Connecta amb nosaltres

Cultura

Amunt el teló!

Petits i grans escenaris busquen seduir al públic amb propostes que van des dels clàssics fins a les darreres novetats escenogràfiques

Publicat

on

Mor la cultura? Resulta una obvietat que l’avinguda del Paral·lel ja no brilla com en la seva època daurada i que, en els darrers anys, els carrers que desemboquen al vial han vist com algunes sales van haver d’abaixar la persiana incapaces de poder afrontar la conjuntura actual (la darrera: la sala Hiroshima). Malgrat això, els agents culturals del país es resisteixen a abandonar la falda de la muntanya màgica i la gran majoria ja ha presentat la nova temporada. Una agenda, però, on encara es troben a faltar les propostes d’El Molino (d’aquí a poc temps reobrirà de forma permanent amb una nova gestió publicoprivada), la Sala Barts (tan bon punt el nou equip gestor presenti la seva proposta passarà a anomenar-se Sala Paral·lel 62), el Teatre Arnau (el projecte de rehabilitació segueix en els calaixos de l’Ajuntament), o l’Oracles Theatre (encara no ha fet pública la programació).

DAU al Sec

El projecte que des del 2018 acull la nau del carrer Salvà celebra un any més de vida amb El Misantrop de la companyia El vers retrobat. Del 15 al 18 de setembre Molière s’allotjarà en aquesta petita sala amb una capacitat per una norantena d’espectadors amb l’objectiu de commemorar el seu 400è aniversari. En aquesta línia, destacar que el públic gaudirà d’una traducció inèdita en versos alexandrins fruit de les investigacions de Bonaventura Vallespinosa. Posteriorment, serà el torn d’Ells i jo o aquella sensació que els arbres et miren, una obra de Jordi Font programada des del 28 de setembre al 2 d’octubre on l’espectador s’endinsarà en la intimitat d’un món imaginari i d’infantesa.

Bar Teatre Tinta Roja

Com a contraposició als clàssics i les experiències intimistes de DAU al Sec, el Tinta Roja torna a convidar al seu local l’escena més gamberra. D’entrada, els dissabtes seran sinònim dels Monólogos en su tinta, la proposta de show d’stand up comedy en la qual sis còmics de Barcelona i rodalies compartiran amb el públic les seves peculiars formes d’interpretar el món. En cas de preferir els espectacles de varietats, pel diumenge 18 de setembre l’espai ambientat en els anys 20 acollirà l’autèntic burlesque de Les Folies Barcelonaises, on no hi faltaran clowns, comediants i dracs. Propostes que, com no podia ser d’una altra manera al Tinta Roja, sempre es podran gaudir acompanyats de begudes, tapes i aperitius.

Teatre Condal

El Condal aixeca el teló de la nova temporada amb Golfus de Roma, la comèdia musical insígnia del gènere. Basada molt lliurement en les comèdies de Plauto, els seus autors crearan el vehicle perfecte perquè totes les escenes més esbojarrades i les situacions més desbaratades es barregin amb grans cançons i números musicals, avancen des de la sala. De fet, l’espectacle ja ha recollit sis Premis Tony i el responsable dels seus temes musicals és l’aclamat compositor Stephen Sondheim.

Posteriorment i ja a l’octubre, Jordi Purtí i l’Orthemis Orquestra (Nova Orquestra de Cambra de l’Empordà) presentaran al Condal Desconcerto, una fusió de música clàssica amb una posada en escena moderna, que combina el dinamisme del teatre gestual amb el rigor dels grans compositors de la història de la música. Pel que fa al novembre, la cartellera tindrà mirada de gènere: Laura Olivella oferirà al públic la seva darrera direcció: Tres Mosqueters, on el clàssic d’Alexandre Dumas passa a estar encarnat per dones al ritme de la dansa.

Teatre Victòria

L’incombustible Antonio Díaz fa la darrera parada a Barcelona abans de la seva gira internacional. Nada es impossible, Broadway edition tornarà a fer creure en la màgia a tots els públics, els quals no deixen d’omplir funció rere funció la platea. En aquesta darrera proposta, el Mago Pop abordarà el repte de superar-se a si mateix, enlluernant a tothom a través d’un muntatge on ens proposa un viatge per un extraordinari món ple de diversió, sensibilitat, sorpresa, ritme i emoció. Un espectacle de gran format comparable amb els grans musicals de Broadway i els big shows de Las Vegas que porta a l’ADN el segell de qualitat. La raó: els dos darrers espectacles del de Badia del Vallès s’han convertit en el més taquiller del món i el més vist del món respectivament.

