Connecta amb nosaltres

Economia

No hi ha duros a quatre pessetes

Les estafes piramidals tornen a ser notícia: cal no deixar-se enganyar ni pels mags de les finances, però tampoc pels mags de la política

Publicat

on

Les grans xifres de l’economia no ens fan perdre de vista les petites, en les que ens movem els comuns dels mortals. De les primeres ja sabem –ho diuen els organismes internacionals– que els pitjors efectes econòmics de la pandèmia de covid-19 els patirà l’Estat espanyol, perquè està gestionat per polítics altament ineptes. Pel que fa als petits estalviadors, cal que anem amb cura amb els “gurus” de la borsa. Ho dic pel cas d’un broker que impartia cursos de borsa a Barcelona fins aquest setembre. Era una persona “encantadora” que vivia com un milionari i exhibia tota mena de luxes, com dos cotxes d’alta gamma (un Maserati i un Ferrari) amb els què sortia fotografiat a les xarxes socials. Com a esquer per atraure inversors prometia una rendibilitat d’un 5% trimestral. Ara, l’estafador ha fugit amb més de 2 milions d’euros que li havien confiat una cinquantena dels seus alumnes, i sembla que l’import total pot arribar als 10 milions. La forma d’operar era la típica de l’estafa piramidal, on amb les noves aportacions es pagava el rendiment de les antigues. Però no hi ha duros a quatre pessetes.

Degradació de la ciutat

La mateixa frase cal aplicar al nostre Ajuntament, que vol emular el Mago Pop fent desaparèixer els cotxes de Barcelona, però sense substituir-los per cotxes elèctrics (al contrari del que fan altres ciutats europees). No és ocofòbia (pànic als cotxes), ni amaxofòbia (temor a conduir-los), sinó motorfòbia, que és l’aversió malaltissa i irracional a qualsevol vehicle a motor que, en el cas del nostre Ajuntament, es combina amb la pressumpta ingesta de substàncies psicotròpiques que han donat com a resultat la despesa de 9 milions d’euros en pintures psicodèliques i infantiloides als carrers, en el que suposa una degradació sistemàtica i continuada de la ciutat que caldrà revertir. Fins i tot, alguna regidora teletubbi del nostre consistori es va alegrar públicament del tancament de Nissan! Però no hi ha duros a quatre pessetes i els cotxes circularan pels ara estrets carrers de Barcelona, òbviament contaminant més, a no ser que abans sigui destruïda per la irracionalitat en coloraines. Ai si Ildefons Cerdà aixequés el cap!

L’absolució del Mossos

I per acabar, em congratulo per l’absolució de la cúpula dels Mossos d’Esquadra, que ha demostrat al món que la (in)justícia espanyola és una (in)justícia quàntica, perquè com en l’experiment del gat de Schrödinger, on un gat tancat en una capsa és alhora viu i mort, els mateixos fets duen a la condemna o a l’absolució. Han inventat un nou dret quàntic, literalment de bojos. No hi ha duros a quatre pessetes.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Fent barri des de l’alimentació saludable

El Menjador de La Base, al Poble-sec, ofereix un menú ecològic i de proximitat a preus populars

Publicat

on

L’ateneu popular La Base, que enguany celebrarà 10 anys, és un espai de trobada al Poble-sec i un projecte que parteix de la necessitat de reconstruir la constel·lació d’infraestructures autogestionades que els barris de Barcelona van tenir durant el primer terç del segle XX, format per cooperatives de consum, ateneus, seus sindicals, escoles racionalistes, publicacions, etc. Des del seu naixement, s’hi han organitzat multitud d’activitats, xerrades i tallers pel veïnat i ara, com passa amb tots els projectes que reuneixen persones, s’han hagut de transformar.

Un menjador amb productes ecològics

El Menjador de La Base ja existia abans de la pandèmia, però actualment també s’ha reformulat i adaptat a les circumstàncies actuals. És un dels llocs al barri on el menú és, a més de molt assequible, ecològic i de proximitat. Es tracta d’un servei de restauració que, de dilluns a divendres al migdia, ofereix un menú a 6 euros que inclou primer plat, segon plat, aigua, pa artesanal del forn La Fabrique i postres. La majoria de productes que utilitzen són ecològics, com els ous i les verdures, que provenen d’un pagès de la zona. El menú és vegetarià, tot i que també hi ha opció de carn.

L’Annalisa, una de les persones que hi treballen, explica que estan “molt agraïts a la comunitat, ja que ens han donat suport durant els mesos difícils. I volem que tot el barri pugui accedir a aquest servei i que coneguin el projecte de La Base”. A banda del menú de migdia, els dijous s’ofereix un sopar temàtic per emportar, amb cuina marroquina, sushi i altres especialitats que van variant. Cada divendres al vespre programen l’esdeveniment Cuina Cultura, on participa un grup de jazz. Aquesta activitat es fa amb aforament limitat, actualment no s’ofereix menjar i cal reserva prèvia.

