Connecta amb nosaltres

Economia

Hortes 4, un lloguer enverinat

La PAH i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic critiquen amb duresa l’actitud dels propietaris d’apartaments turístics

Publicat

on

Tot just un mes i mig després que els Mossos d’Esquadra desallotgessin les famílies que okupaven el bloc d’apartaments turístics del carrer de les Hortes, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha llogat els sis habitatges de la propietat per destinar-los a persones que recentment han estat desnonades. “No tenia sentit que això quedés tapiat fins que recuperés l’activitat turística”, ha afirmat al ZONA SEC el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’acord que finalment s’ha tancat tindrà la vigència d’un any i contempla el lloguer dels habitatges més petits d’una habitació per 700 euros al mes, mentre que els mitjans de dues habitacions es llogaran per 900 euros. Preus que a parer de Serra són “molt bons”, ja que complirien els barems de preus de l’Ajuntament i quedarien lleugerament per sota de l’índex de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya.

“Ara aquests pisos es llogaran a través dels Serveis Socials a persones que havien passat per un procés de desnonament i estan en un allotjament d’emergència a l’espera que els assignin un pis definitiu de la Mesa d’Emergència”, destaca el regidor. Per tant, no són habitatges on les famílies desnonades es quedaran a viure de forma definitiva, sinó que seran immobles provisionals que vindran a substituir els albergs i pensions on se’ls acostuma a derivar.

Els pisos tornaran a tenir una funció turística

Malgrat que la intenció del Govern de l’alcaldessa Ada Colau és “generar un efecte contagi entre els promotors perquè cedeixin els apartaments turístics a l’Ajuntament” degut a les garanties de pagament que ofereix l’administració, la realitat és que la propietat del bloc d’Hortes reserva l’opció a retornar a l’activitat turística d’aquí a només dotze mesos. “Encara que després puguin recuperar aquests habitatges, potser ens trobem amb propietaris que en comptes d’apostar pels dines fàcils, aposten pel lloguer social perquè els hi dona menys feina i més estabilitat”, valora Serra. “Sempre tenen l’opció de prorrogar el contracte en cas que no recuperin l’activitat turística”, afegeix.

Aquest possibilisme, però, no agrada pas a les entitats que defensen el dret a l’habitatge i es mostren contràries a la turistificació de la ciutat. Sota el punt de vista del membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo, l’acord que ha tancat l’Ajuntament amb la propietat dels apartaments turístics no fa més que regalar una bombolla d’oxigen al sector: “No crec que sigui l’objectiu de l’Ajuntament, però amaga una part perversa; els operadors turístics podran seguir esperant a col·laborar en l’expulsió de les mateixes capes socials que ara semblen ajudar”. “Han signat aquest acord perquè al final els suposa un mal menor respecte a la davallada brutal del turisme que viu la ciutat”, sintetitza Pardo.

Rentat de cara

“Comparat amb el que l’Ajuntament de Barcelona paga als albergs i pensions per allotjar a les famílies que han patit un desnonament… clar que surt més barat, però no hem d’oblidar que ara qui se n’aprofita d’aquesta cessió d’apartaments turístics segueixen sent els mateixos operadors”, recorda a aquest mitjà de comunicació la portaveu de la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado.

“És un pas important el que s’ha donat amb aquest acord, però nosaltres com a moviment social hem d’exigir altres alternatives, allotjaments dignes i preus que no superin els del mercat privat”, apunta. “Hem de tenir en compte que ara mateix tenim 9.000 pisos que estan buits, sense aprofitar-se i sense generar cap euro d’ingressos perquè no hi ha turistes, pel que ens sembla una broma que només n’hagin cedit una vintena a tota la ciutat”, il·lustra Delgado. En el cas del Poble-sec, l’Ajuntament en té comptabilitzades prop de 600 llicències i només s’ha aconseguit el lloguer municipal d’aquests sis apartaments del carrer de les Hortes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Economia

Eufòria o crisi postpandèmia?

