Connecta amb nosaltres

Entrevistes

Aura Roig: “L’arrel del problema no és el consum de substàncies sinó el que envolta el consum”

“Per bruixa i metzinera” resava una frase guixada en la sentència de mort d’una bruixa del segle XVI. Durant aquell temps i fins ben entrat el segle XVIII, més de 400 bruixes van ser executades a Catalunya. Avui ja no en queden, de bruixes, o com a mínim no es deixen veure, però sí que existeixen les metzineres i no han deixat d’existir els prejudicis. Les metzineres de qui avui parlem són dones supervivents, dones i persones de gènere no binari que consumeixen drogues i que fan pinya al Raval. L’Aura Roig (Palma de Mallorca, 1981) és impulsora d’una cooperativa que ofereix aixopluc a aquestes persones, les acompanya i vetlla perquè els seus drets, avui menystinguts, es posin sobre la taula.

Publicat

on

Explica’ns la teva història i la teva motivació per impulsar el col·lectiu Metzineres.
Vaig marxar de Barcelona el 2011. Feia poc que havia defensat la meva tesina Les dones consumidores d’heroïna. Una experiència de consum no problematitzada i estava treballant en una sala de consum supervisat de Barcelona, quan em va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar a Vancouver (Canadà). Allà vaig aprendre el significat del “Res sobre nosaltres, sense nosaltres”, en tots els recursos i serveis en què vaig treballar, les persones que n’eren participants també eren protagonistes pel que fa al disseny, implementació, monitoratge i avaluació. Amb això, el que havien aconseguit no era sols obrir la primera i única sala legal de consum supervisat de Nord Amèrica, sinó  portar la reducció de danys a la resta de recursos i serveis adreçats a persones supervivents a múltiples situacions de vulnerabilitat: sensellarisme, malestars emocionals i mentals, empresonament, desestructuració familiar, treball sexual, sexe per supervivència, entre d’altres. El consum de drogues no era, per tant, una barrera d’accés a serveis essencials, ni abandonar el consum una condició per a la recuperació. Persones que usaven drogues lideraven horts, treballaven a un banc, es responsabilitzaven d’una cafeteria i portaven una empresa de missatgeria en bicicleta, per donar només alguns exemples.

D’allà vaig anar a parar a Colòmbia, primer com a assessora en reducció de danys, però després m’hi vaig quedar per dissenyar, implementar i avaluar els primers programes del país adreçats a persones que s’injecten drogues. Un gran repte, en un país on no es tenia pràcticament cap experiència en aquest camp, on la reducció de danys encara és considerada en molts àmbits com apologia al consum i els recursos que s’hi destinen són molt limitats i amb poca continuïtat. Torno a Barcelona el 2016 on, per encàrrec d’Àmbit Prevenció i el CEEISCAT,  realitzo un estudi sobre dones que s’injecten drogues, usuàries dels recursos de reducció de danys de la ciutat. A partir d’aquí creem la XADUD-Xarxa de Dones que s’Injecten Drogues. Berenem juntes cada dimarts des d’aleshores. Allà descobrim que el sol fet de disposar d’un espai autogestionat de solidaritat i suport mutu, on reforçar la connexió entre nosaltres, ja resulta d’allò més terapèutic. És durant aquestes tardes que, encara ara, anem imaginant Metzineres i donant-li forma.

Qui són les Metzineres?
Metzineres és una cooperativa sense ànim de lucre que desplega entorns d’aixopluc per a dones i persones de gènere no binari que, sobrevivint a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència, usen drogues. Alhora que procurem cobrir necessitats bàsiques, organitzem una nodrida agenda d’activitats creatives, formatives, ocupacionals, culturals i participem de tots aquells esdeveniments culturals i d’oci que ens engresquen. Com a veïnes del Raval, ens impliquem en totes aquelles iniciatives adreçades a lluitar pels nostres drets i els de la comunitat, sempre treballant contra l’estigma, a partir de planejaments propis del feminisme interseccional, la reducció de danys i els drets humans.

