S’acosta el Nadal, històricament la millor època de l’any per a les sales de teatre que durant els mesos de desembre i gener aconsegueixen gairebé el 30% de la recaptació total de la temporada, segons Adetca. L’any passat, més de 300.000 espectadors van omplir els teatres de Barcelona en temporada alta, generant 16 milions d’euros per al sector. El moment d’auge teatral arrenca ara al Paral·lel amb algunes bones notícies, com l’època daurada que viu el Teatre Victòria des que el Mago Pop el va comprar, però també amb situacions menys dolces, com la ruïna d’un dels espais històrics de l’avinguda, el Teatre Apolo, que resta tancat fins a nou avís. Entre l’esplendor de l’un i el declivi de l’altre, la resta de teatres de l’artèria es mantenen en una línia estable o bé lluiten per sobreviure entre deutes i futures rehabilitacions.

El Victòria del Mago Pop

És el mag de moda i, per a alguns, la persona que ha revifat l’avinguda més artística de la ciutat. El Mago Pop omple cada dia les 1.200 localitats del Teatre Victòria des que, el passat mes de setembre va estrenar Nada es imposible, amb un èxit aclaparador i amb la presència de personatges de la talla d’Arnold Schwarzenegger. L’il·lusionista més taquiller del món segons la revista Forbes va comprar el teatre el febrer d’enguany amb l’objectiu que “el Paral·lel torni a ser el que va ser o que brilli amb més força”, explicava en una entrevista. No sabem si el Paral·lel enlluernarà, però alguns restauradors de la zona asseguren que des que el mag ocupa el teatre han estat testimonis d’una important reactivació al Paral·lel: “Jo he augmentat les vendes en un 50% just quan estava a punt tocar fons”, diu Paco Pàmies, que regenta el mític bar Loco Loco Paralelo. Nada es imposible estarà en cartellera fins al juny i moltes de les sessions ja han exhaurit les localitats.

L’Apolo, tancat i endeutat 

Des del passat mes de maig, l’Apolo no ha tornat a aixecar la persiana. L’últim gestor de la sala, el grup Ethika Global, va deixar el teatre en una situació dramàtica i més de 200 persones, entre artistes, personal tècnic i treballadors, han denunciat públicament l’empresa per impagament. Lita Claver La Maña, una de les afectades a qui se li deuen més de 90.000 euros, diu que en aquests moments, el cas s’està portant per la via penal: “No vam fer judici perquè Ethika Global va reconèixer el deute, però no han pagat. Són uns pocavergonyes”, lamenta l’artista. El seu és només un dels molts casos d’artistes que s’han querellat amb el grup, com el músic Pep Sala, el dissenyador Jordi Dalmau i qui va ser l’últim director artístic de la sala, Ricard Reguant. El Teatre Apolo és propietat d’un inversor israelià i, segons fonts de ZONASEC, hi ha algunes persones interessades a llogar-lo, però no han fet el pas perquè la sala requereix una reforma important i sobretot per la mala imatge amb què se l’associa a causa d’aquesta mala gestió.

BARTS i Condal, en bona forma

La sala BARTS, antic Teatre Español i posterior Artèria Paral·lel, es consolida com un espai d’oferta cultural variada, entre els concerts d’artistes de renom internacional i els espectacles de format comercial. Destaca la bona acollida de propostes com Miedo, d’Albert Pla o El petit príncep, que el pròxim 5 de desembre estrena la sisena temporada. Pel que fa al Condal, després de l’ensopegada de la temporada anterior amb el projecte Onyric, que no va aconseguir l’èxit esperat, enguany ha anat a carta segura programant a l’infal·lible Joan Pera en el moment àlgid de la temporada. El pare de la núvia estarà en cartellera fins al febrer.

Sense notícies del Molino

El mític cabaret del Paral·lel va estar tancat durant 13 anys fins que el 2010 va reobrir i, a partir d’aquell moment, han mantingut una programació d’espectacles més o menys estable. A mitjans del 2016 s’anunciava que l’edifici es posava a la venda per 20 milions d’euros. Es va especular aleshores sobre la possibilitat que l’Ajuntament el comprés, però des del consistori van descartar-ho per l’elevat preu de l’edifici. Tot i que no s’han alçat noves veus sobre la venda i aquest mitjà no ha aconseguit posar-se en contacte amb la propietat per confirmar-ho o desmentir-ho, sembla que el Molino tampoc passa pel seu millor moment. Actualment no tenen espectacles programats i les seves xarxes socials resten inactives des d’abans de l’estiu.

