Connecta amb nosaltres

Cultura

Festival Grec 2021

Després d’una edició que va estar marcada per la Covid, el festival d’estiu de Barcelona torna amb una edició marcada per l’optimisme, la cultura segura i l’impuls a la creació i el talent local

Publicat

on

Del 27 de juny al 31 de juliol, el Festival Grec 2021 oferirà prop d’un centenar de propostes d’arts escèniques, música i cinema en 37 espais de la ciutat. La meitat de la programació es descentralitzarà i es durà a terme fora de l’escenari principal de Montjuïc, en museus com el CCCB, el Macba o el Museu Etnològic i de les Cultures del Món; equipaments públics com el Teatre Nacional de Catalunya, L’Auditori, el Palau de la Música, l’Ateneu Popular 9 Barris o el Mercat de les Flors; sales com La Badabadoc, la Sala Apolo, la Sala Beckett, la Sala Hiroshima, i teatres com el Borràs, el Condal o el Tantarantana.

El Festival Grec 2021 en dades

Dels 98 espectacles que es programaran en aquesta edició, el 50% corresponen a coproduccions en què s’han invertit 900.000 euros dels 3,3 milions del pressupost total del festival. Del total de propostes, 38 són espectacles teatrals, seguits de la música, amb 22; l’escena híbrida, amb 16; la dansa, amb 14; el circ, amb 6, i el cinema, amb 2. L’oferta també inclou una desena de reprogramacions d’obres que no es van poder representar durant l’edició anterior, i que començaran a partir del 10 de juny. A més, hi haurà 28 activitats paral·leles en 20 espais més per completar la programació d’enguany i acostar la cultura a la ciutadania. Aquest Grec es caracteritza per l’esforç per revitalitzar el sector cultural i donar suport a les sales, les companyies, el talent i la creació locals, l’autoria, les dramatúrgies contemporànies i els nous llenguatges, amb atenció especial a les propostes liderades per dones, que suposen el 55% de la programació.

L’Àfrica barcelonina

Des del 2017, la cultura africana és un imprescindible de la programació del Grec. Enguany el festival se centra en la mirada dels creadors i les creadores afrodescendents locals. Aquesta veu pròpia que fuig dels retrats exòtics es podrà gaudir en l’espectacle inaugural del festival, amb l’adaptació teatral de la novel·la Carrer Robadors, de Mathias Enard. Dirigida per Julio Manrique, l’obra narra el viatge d’aventures i aprenentatge d’un jove des del Magrib de les primaveres àrabs fins a la Barcelona convulsa dels dies del 15M.

Continua llegint

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024