Connecta amb nosaltres

Cultura

Amunt el teló!

Petits i grans escenaris busquen seduir al públic amb propostes que van des dels clàssics fins a les darreres novetats escenogràfiques

Publicat

on

Mor la cultura? Resulta una obvietat que l’avinguda del Paral·lel ja no brilla com en la seva època daurada i que, en els darrers anys, els carrers que desemboquen al vial han vist com algunes sales van haver d’abaixar la persiana incapaces de poder afrontar la conjuntura actual (la darrera: la sala Hiroshima). Malgrat això, els agents culturals del país es resisteixen a abandonar la falda de la muntanya màgica i la gran majoria ja ha presentat la nova temporada. Una agenda, però, on encara es troben a faltar les propostes d’El Molino (d’aquí a poc temps reobrirà de forma permanent amb una nova gestió publicoprivada), la Sala Barts (tan bon punt el nou equip gestor presenti la seva proposta passarà a anomenar-se Sala Paral·lel 62), el Teatre Arnau (el projecte de rehabilitació segueix en els calaixos de l’Ajuntament), o l’Oracles Theatre (encara no ha fet pública la programació).

DAU al Sec

El projecte que des del 2018 acull la nau del carrer Salvà celebra un any més de vida amb El Misantrop de la companyia El vers retrobat. Del 15 al 18 de setembre Molière s’allotjarà en aquesta petita sala amb una capacitat per una norantena d’espectadors amb l’objectiu de commemorar el seu 400è aniversari. En aquesta línia, destacar que el públic gaudirà d’una traducció inèdita en versos alexandrins fruit de les investigacions de Bonaventura Vallespinosa. Posteriorment, serà el torn d’Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren, una obra de Jordi Font programada des del 28 de setembre al 2 d’octubre on l’espectador s’endinsarà en la intimitat d’un món imaginari i d’infantesa.

Bar Teatre Tinta Roja

Com a contraposició als clàssics i les experiències intimistes de DAU al Sec, el Tinta Roja torna a convidar al seu local l’escena més gamberra. D’entrada, els dissabtes seran sinònim dels Monólogos en su tinta, la proposta de show d’stand up comedy en la qual sis còmics de Barcelona i rodalies compartiran amb el públic les seves peculiars formes d’interpretar el món. En cas de preferir els espectacles de varietats, pel diumenge 18 de setembre l’espai ambientat en els anys 20 acollirà l’autèntic burlesque de Les Folies Barcelonaises, on no hi faltaran clowns, comediants i dracs. Propostes que, com no podia ser d’una altra manera al Tinta Roja, sempre es podran gaudir acompanyats de begudes, tapes i aperitius.

Teatre Condal

El Condal aixeca el teló de la nova temporada amb Golfus de Roma, la comèdia musical insígnia del gènere. Basada molt lliurement en les comèdies de Plauto, els seus autors crearan el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals, avancen des de la sala. De fet, l’espectacle ja ha recollit sis Premis Tony i el responsable dels seus temes musicals és l’aclamat compositor Stephen Sondheim.

Posteriorment i ja a l’octubre, Jordi Purtí i l’Orthemis Orquestra (Nova Orquestra de Cambra de l’Empordà) presentaran al Condal Desconcerto, una fusió de música clàssica amb una posada en escena moderna, que combina el dinamisme del teatre gestual amb el rigor dels grans compositors de la història de la música. Pel que fa al novembre, la cartellera tindrà mirada de gènere: Laura Olivella oferirà al públic la seva darrera direcció: Tres Mosqueters, on el clàssic d’Alexandre Dumas passa a estar encarnat per dones al ritme de la dansa.

Teatre Victòria

L’incombustible Antonio Díaz fa la darrera parada a Barcelona abans de la seva gira internacional. Nada es impossible, Broadway edition tornarà a fer creure en la màgia a tots els públics, els quals no deixen d’omplir funció rere funció la platea. En aquesta darrera proposta, el Mago Pop abordarà el repte de superar-se a si mateix, enlluernant a tothom a través d’un muntatge on ens proposa un viatge per un extraordinari món ple de diversió, sensibilitat, sorpresa, ritme i emoció. Un espectacle de gran format comparable amb els grans musicals de Broadway i els big shows de Las Vegas que porta a l’ADN el segell de qualitat. La raó: els dos darrers espectacles del de Badia del Vallès s’han convertit en el més taquiller del món i el més vist del món respectivament.