Des de quan existeix aquest col·lectiu, quina és la seva raó de ser?
Com a projecte vam iniciar el 2017, però com  a cooperativa ens acabem de constituir. Ho fem per donar resposta a situacions molt complexes que es trobaven en total desemparament institucional. Per una banda, els serveis adreçats a persones que usen drogues són molt androcèntrics i masculinitzats i tenen poc presents les seves necessitats i interessos específics, a més de dificultats de garantir la seva seguretat. Per altra banda, els que van adreçats a atendre les dones i persones de gènere no binari, solen excloure  de manera explícita o implícita les que usen drogues. El mateix passa amb els recursos pel sensellarisme o els malestars del salut mental. Sorgim en plena polèmica pels pisos de consum, o mal anomenats narcopisos, aportant una resposta efectiva a les complexes situacions de les dones que en són usuàries.

Quanta gent forma part de Metzineres? Quin seria el perfil?
Actualment som més de 260 dones i persones de gènere no binari.  Dins la plantilla, hi ha les que tenen formació acadèmica i experiència professional conjuntament amb les que aporten el seu coneixement experiencial. Convivim amb situacions de sensellarisme, malestars de salut mental, treball sexual, sexe transaccional, experiències migratòries, problemes relacionats amb l’ús de drogues, empresonament, entre d’altres. Però el que tenim totes en comú és que sobrevivim a violències masclistes.

Crida l’atenció que parleu d”usar drogues” i no de “drogar-se”. Per què així?
El concepte que procurem evitar és el de drogodependència o drogodependents, perquè considerem que el primer situa les drogues en el centre del problema, obviant que l’arrel del problema no és el consum de substàncies sinó el que envolta el consum: trauma, pobresa, desigualtat, exclusió, aïllament, solitud, violència. La recuperació del benestar no necessàriament comença o passa per deixar de consumir. El segon, drogodependent, perquè identifica la persona per si usa o no substàncies i no des de la seva complexitat. A més, totes usem drogues, el que canvia és on les compro, com i amb qui les utilitzo, si puc pagar-les, si sé el que porten i en tinc informació verídica. El problema, per tant, no són les drogues, sinó unes polítiques prohibicionistes,  basades en una guerra contra les drogues fallida, que tal com reconeixen Nacions Unides, continua comportant unes conseqüències negatives “imprevisibles”.

Les dones que usen drogues, tenen a la seva disposició recursos segurs al Raval?
El que es troben és que els recursos adreçats a les persones que usen drogues estan marcadament masculinitzats. Elles representen al voltant d’un 15% del total de la població atesa, sovint són lluny d’aplicar una perspectiva de gènere i tenir presents les seves necessitats i interessos específics així com la seva heterogeneïtat i no sempre representen espais segurs per elles. Els recursos i serveis adreçats a les dones, sovint exclouen les que usen drogues, de fet és un dels principals motius d’expulsió dels recursos d’acollida. Tot això encara és més greu entre les dones trans i persones que gènere no binari, que per, no ser-hi, no apareixen ni a les dades.

Parlem de dones invisibilitzades. A quines situacions s’enfronten en el dia a dia?
Les membres de Metzineres fan front a múltiples i simultànies situacions d’exclusió. Per donar-te algunes dades, actualment s’hi han vinculat unes 260 dones de les quals al voltant d’un 50% viuen al carrer i al voltant d’un 80% són sensellar perquè, tot i tenir un sostre sobre el cap, no disposen d’un espai segur. Aproximadament un 40% té experiència migratòria i un percentatge similar tenen un diagnòstic en salut mental, un 20% s’identifica com LGTBIQ+. Totes elles sobreviuen a múltiples situacions de violència, estan sobrerepresentades pel que fa a violència durant la infantesa i l’adolescència, pateixen maltractament per part de les seves parelles, per part de l’entorn proper i per part de desconeguts. Les situacions de la violència institucional, especialment per part de serveis socials i sanitàries són constants, així com els derivats de la criminalització. L’estigma que recau sobre elles és una constant.

Dieu que feu activisme, no assistencialisme. Ens ho expliqueu?
No cobrim necessitats, plegades fem efectius els nostres drets, cadascuna des dels seus coneixements. Cada una és experta en la seva pròpia realitat, per això caminem plegades per aconseguir autonomia i autogestió. Autodefensa feminista basada en el suport mutu i  la solidaritat per la millora del benestar físic, emocional i psicològic nostres i de les nostres comunitats.