Teatre Apolo

Des del 22 de setembre la comèdia romàntica més taquillera de la història es podrà gaudir en versió musical al Teatre Apolo. Pretty Woman aterra per primer cop a l’Estat amb la intenció de mantenir el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una apassionant banda sonora. Una proposta que serà el precedent de l’improshow Corta el cable rojo; el qual després d’onze temporades d’èxit sense aturador, a partir de l’1 d’octubre arriba al Paral·lel de la mà dels còmics Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Una proposta que conviurà a la sala amb el musical de La Bella y la Bestia de La Barbarie Teatro Musical, companyia que al novembre també presentarà Coco, l’adaptació musical de la història de la tradició mexicana del Dia de Morts.

Teatre Lliure

Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir presenten al Jardí Botànic Se’ns moren les plantes, una creació sobre la vida del sotabosc a Montjuïc i en la qual també ha col·laborat l’Institut Botànic en el marc de Viu Montjuïc! i la Biennal de pensament. L’espectacle confronta la pràctica humana d’anomenar, arxivar i preservar la natura (i fins i tot de reproduir-la) amb la intuïció d’altres maneres d’entendre la realitat, en què els humans no són els únics agents dels canvis i transformacions del paisatge. De fet, el fil conductor explora els lligams entre botànica, al·lucinació i colonialisme a través d’una passejada sonora per Montjuïc guiada per una directora de so cinematogràfic, com també per les veus de botàniques, jardineres i altres criatures invisibles que viuen al sotabosc.

Mercat de les Flors

Per últim i en el cas del Mercat de les Flors, la tornada al curs té nom propi: Jesús Rubio Gamo. El ballarí i coreògraf portarà a l’escenari en primera instància l’espectacle nascut a la mateixa Casa de la Dansa tres anys enrere, Gran Bolero. En aquest, sis ballarins de Madrid i uns altres sis de Barcelona ballen sobre la famosa partitura de Ravel de 1929 des del goig de l’esforç, el plaer de resistir i alhora l’esgotament. Més tard, el mateix Rubio Gamo protagonitzarà Hermoso misterio que nos une, una peça sorgida després d’un procés de reflexió del mateix artista a conseqüència de la pandèmia. En aquest solo, el ballarí i coreògraf desplegarà sobre l’escenari, amb música de Bach, una oda a la mobilitat del cos i del pensament.

Cultura

L’escriptor que enamorà Quim Monzó

Publicat

on

Robert Coover (Iowa, 1932) és un dels millors escriptors estatunidencs vius, un veritable virtuós de la ploma que va capgirar el rumb de la narrativa a través d’una concepció lúdica de l’escriptura, on transgressió i comicitat es donen la mà.

És molt probable que aquesta descripció us faci pensar en Quim Monzó i, per tant, també en Sergi Pàmies o Empar Moliner, oi? Si és així, aneu molt ben encaminats: Coover, un veritable referent de la literatura experimental, va ser un dels millors autors a l’hora de fer servir elements com la metaficció a les seves obres. Molts dels actuals relats que empren aquest recurs –per exemple: relats d’escriptors que escriuen relats; personatges que saben que formen part d’una ficció; llibres que cerquen interactuar amb els lectors, etc.–, són, d’una manera o una altra, deutors de Robert Coover.

La festa de Gerald descobrireu un sarau que comença de forma ben convencional i que aviat es transformarà en una nit ben esbojarrada amb l’aparició d’un bell cadàver. Un fet que marcarà l’inici d’una disbauxa amb convidats que semblen sortits d’un vodevil, policies sonats que atonyinen testimonis, elements carnavalescos i dionisíacs… Tot plegat conforma una veritable obra mestra en què hom no sap on acaba la realitat ni on comença l’al·lucinació en un malson amb tints de pel·lícula còmica que, en el fons, és una al·legoria de la descomposició d’una societat vil i hedonista.