Teatre Apolo

Des del 22 de setembre la comèdia romàntica més taquillera de la història es podrà gaudir en versió musical al Teatre Apolo. Pretty Woman aterra per primer cop a l’Estat amb la intenció de mantenir el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una apassionant banda sonora. Una proposta que serà el precedent de l’improshow Corta el cable rojo; el qual després d’onze temporades d’èxit sense aturador, a partir de l’1 d’octubre arriba al Paral·lel de la mà dels còmics Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Una proposta que conviurà a la sala amb el musical de La Bella y la Bestia de La Barbarie Teatro Musical, companyia que al novembre també presentarà Coco, l’adaptació musical de la història de la tradició mexicana del Dia de Morts.

Teatre Lliure

Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten al Jardí Botànic Se’ns moren les plantes, una creació sobre la vida del sotabosc a Montjuïc i en la qual també ha col·laborat l’Institut Botànic en el marc de Viu Montjuïc! i la Biennal de pensament. L’espectacle confronta la pràctica humana d’anomenar, arxivar i preservar la natura (i fins i tot de reproduir-la) amb la intuïció d’altres maneres d’entendre la realitat, en què els humans no són els únics agents dels canvis i transformacions del paisatge. De fet, el fil conductor explora els lligams entre botànica, al·lucinació i colonialisme a través d’una passejada sonora per Montjuïc guiada per una directora de so cinematogràfic, com també per les veus de botàniques, jardineres i altres criatures invisibles que viuen al sotabosc.

Mercat de les Flors

Per últim i en el cas del Mercat de les Flors, la tornada al curs té nom propi: Jesús Rubio Gamo. El ballarí i coreògraf portarà a l’escenari en primera instància l’espectacle nascut a la mateixa Casa de la Dansa tres anys enrere, Gran Bolero. En aquest, sis ballarins de Madrid i uns altres sis de Barcelona ballen sobre la famosa partitura de Ravel de 1929 des del goig de l’esforç, el plaer de resistir i alhora l’esgotament. Més tard, el mateix Rubio Gamo protagonitzarà Hermoso misterio que nos une, una peça sorgida després d’un procés de reflexió del mateix artista a conseqüència de la pandèmia. En aquest solo, el ballarí i coreògraf desplegarà sobre l’escenari, amb música de Bach, una oda a la mobilitat del cos i del pensament.

Cultura

Identitats acumulatives

La valenta confessió ‘queer’ de Fer Rivas no deixarà cap lector indiferent

Publicat

on

Fer Rivas (Barcelona, 1994), escriptora, directora escènica, dramaturga i escriptora és l’autora de Jo era un noi (Angle Editorial), un llibre de dol cru i descarnat, una veritable novel·la de formació (i de transició, si es vol), on hi trobarem un narrador que explicarà al seu pare —i a ell mateix, a l’ensems— tot allò que va callar —o no va gosar o poder explicar— al llarg de la infància i l’adolescència.

Fer Rivas, en una mena d’homenatge a les ‘identitats acumulatives’ que proposava Paul B. Preciado, literaturitza la seva experiència de dona que va néixer noi i de classe baixa. En aquesta espècie de carta al pare, el llenguatge directe i planer ens acompanyarà al llarg d’un viatge d’indagació, d’una recerca que parteix de l’emigració de l’avi des de Galicia, passa per l’herència d’una masculinitat asfixiant que impossibilita una relació paternofilial sana i culmina en l’acceptació de la pròpia identitat i sexualitat.

Ens trobem, doncs, davant d’una novel·la que desmunta tòpics i esberla estereotips, mentre el protagonista supera reptes emocionals i socials en aquest trajecte de creixement i d’exploració de la pròpia identitat —una identitat, recordem-ho de nou, que es reclama acumulativa—. Una narració que avança entre masculinitats fràgils, manca de cures i persones dissidents, en un escenari on el càstig i el desig són les dues cares d’una mateixa moneda i on el procés de descoberta i la por a ser descobert es fusionen en un sol cos.

Una confessió queer valenta i agosarada, profunda i amb instants plens de màgia literària —la percepció dels vestidors com espais d’ambivalència on s’hi entrecreuen la luxúria i el terror, per exemple—. Una obra que, ben probablement, podrem veure tard o d’hora dalt dels escenaris. Atreviu-vos a llegir aquesta novel·la, no us en penedireu!

