Connecta amb nosaltres

Cultura

Amunt el teló!

Petits i grans escenaris busquen seduir al públic amb propostes que van des dels clàssics fins a les darreres novetats escenogràfiques

Publicat

on

Mor la cultura? Resulta una obvietat que l’avinguda del Paral·lel ja no brilla com en la seva època daurada i que, en els darrers anys, els carrers que desemboquen al vial han vist com algunes sales van haver d’abaixar la persiana incapaces de poder afrontar la conjuntura actual (la darrera: la sala Hiroshima). Malgrat això, els agents culturals del país es resisteixen a abandonar la falda de la muntanya màgica i la gran majoria ja ha presentat la nova temporada. Una agenda, però, on encara es troben a faltar les propostes d’El Molino (d’aquí a poc temps reobrirà de forma permanent amb una nova gestió publicoprivada), la Sala Barts (tan bon punt el nou equip gestor presenti la seva proposta passarà a anomenar-se Sala Paral·lel 62), el Teatre Arnau (el projecte de rehabilitació segueix en els calaixos de l’Ajuntament), o l’Oracles Theatre (encara no ha fet pública la programació).

DAU al Sec

El projecte que des del 2018 acull la nau del carrer Salvà celebra un any més de vida amb El Misantrop de la companyia El vers retrobat. Del 15 al 18 de setembre Molière s’allotjarà en aquesta petita sala amb una capacitat per una norantena d’espectadors amb l’objectiu de commemorar el seu 400è aniversari. En aquesta línia, destacar que el públic gaudirà d’una traducció inèdita en versos alexandrins fruit de les investigacions de Bonaventura Vallespinosa. Posteriorment, serà el torn d’Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren, una obra de Jordi Font programada des del 28 de setembre al 2 d’octubre on l’espectador s’endinsarà en la intimitat d’un món imaginari i d’infantesa.

Bar Teatre Tinta Roja

Com a contraposició als clàssics i les experiències intimistes de DAU al Sec, el Tinta Roja torna a convidar al seu local l’escena més gamberra. D’entrada, els dissabtes seran sinònim dels Monólogos en su tinta, la proposta de show d’stand up comedy en la qual sis còmics de Barcelona i rodalies compartiran amb el públic les seves peculiars formes d’interpretar el món. En cas de preferir els espectacles de varietats, pel diumenge 18 de setembre l’espai ambientat en els anys 20 acollirà l’autèntic burlesque de Les Folies Barcelonaises, on no hi faltaran clowns, comediants i dracs. Propostes que, com no podia ser d’una altra manera al Tinta Roja, sempre es podran gaudir acompanyats de begudes, tapes i aperitius.

Teatre Condal

El Condal aixeca el teló de la nova temporada amb Golfus de Roma, la comèdia musical insígnia del gènere. Basada molt lliurement en les comèdies de Plauto, els seus autors crearan el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals, avancen des de la sala. De fet, l’espectacle ja ha recollit sis Premis Tony i el responsable dels seus temes musicals és l’aclamat compositor Stephen Sondheim.

Posteriorment i ja a l’octubre, Jordi Purtí i l’Orthemis Orquestra (Nova Orquestra de Cambra de l’Empordà) presentaran al Condal Desconcerto, una fusió de música clàssica amb una posada en escena moderna, que combina el dinamisme del teatre gestual amb el rigor dels grans compositors de la història de la música. Pel que fa al novembre, la cartellera tindrà mirada de gènere: Laura Olivella oferirà al públic la seva darrera direcció: Tres Mosqueters, on el clàssic d’Alexandre Dumas passa a estar encarnat per dones al ritme de la dansa.

Teatre Victòria

L’incombustible Antonio Díaz fa la darrera parada a Barcelona abans de la seva gira internacional. Nada es impossible, Broadway edition tornarà a fer creure en la màgia a tots els públics, els quals no deixen d’omplir funció rere funció la platea. En aquesta darrera proposta, el Mago Pop abordarà el repte de superar-se a si mateix, enlluernant a tothom a través d’un muntatge on ens proposa un viatge per un extraordinari món ple de diversió, sensibilitat, sorpresa, ritme i emoció. Un espectacle de gran format comparable amb els grans musicals de Broadway i els big shows de Las Vegas que porta a l’ADN el segell de qualitat. La raó: els dos darrers espectacles del de Badia del Vallès s’han convertit en el més taquiller del món i el més vist del món respectivament.

Teatre Apolo

Des del 22 de setembre la comèdia romàntica més taquillera de la història es podrà gaudir en versió musical al Teatre Apolo. Pretty Woman aterra per primer cop a l’Estat amb la intenció de mantenir el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una apassionant banda sonora. Una proposta que serà el precedent de l’improshow Corta el cable rojo; el qual després d’onze temporades d’èxit sense aturador, a partir de l’1 d’octubre arriba al Paral·lel de la mà dels còmics Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Una proposta que conviurà a la sala amb el musical de La Bella y la Bestia de La Barbarie Teatro Musical, companyia que al novembre també presentarà Coco, l’adaptació musical de la història de la tradició mexicana del Dia de Morts.

