L’epicentre de l’esport del ’92 s’ha convertit durant dos dies en el punt de reflexió i inquietuds de l’activitat física urbana: l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) ha acollit aquest darrer mes de març el 1r Congrés de l’Esport a les Grans Ciutats. L’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha tingut com a objectiu resoldre els interrogants que desperta el futur de l’esport a les trames urbanes més densificades.

És pot practicar atletisme pels carrers? Hi ha suficients espais per jugar a pilota? Les instal·lacions esportives són accessibles als ciutadans? Per poder nodrir d’idees i respostes al fòrum, les jornades han comptat amb més de 60 ponents i 600 congressistes, que han participat en sis conferències i cinc taules de debat: equipaments esportius, espai públic, ciutats esportives, esport i governança i grans esdeveniments. Ítems que d’entrada poden resultar abstractes, però que un cop es materialitzen en propostes prenen una important rellevància en el dia a dia dels ciutadans.

Perspectiva de gènere

L’esdeveniment es va inaugurar amb la ponència a càrrec de l’acadèmic i escriptor britànic Greg Clark, mentre que el punt final el va posar la taula rodona “Gènere i esport”. Què si va plantejar? Doncs aspectes tan essencials com si es té en compte la perspectiva de gènere en l’organització d’esdeveniments esportius a les grans ciutats.

Per últim, destacar que és la primera vegada que Barcelona acull un fòrum internacional de debat on persones expertes de diferents àmbits vinculats a l’esport i/o l’acció municipal posen en comú les seves inquietuds i perspectives per establir línies d’actuació. Tot plegat, amb l’objectiu de potenciar la pràctica de l’activitat física i l’esport a les grans ciutats.

Museu amb honors a un franquista; museu dedicat a qui va avalar els Jocs Olímpics a Barcelona. La dicotomia sobre què fer amb el nom del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch continua latent. Si bé des del govern de l’alcaldessa Ada Colau mai s’ha amagat la voluntat de retirar el nom de Samaranch a l’equipament, fonts municipals admeten que algunes de les forces polítiques de l’oposició no acaben de veure amb bons ulls la modificació.

Tal com recorden des del consistori, “en aquest mandat s’ha fet una revisió crítica sense precedents dels noms i símbols franquistes a la ciutat”. Tot i això, el cas de Samaranch bordeja la fulla de la navalla. Franquista declarat, en l’època fosca va ocupar càrrecs rellevants a l’administració pública. Tota una trajectòria que després li va servir fins a escalar a la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), càrrec des del qual pronunciaria la famosa sentència: els Jocs Olímpics se celebrarien À la ville de… Barcelona!.

Controvèrsia política

Si bé la ciutat fins i tot ha decidit engegar un litigi estratègic contra els crims franquistes a la ciutat, el cas de Samaranch sembla tenir un tractament diferenciat. De fet, segons quines lectures se’n facin ni sembla haver estat implicat a la dictadura. Ara bé, tampoc serà per la voluntat de l’actual executiu municipal. Segons destaquen, la seva intenció sempre “ha estat el canvi de nom del museu”, però aquesta decisió “no depèn de forma exclusiva del govern de la ciutat de Barcelona”, asseguren.

Qui ha de moure fitxa? Segons l’equip dels comuns, la resta de les administracions implicades i formacions polítiques de l’Ajuntament. “S’haurien de posar a treballar en una proposta de consens per canviar-ne el nom”, apunten. Des de la sala de màquines del Govern local, però, asseguren tenir tota la feina enllestida per dur a terme el canvi de nom. Només cal tenir en compte la contundència amb què el govern ja va eliminar la dedicatòria a Samaranch d’una de les escultures de Joan Mora que hi ha ubicades a l’entrada de l’Ajuntament. Vist això, en cas d’arribar a un acord, el nom del museu podria canviar gairebé d’un dia per l’altre.

Fotografia |  CATI MAYOL

Aquest passat mes de desembre el Parc de la Font de Montjuïc va tornar a ser l’epicentre de l’esport escolar del Districte de Sants-Montjuïc. Sota l’organització del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i amb la col·laboració del Districte, la UE Sants i l’Escola Proa , prop de 700 corredors van participar en la XII Challenge Cros del barri, la segona que s’ha celebrat a la ciutat des de principi de curs. Tal com han destacat els responsables, la cursa ha servit per submergir en els valors esportius a tots els joves atletes: “Des dels més ganàpies, fins als més petits”.

Pel que fa a la jornada, les curses de cros van donar el tret de sortida des de primera hora del matí amb un circuit que rodejava espais emblemàtics, com ara el pavelló Mies van der Rohe, les torres de Puig i Cadafalch i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tot un recorregut que més enllà de servir com a espai atlètic, també ha servit per mostrar la cara més humana, educativa i solidària del barri i de la ciutat. De fet, els ingressos recaptats en la prova han suposat una nova injecció econòmica per l’ADIA, l’ONG que impulsa el CEEB.

Premiats

Per tal de dotar a la prova d’un caràcter més lúdic i educatiu, més enllà de premiar als guanyadors de cada categoria, cadascú dels 700 participants va rebre un lot d’obsequis i al llarg de tot el matinal l’Acadèmia Dj Plastic va amenitzar i motivar les diferents curses de cros que s’hi van celebrar. La nota curiosa de la prova és que tots els atletes que van participar en aquesta XII Challenge Cros ja han nascut íntegrament en el segle XXI. Un canvi generacional que, vista la bona dinàmica, sembla que complirà cada cop més anys.

Per últim, destacar que la resta de curses que se celebraran a altres barris de Barcelona encara restaran obertes a esportistes de qualsevol edat i que durant tot el curs. D’altra banda, els participants lluiran un dorsal únic que hauran de portar imprès abans del primer cros amb l’objectiu d’abaratir costos de paper. Pel que fa a la gala de cloenda, tant els infants i adolescents que s’apuntin ara com els que ja s’havien apuntat, podran córrer en la darrera cursa de cloenda, la qual s’ha batejat amb el nom de Suma’t.

Fotografia | CEEB