Connecta amb nosaltres

Cultura

Guia per sobreviure a l’agost

Teatre, exposicions i experiències vitals per estalviar aire condicionat

Publicat

on

No et deixis enganyar per Instagram. No tothom passarà l’agost en alguna paradisíaca platja. La realitat no acostuma a ser aquesta i, sovint, moltes famílies només poden optar per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa. Si ets d’aquests darrers i et toca sobreviure a la calor de l’asfalt del Poble-sec… Tranquil, des del ZONA SEC t’hem preparat una guia amb vuit propostes estivals que t’ajudaran a mantenir apagat l’aire condicionat o el ventilador de casa.

1. Un mirador icònic

Ni apunta a Amèrica, ni està tancat com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de l’any 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només sis euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina.

De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. El barri des del cel

Trepitjar carrers i places del Poble-sec és el dia a dia dels veïns i veïnes, però… T’imagines veure el barri i tota la ciutat des del cel? Fa dècades que pots fer-ho, però segurament mai se t’ha acudit pujar al Telefèric de Montjuïc. Els seus 750 metres de recorregut permeten gaudir d’unes vistes incomparables, amb un trajecte que comença a l’estació del Funicular i que pots fer amb tota la família fins al Castell de Montjuïc en còmodes cabines de vuit places des de 14,20 euros (els infants, 10,2 euros).

3. La BCN del ‘92

Un cop sobre la muntanya màgica, adreçar-se a l’interior del Castell de Montjuïc esdevé una opció gens menyspreable. Amb motiu del 30 aniversari dels Jocs Olímpics, el recinte acull l’exposició BARCELONA 1992, Trenta anys després. Comissariada pel periodista Sergi Picazo, ocupa les sales 18 i 19 del Castell i proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta en què es va gestar la candidatura fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics. Un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura de l’herència olímpica transcorreguts 30 anys, a partir de la mirada de les generacions posteriors.

4. Nits d’estiu

Per acabar de tancar una jornada 360º a la mateixa muntanya, el Poble Espanyol torna a organitzar les Nits d’Estiu. Una proposta amb música en directe que combina quatre estils diferents sota les estrelles. L’organització ja ha preparat una ambientació especial per aquest cicle cultural, el qual restarà acompanyat de diferents propostes gastronòmiques adaptades a cada estil (totes elles, basades en la proximitat i la sostenibilitat). Mentre que els dimecres els espectadors podran gaudir de les Nits de Blues, els dijous serà el torn de la Mahou Rock&Grill. Pel que fa als divendres, els amants de l’Òpera també es podran adreçar al recinte, el qual els diumenges passarà a acollir les tradicionals Nits de Rumba. A més, per primera vegada els espais de la Carpa i el Pícnic del Poble es convertiran en un Village: una àmplia zona a l’aire lliure especialment pensada perquè l’experiència al Poble Espanyol sigui completa.

5. Vespres al teatre

La companyia RHUM&CIA porta al Teatre Condal l’obra de Luis Vélez de Guevara durant la primera setmana d’agost. El Diablo Cojuelo és l’aposta de la sala per omplir la platea d’espectadors predisposats a endinsar-se dins de l’obra acompanyats d’uns pallassos que no voldran escoltar dir als seus néts “el meu avi va començar pallasso i d’allà no va passar”. Tot al contrari: voldran escoltar: “El meu avui va començar pallasso, però es va esforçar i va acabar fent clàssics, que són la cultura, la dignitat i el futur”. Totes les funcions són a les 20 hores.

6. Teatre Apolo

Uns metres més avall del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost tampoc penja el cartell de Tancat per Vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant amb els tres espectacles que la sala ofereix en cartellera: Paso a pasoCorta el cable rojo i El musical de los 80s i 90s. Mentre que Paso a paso resulta ser un text ple d’humor i d’amor de Peter Quilter i dirigit per Esteve Ferrer, en el cas de Corta el cable rojo la proposta se centra en la comèdia d’improvisació. Per últim, amb El musical dels 80s 90s la companyia Onbeat tractarà de traslladar l’espectador a una època única de la història.

