Connecta amb nosaltres

Cultura

Escriure a la frontera

Àlex Matas guanyà el premi Joan Fuster d’Assaig 2020 amb ‘Els marges dels mapes’

Publicat

on

Àlex Matas i Pons (Barcelona, 1975) és l’autor de l’assaig Els marges dels mapes: una geografia desplaçada, una obra amb la qual va guanyar el premi Joan Fuster d’Assaig en els 49 Premis Octubre organitzats per l’editorial Tres i Quatre. Àlex Matas és filòleg, escriptor i professor universitari especialitzat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada –matèria en què es doctorà el 2009 amb una tesi titulada Poética urbana de la modernidad literaria, dirigida per David Viñas, a qui el lector, potser, recordarà pel seu llibre Erótica de la autoayuda, del qual en vam parlar al número 100 d’aquesta publicació–.

Els marges del mapes és un brillant recorregut per les fronteres, aquells espais que són molt més que unes línies traçades als mapes, sinó que són, precisament, indrets que ens recorden la impossibilitat de fixar el lloc precís on comença i on acaba un territori, evidenciant així la complexitat de tota realitat. Matas parteix de la consideració de la frontera com el lloc que recull les restes oblidades de la història, dipositades com si fossin pols sobre múltiples capes de temps, per bastir una anàlisi de les novel·les de diferents autors: Jesús Moncada, Francesc Serés, Joan-Lluís Lluís, Joan Daniel Bezsonoff i Julià de Jòdar. Al llarg del viatge, doncs, visitarem la Franja, el Besòs i la Catalunya Nord, i serem testimonis de la presència indeleble de la història en els espais de frontera.

El lector trobarà en aquest assaig un pensament ben travat i, sobretot, molt suggerent que el portarà a voler rellegir –o, potser, fins i tot llegir per primera vegada– les obres de quatre grandíssims escriptors de la literatura catalana que han sabut escriure de i des d’una geografia que és, també, simbòlica: les fronteres, aquells espais de trànsit que ens defineixen.

Continua llegint

Cultura

‘Rondalles de sang’

Arnau Folch recupera una dotzena de rondalles catalanes amb la violència com a element en comú

Publicat

on

Arnau Folch dirigeix Llegendàrium –www.llegendesdecatalunya.cat, el principal portal sobre el folklore, les rondalles i les tradicions dels Països Catalans, que nasqué la revetlla de Sant Joan del 2017. Una de les grans virtuts d’aquest jove folklorista i divulgador és que no es limita a recuperar les llegendes o les tradicions de casa nostra, sinó que les comenta i les analitza per tal que puguem entendre d’on venen, què signifiquen i així, a través d’elles, ens podem arribar a conèixer millor com a poble.

Folch continua amb gran encert un camí d’investigació i divulgació del nostre passat que ja havien realitzat nombrosos intel·lectuals i folkloristes abans que ell: de Valeri Serra o Cels Gomis, fins a Carme Oriol o Joan de Déu Prats, passant per Joan Bellmunt, els germans Maspons i Labrós o, és clar, Joan Amades, segurament el més famós de tots. El resultat de tantes i tantes hores que Folch ha passat visitant biblioteques i arxius, o llegint llibres, articles i costumaris serà una trilogia de rondalles i llegendes catalanes, classificades temàticament, que publicarà l’editorial badalonina Hermenaute amb els títols de Rondalles de sangRondalles de difunts i Rondalles del Diable.

De moment, el lector ja pot gaudir de les primeres dotze llegendes i rondalles que l’autor ha reunit, adaptat i analitzat a Rondalles de sang (Hermenaute, 2021). En aquest magnífic aplec, hi trobarem històries tan interessants com la llegenda de “El cor menjat”, la curiosa “L’Arbre dels nassos”, l’aparició d’una ogressa a Montserrat a “En Pere Xic”, una mena de versió de la Blancaneu titulada “La Sang-i-neu” o la brillant narració gòtica “La llegenda del castell de Vulpellac”. A més, per si tot això fos poc, els assajos de Folch que acompanyen cada rondalla són veritablement deliciosos i estan escrits d’una manera ben didàctica.

