Construït entre 1896 i 1902, davant de les Drassanes Reials, l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, obra de l’arquitecte Enric Sagnier, està format per dos cossos paral·lels units per un altre cos transversal. La part que dóna a mar és més baixa i sembla una nau industrial; però el cos principal té aspecte de palau, amb una façana monumental ricament ornamentada amb motius clàssics, rematada amb escuts, àguiles i grifons.
Enderroc del baluard del Rei
Si bé la muralla medieval de Barcelona s’havia enderrocat entre 1854 i 1855, l’espai de l’actual plaça de les Drassanes estava ocupat pel baluard del Rei, de manera que no hi havia pas d’accés entre el portal de la Pau i la via de sortida cap al port, el Morrot i el delta del Llobregat i Montjuïc.
Quan s’enderroca el baluard, 1890, s’obre la possibilitat de potenciar dues noves importants vies de comunicació. Per una banda, l’eix que va del parc de la Ciutadella fins al portal de la Pau es pot prolongar cap al port nou, el Morrot i Montjuïc. I per altra, l’avinguda del Paral·lel, que havia estat lliurada a la ciutat l’octubre de 1894, s’hi pot connectar. Però no és fins a la construcció de la Duana del Port quan també s’urbanitza la via que connecta el portal de Pau amb el Paral·lel, el port i les rutes cap al sud, l’actual passeig de Josep Carner, que això és possible. Així, l’obertura d’aquest curt fragment vial fa possible recórrer tota la ronda al voltant de la ciutat vella, aquella que seguia el tramvia i després l’autobús 29. I, a la vegada l’accés a l’extrem de llevant del Paral·lel va potenciar l’activitat de la nova avinguda, com a camí cap al barri de Sant Antoni, la plaça d’Espanya, Sants i les carreteres de València i de Madrid.
Conseqüències al Poble-sec
També cal esmentar que les conseqüències per al desenvolupament posterior del Poble-sec foren importantíssimes: connexió amb tota la ciutat i més relació amb la vida portuària. I tot plegat va influir tant en la vida de l’avinguda del Paral·lel com en la decisió posterior de dur l’exposició Internacional de 1929 a Montjuïc.
Recordem que en aquell moment hi havia una línia fèrria que resseguia tot el port i continuava cap al sud pel Morrot, amb una estació de tren, la de Sant Bertran, situada més o menys en la zona on ara hi ha una dependència de correus, a l’extrem del passeig de Montjuïc; estació que desaparegué el 1917. De la col·locació de la primera pedra de les duanes de Drassanes, ara fa 125 anys.