Qui us ajuda a finançar aquest projecte? Com se sosté?
Això encara és un gran repte. No tenim garantida la continuïtat i la sostenibilitat. De moment ha estat un puzle de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, però sobretot de la Generalitat de Catalunya i donacions d’entitats filantròpiques com Open Society Foundations .

Des de fa sis mesos, el nostre espai del Raval ha passat a ser considerat un Servei Integral Especialitzat, de  la Subdirecció General de Lluita contra la Violència Masclista de la Generalitat gràcies, també, al suport de l’Associació Episteme. Investigación e Intervención Social, que ens fa de paraigües organitzatiu. Això ens dona uns mesos de tranquil·litat tot i que encara estem en una situació molt precària.

Ara formeu part de la programació de l’Arnau Itinerant amb MetziRàdio. Com va sorgir la idea?
Amb Arnau Itinerant se’ns obre la possibilitat d’experimentar amb l’eina de la ràdio per mostrar moltes de les capacitats artístiques de les dones: teatre, música, poesia troben el seu espai en els nostres programes, sempre amb un rerefons que busca mostrar que es tracta de dones i persones de gènere no binari creatives, resilients, poderoses, solidàries, divertides… heterogènies.

Metziràdio és una finestra a aquesta realitat que, sovint, pot incomodar. Què n’espereu, de les persones que l’escolten?
Esperem trencar l’estigma i els estereotips, donant a conèixer les seves vivències en primera persona. Un espai de transmissió de coneixements on també es visibilitzen les seves capacitats artístiques i creatives, alhora que reinvindiquen els seus drets. És també un lloc de trobada comunitària des d’on es creen llaços i aliances amb altres col·lectius i persones de l’enriquidor entramat veïnal del Raval.

Més enllà de la vostra participació en el Teatre Arnau, quins altres projectes teniu previstos per aquest 2021?
Idees i projectes no ens en falten. La nostra prioritat ara és poder incorporar més dones participants en el nostre equip de treball. I arribar a totes aquelles dones que continuen sense vincular-se o adherir-se a espais d’acompanyament. Veiem molt necessari desplegar entorns productius i d’habitatge que puguin dotar de seguretat i autonomia les dones, així com seguir treballant per alternatives de tractament. Sempre des de la perspectiva del feminisme interseccional, la reducció de danys i els drets humans.

Entrevistes

Raquel Gil: “El dispositiu nocturn de la Guàrdia Urbana ha de deixar d’estar compartit amb Les Corts”

Veïna de La Bordeta i exveïna del Poble-sec, Raquel Gil Eiroá ha estat nomenada regidora del Districte de Sants-Montjuïc arran de l’elecció de Jaume Collboni com alcalde de Barcelona. La socialista entoma un mandat amb un seguit de problemàtiques cronificades al barri, com ara l’incivisme, la turistificació o la crisi habitacional.

Publicat

on

Ha millorat la neteja al Poble-sec des del canvi de Govern?
Treballem perquè el Poble-sec no estigui brut. A finals de l’anterior mandat es va posar en marxa una nova contracta de la neteja i es van produir disfuncions. L’alcalde, tan bon punt va començar el mandat, es va reunir amb totes les concessionàries i els va dir que no podia ser que, després de signar el contracte més important de l’Ajuntament, la gent tingués la sensació de brutícia.

Quines mesures s’han dut a terme des d’aleshores?
Per una banda, s’han incrementat les inspeccions i, per l’altra, s’ha fet un seguiment més estricte del que estableix el contracte de neteja. En paral·lel, hem posat en marxa el Pla Endreça, focalitzat en el manteniment i la neteja de les zones més estressades. Per últim, caldrà treballar la convivència i el civisme.

Tenim un problema d’incivisme? Es pot resoldre normativament?
Hem proposat incrementar les sancions de les infraccions que més es repeteixen i crear una comissionada de convivència i civisme. La seva feina serà agafar l’ordenança de civisme i adaptar-la als nous temps amb els veïns i la resta de grups municipals. Necessitem incrementar el respecte per allò que és de tots.

Existeix un problema d’inseguretat al barri o és una percepció?
Barcelona és una ciutat gran i el Poble-sec és un barri important perquè és a prop del centre i és molt dens. A les ciutats passen coses i, de vegades, hi ha inseguretat, robatoris, discussions… no admetre això seria negar una realitat. Ara bé, no creiem que el Poble-sec sigui una zona insegura, malgrat que en determinats moments hi ha episodis que poden generar aquesta percepció. A més, hi ha un compromís amb el dispositiu nocturn de la Guàrdia Urbana; ha de deixar d’estar compartit amb el districte de Les Corts.