Continua llegint

Cultura

Tardor teatral a Dau al Sec

Publicat

on

L’espai d’arts escèniques Dau al Sec, al carrer de Salvà, 86, arrenca la temporada 2021/22 amb tres espectacles molt potents i un curs sobre filosofia. La primera proposta, que es podrà veure fins al 17 d’octubre, és el Molòleg del perdó, un text d’Enric Casasses protagonitzat per Blanca Garcia-Lladó i Berta Pipó. Aquesta obra parteix de la següent premissa: Una autora vol que una actriu interpreti un monòleg seu, llençant-la a l’escenari sense cap preparació prèvia. El segon espectacle en cartellera és Història d’un fracàs (del 5 al 9 de novembre) de Jordi Robles i Jordi Velasco, que tracta la història d’un performer català que es trasllada a viure a Berlín per treballar com a guia turístic. Arran de la seva interacció amb turistes hispanoparlants, fascinats pels horrors del III Reich, se n’adona com ha esdevingut de profunda la banalització del feixisme dins de la societat catalana i espanyola. Per últim, del 17 al 28 de novembre torna La Màgia Lenta, una producció de Dau al Sec que tracta una temàtica delicada, la dels infants que han patit abusos sexuals: “Ens agradaria que molta gent vingui a veure aquest espectacle perquè encara és un tema tabú que desfà la vida de moltes persones”, apunta la directora del teatre, Mercè Managuerra. A més, entre els cursos que proposen sobre teatre i pensament, del 8 de novembre al 9 de maig s’impartirà Plató i la tragèdia, on s’examinen diàlegs i tragèdies de l’autor de la mà de Joan Carles Mèlich.

Continua llegint

Cultura

Antiracisme fantàstic

Una crítica al racisme i al consumisme a través del filtre de la literatura de gènere

Publicat

on

Nana Kwame Adjei-Brenyah (1991) va néixer al famós barri de Queens, Nova York. La seva família prové de Ghana i, malgrat que el seu pare és advocat i la seva mare és mestra, van haver de patir en la pròpia pell l’horrible experiència d’un desnonament. Estats Units, el país del somni americà, com ja sabem, amaga una horrorosa cara B de malson que han de patir molts dels seus ciutadans. Adjei-Brenyah, que es va sentir avergonyit de ser estatunidenc per culpa de Trump, prefereix quedar-se amb l’orgull d’aquells compatriotes que, malgrat la bota de l’Estat que sempre tenen al damunt, perseveren en el seu dia a dia. Aquesta consciència social es veu reflectida en el seu brillant llibre de relats, Friday Black (Empúries, 2021).

Friday Black conté una dotzena de relats que serveixen per mostrar com és la nostra realitat quotidiana en una societat capitalista i racista. L’autor empra diferents eines provinents de la literatura de gènere (la ciència-ficció, el terror o el fantàstic), per a satiritzar el nostre món descarnat, deixant sempre una petita porta oberta per a l’esperança, amb un estil literari seductor i amè, i un sentit de l’humor que ens pot recordar el de la sèrie Black Mirror.

Entre els relats d’aquest volum, destacaria la denúncia contra el racisme que obre el llibre, “Els cinc de Finkelstein”, la crítica al consumisme desaforat que trobem a diversos relats com ara “Friday Black”, “Com es ven una jaqueta (explicat pel Rei del Gel” o “Comerç minorista”, i el relat distopic “L’era”, on hi trobem un atac a la hipocresia de la nostra societat. Però estic segur que qualsevol conte d’aquest llibre, brillantment traduït per Ferran Ràfols, us ajudarà a comprendre un xic millor el món en què ens ha tocat viure.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.