Connecta amb nosaltres

Societat

Més a prop de la pacificació de la Ronda de Sant Antoni

L’Ajuntament estudiarà com actualitzar el projecte de reforma del 2018, basant-se en un estudi sobre les quatre rondes que uneixen l’Eixample i Ciutat Vella

Publicat

on

La llosa de formigó de la Ronda de Sant Antoni, que ha fet de frontera amb el barri del Raval aquests darrers anys, té els dies comptats. Si bé no existeix una data concreta, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar que les obres per retirar la llossa i pacificar la zona començarien a finals d’any. Unes obres que, a hores d’ara, només compten amb un gran consens: la retirada urgent de la llosa que va servir de suport a les paradetes del mercat provisional fins al 2018. La resta d’elements centrals són elements de tensió entre veïns i comerciants, formacions polítiques i fins i tot els mateixos partits del govern de coalició municipal.

El darrer pla anunciat per l’Ajuntament inclou que en el futur hi passi un bus de baixada i hi hagi un doble carril bici. “Cap de les dues coses cal. El que volem és una pacificació real. Si hi ha trànsit, no ho és”, resumeix Xavier Caballé, portaveu de la Plataforma Propacificació de la Ronda de Sant Antoni.

A la recerca del consens definitiu

Tot i no existir un consens amb aquestes entitats, la segona tinent d’alcaldia i màxima responsable d’Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va explicar que la intenció era licitar les obres de reforma de la via l’abril del 2023.  Un cop retirada la llosa, la nova Ronda de Sant Antoni no permetrà la circulació de cotxes, però sí de bicis i alguns autobusos (només en un únic carril de baixada). El projecte que planteja l’Ajuntament contempla un doble carril, bidireccional, per a bicicletes: “Ja tenim molta circulació de bicicletes per aquesta zona, així que ara es podrà fer de manera segura”, afirma el regidor del Districte de l’Eixample, Pau González.

La nova proposta també mantindrà els espais “puntuals” de càrrega i descàrrega, una de les peticions més reclamades dels comerços de l’espai. Els caps de setmana, però, la pacificació sí que serà total: l’espai de la ronda serà completament per als veïns, sumant-se així a la iniciativa “Obrim Carrers”.

L’Ajuntament preveu enllestir la retirada de la llosa el més aviat possible i que a principis d’abril del 2023 comenci tot el projecte final. “Mentrestant, farem activitats al carrer obertes a tothom per sumar-nos a les que ja estan fent els veïns del barri”, afirma González.

Continua llegint

Societat

Mor Aurelio Roca Santolaria, fundador de la històrica discoteca Plataforma del Poble-sec

Publicat

on

Per

El sector de la nit de Barcelona està de dol per la mort el passat 21 de desembre, als 84 anys, d’Aurelio Roca Santolaria, el fundador el 1986 de la discoteca Plataforma (Nou de la Rambla, 145), al Poble-sec, en la qual va estar implicat fins al final dels seus dies i que ha estat punt de trobada de joves (i no tan joves) de diverses generacions. El seu fill Aureli manté l’esperit d’aquesta sala de gestió familiar, amb uns dijous cèlebres per les seves sessions de drum&bass i caps de setmana amb molta música espanyola i èxits de les últimes dècades, sense complexos. Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província, ha lamentat la pèrdua d’‘‘una persona històrica en el món de la nit de Barcelona i tant ell com el seu fill, segona generació al capdavant del local, són empresaris respectats i molt compromesos amb la professió’’, ha remarcat.

Continua llegint

Societat

L’Antic Egipte al CaixaForum

Sis mòmies vingudes del British Museum

Publicat

on

A l’Antic Egipte, la momificació servia per sobreviure a la mort i conduir el cos a la vida del més enllà. A través d’una col·lecció d’objectes que procedeixen del British Museum, la mostra del CaixaForum explora la idea de la momificació i analitza el testimoni de sis persones que van viure durant l’antic Egipte.

