El 18 de juliol de 1936 és la data inicial de la revolta militar dirigida pel bàndol franquista contra el govern de la Segona República i que va conduir a la Guerra Civil espanyola. A Barcelona, la data clau va ser el 19 de juliol,  quan de matinada van sortir de les casernes les columnes de militars per ocupar els llocs estratègics i els centres clau del poder. Va ser al Cinc d’Oros i sobretot a la plaça Catalunya, on es van registrar forts combats, però sense prendre posicions sòlides cap dels dos bàndols. El comissari d’ordre públic, Frederic Escofet, que havia estudiat a fons el plantejament dels insurgents, va agafar el comandament amb energia i resolució i va tenir l’encert de fer convergir les -seves forces cap a la plaça Catalunya conduint-les utilitzant el metro i el ferrocarril per fer-les aparèixer indemnes al centre de la ciutat i la -perifèria.

Les primeres barricades importants

No obstant, l’estratègia de les barricades la va plantejar la CNT-FAI col·locant, amb l’ajuda dels guàrdies d’assalt, les que creien més importants al Portal de Santa Madrona, el Paral·lel i la Rambla. Alguns sindicalistes van tenir l’encert d’introduir barricades mòbils perquè els permetessin avançar sobre el terreny sense deixar d’estar a cobert. I van aparèixer les bobines enormes de paper continu que alimentaven les rotatives, com la del diari Solidaridad Obrera. Aquelles bobines oferien una protecció excel·lent. La sublevació, doncs, havia de fracassar, però els anarquistes, armats, no van abandonar el carrer i van continuar apostats a les barricades per mantenir el control de la zona i dels que hi circulaven. Cadascuna exhibia la seva autonomia, però també les seves arbitrarietats. Engels i Marx ja havien -sentenciat per escrit que Barce-lona era la ciutat del món on els obrers aconse-guien ai-xecar les barricades més ràpidament.

Bar Chicago, niu de sindicalistes i anarquistes

El bar Chicago estava situat al número 82 del Paral·lel (llavors Marquès del Duero), als baixos de l’edifici de la cantonada de l’avinguda del Paral·lel amb la Ronda de Sant Pau. Per entrar al Chicago calia demostrar que s’era major d’edat ja que entre els seus principals clients hi havia sindicalistes, anarquistes i bohemis, però també acollia mala gent ja que està documentat que l’octubre del 1924, un home va morir apunyalat davant de la porta del bar. I el 1926 la policia va relacionar el bar Chicago amb Domènec Masachs, l’anarquista que va provar de matar amb un ganivet el dictador Primo de Rivera durant una visita que va fer a la ciutat.

L’entorn del Chicago (sense oblidar el bar La Tranquilidad, amb moltes similituts de clientela, i situat a la vorera del davant) va tenir una especial significació històrica el dia 19 de juliol de 1936 quan es va produir l’intent d’aixecament feixista contra la República a Barcelona. En aquella zona del Paral·lel, davant mateix de l’establiment, es van instal·lar unes grans barricades. Fou allà on un grup anarquista, del que en formaven part Francisco Ascaso, Juan García Oliver i Ricardo Sanz entre d’altres, va aconseguir aturar els militars facciosos sublevats després de cinc hores d’intercanvi de trets. Fos com fos, aquell bar va ser un dels llocs de reunió on es van conjurar aquests moviments per avortar el cop d’estat del general Franco, aixecant barricades de sacs de terra i llambordes arrencades dels carrers per enfrontar-se als militars colpistes.

Acabada la Guerra Civil el bar Chicago va tornar a obrir portes i malgrat els canvis polítics i socials va tornar a recuperar el seu paper en el bulliciós Paral·lel de la posguerra. El 1956 el local va acometre una reforma integral, obra del decorador Ramon Carrera, que li va fer perdre part del seu encant del passat. Finalment, el bar Chicago va tancar portes el 1968 per donar pas a una sucursal bancària i el Paral·lel va perdre una part de la seva història.

Un dels gèneres que van tenir més èxit, al Paral·lel mític, a principis del segle XX, va ser el melodrama. Un dels teatres on es van representar més melodrames va ser l’antic Apolo. S’havia inaugurat pel novembre de 1904 i els diaris en van lloar la façana i les mesures de seguretat, com ara mànegues d’aigua per a possibles incendis.

