Àlex Matas i Pons (Barcelona, 1975) és l’autor de l’assaig Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, una obra amb la qual va guanyar el premi Joan Fuster d’Assaig en els 49 Premis Octubre organitzats per l’editorial Tres i Quatre. Àlex Matas és filòleg, escriptor i professor universitari especialitzat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada –matèria en què es doctorà el 2009 amb una tesi titulada Poética urbana de la modernidad literaria, dirigida per David Viñas, a qui el lector, potser, recordarà pel seu llibre Erótica de la autoayuda, del qual en vam parlar al número 100 d’aquesta publicació–.
Els marges del mapes és un brillant recorregut per les fronteres, aquells espais que són molt més que unes línies traçades als mapes, sinó que són, precisament, indrets que ens recorden la impossibilitat de fixar el lloc precís on comença i on acaba un territori, evidenciant així la complexitat de tota realitat. Matas parteix de la consideració de la frontera com el lloc que recull les restes oblidades de la història, dipositades com si fossin pols sobre múltiples capes de temps, per bastir una anàlisi de les novel·les de diferents autors: Jesús Moncada, Francesc Serés, Joan-Lluís Lluís, Joan Daniel Bezsonoff i Julià de Jòdar. Al llarg del viatge, doncs, visitarem la Franja, el Besòs i la Catalunya Nord, i serem testimonis de la presència indeleble de la història en els espais de frontera.
El lector trobarà en aquest assaig un pensament ben travat i, sobretot, molt suggerent que el portarà a voler rellegir –o, potser, fins i tot llegir per primera vegada– les obres de quatre grandíssims escriptors de la literatura catalana que han sabut escriure de i des d’una geografia que és, també, simbòlica: les fronteres, aquells espais de trànsit que ens defineixen.