Alguns crítics han descrit La festa de Gerald com un còctel impossible on es barregen el surrealisme dalinià, la ploma d’Agatha Christie, uns diàlegs a mig camí entre els germans Marx i Sigmund Freud… I, a més, per si tot això fos poc, hi afegíssim unes quantes gotes d’LSD. Una barreja ben temptadora, oi?

Continua llegint

Cultura

Festival Moujuïc, el binomi de la dansa i la cultura de proximitat

En la seva tercera edició l’esdeveniment proposa un diàleg entre El Graner i el Castell de Montjuïc

Publicat

on

Tercera edició de consolidació. Al llarg del mes de maig el Festival Moujuïc tornarà a assaltar el Castell de Montjuïc amb la intenció de reforçar el seu vincle entre dansa, moviment i públic en general. Una proposta que no només inclou espectacles, sinó també residències, exposició de projectes i tallers.

Tal com ha destacat l’organització, la voluntat de la tercera edició és cercar “la participació activa de la ciutadania”. Un objectiu que té els seus fonaments en l’experiència de treball amb les diferents fàbriques de creació de la ciutat. La raó: és en aquests espais on els llenguatges del cos, el moviment i les arts vives han aconseguit construir una proposta d’accés a la cultura en genèric.

En aquest sentit, el festival proposa un diàleg entre els equips de la Fàbrica de Creació El Graner (especialitzat en la dansa i les arts vives) amb el Castell de Montjuïc. Dos equipaments de ciutat radicalment diferents que, en aquest cas, s’articularan a través del moviment i els sentits. De fet, per tal de garantir que tots els espectadors puguin entendre les obres, un equip de professionals es dedicarà a explicar als presents les pràctiques culturals que s’hi presenten.

El cartell

Encara que el Festival Moujuïc se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 de maig, el proper 13 de maig es podrà fer un tastet de la proposta cultural a la plaça de la Marina de Sants, on el veïnat podrà gaudir de les peces Blue Monday (Agnés Sales i Héctor Plaza) i WIWBAK, When I Will Be A Kid (Cia. Kiko López).

Ja de cara al cap de setmana del festival, està previst inaugurar l’esdeveniment amb la peça Fight de la companyia basca LaSala a la terrassa del pati d’armes.

Posteriorment, l’acció es traslladarà a l’hornabec, amb Aperitivo, de Los Informalls, per retornar a la terrassa amb Joan Català i el seu Pelat. La jornada es clourà amb el Metaplec, una improvisació coral, amb voluntat de permanència. De cara a diumenge, el festival tancarà la tercera edició amb la represa de Castells a l’aire, de Raquel Klen i Raquel Gualtero.

Continua llegint

Cultura

Montjuïc i Santa Madrona

Publicat

on

Un esvoranc, davant de l’ermita de Santa Madrona, fa que no s’hi pugui celebrar encara la missa de l’Aplec. Aquesta ermita, del segle XVIII, és un dels pocs testimonis actuals de la presència de la santa a la muntanya de MontjuÏc. En el llibre que esmento al final s’hi pot trobar aquesta referència, que al·ludeix a una capella anterior: Durante el siglo XV la capilla estaría al cuidado de algún ermitaño y conocemos el nombre de Martí de Castro que al casarse en 1452 pagó dos sueldos, como era costumbre, para contribuir a la obra de la Seo de Barcelona (…).

Es conserva una carta en la qual els consellers de la ciutat es dirigeixen a l’emperador Carles V, el 1525, explicant que dos homes de Sarrià havien intentat assassinar els dos ermitans de la capella. Capella i relíquies de la santa pertanyien en aquella època al monestir de Sant Pau del Camp.

A l’edifici s’hi van anar fent canvis al llarg dels segles XVI i XVII. També s’hi va fer arribar aigua des de la font de Sant Julià, propera a una altra església que portava aquest nom. Es conserva, segons testimoni de Pere Voltes, una làpida amb l’escut de la ciutat i amb una inscripció on es diu que, pel març de 1563, el propietari, Bartomeu Valero, amo de la torre que hi havia davant de la capella de Sant Julià, va donar als consellers la font de Santa Madrona i que aquests es van gastar cent lliures en obres.

Avui, que tantes coses es publiquen sobre la ciutat, pagaria la pena comptar amb una reedició del llibre de l’historiador i periodista Pere Voltes (1926-2009) Historia de Montjuïc y su Castillo, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1960.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021