En termes d’habitatge, el lloguer sembla no tenir aturador. Quina política vol aplicar el seu govern per frenar o revertir la situació?
Ja hem demanat que s’apliqui la normativa de la Llei de l’Habitatge i l’alcalde ha signat un decret per avançar en la regulació dels lloguers. També hem pres mesures contra els habitatges turístics mitjançant l’increment de la fiscalitat que els grava. A banda, hem de construir més pisos; el projecte Fira Montjuïc ens ha d’aportar més oferta i, conseqüentment, abaixar els preus.

Serà suficient?
Ni aquest Ajuntament ni ningú té la capacitat de fer tots els pisos que la ciutadania necessita. Tot i això, ja hem posat a disposició de la Generalitat una sèrie de solars municipals perquè l’Incasòl construeixi més habitatge, alguns dels quals s’ubiquen al districte. També hem de buscar col·laboracions publicoprivades per generar habitatge assequible.

Té previst enllestir la reforma dels extrems del Paral·lel?
No ho hem decidit perquè encara no tenim el Pla d’Inversions Municipals (PIM), el qual és l’eina que ens ha d’ajudar a posar calendari i pressupost. En el tram de dalt hi ha una afectació a plaça d’Espanya, per la qual cosa fins que no estigui acabada no tindria sentit començar les obres. A la zona de baix haurem de veure amb quin pressupost comptem. En tot cas, ens ocupa i preocupa la revitalització del Paral·lel.

Mantindrà el projecte de fer una estació d’autobusos a la plaça d’Espanya?
En principi no s’ha descartat. Això va amb la lògica de treure pressió d’autobusos interurbans i turístics que hi ha dispersos per la ciutat i que generen problemes de mobilitat.

Tenim el Teatre Arnau i El Molino aturats, quan està previst que surtin a concurs?
El Molino sortirà aviat. No podem dir dates exactes, però està gairebé tancat. En el cas del Teatre Arnau és més complex. És molt probable que en aquest mandat no estigui fet, perquè necessita una reforma molt important i necessitem un projecte madur que doni vida i sentit a la inversió que es faci.

Quin ha de ser el model econòmic del Poble-sec després de l’espiral turistificadora dels darrers anys?
A Barcelona el turisme té un pes important en l’economia i això s’ha vist amb la pandèmia. Nosaltres apostem per una diversificació del model econòmic, per la qual cosa hem de controlar coses del turisme i ajudar a créixer altres sectors econòmics. Tenim un sector digital que genera ocupació de qualitat, però també tenim altres sectors, com l’energia o les cures, que poden promoure un tipus d’economia i un creixement que poden ajudar a dimensionar el turisme al pes que hauria de tenir.

La concentració turística genera força molèsties al veïnat, sobretot en termes de soroll i de descans, quines accions volen dur a terme?
Hem de començar per la mediació i la convivència. Els horaris de terrasses és un tema que haurem d’anar veient. Ja s’han pres mesures i les zones que s’havien delimitat com a especialment tensionades pels nivells acústics en principi es mantindran.

Està satisfeta amb la gestió de la celebració dels partits del Barça a Montjuïc?
És un repte. Arran del Barça hi ha més gent que va a Montjuïc. S’ha fet un esforç des de Mobilitat, Guàrdia Urbana i Barça per fer millores a la muntanya, però al final és una tensió nova i hem d’anar veient què funciona i què no funciona amb els veïns més afectats directament. En aquest cas, cal destacar que vam decidir que no es pogués arribar amb vehicle privat, quan a Les Corts sí que s’hi arribava en cotxe. Per la qual cosa, la gent ha començat a buscar la forma que li és més còmoda d’anar al camp.

Quines millores han de venir?
Estem analitzant la possibilitat de crear una fan zone, però hem de veure on i com fem que la gent hi vagi. És una cosa que hem de treballar amb el Barça i els operadors. També volem millorar les indicacions que es donen als equips visitants.