Els actors més lligats al melodrama van ser Joaquín García Parreño, Miguel Rojas i Angelita Caparó. L’autor més emblemàtic va ser José Fola Igúrbide, valencià. Era inventor, filòsof, autor dramàtic i guitarrista. Hi havia qui el considerava, fins i tot,  successor d’Echegaray, una exageració evident. Havia fet invents poc exitosos, un helicòpter i un motor per a vaixells. Potser per això es va acabar dedicant a la filosofia i el teatre.

Un dels seus grans èxits va ser El Cristo moderno, obra en set actes, idealista i ben intencionada. Passava a Rússia i, en ella, un estudiant aristòcrata es convertia a la causa dels obrers. La gent insultava el dolentíssim Trepoff. Diuen que en una ocasió algú va disparar contra el malvat i l’actor, espantat, els va explicar que, al capdavall, ell era un manat i un obrer. Les dones ploraven a raig. Era l’època de l’anarquisme fraternal en alça i a l’Apolo, els diumenges pel matí, hi havia mítings anarquistes. Fola, pioner de la literatura social i anarquista utòpic, devia néixer cap a 1830, a Castelló, i va morir a Madrid el 1918. El melodrama va passar de moda i l’Apolo i d’altres teatres van dedicar els seus escenaris a la sarsuela. De forma injusta Fola, que també va escriure obres relacionades amb Zola i l’afer Dreyfuss, ha estat relativament oblidat durant anys.

L’any 1997, un grup de persones es reuneixen amb el propòsit de treballar per les persones en risc d’exclusió social. Constitueixen l’associació Bona Voluntat en Acció (BVA), sota els principis de respecte, igualtat, justícia social i solidaritat. La seva manera d’operar és per plans de treball individualitzats, és a dir, es forma i es donen instruments per tal que la persona pugui accedir a un lloc de treball en un termini mitjà.

Així, la persona que acudeix a BVA es compromet a participar en la formació impartida per l’entitat, amb un compromís de perseverança; i, d’altra banda, BVA facilita, a les famílies en risc, aliments, productes d’higiene i activitats per als infants: reforç escolar, sortides educatives, lleure, joguines i casals d’estiu. Aquests cicles tenen una durada determinada, fins que la persona pot accedir a un lloc de treball.

D’altra banda, aquestes línies d’actuació d’assessorament, formació, cobertura de necessitats bàsiques i la cura dels infants, comporta poder comptar amb un potent grup de voluntaris, amb moltes i diverses tasques a desenvolupar. La recollida d’aliments i la preparació de les cistelles bàsiques setmanals requereixen, elles soles, d’un equip ben coordinat.

BVA inicià les seves activitats al carrer Roser, 99 i l’any 2009 es traslladaren a la seu actual del passeig de Montjuïc, 70.

El nombre de persones beneficiàries de les diverses activitats ha anat creixent des del principi; però cal destacar dos moments de creixement notable: d’una banda, la crisi financera de 2009-10 es va percebre notablement cap a 2013-14, quan es passa d’uns 800 usuaris a més 2.500; d’una altra, quan la pandèmia del covid ocasiona un nou increment, que ha dut a la vora dels gairebé 4.000 actuals, el 2021.

Pel que fa a les tones d’aliments repartides, fou discretament creixent, fins que amb la pandèmia del covid, es passà de les 80 repartides el 2019 a les més de 216 del 2021. I, pel mateix motiu, les persones beneficiàries d’alimentació passaren d’unes 800 el 2019, a gairebé 1.800 el 2021. Tanmateix, la crisi pandèmica ha afectat el nombre de voluntaris, que ha tingut diverses oscil·lacions a la baixa; ja que també han patit en les seves activitats laborals tant els efectes ocupacionals de la crisi sanitària com les crisis econòmiques.

Amb un àmbit d’actuació a tot el districte municipal de Sants-Montjuïc, avui dia, BVA compta amb uns 90 voluntaris i està atenent unes 260 famílies, que suposen uns 600 beneficiaris. A tot això, cal afegir que els darrers quinze mesos, el cost general de l’alimentació s’ha incrementat notablement, cosa que ha fet que amb uns mateixos recursos econòmics es poden aconseguir molts menys aliments per haver d’atendre les necessitats d’un nombre de població més ampli.

L’entitat és prou conscient que es dedica a cobrir aspectes que haurien de ser atesos per l’administració; però en l’origen de la seva activitat està atendre i acompanyar les persones en el difícil camí d’aconseguir un lloc de treball digne. Del naixement de Bona Voluntat en Acció, ara fa 25 anys.