Amb el nom de Teatre de les Delícies, el 4 d’agost de l’any 1900 havia obert una sala, a l’avinguda del Paral·lel, 100, a la cantonada amb el carrer de Borrell. Però va tenir molt diverses denominacions: Teatre Líric del Paral·lel, 1906-1913; El Trianon-Alhambra, 1913-1915; Madrid-Concert, 1915-1921; el Gran Music Hall L’As, 1921-1924. En aquesta darrera etapa s’hi va projectar cinema i hi havia espai per als jocs d’atzar, després de les representacions escèniques, sovint de musi-hall. El final de la Primera Guerra Mundial i la neutralitat espanyola havien fet que Barcelona fos una ciutat molt llaminera per als nous rics i el diner fàcil. Però el 1923, amb la dictadura militar de Primo de Rivera, s’acabaren els jocs a la sala.
Des de l’abril de 1924 es va anomenar Teatre Talia, musa de la comèdia, i reprengueren les representacions teatrals, amb figures escèniques notables com Enric Guitart, pare, i Josep Sampere. També s’hi feren projeccions cinematogràfiques, especialment entre març de 1932, en format de cinema sonor, i novembre de 1948.
L’època Paco Martínez Soria
A principis dels anys cinquanta, el cineasta Ignacio F. Iquino i l’actor Paco Martínez Soria van comprar la sala, que anava alternant el teatre i la sarsuela amb el cinema. A poc a poc, Iquino, que tenia llavors uns estudis al proper número 106-108 de la mateixa avinguda, Estudis IFI, va anar cedint la seva part a l’actor, que acabà sent-ne l’únic propietari. Des de llavors, el teatre va dedicar-se exclusivament a les arts escèniques.
A finals de juny de 1960, la sala es tancà, s’enderrocà l’edifici de primers del segle XX i es construí una nova sala, que es va inaugurar el 7 de desembre, amb una gran platea i dos pisos d’amfiteatre per a unes mil localitats, i comptava amb aire condicionat, que el convertia en un edifici molt modern en aquell moment.
Enderrocament i solar buit
El 1982, a la mort de l’actor i propietari del local, els hereus canviaren el nom de Talia pel de Teatre Martínez Soria, fins al tancament definitiu de l’abril de 1987. De l’etapa de la propietat de l’actor aragonès, a més d’ell mateix, podem destacar moltes figures; però sobretot Pau Garsaball, la Bella Dorita, Josefina Güell, Ismael Merlo, Paco Morán, Fernando Guillén o Nacha Guevara.
Dos mesos després es va produir un incendi, els propietaris el varen vendre i la immobiliària que el va comprar el va enderrocar. Des de llavors només hi ha el solar, habitat per indigents i sovint origen de conflictes veïnals. De la inauguració del edifici del teatre Talia, ara fa 60 anys.