7. MNAC

Un any més la visita al MNAC resulta pràcticament obligatòria. Enguany, el museu presenta dues exposicions temporals de primera divisió. Per una banda, Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera, la qual ofereix a l’espectador l’oportunitat única de veure per primera vegada totes les peces juntes que va fer l’artista italià en aquest espai religiós. Per una altra, el recinte també presenta l’exposició Turner. La llum és color, amb tot un seguit de peces del millor artista paisatgístic romàntic anglès.

8. Museu Marítim

Per últim i just a l’extrem oposat del barri, el Museu Marítim de Barcelona ofereix l’exposició Sirenes en trànsit, comissariada per l’historiador de l’art i col·laborador habitual dels Royal Museums of Greenwich, Sacha Coward. L’espai serveix per entendre la raó per la qual les sirenes són símbols tan poderosos per a la comunitat LGTBIQ+: per la seva capacitat de transformació, perquè són éssers híbrids i fluids i pels poders màgics que tenen, com són la veu i la força. L’exposició repassa com des de l’antiguitat hi ha moltes històries de sirenes que estan relacionades amb la fluïdesa sexual i de gènere.

Cultura

L’escena musical es revifa a El Molino i Paral·lel 62

Publicat

on

El Poble-sec és, sens dubte, un epicentre de l’activitat musical de Barcelona amb El Molino i la sala Paral·lel 62 (antiga BARTS) com a protagonistes. El primer, reobert no fa ni una setmana (amb una oferta que combina música, gastronomia i còctels), presenta una oferta d’artistes internacionals que abasten des del jazz fins al flamenc, amb alguns dels noms més destacats de l’escena actual.

Entre l’extensa programació de la mítica sala, destaca el concert del 8 de novembre, en el qual el saxofonista de Nova Orleans Donald Harrison buscarà transformar l’espai en un club de jazz de la seva terra natal. En paral·lel, la llegenda del jazz Eliane Elias actuarà els dies 9 i 10 de novembre.

El 17 de novembre arribarà el trompetista Keyon Harrold, reconegut per la seva fusió de jazz, soul i afrobeat, mentre que els germans Hernández, de ‘Maestro Espada’, portaran el folklore de la seva terra el 21 de novembre.

La cantautora Mayte Martín farà un homenatge al passat i un agraïment al flamenc el 23 de novembre, i el 24 de novembre la saxofonista Lakecia Benjamin revisitarà el seu àlbum ‘Phoenix’. El 5 de desembre serà el torn del Lluc Casares Sextet, amb un repertori jazzístic influenciat pels grans mestres que el van inspirar.

A banda d’aquests concerts, ‘El Molino’ comptarà amb espectacles de stand-up, o monòlegs en viu, per tal d’oferir propostes per a tota classe de públic i convertir-se en la referència del gènere.

Paral·lel 62

Pel que fa a la sala Paral·lel 62, aquesta tornarà a programar per onzena vegada El Petit Príncep (a partir del 5 de desembre). A més, el Festival de Jazz de Barcelona portarà Shabaka aquest 30 d’octubre, i la multiinstrumentista MARO visitarà l’espai el 10 de novembre, en un concert que serà l’última oportunitat de veure-la amb els guitarristes Pau Figueres i Darío Barroso. •

Continua llegint

Cultura

MiróMatisse: més enllà de les imatges

La Fundació Joan Miró presenta, fins al febrer de 2025, aquesta exposició amb la col·laboració del Musée Matisse de Niça

Publicat

on

Per

L’exposició MiróMatisse: més enllà de les imatges arriba per desafiar clixés i posar de manifest les profundes connexions entre dos grans artistes, Henri Matisse i Joan Miró. Encara que pertanyen a generacions diferents –Matisse va néixer el 1869 i Miró el 1893– i estan associats amb moviments artístics diversos com el fauvisme i el surrealisme, respectivament, la mostra revela les relacions constructives entre les seves obres i concepcions de l’art.
Aquesta exposició, a la Fundació Miró, no només es basa en la biografia dels artistes, sinó que explora com van influir-se mútuament a través de les seves crítiques a la tradició de les imatges a Occident. Més enllà d’allò superficial, l’exposició busca analitzar moments decisius en què les influències van ser especialment productives, com el pensament del fauvisme en Miró a finals de la dècada del 1910 i l’estímul que les obres de Miró van aportar a Matisse a mitjan anys trenta. Finalment, MiróMatisse: més enllà de les imatges compararà les pràctiques compartides dels dos artistes, incloent llibres il·lustrats i grans composicions monumentals, culminant en una confrontació final entre les seves obres més significatives, que posen de manifest el seu llegat artístic. L’exposició és una oportunitat per redescobrir i reevaluar el treball d’aquests dos mestres de l’art modern.