De cara al futur, es veu governant en solitari o amb nous socis?
Som partidaris de tenir un govern d’esquerres. Hi ha una majoria d’esquerres al consistori, però mentre això no passi, nosaltres tenim l’obligació de governar.

Porta pocs mesos, però com està més còmoda, amb el diàleg amb els comuns o ERC, o amb el grup de Xavier Trias?
Jo estic còmoda parlant amb tothom, perquè soc un perfil molt dialogant. Com que vinc del món sindical, estic molt acostumada a arribar a acords. Excepte amb VOX, nosaltres parlem i intentem entendre’ns amb tothom.

Per la cadira de regidor de Sants-Montjuïc han passat molts càrrecs electes durant els darrers anys. Vostè espera complir els quatre anys en aquest càrrec?
Estaria encantada, és el meu districte. Soc veïna de la Bordeta, però he viscut al Poble-sec i a Sants. La meva família, quan va arribar a Catalunya, va viure al Poble-sec, per la qual cosa tinc una vinculació emotiva i jo estaré encantadíssima d’estar el temps que em demani l’alcalde. Espero que sigui tot el mandat.

Continua llegint

Entrevistes

Cèlia Espanya: “Parlem de l’amor en català”

Cèlia Espanya és una creadora de contingut de les Terres de l’Ebre. El seu salt al programa ‘First Dates’ va activar totes les alarmes quan va explicar que “buscava un catalanet”. Parlem amb ella del seu èxit com a influenciadora, de com es relaciona amb la seva feina i de reivindicar la llengua i els dialectes.

Publicat

on

Per

Qui és la Cèlia Espanya?
Soc una noia de vint-i-cinc anys de les Terres de l’Ebre, tot i que porto vivint a Barcelona uns set anys perquè vaig venir a estudiar Comunicació Audiovisual. Després d’estudiar em vaig quedar treballant a una productora, gravant i editant vídeos; allà vaig aprendre moltíssim, moltíssim. Vaig començar a crear contingut per estimular-me més, jo veia que a la meua feina dominava moltíssim i volia nous reptes. Vaig començar així per vore com funcionava a les xarxes. Vaig començar a pujar de seguidors a TikTok i vaig vore que començava a tenir feines i a poder guanyar diners d’això. Estava compaginant la meua feina amb això, i al vore que la creació de contingut em donava per viure vaig llençar-me a la piscina i vaig deixar la meua feina. I des de llavors em dedico de forma autònoma a ser filmmaker, edito vídeos i alhora faig d’influencer.

Entenc que vas començar a crear contingut com un repte?
Sí, sempre m’havia agradat. Jo he crescut amb YouTube, i m’encantava. De petita ja havia fet alguns vídeos amb set o vuit anys, però els meus pares em deien que no m’exposes tant, i a l’institut s’enraien una mica. Llavors els vaig esborrar i ho vaig deixar a part. A partir d’aquí vaig fer la vida que s’espera que has de portar: estudiar, treballar…, i quan ja ho havia fet tot vaig voler fer el que realment volia. I, per tant, ho vaig fer perquè era el meu somni, i també com deia… per buscar nous estímuls.

I tens la sort, o la facilitat de què la teva feina està relacionada amb el fet de crear contingut…
Totalment, en ser la meua feina m’és més fàcil crear contingut. La gent em diu que edito ràpid, que tinc moltes idees… Per a mi és com jugar, no em costa gens fer-ho a diferència d’altra gent que potser li fa més mandra editar. Però jo m’ho passo bé i és com un hobby. Una cosa, la meua feina beu de l’altra, el fet de crear contingut. I això em dona també noves oportunitats.

I quins temes t’agrada més de comunicar?
A mi m’agrada parlar dels sentiments, de l’amor, del benestar emocional… Potser és també perquè des d’adolescent vaig al psicòleg. I també m’agrada que la gent rebi molt bé els vídeos on parlo sobre el dialecte. Veig que la gent respon molt bé, i llavors m’agrada fer-los.

I el teu boom va arribar també anant al programa ‘First Dates’…
M’agrada veure com interaccionen les persones en una primera cita. I poder vore a dues persones com es coneixen, i analitzar els gestos o les respostes sempre m’ha cridat l’atenció, des d’un punt de vista més antropològic. També volia vore la part de producció audiovisual, com estava fet. I, d’altra banda, per viure l’experiència per vore’m a mi des de fora, per com interactuava en una primera cita. Jo he tingut nòvio molt de temps, i em deia que hi anés, però jo volia fer-ho quan estigues soltera perquè fos real. Quan ho vam deixar vaig fer una llista de coses que m’alegraven, perquè estava trista. I una d’elles era poder viure aquesta experiència.

