Connecta amb nosaltres

Sin categoría

‘Medio pan’ i connexió a internet

Al Poble-sec, l’escletxa digital arriba al 25%

Publicat

on

Parlar de dret a l’educació en temps de pandèmia obre un debat amb moltes arestes. Els nous debats s’afegeixen als antics, que no podem obviar, i que són ara més importants que mai: la disminució de les ràtios, les desigualtats creades amb la doble xarxa (pública i concertada), la valoració de les pedagogies utilitzades, els recursos a disposició de l’escola pública i les retallades que ha patit el sistema després de l’última crisi…

De totes aquestes qüestions que afecten a l’educació, m’agradaria posar èmfasi en una de la que es parla poc: l’escletxa digital. No hi ha dubte que la pandèmia ha accentuat les desigualtats i ha empobrit les capes més vulnerables de la nostra societat. Els que treballem a l’àmbit educatiu hem vist com, en tancar les escoles, l’accés a l’educació s’ha vist interromput per la manca d’accés a internet d’una part important dels estudiants. En alguns barris de Sants-Montjuïc, i en concret al Poble-sec, l’escletxa digital arriba al 25% de les famílies.

Res no pot substituir ni als mestres ni a les escoles, les nostres nenes i nens necessiten aprendre junts, en comunitat, i les pantalles poden ser una eina, però de cap manera la solució. Tanmateix, sense accés a internet no podem garantir l’accés igualitari a l’educació. Parlem clar: un ordinador no ho és tot, però sense l’ordinador i la connexió a internet (amb les biblioteques tancades tres mesos!) l’alumnat no pot ni començar.

L’exemple de Lorca

Fa gairebé 90 anys, al setembre de 1931, Federico García Lorca va inaugurar la biblioteca del seu poble, Fuente Vaqueros (Granada), llegint un conegut discurs anomenat Medio pan y un libro. En el seu text, Lorca reclama per al poble, amb aquestes paraules, no només pa, sino pa i cultura: “No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.”

En el segle XXI, l’accés a internet ha esdevingut el que el 1931 significava per a Lorca la inauguració d’una biblioteca: significa accedir a la cultura, poder estudiar, llegir, conèixer, aprendre. Significa democratitzar l’accés a la cultura, a l’art i a l’educació.

Organització del veïnat

Al discurs, el poeta fa un elogi eloqüent del seu poble i de la seva gent. És el moment també de fer un elogi de la capacitat d’organització de les veïnes i veïns del Poble-sec, que, enmig de la pandèmia, s’han unit i han creat una comunitat, primer per ajudar-se a fer la compra i apropar serveis bàsics, després per cercar, recollir, netejar i posar a l’abast material informàtic: ordinadors, tauletes, monitors, ratolins i teclats que han passat de les cases particulars a la Xarxa de suport mutu, i d’allí han anat a les escoles per repartir-ho als estudiants.

La pandèmia ens ha mostrat que en situacions de crisi, el sentit de comunitat és més necessari que mai i que ben organitzada pot arribar on l’administració no arriba. Però com a administració (Ajuntament, Generalitat i Estat), no podem oblidar que, a més de lluitar contra les desigualtats creades i amplificades per l’emergència sanitària, hem de garantir la igualtat d’accés a l’educació per a tothom. Per encarar el curs 2020-2021 amb garanties d’èxit, totes les administracions hem de treballar plegades per convertir el dret a la connectivitat en un subministrament bàsic si volem garantir el dret de totes les nenes i nens a l’educació.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera de Barcelona en Comú al Poble-sec

Continua llegint

Sin categoría

Inquietants mons propis

La morbositat gòtica tenyeix les pàgines de la darrera novel·la de Maria Guasch

Publicat

on

Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.

Continua llegint

Sin categoría

La vida del poeta del poble

El cantautor Pau Alabajos, autor de la primera biografia de Vicent Andrés Estellés

Publicat

on

Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…

I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.

Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.

Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.

Continua llegint

Sin categoría

Arriba el cinema a la fresca a la Sala Montjuïc

Del 30 de juny al 4 d’agost es farà la Sala Montjuïc 2023, amb un preu d’entre 7,5 i 10,5 euros als jardins del Castell de Montjuïc

Publicat

on

La 21a edició del cicle de cinema a la fresca als jardins del Castell de Montjuïc tindrà lloc del 30 de juny al 4 d’agost d’enguany, i hi haurà un total de 16 sessions que combinen èxits recents amb clàssics i reestrenes de tots els gèneres: comèdia, drama, musical, ciència-ficció… sempre cinema de qualitat i per a tots els gustos.

Una programació per a tots els gustos

El triángulo de la tristezaLittle Miss SunshineTodo a la vez en todas partesSeven o Her són alguns dels títols que es podran veure durant el festival, en què les entrades, que ja estan a la venda de forma anticipada a: www.salamontjuic.org, o a la mateixa taquilla del recinte els dies que hi hagi sessió a partir de les 20:30h, sempre que no s’hagin esgotat abans, varien entre els 7,5 i els 10,5 euros, depenent si es vol cadira o no. S’ha de tenir en compte que no està permesa l’entrada al recinte amb cadires o tumbones de casa. La Zona 1 és per seure damunt l’herba i es recomana portar una estora, tovallola o flaçada per seure sobre el terreny més còmodament. Com cada any, l’última projecció del festival és una pel·lícula sorpresa que es revel·la uns dies abans als espectadors. A més a més, per 3 euros més els assistents poden gaudir d’una visita guiada per l’interior del Castell de Montjuïc, tota una experiència. Un entorn únic, als jardins del Castell de Montjuïc, que permeten no desmaiar-se de calor alhora que es gaudeix de les millors pel·lícules, pícnic i concert previ en una nit d’estiu encisadora.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024