Potser la Cursa de La Mercè no és la cursa més popular ni la que més atletes concentra a la ciutat. Si més no, és la prova esportiva dedicada a la patrona de Barcelona i que tot veí de la ciutat voldria guanyar alguna vegada. Un esdeveniment carregat d’emoció que tornarà a viure el seu cim a les portes del Poble-sec. Mentre que l’avinguda de Maria Cristina farà d’espai de sortida i arribada dels corredors, el recorregut habitual farà que tots aquests gaudeixin de baixada i i s’asfixiïn amb la pujada de l’avinguda el matí del 29 de setembre (atenció circulació!).

El dorsal de la 41a edició de la prova de 10 quilòmetres tornarà a tenir un cost simbòlic de cinc euros; diners que posteriorment l’organització destinarà a un projecte social. Pel que fa al recorregut, cal tenir en compte que el Paral·lel serà la via on l’estratègia dels atletes quedarà més en evidència. Un error de càlcul en la resta de carrers podria provocar fallida en els darrers esforços, ja que la via fa una intensa pujada per les cames (encara que a primer cop d’ull no sembli que sigui per tant).

EL FULL DE RUTA

Els experts recomanen no anar massa ràpid en els primers metres del circuit, tot i que la primera baixada convidi a llençar-se a les primeres posicions. Tal com aconsellen, un cop s’arribi al carrer de Calàbria el millor seria mantenir un ritme constant per després poder fer la Gran Via a la velocitat que cadascú acostumi a entrenar-se (no ho sembla en cotxe, però arribar fins a la plaça de Tetuán a peu pot fer-se un món amb la calor estival). La baixada pel passeig de Sant Joan tampoc hauria de motivar gaire als corredors, tot i que convdi a apretar cames. El motiu: qui premi l’accelerador després ho acabarà pagant car.

La ronda de Sant Pere i el carrer de Sepúlveda seran les primeres proves del cotó per observar si realment s’ha fet cas de les recomanacions dels experts. No és el mateix sortir amb les cames fresques i fer baixades i trams rectes, que enfilar els darrers quilòmetres en lleugera i constant rampa. Es pot arribar a fer mortal, adverteixen. Només Viladomat permetrà donar un respir a uns atletes que acabaran maleint l’avinguda del Paral·lel. Girar a peu pla per l’avinguda de Maria Cristina ja no els ajudarà a recuperar els segons perduts si no s’han seguit bé les marxes del recorregut.

ELS NÚMEROS

A l’edició anterior, un total de 9.246 corredors van aconseguir completar el recorregut de 10 quilòmetres de la popular cursa que serveix com a avantsala a les festes de Barcelona. El corredor marroquí Mourad El Bannouri (La Sansi), amb un temps de 29:34, i la corredora barcelonina Miriam Ortíz, amb un registre de 35:52, es van imposar al primer esglaó del podi.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Integració i competició són sinònims a la pista esportiva de l’Institut Consell de Cent. Després de guanyar la primera Lliga Femenina de Criquet Sala 2018, l’equip integrat per dotze alumnes del centre educatiu vol tornar a alçar-se amb el campionat. L’objectiu final, però, totes saben que és compartit: fer esport, fomentar la cohesió social i ser exemple per a la resta de la ciutadania.

La lliga femenina de criquet forma part d’un projecte educatiu que aborda l’esport com una eina d’enriquiment, visibilització i altaveu de les comunitats que el practiquen. Cal tenir en compte que si bé aquest no és un esport amb gaire tradició a Barcelona, moltes de les noves famílies sud-asiàtiques que hi arriben ja han començat a transmetre la seva passió per la seva pràctica. De fet, el més interessant del conjunt poblesequí és la participació tant de les noies nouvingudes com de les que ja eren del barri.

Més enllà de la pilota

Per tal de treballar la integració des de tots els vessants, el projecte batejat amb el nom de Criquet Jove a BCN també té la col·laboració de diferents entitats del territori i dels educadors de carrer, sota el paraigua que han creat la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), el CEAi i el Districte de Sants-Montjuïc. De fet, cal recordar que la llavor del projecte Criquet Jove a Barcelona es va sembrar en el curs 2009-2010, a partir d’un estudi del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAI) als comerços regentats per població pakistanesa al Poble-sec.

Per tal d’analitzar la rellevància que està prenent la lliga de criquet femenina a nivell municipal, només cal repassar la llista de convidats a la darrera final que es va disputar entre la Trinitat vella i el Raval (on les segones es van alçar amb el trofeu). A banda de les jugadores presents dels equips del Besòs i del Poble-sec, algunes autoritats municipals de l’Ajuntament, com la Comissionada d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament, Lola López, o fins i tot el Cònsol de Pakistan, Imran Ali i Khayyam, es van desplaçar al Poliesportiu de les Tres Xemeneies per fer l’entrega dels guardons.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

L’epicentre de l’esport del ’92 s’ha convertit durant dos dies en el punt de reflexió i inquietuds de l’activitat física urbana: l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha acollit aquest darrer mes de març el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha tingut com a objectiu resoldre els interrogants que desperta el futur de l’esport a les trames urbanes més densificades.

És pot practicar atletisme pels carrers? Hi ha suficients espais per jugar a pilota? Les instal·lacions esportives són accessibles als ciutadans? Per poder nodrir d’idees i respostes al fòrum, les jornades han comptat amb més de 60 ponents i 600 congressistes, que han participat en sis conferències i cinc taules de debat: equipaments esportius, espai públic, ciutats esportives, esport i governança i grans esdeveniments. Ítems que d’entrada poden resultar abstractes, però que un cop es materialitzen en propostes prenen una important rellevància en el dia a dia dels ciutadans.

Perspectiva de gènere

L’esdeveniment es va inaugurar amb la ponència a càrrec de l’acadèmic i escriptor britànic Greg Clark, mentre que el punt final el va posar la taula rodona “Gènere i esport”. Què si va plantejar? Doncs aspectes tan essencials com si es té en compte la perspectiva de gènere en l’organització d’esdeveniments esportius a les grans ciutats.

Per últim, destacar que és la primera vegada que Barcelona acull un fòrum internacional de debat on persones expertes de diferents àmbits vinculats a l’esport i/o l’acció municipal posen en comú les seves inquietuds i perspectives per establir línies d’actuació. Tot plegat, amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’activitat física i l’esport a les grans ciutats.