I al programa vas dir que buscaves un catalanet.
Clar, jo vaig començar a fer contingut en català perquè és la llengua que parlo. Parlant castellà em veia impostora, i crec que no arribaria igual la meua essència. Lo de “busco un catalanet” hi ha una frase que ho explica, diu: “casa’t en algú que no parle la teua llengua i passaràs tota la vida traduint la teua ànima”. Hi ha gent que aquesta frase li molesta molt, però jo trobo que és cent per cent així. Jo vull estar còmoda, parlar des de l’ànima, i la meua ànima parla en català. I en català ebrenc. Per això vaig dir que buscava un catalanet, no per un tema polític ni res; tot i que la llengua està polititzada.

I fer vídeos en català llavors és una reivindicació?
Exacte. I al principi pensava que la meua repercussió no seria la que ha sigut, per l’idioma i el dialecte, i tot al contrari. Jo crec que he tingut el triple de repercussió i feina per haver-ho fet en la meua llengua. Hi ha hagut molt bona resposta, i la gent de primeres es pensa que es triomfa en castellà perquè és la llengua més majoritària i que l’entén tothom. Però la gent té ganes de sentir contingut en català, i en un català que no se sent a la televisió, ni als mitjans.

La llengua és diversa, creus que és important sensibilitzar-nos amb els diversos dialectes?
Hem d’abraçar les nostres arrels, i els dialectes són riquesa cultural. Cadascú no ha de tenir vergonya ni por de parlar com ho ha fet sempre. I perquè no se senti a la televisió o arreu vol dir que no està bé. En aquest sentit, tenim una falta de pedagogia, perquè a l’escola a nosaltres ens ensenyaven el català occidental, i clar mos pensem que el nostre és incorrecte. Però no és així, hi ha moltes formes que potser no són formals i estàndard, perquè són dialectals, però no són incorrectes. El que sí que s’ha d’evitar són castellanismes, perquè a mesura que van entrant la llengua es va apagant. Fer aquesta tasca més pedagògica també m’agrada, perquè la gent no pensi que està parlant malament quan fa ús del seu dialecte.

I creus que defensar-ho va de la mà de les arrels al teu territori?
Jo crec que la gent de les Terres de l’Ebre està contenta que jo tingui ressò, perquè se senten una mica representats. De fet, quan vaig anar al programa First Dates em vaig sentir malament, perquè vaig dir que era de Barcelona. La gent es va enfadar, i després vaig entendre que era un tema de reivindicació. A vegades mai se’ns té en compte, som el cul de Catalunya, i ja que jo puc fer-ho i tinc l’altaveu doncs que menys que dir: soc de les Terres de l’Ebre. Dels errors s’aprèn, i jo faig reivindicació del territori. I se n’ha de fer més.

Quins projectes futurs tens per aquí a uns anys?
Ser creadora de contingut m’està anant molt bé, i m’estan arribant propostes i projectes. Ara m’estic deixant portar pel que arriba, però arribarà un punt on crec que m’agradaria agafar les regnes. He pensat a fer una productora, però ara la idea és continuar creant.

REGINA RIGAU (El Monocle)

Continua llegint

Entrevistes

Jim Gómez: “És el moment de provar coses amb la música en català”

La guanyadora de la segona edició d’Eufòria es va presentar al concurs amb Sweet Child O’ Mine, de Guns N’ Roses, un tema amb el que volia demostrar la seva faceta més rockera. La Jim és de Granollers, té 21 anys i l’han definit com una bomba musical i de talent. Compartim amb ella les seves reflexions sobre el seu pas pel programa i ens explica com encara els seus projectes musicals futurs.

Publicat

on

Per

Qui és la Jim?
Doncs una nena de vint-i-un anys, a qui li agrada molt cantar, i des de petita ho fa. Em vaig presentar a un programa de talent de TV3, a Eufòria, i el vaig acabar guanyant! D’aquí surt la Jim.