Teatre Lliure

Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten al Jardí Botànic Se’ns moren les plantes, una creació sobre la vida del sotabosc a Montjuïc i en la qual també ha col·laborat l’Institut Botànic en el marc de Viu Montjuïc! i la Biennal de pensament. L’espectacle confronta la pràctica humana d’anomenar, arxivar i preservar la natura (i fins i tot de reproduir-la) amb la intuïció d’altres maneres d’entendre la realitat, en què els humans no són els únics agents dels canvis i transformacions del paisatge. De fet, el fil conductor explora els lligams entre botànica, al·lucinació i colonialisme a través d’una passejada sonora per Montjuïc guiada per una directora de so cinematogràfic, com també per les veus de botàniques, jardineres i altres criatures invisibles que viuen al sotabosc.

Mercat de les Flors

Per últim i en el cas del Mercat de les Flors, la tornada al curs té nom propi: Jesús Rubio Gamo. El ballarí i coreògraf portarà a l’escenari en primera instància l’espectacle nascut a la mateixa Casa de la Dansa tres anys enrere, Gran Bolero. En aquest, sis ballarins de Madrid i uns altres sis de Barcelona ballen sobre la famosa partitura de Ravel de 1929 des del goig de l’esforç, el plaer de resistir i alhora l’esgotament. Més tard, el mateix Rubio Gamo protagonitzarà Hermoso misterio que nos une, una peça sorgida després d’un procés de reflexió del mateix artista a conseqüència de la pandèmia. En aquest solo, el ballarí i coreògraf desplegarà sobre l’escenari, amb música de Bach, una oda a la mobilitat del cos i del pensament.

Cultura

Mala memòria

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte sobre vellesa i memòria, una mala combinació…

Publicat

on

Per

Penses que l’agutzil s’ha deixat les claus sobre la taula de la recepció perquè és un despistat. Les agafes, obres la porta i surts al carrer. Sents un bri d’aire que et xiuxiueja la paraula llibertat. Camines agafat al bastó. Ha estat bufar i fer ampolles escapar-te de la residència. Sorteges un bassal. És massa d’hora perquè el sol substitueixi la vigília dels fanals que encara rondinegen llum. Cada passa és un sacrilegi; l’esquena et fibla, el segament a les cames et fa tremolar i els records més propers són com una taca blanca, inaccessible, però en tu encara rau la memòria de la joventut, com el pòsit d’un vi picat. El cor et percudeix la tràquea. T’atures. Un bar obert. Un tallat. El cambrer et somriu i et convida a fumar. Penses que és amable amb tu perquè ets un vell. Xarrup de cafè i calada profunda; un plaer que t’has resistit a abandonar. T’aixeques i deixes vint cèntims de propina. El teu reflex es dibuixa en un aparador, somrius com ho feies quan eres un nen. Penses que tenia tot el sentit del món quan l’àvia et va dir que mai perdessis el somriure de la ingenuïtat; però el vas perdre, com el perd tothom. Trobes curiós saber el camí sense saber on vas. Carrer Blai; encara que els comerços hagin canviat de cara, el Poble-sec et guia cap al teu destí. Reconeixes el portal. Pitges un timbre per mera inèrcia. Algú obre sense preguntar qui ets. Entres. Ascensor. Àtic. Una de les portes del replà és oberta. Traspasses el llindar. Ella et diu hola. Qui ets? No respon, però t’ha preparat l’esmorzar. T’acarona i tu somrius. Entrepà de fuet amb el pa ben sucat amb tomàquet i oli d’oliva, exactament com a tu t’agrada. Ella et pregunta com estàs. Ara sí. La reconeixes. És l’Anna. Està tan jove com quan us vàreu casar. Penses que potser ha fet un pacte amb el diable. L’estimes. Si tinguessis l’esma d’un jove, voldries fer-li l’amor, però et conformes amb l’entrepà i el gaudi de la seva companyia callada. Passa l’estona. Vols anar al lavabo. Ningú t’ha de dir on és. Maleeixes la teva pròstata mentre orines. Quan tornes trobes dos homes fent-li companyia a la teva estimada. Et saluden. Hola, Fidel. Què voleu? Hauríem de tornar. On? I llavors ella, l’Anna, et diu “papa si us plau” i torna a ser una desconeguda per a tu. No entens res. T’atabales. Seus al sofà. Renegues en nom d’algun Déu oblidat. No vols marxar. Aixeques el bastó. Sortiu de casa meva! L’Anna que no és l’Anna se t’acosta tranquil·la. Et demana que facis cas. Et diu que demà la tornaràs a veure. Perquè sí, Fidel, això de venir a casa teva i visitar la teva filla ho fas cada dia. Potser perquè l’agutzil no és tan despistat, potser perquè el cambrer del bar et coneix de fa temps. Potser perquè la taca blanca de la teva memòria no et deixa veure més enllà d’ara mateix.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Agustí Vehí cavalca de nou

