Integració i competició són sinònims a la pista esportiva de l’Institut Consell de Cent. Després de guanyar la primera Lliga Femenina de Criquet Sala 2018, l’equip integrat per dotze alumnes del centre educatiu vol tornar a alçar-se amb el campionat. L’objectiu final, però, totes saben que és compartit: fer esport, fomentar la cohesió social i ser exemple per a la resta de la ciutadania.

La lliga femenina de criquet forma part d’un projecte educatiu que aborda l’esport com una eina d’enriquiment, visibilització i altaveu de les comunitats que el practiquen. Cal tenir en compte que si bé aquest no és un esport amb gaire tradició a Barcelona, moltes de les noves famílies sud-asiàtiques que hi arriben ja han començat a transmetre la seva passió per la seva pràctica. De fet, el més interessant del conjunt poblesequí és la participació tant de les noies nouvingudes com de les que ja eren del barri.

Més enllà de la pilota

Per tal de treballar la integració des de tots els vessants, el projecte batejat amb el nom de Criquet Jove a BCN també té la col·laboració de diferents entitats del territori i dels educadors de carrer, sota el paraigua que han creat la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), el CEAi i el Districte de Sants-Montjuïc. De fet, cal recordar que la llavor del projecte Criquet Jove a Barcelona es va sembrar en el curs 2009-2010, a partir d’un estudi del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEAI) als comerços regentats per població pakistanesa al Poble-sec.

Per tal d’analitzar la rellevància que està prenent la lliga de criquet femenina a nivell municipal, només cal repassar la llista de convidats a la darrera final que es va disputar entre la Trinitat vella i el Raval (on les segones es van alçar amb el trofeu). A banda de les jugadores presents dels equips del Besòs i del Poble-sec, algunes autoritats municipals de l’Ajuntament, com la Comissionada d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament, Lola López, o fins i tot el Cònsol de Pakistan, Imran Ali i Khayyam, es van desplaçar al Poliesportiu de les Tres Xemeneies per fer l’entrega dels guardons.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

L’epicentre de l’esport del ’92 s’ha convertit durant dos dies en el punt de reflexió i inquietuds de l’activitat física urbana: l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha acollit aquest darrer mes de març el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha tingut com a objectiu resoldre els interrogants que desperta el futur de l’esport a les trames urbanes més densificades.

És pot practicar atletisme pels carrers? Hi ha suficients espais per jugar a pilota? Les instal·lacions esportives són accessibles als ciutadans? Per poder nodrir d’idees i respostes al fòrum, les jornades han comptat amb més de 60 ponents i 600 congressistes, que han participat en sis conferències i cinc taules de debat: equipaments esportius, espai públic, ciutats esportives, esport i governança i grans esdeveniments. Ítems que d’entrada poden resultar abstractes, però que un cop es materialitzen en propostes prenen una important rellevància en el dia a dia dels ciutadans.

Perspectiva de gènere

L’esdeveniment es va inaugurar amb la ponència a càrrec de l’acadèmic i escriptor britànic Greg Clark, mentre que el punt final el va posar la taula rodona “Gènere i esport”. Què si va plantejar? Doncs aspectes tan essencials com si es té en compte la perspectiva de gènere en l’organització d’esdeveniments esportius a les grans ciutats.

Per últim, destacar que és la primera vegada que Barcelona acull un fòrum internacional de debat on persones expertes de diferents àmbits vinculats a l’esport i/o l’acció municipal posen en comú les seves inquietuds i perspectives per establir línies d’actuació. Tot plegat, amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’activitat física i l’esport a les grans ciutats.

Museu amb honors a un franquista; museu dedicat a qui va avalar els Jocs Olímpics a Barcelona. La dicotomia sobre què fer amb el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch continua latent. Si bé des del govern de l’alcaldessa Ada Colau mai s’ha amagat la voluntat de retirar el nom de Samaranch a l’equipament, fonts municipals admeten que algunes de les forces polítiques de l’oposició no acaben de veure amb bons ulls la modificació.

Tal com recorden des del consistori, “en aquest mandat s’ha fet una revisió crítica sense precedents dels noms i símbols franquistes a la ciutat”. Tot i això, el cas de Samaranch bordeja la fulla de la navalla. Franquista declarat, en l’època fosca va ocupar càrrecs rellevants a l’administració pública. Tota una trajectòria que després li va servir fins a escalar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec des del qual pronunciaria la famosa sentència: els Jocs Olímpics se celebrarien À la ville de… Barcelona!.

Controvèrsia política

Si bé la ciutat fins i tot ha decidit engegar un litigi estratègic contra els crims franquistes a la ciutat, el cas de Samaranch sembla tenir un tractament diferenciat. De fet, segons quines lectures se’n facin ni sembla haver estat implicat a la dictadura. Ara bé, tampoc serà per la voluntat de l’actual executiu municipal. Segons destaquen, la seva intenció sempre “ha estat el canvi de nom del museu”, però aquesta decisió “no depèn de forma exclusiva del govern de la ciutat de Barcelona”, asseguren.

Qui ha de moure fitxa? Segons l’equip dels comuns, la resta de les administracions implicades i formacions polítiques de l’Ajuntament. “S’haurien de posar a treballar en una proposta de consens per canviar-ne el nom”, apunten. Des de la sala de màquines del Govern local, però, asseguren tenir tota la feina enllestida per dur a terme el canvi de nom. Només cal tenir en compte la contundència amb què el govern ja va eliminar la dedicatòria a Samaranch d’una de les escultures de Joan Mora que hi ha ubicades a l’entrada de l’Ajuntament. Vist això, en cas d’arribar a un acord, el nom del museu podria canviar gairebé d’un dia per l’altre.

Fotografia |  CATI MAYOL