Com valores el teu pas pel programa?
El meu pas ha estat una revelació gran, perquè ara em puc dedicar a la música i és el que m’agrada fer! Anteriorment, ja havia participat a un programa, Objectiu Paki de Televisió Cardedeu. I allò ja va ser un punt que em va fer veure que m’agradava pujar a l’escenari. Però a Eufòria ja ha sigut definitiu el fet de dir: em vull dedicar a això. A part d’un aprenentatge gegant i una superació de reptes, crec que ha estat una obertura de ment molt gran.

I n’ets la guanyadora. Què suposa això?
El fet de guanyar m’ha ajudat a veure que la gent confia en mi per a dedicar-me al món de la música. Jo soc una persona que, tot i que era conscient que tenia una veu maca i cantava bé, no confiava tant. Potser no creia que era suficient per endinsar-me al món de la música i em feia no veure-ho clar. El fet d’haver guanyat aquesta última edició d’Eufòria m’ha ajudat a guanyar-me la confiança de la gent, i a saber que confien en mi, que els agrada el que faig, com soc i la meva música. Em sento molt ben rebuda en aquest sentit, és fort veure que la gent vol la teva música i li pot agradar.

Per tant, estem parlant de què t’ha canviat la vida guanyar ‘Eufòria’?
Òbviament! Sí. Jo soc la mateixa persona, però tinc un aprenentatge molt més gran que m’enduc. Si no hagués entrat a Eufòria res hauria estat el mateix. I això ho dic també per tots els companys que m’enduc d’aquesta experiència.

Creus que formats com ‘Objectiu Paki’ o ‘Eufòria’ són importants per impulsar el talent musical jove?
Totalment, i més dirigits a joves. Amb aquest programa i fent càstings arreu de Catalunya jo m’he adonat que hi ha molta gent jove amb talent. És bo que programes així puguin potenciar que els joves es presentin a un programa i puguin arribar a ser artistes, per crear la teva música –perquè és complicadíssim crear música pròpia sense que et conegui ningú…–, perquè aquests programes potencien molt una sortida amb més garanties, amb gent que ja et vol escoltar i el que toca després és posar-se a treballar. M’agrada molt que es facin aquests programes, sempre m’han agradat molt, i m’ha anat molt bé.

Un dels fets característics d’aquests programes és la llengua. En quina situació creus que es troba la música en català?
Jo crec que ara mateix està bastant bé. La música en català s’està elevant molt. Tenim nous artistes molt potents –com The Tyets, Figa Flawas…–, estan fent música que va més enllà. Crec que fins fa un parell d’anys la música catalana es relacionava molt amb el patxangueo, amb música pròpia de festa major… i ara estem sortint d’aquest cercle i s’estan explorant nous estils. Crec que això està donant una obertura molt gran que ens fa arribar a molta més gent de la que podíem pensar. Per tant, penso que ara mateix estem en un moment guai. Ara es poden començar a fer coses diferents, és el moment de fer-ho.

Tornaries a participar a ‘Eufòria’?
En una entrevista vaig dir que sí, però soc conscient que ja he viscut aquesta etapa. Quan dic que hi tornaria penso en tots els meus companys, les coses bones, els aprenentatges… Tot i que també hi ha moments de pressió i estrès que no repetiria. Jo em quedo amb el fet de poder cantar cada dia, compartir i fer música amb els meus companys… Per a tot aquest procés, que va ser molt maco, sempre hi tornaria!

I quins projectes tens al cap de cara al futur?
L’última novetat ha estat la cançó de l’estiu de TV3, amb Lildami. De fet, la cançó de l’estiu la vaig gravar dos dies després de sortir d’Eufòria, si el divendres va ser la gala final doncs el diumenge ja estava gravant la cançó. Em va agradar molt el resultat, i com va sonar arreu. Passat això, el projecte més gran que tinc a prop és que m’he de posar a fer un disc. El que estic fent ara és intentar compondre. Per a mi és nou, perquè jo mai he escrit res, i per tant estic fent proves per trobar també la meva essència. Diguéssim que estic descobrint el que puc arribar a fer. A això també se sumen alguns concerts programats, però encara no serà amb cançons pròpies. Ara, principalment, em centro a treballar en la meva música per trobar el que més m’agrada i em representa.

REGINA RIGAU (El Monocle)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021