Continua llegint

Economia

Slack i el teletreball

Publicat

on

Per

Sembla ser que aquest 2021 serà un any de canvis importants. Moltes activitats s’han anat transformant acceleradament degut a la pandèmia i unes quantes han arribat per quedar-se, com ara el teletreball. Grans empreses com Media Pro, per exemple, ja han informat als seus treballadors que això passarà a ser la nova normalitat indefinidament. Les empreses s’han adonat que segueixen funcionant sense necessitat d’incórrer en els grans costos que significa mantenir oficines en grans edificis.

La dificultat que troben molts professionals en aquesta situació és la comunicació. No és el mateix treballar en un despatx rodejat de companys que fer-ho a casa. Per això s’han fet famoses moltes eines de vídeoconferència, com Zoom, Teams, Jitsi.org o Whereby, però també estan apareixent eines menys conegudes i igual d’útils com ara Slack.

Slack és més que una eina de xat. L’aplicacio està disponible per Android, Apple, Mac i Windows i facilita molt la comunicació entre equips de treball remots. Ve a ser un Whatsapp però per a empreses i obert. Els equips poden interactuar tant amb xats privats com amb grups temàtics de conversa. També és molt útil la possibilitat d’intercanvi de tot tipus de fitxers de forma instantània i, darrerament, la facilitat de fer trucades de veu i videotrucades individuals o grupals simplement a través de l’eina. Si es vol més, Slack té infinitat d’integracions amb les millors eines Web 2.0 que hi ha al mercat. I el preu? Amb la versió gratuïta la majoria de petites i mitjanes empreses en tenen més que suficient. Tots els que l’han provat ja no poden viure sense ell.

Si Slack és massa potent per al que necessiteu sempre teniu l’opció d’usar el Whatsapp Web. És la versió per a Windows, Linux o Mac del omnipresent Whatsapp. Només l’heu de descarregar gratuïtament de la botiga Microsoft o Apple, executar-lo i activar-lo llegint amb el Whatsap del vostre mòbil el codi QR que es mostra en pantalla. Amb aquesta eina podreu enviar i rebre missatges i compartir fitxers i tot tipus d’informació amb altres contactes però des del mateix ordinador, sense haver de passar pel mòbil.

Víctor Carbonell

Continua llegint

Economia

Recordant el Pa i Trago (1965-2019)

A finals de març de 2019 i de forma inesperada, un cartell penjat a la porta anunciava el seu imminent tancament per jubilació

Publicat

on

Per

Va ser una notícia que molts no es podien creure i que va provocar mes d’una inspecció ocular in situ per confirmar els mals auguris de la notícia. Dissortadament es va confirmar. El restaurant Pa i Trago (Parlament, 41), tancava.

Obert el 1965, aquest restaurant considerat com a taverna típica formava part del paisatge del dia a dia del barri de Sant Antoni. Concebut com un establiment familiar va conservar durant els seus més de cinquanta anys de vida una clientela fidel, addicta als seus esmorzars de forquilla i als sopars de cap d’any que s’hi celebraven.

La cuina catalana inundava la seva carta amb els plats més habituals de casa nostra i amb una especialitat, la Reoca de marisc, que era un dels seus plats estrella amb una gran diversitat de closca.

Gastronomia i barcelonisme

L’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalban va ser un dels habituals del Pa i Trago i no va perdre l’ocasió de fer-lo aparèixer en una de les seves novel·les, El laberinto griego, on el seu detectiu Pepe Carvalho s’hi cruspia un cap i pota amb samfaina.

Als dos grans menjadors que hi havia a l’interior del local, les icones barcelonistes estaven a l’ordre del dia. Les parets eren plenes de pòsters i records del Barça de la històrica final de la Recopa de Basilea, de la Champions de Wembley i de tota la iconografia blaugrana.

En qualsevol cas, la desaparició sobtada del Pa i Trago ha estat un altre cop molt fort per als veïns i nostàlgics del barri de Sant Antoni. La trista notícia va coincidir gairebé en el temps amb la reurbanització de l’entorn dintre del projecte de superilles impulsat per l’Ajuntament d’Ada Colau. Llàstima que el vell restaurant no pogués gaudir de la millora de l’entorn que va suposar la dignificació de la cruïlla Borrell-Parlament.

El local que va ocupar el Pa i Trago va tornar a funcionar a finals d’aquest passat 2020, en plena pandèmia del Covid-19. Ha estat engolit per l’establiment veí, Sucursal Aceitera, i presenta una decoració interior totalment reformada, que ja no recorda res del que va ser aquell popular restaurant de cuina catalana.

BARCELOFÍLIA

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.