Connecta amb nosaltres

Economia

Hortes 4, un lloguer enverinat

La PAH i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic critiquen amb duresa l’actitud dels propietaris d’apartaments turístics

Publicat

on

Tot just un mes i mig després que els Mossos d’Esquadra desallotgessin les famílies que okupaven el bloc d’apartaments turístics del carrer de les Hortes, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha llogat els sis habitatges de la propietat per destinar-los a persones que recentment han estat desnonades. “No tenia sentit que això quedés tapiat fins que recuperés l’activitat turística”, ha afirmat al ZONA SEC el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’acord que finalment s’ha tancat tindrà la vigència d’un any i contempla el lloguer dels habitatges més petits d’una habitació per 700 euros al mes, mentre que els mitjans de dues habitacions es llogaran per 900 euros. Preus que a parer de Serra són “molt bons”, ja que complirien els barems de preus de l’Ajuntament i quedarien lleugerament per sota de l’índex de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya.

“Ara aquests pisos es llogaran a través dels Serveis Socials a persones que havien passat per un procés de desnonament i estan en un allotjament d’emergència a l’espera que els assignin un pis definitiu de la Mesa d’Emergència”, destaca el regidor. Per tant, no són habitatges on les famílies desnonades es quedaran a viure de forma definitiva, sinó que seran immobles provisionals que vindran a substituir els albergs i pensions on se’ls acostuma a derivar.

Els pisos tornaran a tenir una funció turística

Malgrat que la intenció del Govern de l’alcaldessa Ada Colau és “generar un efecte contagi entre els promotors perquè cedeixin els apartaments turístics a l’Ajuntament” degut a les garanties de pagament que ofereix l’administració, la realitat és que la propietat del bloc d’Hortes reserva l’opció a retornar a l’activitat turística d’aquí a només dotze mesos. “Encara que després puguin recuperar aquests habitatges, potser ens trobem amb propietaris que en comptes d’apostar pels dines fàcils, aposten pel lloguer social perquè els hi dona menys feina i més estabilitat”, valora Serra. “Sempre tenen l’opció de prorrogar el contracte en cas que no recuperin l’activitat turística”, afegeix.

Aquest possibilisme, però, no agrada pas a les entitats que defensen el dret a l’habitatge i es mostren contràries a la turistificació de la ciutat. Sota el punt de vista del membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo, l’acord que ha tancat l’Ajuntament amb la propietat dels apartaments turístics no fa més que regalar una bombolla d’oxigen al sector: “No crec que sigui l’objectiu de l’Ajuntament, però amaga una part perversa; els operadors turístics podran seguir esperant a col·laborar en l’expulsió de les mateixes capes socials que ara semblen ajudar”. “Han signat aquest acord perquè al final els suposa un mal menor respecte a la davallada brutal del turisme que viu la ciutat”, sintetitza Pardo.

Rentat de cara

“Comparat amb el que l’Ajuntament de Barcelona paga als albergs i pensions per allotjar a les famílies que han patit un desnonament… clar que surt més barat, però no hem d’oblidar que ara qui se n’aprofita d’aquesta cessió d’apartaments turístics segueixen sent els mateixos operadors”, recorda a aquest mitjà de comunicació la portaveu de la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado.

“És un pas important el que s’ha donat amb aquest acord, però nosaltres com a moviment social hem d’exigir altres alternatives, allotjaments dignes i preus que no superin els del mercat privat”, apunta. “Hem de tenir en compte que ara mateix tenim 9.000 pisos que estan buits, sense aprofitar-se i sense generar cap euro d’ingressos perquè no hi ha turistes, pel que ens sembla una broma que només n’hagin cedit una vintena a tota la ciutat”, il·lustra Delgado. En el cas del Poble-sec, l’Ajuntament en té comptabilitzades prop de 600 llicències i només s’ha aconseguit el lloguer municipal d’aquests sis apartaments del carrer de les Hortes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

Els rics de debò no paguen per Patrimoni

Un estudi demostra que l’impost del Patrimoni grava més a professionals d’ingressos alts que als titulars de grans fortunes

Publicat

on

Per

El 1978 es va crear l’Impost Extraordinari sobre el Patrimoni, que com el seu nom indica era transitori, però fa 46 anys que està en vigor. Dels 34 països de l’OCDE (els més desenvolupats del món), només s’aplica a l’Estat espanyol, Noruega i Suïssa. Amb dades d’Hisenda del 2021 (últim exercici tancat), aquest impost va recaptar 1,244,5 milions d’euros, dels quals 596,2 a Catalunya, el 49,7% del total, i a Madrid 1,2 milions, el 0,09%. Les comunitats de Madrid, Andalusia, Cantabria i Extremadura apliquen bonificacions del 100%. El 2022 el govern espanyol va crear l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (que a finals del 2023 va esdevenir indefinit) per compensar la manca de recaptació de les comunitats governades per la dreta extrema del PP i Vox.

Els megarrics paguen menys

Jordi Galí, catedràtic de la UPF, i Èlia Capella han publicat un estudi titulat Qui (no) paga l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya? que demostra que els rics de debò no paguen pas, o no tant com haurien de fer-ho. Els perfils més baixos, sovint de professionals d’alta qualificació, amb propietats immobiliàries i inversions productives basades en les rendes del treball, paguen en concepte de patrimoni més que no pas els megarrics, uns perfils més del gran capital o de nissagues empresarials. Aquesta regressivitat s’explica per una sèrie d’exempcions i límits a la quota que afavoreixen les grans fortunes i, d’altra banda, com la quota de Patrimoni sumada a la de l’IRPF no pot superar el 60% de les bases imposables de la renda, els professionals d’alts ingressos rarament compleixen el requisit, mentre que les fortunes que “no treballen” i viuen d’altres rendiments els permet rebaixes de fins el 80% del total imposable. Els autors de l’estudi proposen que s’apliquin les receptes de l’economista francès Gabriel Zucman, que amb la mateixa recaptació faria que es passés dels més de 87.700 pagadors catalans actuals als 3.113 més rics.

Més pobre, més de VOX

Després d’una campanya electoral adulterada, no tant perquè un candidat competia en inferioritat de condicions, sinó per la interferència del psicodrama de Pedro Sánchez i per l’habitual tupinada amb el vot exterior, seguim sense saber qui presidirà la Generalitat. Però la qüestió de fons és sempre la mateixa: en un país normal hi ha un eix multicolor dreta-esquerra, però en un país ocupat es combina amb l’eix ocupants-autòctons. En els barris més pobres de Barcelona, que haurien de ser feu de l’esquerra, Vox ha tret un 18% a Torre Baró o un 13% a Trinitat Vella: vot ètnic espanyol i anticatalà. Poc abans, el paràsit de La Zarzuela havia atorgat el títol de reial a la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, una llengua imaginaria: una irrupció com un elefant en una cristalleria. Ja son pare rebia el nom clau de Elefante Blanco en el cop d’estat del 23F, pres del nom del prostíbul madrileny que solia freqüentar. Aquest és el panorama.

Josep Maria Torremorell
Economista

Continua llegint

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024