El passat dia 25 de maig, a la Casa del Mar, es varen atorgar els Premis Literaris Terra Negre, en la seva dotzena edició.

Enguany s’han presentat 135 treballs entre totes les modalitats

Els guanyadors han estat, de la modalitat A; HIBA AHL SIDI per “VOLDRIA”, de la B; LINA CHERGUI per “LA NUEVA VIDA”, de la C; EULÀLIA RAMBLA per “LA PIEZA MISTERIOSA”, de la D; CRISTINA VICENTE per “BAILA MI MAR” i finalment de la E; MARTINA RUBIO SABATÉ per “LA PLATJA”.

Així mateix, s’ha editat un llibret amb les obres guanyadores i finalistes. Cadascun dels participants ha obtingut una medalla, una bossa amb llibres i diversos obsequis d’Aigües de Barcelona.

Durant l’acte han actuat 2 alumnes de l’IES del Bosc, la Batukada Artesà, i el Rumbero Pere Reyes.

L’Acte ha estat patrocinat per Aigües de Barcelona, la Sala Plataforma, la Sala Apolo, Brunch in the Park i el Districte de Sants – Montjuïc i ha tingut la col·laboració de l’IES del Bosc, la Fundació Artesà, l’escola Jacint Verdaguer, l’Escola Pia Sant Antonio, el Diari ZonaSec i la Biblioteca Francesc Boix.

Amb una trajectòria de 12 anys, el Concurs Terra Negre s’ha convertit en un Concurs literari de referència al Districte.

Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ

Maria-Mercè Marçal (Ivars d’Urgell, 1952 – Barcelona, 1998) és considerada com una de les millors poetes en llengua catalana de la segona meitat del segle XX. A més de ser una magnífica creadora de versos inoblidables, l’autora va destacar com a narradora, traductora i editora. Segurament, alguns de vosaltres recordareu que ja vaig parlar d’aquesta activista feminista fa uns quants anys (en el número 117 del ZONA SEC, de setembre de 2013), i fou per anunciar la publicació del llibre Maria Mercè Marçal, veus entre onades, que acabava de publicar Laia Climent.

En aquesta ocasió, però, us volia parlar de la reedició de l’única novel·la de la creadora d’una divisa vital encara ben vigent avui en dia: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Així doncs, com deia, els editors Jordi Cornudella i Josep Lluch han volgut rescatar La passió segons Renée Vivien (1995).

Marçal va escriure aquesta novel·la després d’haver quedar fascinada, mentre cercava textos literaris que parlessin d’amor lèsbic, per la personalitat i l’obra poètica de Renée Vivien. Així, aquest encís, li serví a l’urgellenca per bastir una de les millors novel·les de la literatura catalana del segle XX, forjada a partir de la unió de diferents textos, en les dues parts en les que es divideix la novel·la, que funcionen com capes que acaben creant una narració poètica “en clau”, partint de les diferent formes que pot prendre la narrativa del jo: cartes, biografies, dietaris… Fragments, bocins, retalls que es converteixen en miralls d’un calidoscopi per reflectir la pròpia Marçal. Una magnífica ocasió per apropar-nos de nou a l’obra de l’urgellenca que, si no m’equivoco, no serà pas la darrera que tindrem enguany. Creuem els dits!