autodenominat Barcelona Sports Tech Hub compti amb el Palau d’Esports com a seu principal, aquest trasllat es preveu per més endavant (d’entrada no té ni calendari). El motiu: les primeres passes que doni el projecte seran a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el qual dedicarà més de mil metres quadrats a una incubadora d’empreses emergents i tot un conjunt de serveis: laboratoris d’innovació corporatius, showrooms de solucions innovadores, un espai de coworking per a persones emprenedores i oficines per a start-ups i PIMES del sector.

La primera partida econòmica que ha reservat l’Ajuntament de Barcelona per al Barcelona Sports Tech Hub compta amb més de tres milions d’euros. Una important quantitat, però, que fa curt amb l’objectiu final: 23 milions d’euros de pressupost. En aquest cas, els responsables municipals ja han avançat que per assolir l’esmentada xifra hauran de necessitar l’aportació d’empreses privades que creguin en el projecte dels esports digitals.

Una oportunitat de futur

Encara que es tracti d’un sector àmpliament desconegut per la població, la carta de presentació de Barcelona no és pas dolenta. Tot al contrari: la ciutat és la quarta del món més fortament associada amb l’esport (Ranking Burson Cohn & Wolfe), només superada per Nova York, Londres i Los Angeles. A banda de grans actius reconeguts a escala internacional, com el FC Barcelona o el llegat dels Jocs Olímpics, més d’un miler d’entitats fomenten l’esport en diferents àmbits i compten amb una àmplia xarxa d’equipaments i espais per a la pràctica esportiva. En paral·lel, l’informe SportTechX assenyala que ja hi ha més de 300 start-ups Sportstech a la ciutat i tampoc s’ha d’oblidar la irrupció d’oportunitats que han obert els eSports (els esports electrònics s’han convertit en un fenomen de masses mundial, amb esdeveniments que acumulen milions d’espectadors en línia).

El valor dels SportsTech

Per contextualitzar el paper que pot jugar la nova incubadora de l’Estadi Olímpic i la hipotètica seu del Palau d’Esports, cal tenir en compte que a escala europea la inversió en SportsTech s’ha duplicat entre els anys 2015 i 2019. El seu valor se situa en 7,6 milions d’euros a tot el món i a Espanya representa l’1,1% de l’ocupació total. Segons el Global Power City Index, elaborat per l’Institut d’Estratègies Urbanes del Japó, Barcelona està posicionada com la 21a ciutat més competitiva del món, i el sisè ecosistema emergent del món i el tercer d’Europa.

Veïna de tota la vida del Poble-sec i exalumna de l’Escola Jacint Verdaguer, fa 17 anys que Amparo Heredia ha de fer lloc constantment entre les vitrines de casa seva. El motiu: des que es va posar els patins, no ha deixat de guanyar premis en el món del patinatge artístic sobre gel. A dia d’avui assegura que ja acumula 32 trofeus i 15 medalles; xifres que no deixen de crèixer, però que de ben segur que el públic general desconeix. Ni la premsa esportiva, ni les administracions públiques catalanes han dedicat mai un titular ni una felicitació a Heredia pels seus èxits.

Tal com explica a ZONA SEC, la seva rutina d’entrenament és senzilla: “A les tardes vaig a l’Skating del carrer Roger de Flor, em poso els patins, poso la música als auriculars i preparo el número del següent campionat”. Qualsevol que sàpiga que fa unes setmanes enrere es va penjar el bronze als Winter World Masters Games d’Innsbruck 2020, imaginarà que aquestes sessions les prepara en horari d’entrenament, però no és així. Amb la manca d’instal·lacions esportives, Heredia ha d’entrenar mentre que la resta d’usuaris fan servir la pista d’esbarjo. “Per a mi mai ha sigut cap problema, perquè des que vaig començar ho he fet així”, assenyala.

Sexagenària

El que més sorprén de la trajectòria d’Heredia no és el seu espectacular palmarés, sinò l’edat amb la qual els va començar a acumular. Si bé la gran majoria de professionals accedeixen a les categories de veterans després de passar anys i anys a divisions inferiors, la primera vegada que la poblesequina va trepitjar gel per competir va ser amb 43 anys. “Jo era gimnasta de jove i amb 21 anys vaig començar a patinar sobre gel, però als 26 ho vaig deixar i mai em vaig presentar a cap campionat, va ser en reprendre la pràctica que m’ho van oferir i des d’aleshores que no he parat”.

A dia d’avui Heredia acumula fitxes federatives de les seccions del FC Barcelona, el Club Poliesportiu Puigcerdà, La Nevera de Majadahonda (Madrid) i el Fun on Ice de València. Segons explica, amb el pas dels anys ha vist com cada vegada hi ha més persones que s’interessen pel patinatge artístic sobre gel, sobretot després dels èxits mundials de Javier Fernández. “Gràcies a ell el patinatge ha anat cap amunt i cada vegada és més popular, però encara no és una pràctica gaire reconeguda; a dia d’avui encara hi ha molt més patinadors en altres països que aquí”, expressa.

Sense reconeixements

Tot i portar el seu nom per diversos podis europeus, la patinadora només ha tingut una breu enhorabona en un diari valencià i una felicitació pública al portal web de la Federació Valenciana d’Esports d’Hivern, arran dels triomfs en els Campionats del Món. Un desinterès per part dels mitjans de comunicació que tampoc li preocupa, ja que el seu objectiu és gaudir del que fa: “Fins que el meu cos no digui prou, no em plantejo penjar els patins”.