Fa un any que Dau al Sec (Salvà, 86) va obrir portes al Poble-sec, en un espai construït el 1910 i que va ser fàbrica de joguines, pastisseria i un magatzem abans que, als anys 80, l’adquirís la companyia de teatre gestual Vol Ras. Just en el moment en què l’actriu Mercè Managuerra marxava del Teatre Akademia, on va ocupar el càrrec de directora durant 10 anys,  la companyia Vol Ras va posar a la venda la sala i ella no s’ho va pensar dues vegades i va decidir quedar-se el local per fer-hi un “teatre social i radical”, tal com ella explica. Ara, amb la sala ja establerta, Managuerra assegura que s’estan complint els objectius que van traçar en començar el projecte: “Dinamitzar la reflexió, l’agitació, el compromís amb la paraula i el diàleg sobre els conflictes d’avui”. A Dau al Sec s’hi han programat col·loquis, cursos per a actors, laboratoris internacionals, lectures dramatitzades i debats oberts al barri, a més de l’exhibició d’espectacles.

Programació de tardor 

Dau al Sec comença la temporada del 7 de novembre a l’1 de desembre amb l’obra El mercader de Venècia, que es representarà a la Sala Versus. Es tracta d’un clàssic de Shakespeare que tracta sobre la usura, la riquesa i l’oci recíproc de cultures que conviuen. A Dau al Sec s’hi representarà, del 21 de novembre a l’1 de desembre, Qüestió d’honor, un espectacle dut a terme per una companyia jove resident a la sala i que planteja a l’espectador “fins on som capaços d’arribar per defensar el nostre honor, allò que ens fa merèixer el respecte i l’amor propi i dels altres”, expliquen. A més, de novembre a juny tindrà lloc el curs Teatre i pensament. El món en la mirada de Shakespeare, un curs de filosofia i teatre a través dels clàssics de Shakespeare que és apte per a qualsevol persona, vinculada o no a les arts escèniques.

Un teatre social 

Per a la seva directora, tan important com la programació és la relació amb el barri i amb els veïns: “Durant aquests primers mesos hem dut a terme un taller de cinema per a nens sense recursos i hem col·laborat amb la Fira de la Gent Gran”. A més, el 23 de novembre comencen un taller de hip hop per a adolescents i joves amb el col·lectiu Median T la Danza. Managuerra té clar que vol “seguir amb la tasca de crear un microclima d’empara, càlid i fèrtil, que dinamitzi la interacció” i convertir Dau el Sec un espai íntim que afavoreixi les relacions humanes. Per informació i reserves: www.daualsecartsesceniques.cat.

Si fa uns mesos molts mitjans ens fèiem ressò i celebràvem la nova legislació que suposadament havia de protegir la música en viu als locals de petit format, tot garantint la convivència veïnal, avui hem de comunicar una notícia que afecta de ple a la cultura de proximitat del barri i de la ciutat. Després de desavinences amb alguns veïns i de no poder assumir les despeses que comporten les reformes d’adequació dels locals de música en viu de petit format, dos locals emblemàtics del Poble-sec han tancat les seves portes per sempre.

Dos casos molt similars

El primer tancament és el del local de l’associació sociocultural Jam Circus, al carrer de Margarit, que en els seus cinc anys i mig de vida s’havia convertit en un espai de trobada al barri on es programaven actuacions teatrals, exposicions i concerts. Isabel Guerrero, una de les impulsores de l’espai, explica que el motiu del tancament ha estat un problema amb una veïna de l’edifici “que va començar a pressionar a la propietària perquè frenéssim l’activitat”, diu. Des d’aquesta associació recalquen que mai abans havien tingut problemes de convivència amb el veïnat i que les actuacions només tenien lloc fins a les 22.30h. Amb motiu de les queixes d’aquesta veïna, l’espai va haver de reduir la seva activitat i això va fer que el projecte resultés insostenible econòmicament. Malgrat la proposta de modificació de l’ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència, Guerrero explica que fer reformes a tot el local podia implicar una despesa de fins a 100.000 euros, “hi ha subvencions, però no financen més del 50% i nosaltres no podíem assumir la resta”, conclou. No obstant, des de Jam Circus asseguren que, com a associació, seguiran “participant a la Festa Major i fent esdeveniments de carrer, que és el que més ens interessa”.

Sense acord amb un veí

El segon cas és el de l’associació cultural i gastronòmica Porta Roja, que ha tancat el seu local del carrer de Tapioles per la mateixa raó que Jam Circus. Després de dos anys i mig d’activitat i bona convivència amb l’entorn, un veí els va denunciar per soroll i no van poder arribar a un acord amb ell. “Fèiem concerts en viu divendres i dissabte fins a les 22.30 h i a l’hora del vermut els diumenges”, diu Paula Trolliet, que estava al capdavant de la iniciativa.  Ella mateixa explica que el lloguer del local era molt car i sense música en viu no podien mantenir l’activitat. Pel que fa a la nova legislació dels anomenats Espais de Cultura Viva, Trolliet afirma que les exigències d’obres que han d’assumir els locals són inassolibles per a la majoria d’ells: “El que s’exigeix a nivell d’insonorització i ignifugació és inassolible per a un local com el nostre, i les ajudes són mínimes”. Afortunadament, Porta Roja també mantindrà la seva activitat, ara sense seu i amb una programació itinerant.