Patirem seqüeles socials, psicològiques i econòmiques un bon temps més, abans d’entrar en l’època de la postpandèmia el 2024

Publicat

on

Per

Nicholas Christakis, sociòleg, metge i professor de ciències socials i naturals de la Universitat de Yale,  considerat per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món i per la revista Foreign Policy com un dels 100 millors pensadors globals, ha publicat un llibre en el que analitza els efectes de la pandèmia en la societat des de una perspectiva històrica, i anticipa el que pot passar en els pròxims anys. Segons ell, patirem les seqüeles socials, psicològiques i econòmiques del virus per un bon temps més, abans d’entrar en l’època de la postpandèmia cap el 2024. Després d’estudiar pandèmies des del segle V a.C. fins avui, Christakis conclou que “quan les pandèmies acaben hi ha una festa”, per la qual cosa vaticina, en una entrevista a la BBC, que “després de la pandèmia pot venir una època de disbauxa sexual i malbaratament econòmic”. O sigui, una mena de feliços anys 20. Revifarà el Paral·lel de fa un segle?

Previsions de l’FMI

La realitat, però, és que encara no havíem superat del tot la crisi del 2008 i mentre un 40% de la població està reduint les despeses, un altre 40% dels sectors menys afectats no han deixat de treballar i han fet un coixí econòmic. La UE ha admès que els salaris s’estancaran i la desigualtat està ara al mateix nivell que el 1928. El catedràtic Santiago Niño-Becerra no creu en aquesta eufòria i afirma que el deute és impagable i, les empreses que puguin, invertiran per augmentar la productivitat, fet que dispararà la subocupació i, com l’oferta serà superior a la demanda, haurà de disminuir; i la demanda no augmentarà perquè les rendes i la capacitat d’endeutament s’esgotaran. I si mirem les previsions de l’FMI sobre l’economia de l’estat espanyol, preveuen uns creixements del PIB del 5,9% enguany; el 2022, 4,7%; el 2023, 3,4%; el 2024, 2,8%; el 2025, 1,5%… és a dir, de mal en pitjor i insuficient per crear ocupació.

Els tripijocs de Múrcia

Mentre que a Catalunya la investidura d’un nou president és un procés laboriós, al Regne d’Espanya la compravenda de càrrecs funciona com un mercat persa. ¿Qui li hauria dit al fins fa poc xarcuter murcià Francisco Álvarez García (havia treballat a Casademont i El Pozo fins fa poc), i només amb estudis d’EGB, que passar de C’s al PP el duria a convertir-se en conseller d’ocupació, investigació i universitats del govern de Múrcia, en substitució de Miguel Motas Guzmán, doctor en veterinària i professor de toxicologia a la Universitat de Múrcia? Per cert, ja han aparegut les 52.600 vacunes “perdudes” que ha resultat que han anat a parar a l’exèrcit, i ja sabem qui és el cap de les forces armades.

JOSEP MARIA TORREMORELL, Economista

Continua llegint

Economia

Terra 2, la Terra bessona

Publicat

on

Per

Dissabte matí, primers dies de primavera, cel clar, temperatura de 15º. Soc al menjador de casa escrivint aquest article. Des de la finestra veig part del Poble-sec. Fa goig, tot tranquil, la gent fa la seva rutina i la llum del sol escalfa i tenyeix els terrats de vida. Però se suposava que aquest cap de setmana hi hauria ruixats generalitzats i les temperatures caurien dràsticament per vents àrtics.

Res d’això, la previsió meteorològica ha fallat de nou, però no els podem culpar. El temps és un dels càlculs científics més difícils de fer. Vingui d’on vingui la previsió, només és una mica fiable si és a un o dos dies vista. A més dies, la probabilitat d’error augmenta exponencialment.

El motiu és que hi ha milers de milions de factors que afecten a la meteorologia: canvis naturals fets per l’home, fenòmens volcànics, comportament de les marees per la gravetat lunar, etc… El meteoròleg nord-americà Norton Lorenz ho va resumir molt clarament amb una frase que ha passat a la posteritat i que coneixem com l’efecte papallona o la teoria del caos: ‘‘L’aleteig d’una papallona al Brasil pot produir un tornado a Texas’’.