Continua llegint

Cultura

L’encís d’una estranya casa

Julien Gracq ens obre la porta a un territori amarat de misteri, introspecció i estranyesa

Publicat

on

Julien Gracq (1910-2007) és el pseudònim de Louis Poirier, un escriptor francès proper al surrealisme que es caracteritzà per una sensibilitat cap al paisatge i l’entorn rural que l’apropà més a la dels romàntics alemanys que no pas a la dels seus contemporanis.

La seva prosa poètica, com el bon vi, està plena de reminiscències i tocs que ens traslladen a altres espais (Wagner, Lautréamont, el Sant Greal, E. A. Poe…), i ens conviden a una degustació llarga, tranquil·la, profunda per poder captar totes les seves notes i gaudir-la com cal. De fet, és ben natural que una escriptura travessada i posseïda completament pel desig, hagi de ser paladejada amb calma per poder-ne detectar totes les seves textures.

La casa, la breu i fascinant narració que ens ocupa, ha estat publicada per una editorial mallorquina que destaca per la seva elegància i bon gust, Lleonard Muntaner. La deliciosa traducció està realitzada per un dels millors prosistes actuals de casa nostra, Julià de Jòdar, que ens regala una fascinant versió de la història d’un home que, en plena ocupació nazi de França, travessa periòdicament una terra eixorca i innominada, fins que un dia decideix deixar-se endur per l’atracció del misteri i endinsar-se en l’estranya casa que hi ha al fons del paisatge.

El lector que s’endinsi en aquesta casa hi trobarà ressons baudelerians, kafkians i impressionistes en el si d’una escriptura que materialitza l’espai, amb un personatge que s’entrelliga amb un espai, una característica molt comuna en moltes de les obres de Gracq: des d’Au château d’Argol (1938) a Un balcon en forêt (1958), passant, per exemple, per Un beau ténébreux (1945) o Le Rivage des Syrtes (1951). Atreviu-vos a entrar a La casa i gaudiu d’una corprenedora “iniciació espiritual enmig de la devastació”.

Continua llegint

Cultura

L’Ajuntament es decideix (per fi) a salvar el Teatre Arnau

Publicat

on

El Teatre Arnau es prepara per recuperar l’esplendor. Després de més d’una dècada d’espera i d’un llarg procés administratiu, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte de rehabilitació. Les obres començaran durant el segon trimestre de 2025 i finalitzaran a principis de 2027, amb una inversió que supera els 10 milions d’euros. Aquesta actuació s’emmarca dins l’estratègia municipal per revitalitzar l’avinguda del Paral·lel i recuperar espais culturals històrics de la ciutat.

Un llarg camí fins a la rehabilitació

L’Ajuntament va adquirir l’edifici el 2011, després d’una etapa de decadència i clausura. El futur del teatre, però, no es va decidir de manera immediata: es va obrir un procés participatiu que va involucrar entitats i veïns del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. D’aquell diàleg va sorgir la voluntat de mantenir els elements arquitectònics originals, com la històrica façana i l’estructura de fusta, però adaptant l’espai a nous usos culturals i comunitaris.

El projecte definitiu ha estat dissenyat per H Arquitectes sota el nom “Boca a Boca”, seleccionat el 2018. Des d’aleshores, el model ha patit diverses modificacions, l’última de les quals suprimeix la planta soterrada per optimitzar l’espai i ajustar el pressupost.

Un nou centre per a la cultura comunitària

Quan reobri, el Teatre Arnau es convertirà en un espai polivalent dedicat a les arts escèniques i la cultura de proximitat. Però no tothom celebra el resultat final. Algunes entitats vinculades al procés participatiu inicial consideren que el model que s’ha aprovat s’allunya de la filosofia original. Especialment crític s’ha mostrat el projecte ‘Arnau Itinerant’, que defensa una gestió més vinculada a les entitats de barri i veu en aquesta reforma una “orientació massa institucionalitzada i comercial”. Afirmen que “la idea inicial no era aquesta”.

Ara, amb el calendari d’obres definit, queda veure com aquesta rehabilitació respondrà a les expectatives. La transformació del teatre està en marxa, però el debat sobre el seu futur encara continua obert.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024