Sempre hem dit que el principal objectiu d’ERC Barcelona és millorar la vida de les persones, la vida dels barcelonins i les barcelonines. I ara parlem del Poble-sec. I parlar del Poble-sec és parlar d’identitat, de consciència d’estar vinculat i d’estimular la participació i la cooperació a la comunitat, cosa que alhora es retroalimenta i facilita la inclusió i la cohesió social.

I per millorar la vida de la gent, cal baixar al dia a dia, i parlar-ne. Parlar del compromís de l’operació de Tres Xemeneies, del Pavelló Itàlia, del Molino, de l’IES Consell de Cent, del tancament de l’escola Sant Francesc Xavier, de l’Arnau, del local del 149, del Palau d’Esports, la Casa de la Premsa, la biblioteca Francesc Boix, de les obres eternes del col·lector del Paral·lel…

Tots estem al dia de les necessitats d’equipaments, de la millora que cal als nostres carrers i places, de la dignitat de l’habitatge i salarial que cal equilibrar per a tothom, del paper de l’educació i la cultura pel futur dels nostres veïns i veïnes.

I des de la política cal responsabilitat i aplicar-se, perseguir cadascun dels compromisos al barri i treballar-los per aconseguir màxims consensos, màxims recursos i màxima efectivitat.

I a Esquerra Republicana fem allò que sempre ha fet, sumar esforços per fer possible que aquesta ciutat avanci, i mirem de fer-ho des del nostre MODEL DE CIUTAT, convençuts que la Barcelona que volem i el Poble-sec que volem és el que vol la gent.

I coses concretes: ara mateix hem arribat a un acord que esperem que totes les forces polítiques progressistes entomin amb aquesta responsabilitat de la qual parlem i tirem plegats uns pressupostos de ciutat que també arribaran al nostre barri. Uns pressupostos que hem plantejat en tres grans eixos amb accions específiques:

Un per a una ciutat i un barri modern, innovador i amb ambició de futur amb polítiques progressistes, amb mesures que produeixin retorn social als barris per part dels esdeveniments a la ciutat, o el suport a l’emprenedoria i l’activitat econòmica que arribi a programes concrets d’acompanyament, o com facilitar l’accés de joves a la universitat a les zones amb alta vulnerabilitat.

Un segon per una ciutat i un barri més atractius i que al mateix temps sàpiga protegir la forma de ser i que fa singular al Poble-sec i, des del comerç del barri, al patrimoni artístic, cultural i particular del barri, i sense oblidar la nostra llengua, amb mesures específiques per protegir-la, desenvolupar la T-Cultura, plans de protecció dels comerços emblemàtics i pel relleu generacional, entre d’altres.

I un tercer eix per garantir que el Poble-sec sigui un barri on tothom pugui viure bé, millorant la quotidianitat, millorant els espais públics i millorant els serveis públics, amb inversions amb habitatge, amb accions per fer un barri cada dia més caminable per la gent i amb actuacions com aconseguir que infants i joves entre 3 i 16 anys puguin fer activitats culturals, esportives o de lleure fins a les 19 hores.

Al cap i a la fi, esperem de la participació de la gent, de la seva implicació en la vida diària que amb l’execució d’aquest pressupost al costat, farà créixer el barri que volem i acomplir els compromisos i necessitats de sobres conegudes.  Farà créixer l’orgull de pertànyer al barri del Poble-sec tots plegats. Sumem!

PEPE PÉREZ

Conseller Portaveu d’ERC

Districte de Sants-Montjuïc

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú