Connecta amb nosaltres

Cultura

Mary Mistral, una de les grans vedettes d’El Molino

Publicat

on

Mary Mistral es deia, en realitat, Maria Teresa Ramírez. Havia nascut a València, l’any 1939, ciutat on va morir, l’any 1998. Va actuar a El Molino durant les dècades dels seixanta i setanta del segle passat i a finals de la dècada dels setanta va abandonar el famós local. El darrer espectacle on va intervenir va ser Arriba las faldas.

Al llibre de Sebastià Gasch El Molino. Memorias de un setentón (Dopesa, 1972) trobem referències a aquesta súper vedette, emblemàtica i amb molta grapa, una veritable artista que potser no ha tingut tant de ressò com d’altres, tot i que potser ella mateixa es va estimar més retirar-se de forma discreta. Va començar en el món de l’espectacle amb tot just setze anys i va ser primera ballarina a les revistes del mestre Cabrero que es representaven al teatre Alcázar de Madrid. Va debutar amb Caritas y Carotas.

Va treballar com a cap de cartell en revistes de diferents escenaris i en els seixanta va aterrar al Molino. L’any 1965 li van donar un trofeu com a la millor artista del seu gènere, a Barcelona. Va compartir cartell amb Pipper, Escamillo, Johnson, i d’altres noms importants del gènere. Tot i la seva retirada durant els vuitanta, no va deixar de tenir contacte amb el món de l’espectacle. Amb motiu de la seva mort, Álvaro Rivero, amic personal i secretari de l’actriu va incidir en el seu paper capdavanter en la defensa del moviment homosexual. Va ser una actriu amb sentit de l’humor, espectacular i agosarada. Miserachs la va retratar, nua i esplèndida, en el seu camerino del teatre l’any 1965.

Continua llegint

Cultura

Precisa com un bisturí

Ramona Solé s’ha afermat com una de les millors plomes criminals del país

Publicat

on

Ramona Solé (Lleida, 1968) és coneguda per la seva dedicació al món del llibre, tant des del seu blog literari (Tumateix Llibres), com des de diferents mitjans de comunicació, entre els que destaca Lleida TV. A més, és l’organitzadora de festival de novel·la negra i criminal Les Borges Negres. En el terreny literari, considero que és una de les plomes més interessants del panorama català, tot i que, possiblement, encara és massa poc coneguda pel públic lector.

Si ens centrem en la seva trajectòria en la novel·la negra, el punt de partida d’aquesta el trobem al 2016 amb la novel·la Quaderns (Llibres del Delicte), on la intriga ens porta a un petit poble lleidatà on desapareix una escriptora amb agorafòbia. L’any del seu debut, Solé també coordinarà l’edició del recull de relats Assassins de Ponent (Llibres del Delicte), en què diversos autors, entre els que podem trobar Alexandra Cuadrat, Marta Esparza, Anna Sàez o Montse Sanjuán, escriuen peces del gènere negrecriminal relacionats amb Lleida.

Les bones sensacions que va deixar Quaderns –la novel·la fou nominada a millor novel·la debutant al Festival Morella Negra–, van quedar més que confirmades amb Instint de supervivència (2017), una novel·la fosca on hi prima l’element psicològic a l’hora d’explicar fins on ens poden portar les nostres baixes passions.

Per últim, la publicació el març de l’any passat de Bisturí (Llibres del Delicte), una magnífica història que ens posa davant del dilema justícia/revenja, va ratificar que Solé és una escriptora a tenir molt en compte si us agrada la novel·la negra. A més, aquest mes d’agost, el Festival Cubelles Noir ha atorgat a aquesta novel·la el premi a la millor novel·la negra en català. Encara necessiteu més incentius per apropar-vos a les històries de Ramona Solé?

Continua llegint

Cultura

Neix el REC Cultural, la moneda amb què consumir cultura

Només es podrà fer servir a Sants i el Poble-sec i suposarà un descompte de fins al 50%

Publicat

on

Des de l’1 de setembre Barcelona compta amb una nova moneda amb què consumir cultura: el REC Cultural. Segons ha explicat l’Ajuntament de Barcelona, impulsor del projecte, aquesta moneda permetrà bonificar el consum de cultura en aquells projectes establerts, d’entrada, a Sants i al Poble-sec com a prova pilot fins al 28 de febrer de 2023.

El REC Cultural es podrà utilitzar en centres cívics, botigues, espais de formació, sales de concerts i museus dels dos barris. Durant la prova pilot es bonificaran un total de 200.000 euros que aniran destinats al veïnat i, especialment, a 500 famílies beneficiàries de serveis socials de Sants i el Poble-sec. Més concretament, aquestes famílies rebran un xec de 200 recs i, de l’altra, la resta del veïnat podrà accedir a una bonificació per al consum de cultura.

El funcionament

Qualsevol persona usuària que es doni d’alta a l’aplicació REC Barcelona, disponible a l’App Store i Google Play, podrà bescanviar euros per recs culturals i així obtenir la bonificació d’un 50% del que s’ha bescanviat per gastar en cultura. Fins ara hi ha una cinquantena d’establiments adherits al REC Cultural, entre els quals es troben equipaments com el Castell de Montjuïc, el Caixaforum o el MNAC, llibreries com La Carbonera, Mamut i La Inexplicable i sales de concerts com Sinestesia, Meteoro i Laut. L’objectiu del consistori és que la llista es pugui ampliar al llarg de les properes setmanes.

Continua llegint

Cultura

Amunt el teló!

Petits i grans escenaris busquen seduir al públic amb propostes que van des dels clàssics fins a les darreres novetats escenogràfiques

Publicat

on

Mor la cultura? Resulta una obvietat que l’avinguda del Paral·lel ja no brilla com en la seva època daurada i que, en els darrers anys, els carrers que desemboquen al vial han vist com algunes sales van haver d’abaixar la persiana incapaces de poder afrontar la conjuntura actual (la darrera: la sala Hiroshima). Malgrat això, els agents culturals del país es resisteixen a abandonar la falda de la muntanya màgica i la gran majoria ja ha presentat la nova temporada. Una agenda, però, on encara es troben a faltar les propostes d’El Molino (d’aquí a poc temps reobrirà de forma permanent amb una nova gestió publicoprivada), la Sala Barts (tan bon punt el nou equip gestor presenti la seva proposta passarà a anomenar-se Sala Paral·lel 62), el Teatre Arnau (el projecte de rehabilitació segueix en els calaixos de l’Ajuntament), o l’Oracles Theatre (encara no ha fet pública la programació).

DAU al Sec

El projecte que des del 2018 acull la nau del carrer Salvà celebra un any més de vida amb El Misantrop de la companyia El vers retrobat. Del 15 al 18 de setembre Molière s’allotjarà en aquesta petita sala amb una capacitat per una norantena d’espectadors amb l’objectiu de commemorar el seu 400è aniversari. En aquesta línia, destacar que el públic gaudirà d’una traducció inèdita en versos alexandrins fruit de les investigacions de Bonaventura Vallespinosa. Posteriorment, serà el torn d’Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren, una obra de Jordi Font programada des del 28 de setembre al 2 d’octubre on l’espectador s’endinsarà en la intimitat d’un món imaginari i d’infantesa.

Bar Teatre Tinta Roja

Com a contraposició als clàssics i les experiències intimistes de DAU al Sec, el Tinta Roja torna a convidar al seu local l’escena més gamberra. D’entrada, els dissabtes seran sinònim dels Monólogos en su tinta, la proposta de show d’stand up comedy en la qual sis còmics de Barcelona i rodalies compartiran amb el públic les seves peculiars formes d’interpretar el món. En cas de preferir els espectacles de varietats, pel diumenge 18 de setembre l’espai ambientat en els anys 20 acollirà l’autèntic burlesque de Les Folies Barcelonaises, on no hi faltaran clowns, comediants i dracs. Propostes que, com no podia ser d’una altra manera al Tinta Roja, sempre es podran gaudir acompanyats de begudes, tapes i aperitius.

Teatre Condal

El Condal aixeca el teló de la nova temporada amb Golfus de Roma, la comèdia musical insígnia del gènere. Basada molt lliurement en les comèdies de Plauto, els seus autors crearan el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals, avancen des de la sala. De fet, l’espectacle ja ha recollit sis Premis Tony i el responsable dels seus temes musicals és l’aclamat compositor Stephen Sondheim.

Posteriorment i ja a l’octubre, Jordi Purtí i l’Orthemis Orquestra (Nova Orquestra de Cambra de l’Empordà) presentaran al Condal Desconcerto, una fusió de música clàssica amb una posada en escena moderna, que combina el dinamisme del teatre gestual amb el rigor dels grans compositors de la història de la música. Pel que fa al novembre, la cartellera tindrà mirada de gènere: Laura Olivella oferirà al públic la seva darrera direcció: Tres Mosqueters, on el clàssic d’Alexandre Dumas passa a estar encarnat per dones al ritme de la dansa.

Teatre Victòria

L’incombustible Antonio Díaz fa la darrera parada a Barcelona abans de la seva gira internacional. Nada es impossible, Broadway edition tornarà a fer creure en la màgia a tots els públics, els quals no deixen d’omplir funció rere funció la platea. En aquesta darrera proposta, el Mago Pop abordarà el repte de superar-se a si mateix, enlluernant a tothom a través d’un muntatge on ens proposa un viatge per un extraordinari món ple de diversió, sensibilitat, sorpresa, ritme i emoció. Un espectacle de gran format comparable amb els grans musicals de Broadway i els big shows de Las Vegas que porta a l’ADN el segell de qualitat. La raó: els dos darrers espectacles del de Badia del Vallès s’han convertit en el més taquiller del món i el més vist del món respectivament.

Teatre Apolo

Des del 22 de setembre la comèdia romàntica més taquillera de la història es podrà gaudir en versió musical al Teatre Apolo. Pretty Woman aterra per primer cop a l’Estat amb la intenció de mantenir el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una apassionant banda sonora. Una proposta que serà el precedent de l’improshow Corta el cable rojo; el qual després d’onze temporades d’èxit sense aturador, a partir de l’1 d’octubre arriba al Paral·lel de la mà dels còmics Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Una proposta que conviurà a la sala amb el musical de La Bella y la Bestia de La Barbarie Teatro Musical, companyia que al novembre també presentarà Coco, l’adaptació musical de la història de la tradició mexicana del Dia de Morts.

Teatre Lliure

Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten al Jardí Botànic Se’ns moren les plantes, una creació sobre la vida del sotabosc a Montjuïc i en la qual també ha col·laborat l’Institut Botànic en el marc de Viu Montjuïc! i la Biennal de pensament. L’espectacle confronta la pràctica humana d’anomenar, arxivar i preservar la natura (i fins i tot de reproduir-la) amb la intuïció d’altres maneres d’entendre la realitat, en què els humans no són els únics agents dels canvis i transformacions del paisatge. De fet, el fil conductor explora els lligams entre botànica, al·lucinació i colonialisme a través d’una passejada sonora per Montjuïc guiada per una directora de so cinematogràfic, com també per les veus de botàniques, jardineres i altres criatures invisibles que viuen al sotabosc.

Mercat de les Flors

Per últim i en el cas del Mercat de les Flors, la tornada al curs té nom propi: Jesús Rubio Gamo. El ballarí i coreògraf portarà a l’escenari en primera instància l’espectacle nascut a la mateixa Casa de la Dansa tres anys enrere, Gran Bolero. En aquest, sis ballarins de Madrid i uns altres sis de Barcelona ballen sobre la famosa partitura de Ravel de 1929 des del goig de l’esforç, el plaer de resistir i alhora l’esgotament. Més tard, el mateix Rubio Gamo protagonitzarà Hermoso misterio que nos une, una peça sorgida després d’un procés de reflexió del mateix artista a conseqüència de la pandèmia. En aquest solo, el ballarí i coreògraf desplegarà sobre l’escenari, amb música de Bach, una oda a la mobilitat del cos i del pensament.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021