L’exposició presenta sis mòmies i mostra, a partir d’una tecnologia pionera, els descobriments en aquests exemplars. Aquestes tècniques proporcionen dades de com era la vida en una terra que definia el Nil. Sense la necessitat de desembolcallar les restes de les mòmies, els nous descobriments han fet que els experts hagin pogut analitzar pràctiques curatives i intercanvis culturals a través del testimoni vital dels exemplars, com també el paper de la dona i els infants.

Conèixer al vida quotidiana

L’exposició se centra en aquestes sis persones que van ser momificades i recrea com van ser les seves vides a partir de la investigació feta al British Museum amb els mètodes científics més punters sobre les seves restes momificades i els conjunts funeraris. Cada mòmia té una història per explicar. Els protagonistes de l’exposició són un funcionari encarregat d’uns dominis, dos sacerdots, una dona casada, un nen i un jove grecoromà que van viure en diferents èpoques de l’antic Egipte entre els anys 800 aC i 100 dC. Cadascun protagonitza un àmbit de l’exposició, en la qual, a banda dels grans temes de la mort i el més enllà, s’aborden qüestions com ara les pràctiques curatives, els intercanvis culturals, la religió, la família, la música, els cosmètics, la perruqueria i els ornaments corporals. Juntament amb les mòmies es poden veure objectes com màscares, sarcòfags, vasos, escultures, joies o estris d’ús cosmètic que ens ajuden a comprendre millor la vida quotidiana i les creences dels antics egipcis.

 

Fins el 26 de març de 2023

L’exposició de CaixaForum (Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) es pot visitar fins el 26 de març de 2023, després de fer parada a Madrid per primer cop a Espanya i, posteriorment, seguirà una llarga itinerància que la durà a CaixaForum Sevilla, al CaixaForum València i a CaixaForum Saragossa. La mostra compta amb un cicle de cinema i el cicle de conferències A la llum de la ciència, a més de visites comentades, tallers, activitats i un menú temàtic al restaurant de CaixaForum Barcelona. El 3 de març tindrà lloc la Nit de les Mòmies amb espectacles, activitats com ara un taller de demostració de momificació faraònica i un showcooking sobre els dinars dels faraons.

Continua llegint

Societat

Aprovada la darrera fase de millora dels col·lectors d’aigua

La inversió per evitar noves inundacions ascendeix als 19 milions d’euros

Publicat

on

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat tirar endavant la tercera i darrera fase del projecte de millora del drenatge del Paral·lel. L’obra, que ha suposat una inversió total de 19 milions d’euros, té com a objectiu evitar més inundacions a la zona baixa del Poble-sec. En aquest cas, el projecte té com a objectiu final construir un nou col·lector de 500 metres de llargària i 2,7 metres de diàmetre en el tram del carrer Vila i Vilà que va de la plaça de la Bella Dorita i fins al carrer de Palaudàries). Les obres es preveu que comencin durant la segona meitat de 2023 i s’allargaran uns 31 mesos.

Més enllà de l’obra subterrània, els treballs també suposaran la reurbanització de més de 9.000 m2 incloent les cruïlles del carrer Vila i Vilà amb els de Palaudàries, de Mata, de Cabanes, de Lafont, Nou de Rambla, d’en Fontrodona i la connexió amb l’avinguda Paral·lel ja a la plaça de la Bella Dorita a tocar del Molino. De fet, l’estil urbanístic que se seguirà serà el mateix que l’aplicat al tram del carrer de Vila i Vilà.

Cal tenir en compte que aquestes obres tenen com a objectiu evitar noves inundacions al tram baix del Paral·lel, com els tres episodis que es van produir els anys 2018 i 2019. Aleshores, les tempestes torrencials (entre 30 i 43 litres per metre quadrat en 30 minuts), van suposar una mitjana de 150 trucades als serveis d’emergència per afectacions relacionades amb l’aigua a establiments comercials i habitatges. A més, les línies 1, 2, 3 i 5 de metro també van resultar afectades (en especial l’L2, la qual va haver de suspendre el seu servei entre Universitat i Paral·lel).

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021