Crims.cat reedita ‘Quan la nit mata el dia’, un magnífic còctel d’història i gènere negre

Publicat

on

Agustí Vehí (1958-2013) va ser un dels millors autors de novel·la negra en català. Doctorat en història, aquest sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, va escriure un repòquer de novel·les que van sacsejar la novel·la negra catalana: Abans del silenci (2009), guanyadora del Premi Ferran Canyameres; Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010); Quan la nit mata el dia (2011), guanyadora del IV Premi Crims de Tinta; Torn de nit. Un vodevil negre i policial a l’empordanesa (2012) i Remor de serps (2013, publicada pòstumament).

Aquest gener, la col·lecció Crims.cat ha sumat una nova obra de Vehí al seu catàleg, Quan la nit mata el dia i, per tant, ja podem trobar les quatre darreres novel·les de Vehí en aquest segell –la primera, Abans del silenci, la podeu trobar a Pagès Editors–. Ah, per cert, si us heu preguntat d’on us sona aquest cognom, us puc ajudar: l’Agustí era el pare de l’activista Mireia Vehí, que actualment exerceix de diputada al Congrés dels Diputats.

Quan la nit mata el dia ens planteja un inici de novel·la ben cru: una nit de 1958, el delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix assassinat al seu llit amb un crucifix clavat al crani i un cinturó lligat al coll. Un inspector de la Brigada d’Investigació Criminal, Carlos Iríbar, i un de la Brigada Político-Social, Rogelio Lopera, hauran d’esbrinar què ha succeït i quin ha estat el mòbil d’un crim tan brutal.

Si encara no coneixeu les novel·les d’Agustí Vehí i us interessen les novel·les negres que tenen en els esdeveniments històrics un tret cabdal d’una trama en què els personatges evolucionen mentre enfilen el camí que el destí els té reservat. Atreviu-vos-hi i segur que gaudireu de lectures ben interessants!

Continua llegint

Cultura

10 anys del Centre Cultural Albareda

Programació regular de concerts, xerrades, cinema, art i espectacles familiars han fet de l’Albareda tot un referent cultural poblesequí

Publicat

on

L’1 de desembre del 2012 es va inaugurar el Centre Cultural Albareda (Albareda, 22), en un edifici de nova planta de 1.870 metres quadrats i cinc pisos. 10 anys després de la inauguració, el Centre Cultural Albareda compleix el desè aniversari, i per celebrar-ho (després de fer la prèvia al Culturòpolis amb una cercavila pel Paral·lel amb participació d’artistes locals el 19 de novembre) l’Albareda es va vestir de gala el dia 2 de desembre amb una festa representativa del que fan i oberta a tot el veïnat. Entre els seus serveis, ofereix cursos i tallers, una variada programació cultural, un espai de trobada, cessió d’espais, i bucs d’assaig; i participa en tot un seguit de projectes al barri i a tota la ciutat.

Ganes de celebrar

Irene Armangué, directora del Centre Cultural Albareda va comentar que tenien ganes de fer la celebració “perquè deu anys no es fan cada dia”. “Avui hem convertit el pati en una petita festa major amb banderoles i música per celebrar-ho”. Parlant de la programació, la Irene va comentar que “aquí ens agrada jugar i sempre fem coses noves” i que tenen “cicles estables, de cine o les xerrades”, tot i que sempre intenten “buscar noves col·laboracions amb gent del barri i crec que aquest sí que és un dels eixos de l’Albareda, treballar amb el barri i la música, i així seguirem, fent el de sempre, però fent-ho nou cada vegada”.

Castellers, DJs i Diables

La festa, a la que van assistir més de 150 veïnes i veïns, va incloure una benvinguda bandarra, amb la col·laboració dels Castellers del Poble-sec amb un pilar de quatre, un brindis i pica-pica musical amb una selecció de músiques africanes amb les DJ Sarah i DJ Karma, les actuacions de tot un seguit de músics que assagen al centre des de diversos llocs del centre i un dels edificis del costat, un concert molt esperat amb Las Karambas, i després la participació dels Tabalers i el Gat Sirius, amb la col·laboració dels Diables i el Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Recordant el naixement

Javier Velasco, president del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec, va recordar el naixement del Centre Cultural Albareda: “En el moment que es va intentar construir aquest equipament, un grup del barri vam recórrer els centres de tota Barcelona i vam escollir les millors coses de cada lloc. Necessitàvem un lloc per assajar, i també necessitàvem una sala d’actes per al barri, que no va poder ser més gran”, va explicar.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021