Una còpia digital del nostre planeta

Aquesta imprevisibilitat però, és un repte per a l’home i en especial, per al món de la tecnologia. Així que per començar a escurçar els límits entre l’impossible i el real, la UE començarà en breu un nou projecte tecnològic per tal de crear un model predictiu digital del comportament climàtic de la Terra, és a dir, una Terra bessona digital.

Aquest model simularà el comportament de la superfície terrestre de forma hiperrealista incloent la influència humana, gestió de la energia i alimentació i tots els processos humans o naturals que influenciïn en aquest aspecte; resumint, organitzar el caos.

Aquest projecte va més enllà de predir amb exactitud si dissabte plourà o no. El projecte s’emmarca dins l’estratègia de transició verda europea i servirà també per preveure possibles catàstrofes ecològiques o els efectes climàtics que tindrien certes obres de gran envergadura com dics o grans infraestructures.

Ja que l’evolució i petjada humana malmeten el planeta, és una avenç poder utilitzar aquesta evolució per poder identificar els principals problemes i ajudar així a corregir els danys que ocasionem mirant de revertir el canvi climàtic.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Una Catalunya més eficient

Els Països Catalans, amb uns dèficits fiscals brutals, financen la manca d’eficiència dels empleats públics de la resta de l’Estat

Publicat

on

Per

Quan l’euro va començar a circular molta gent es preguntava si amb una moneda comuna els preus i els salaris s’igualarien, la resposta és que els primers sí, però no els salaris. Vegem un exemple: una indústria d’un país fabrica un producte amb 100 empleats i el ven a un preu determinat; si la d’un altre país en fabrica la mateixa quantitat amb 200 empleats, potser podrà igualar el preu de venda, però els sous seran més baixos, i així ha passat dins de la zona de l’euro. La clau per igualar els salaris és la productivitat, que hem d’entendre-la com una relació entre els béns i serveix produïts i els recursos emprats per obtenir-los. Els polítics, en general, no acostumen a tenir experiència laboral o d’empresa, però són els responsables de les normes que regeixen el país i de les infraestructures que incideixen sobre la productivitat (com a màxim fan algun curset accelerat), d’aquí que Catalunya des de fa dues dècades perd pes en l’economia de l’Estat en bona part a causa d’una estructura radial i ineficaç de les comunicacions.

Les comunitats més eficients

Donem una ullada a la productivitat dels empleats públics, és a dir, dels empleats de l‘Estat, comunitats, diputacions, ajuntaments, cabildos, etc., incloses les forces de seguretat o el personal d’universitats. Són 2.588.174 empleats que representen el 13,50% dels ocupats a nivell estatal. Se suposa que per gestionar serveis similars cal la mateixa proporció d’empleats públics, però una ullada a com es distribueixen ens demostra el contrari. Ceuta i Melilla, amb el 35,50% i 32,09% d’empleats públics sobre el total d’ocupats, són una excepció per la seva singularitat. Les comunitats més eficients són Catalunya (9,76%), les Illes Balears (9,95%), i València (11,67%). Els pitjors: Extremadura (23,15%), Castella i Lleó (16,75%) i Aragó (16,15%). No és casual que les tres comunitats dels Països Catalans tinguin dèficit fiscal. A més de ser les més eficients financen els sous dels més ineptes i la més alta productivitat no proporciona millors sous als seus empleats públics, com passaria en un mercat privat o en cas d’independència.

Perseverar en l’objectiu

En plena pandèmia i campanya electoral catalana s’ha inaugurat un tram de l’AVE de Madrid a Alacant, de manera que ja el 80 % de les inversions en el corredor del Mediterrani són connexions amb Madrid, ineficients i ruïnoses. El nou govern català haurà d’encarar la recuperació econòmica, però l’economia i la societat catalanes només tenen una sortida viable cap al progrés: perseverar en el procés cap a la independència, que és el camí que els ciutadans han assenyalat als partits polítics. Caldrà vigilar el cavall de Tròia dels Comuns. El contrari suposaria mantenir l’actual estatus econòmic amb flaire colonial, per l’elevat dèficit fiscal.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.