Continua llegint

Cultura

Un psicòleg enamorat

L’escriptor i psicòleg Ismael Clavero ens ha enviat un conte on ens parla del poder de les dedicatòries als llibres…

Publicat

on

Per

Algun diumenge, passejant per les parades del mercat de llibres de segona mà, a Sant Antoni, m’he topat amb la meva obra: Viure en parella. Una guia imprescindible. D’entrada m’empipa que el lector s’hagi desfet per quatre cèntims d’un títol que tant em va costar d’escriure. Però després, com a bon psicòleg especialista en el món de la parella, no puc estar-me de tafanejar si hi ha anotacions als marges o alguna dedicatòria d’amor a la primera plana. Poc em podia imaginar trobar-me la meva de pròpia:
Per a tu, Pep,
a qui més estimo.   
Per sempre junts.
Emili
És l’exemplar que havia regalat a qui, fins fa quatre dies, era el meu company de vida.
–Quan li han portat aquest llibre?– he inquirit al venedor, un paio ventrut amb els botons de sota la camisa descordats.
–Fa una estona. Me l’ha dut un noi escanyolit i una mica malgirbat.
El Pep, no hi ha dubte.
Quan l’home s’ha tombat per atendre altres clients, he amagat la meva obra sota l’americana i m’he esvanit silenciós, com un gat afamat. Instintivament, m’he dirigit cap on ha estat casa meva, a prop d’El Molino, on he viscut cinc anys amb el Pep. L’he caçat al portal en plena mudança, ajudat per un nano de rínxols rossos deu anys més jove que jo. Traïdor!
Quan han pujat a buscar més paquets, m’he apropat al portal i he entaforat el llibre dins el camal d’uns texans que sobresortien d’una de les capses. Abans, hi he afegit una renovada dedicatòria a sota de l’antiga: Cabró!
Passada una estona, mentre dinava a casa els pares, se m’ha dibuixat un somriure venjatiu al rostre, imaginant la cara del Pep quan es retrobi amb la meva obra una altra vegada.
Al següent diumenge el maleït llibre tornava a estar a la mateixa parada de Sant Antoni. Aquest cop, el llibreter revingut no m’ha tret l’ull de sobre i he hagut d’afluixar quinze euros per endur-me’l. Seguidament, m’he assegut en un banc, absent. Un transeünt m’ha preguntat si em trobava bé. No he respost.
Dilluns al matí, abans d’obrir el meu consultori, he anat a l’oficina de correus per reenviar el llibre a l’única adreça que em queda del Pep: l’institut on fa de mestre.
Diumenge, no m’he pogut estar de tornar a Sant Antoni i tan bon punt el llibreter m’ha vist venir de lluny, m’ha cridat agitant el llibre amb el braç.
–Senyor Emili, aquí!– Els ulls li brillaven.
Com és que sap qui soc? Haurà guipat la fotografia de la contraportada?
Al ja cèlebre full de dedicatòries n’hi consta una nova del Pep: hola, seràs capaç de deixar-me en pau?
En exhibir tres bitllets de cinc, el paradista m’ha fet que no amb l’índex:
–Són cent vint-i-cinc. Els llibres amb història augmenten el seu valor…
–Em pren per ximple?
Ara mateix, i havent fet auto-teràpia, estic centrat en la redacció del meu segon llibre: Decàleg per tancar una relació de parella satisfactòriament. Però una obsessió malaltissa comença a pertorbar-me les nits d’insomni: enviar el nou manuscrit quan l’hagi enllestit a ja sabeu qui.
ISMAEL CLAVERO (www.enequilibri.net)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024